31 resultados para Música popular - Brasil História
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Este trabajo es fruto del deseo de conocer la música para trompeta en Brasil. El proyecto consta de cuatro apartados. En primer lugar, con el propsito de ampliar mis conocimientos sobre el pas y su música, hago un breve recorrido por su historia musical. En segundo lugar, me centro en las composiciones para trompeta y sus caractersticas. En tercer lugar, dirijo la atencin a las obras escogidas para el concierto y hablo de los compositores y las razones que me han llevado a seleccionarlas. Finalmente, planteo las conclusiones a las que he llegado.
Resumo:
Esta tesina se inscribe en un marco hermenutico, con el propsito de interpretar una serie de textos flmicos a partir de su banda sonora. Para ello, acotaremos el mbito de estudio a la música para cine que proviene del mbito del rock y de la música popular. As, se distinguir una tipologa de banda sonora que no presenta dificultades para enmarcarse en las mismas coordenadas que la música de cine proveniente de una tradicin sinfnica. Esto nos permitir introducir un trmino (música intrusa) apto parareferirse a las especificidades de tales bandas sonoras, y su incidencia en el cine de finales del siglo XX y principios del XXI
Resumo:
El presente trabajo plantea un acercamiento a las dinmicas sociales de las comunidades migradas mediante la observacin de sus usos musicales. Este acercamiento se realizar mediante el estudio de un caso concreto: la comunidad uruguaya de Barcelona y su relacin con el candombe, un tipo de música popular del Uruguay. Los objetivos que nos planteamos resolver a travs de este estudio son poder entender el funcionamiento del candombe en sus distintas dimensiones (musical y social) y ver como ste se modifica en funcin del entorno donde se inserta. La metodologa que utilizaremos ser la observacin directa de distintos espacios relacionados con el candombe, tanto en Barcelona como en el Uruguay, as como entrevistas a personas vinculadas con estos espacios. El anlisis de los materiales recogidos en el campo se realizar a partir de los modelos tericos de Josep Mart y los que ofrecen los estudios sobre comunidades diaspricas y los enfoques transnacionales.
Resumo:
Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evoluci dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball est format per tres captols de recerca histrica i un d'anlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a travs del treball escrit es contextualitza i justifica la selecci de les obres del concert.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte s dur a terme una comparaci entre els clssics que trobem en el mn literari i musical, i els clssics que hem acabat establint al llarg de la tradici en el repertori de l'obo. A partir d'una recerca i anlisi de les caracterstiques que defineixen els clssics, farem un recorregut al llarg de la histria del repertori de l'obo, per adonar-nos que les obres que toquem avui han estat determinades per un context histric i social molt concret, aix com per l'aparici d'altres instruments, la influncia dels enregistraments i dels oboistes, el paper del msic en cada poca... Conclourem, finalment, que els clssics, pel fet de ser-ho, guarden dins seu un secret inexhaurible i atemporal, per que cal anar amb compte perqu especialment en el mn musical i de l'obo correm el risc d'esgotar-los i de deixar de percebre el seu valor.
Resumo:
El antiguo arte de la tragedia griega volvi a revivir entre las dcadas de 1570 y 1580 gracias a la Camerata Florentina, que la convirti en el punto de partida de un nuevo gnero: la opera. El gran inters del Renacimiento por revivir el drama del mundo clsico trae como consecuencia el nacimiento de la protagonista de nuestro estudio: la herona trgica operstica. El objetivo del proyecto es el anlisis de los personajes femeninos de la tragedia clsica y su posterior conversin en heronas de las peras de inspiracin clsica. La literatura griega cre una serie de personajes femeninos que adquirieron un protagonismo inusitado en la poca y que, posteriormente, cautivaron a los compositores de pera. A travs de esta investigacin trataremos de hallar las razones histricas, sociales, polticas o psicolgicas que estn detrs del origen de la herona trgica. Igualmente se estudiarn las diversas caractersticas que fue desarrollando y que la definiran como personaje hasta que el mundo operstico la convirti en la protagonista absoluta de la escena lrica.
Resumo:
En este proyecto se pretende realizar un estudio sobre la transmisin del concepto de autenticidad de la música rock a travs de Internet, focalizndolo en el llamado rock urbano espaol en la actualidad. Para ello se estudiar la bibliografa existente sobre el concepto de autenticidad en la música popular, con el fin de determinar unas categoras generales, que posteriormente nos servirn para analizar la red y obtener correlaciones
Resumo:
Este trabajo busca investigar el fenmeno de lo generacional en el cine a travs de su relacin con la música. Para ello, utiliza como punto de partida la filmografa de los Rolling Stones y aplica elconcepto de aura de Walter Benjamin. As, explora las tensiones generacionales entre jvenes y adultos, que se reflejan en los mbitos del creador, la audiencia y la industria como tensiones entre invencin y comercializacin, entre libertad y represin o entre rebelda y conservadurismo. De ese modo, procura identificar en la puesta en escena la capacidad contracultural del cine que apela a lo juvenil y oponerla a los simulacros oportunistas que utiliza el sistema de la industria cultural.
Resumo:
El text que es mostra a continuaci resumeix el treball realitzat en la primera fase de recerca del projecte titulat provisionalment "Del teatre lric a la can popular: construcci social a partir de la música en Valncia (1900-1959)". Aquest treball ha tingut una durada de set mesos entre febrer i agost de 2009. El projecte pretn dibuixar les lnies que uneixen teatre lric i can popular fent especial mfasi en els mecanismes de creaci d'identitat de gnere, que va envoltar tot aquest procs. Per aquests motius, la recerca estconstruda sobre dos eixos: entrevistes amb les fonts orals i buidatge dels principals fons bibliogrfics per a l'estudi de les fonts primries i secundries del primer perode analitzat (1931-1959), focalitzat en els pobles que envolten la ciutat de Valncia. Les conclusions apunten cap a una clara vinculaci entre teatre lric i can popular, aix com la utilitzaci dels esdeveniments musicals amb finalitats conformadores de rols socials per part de les institucions sociopoltiques. Les diferncies entre fonts primries i fonts orals assenyalen una naturalitzaci de la desigualtat de gnere a travs de la música que han arribat fins als nostres dies, per la qual cosa s necessari l'estudi i anlisi de la memria musical.
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Música a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
No podem pensar en una tradici musical llatinoamericana si no s a partir de la relaci i confrontaci de les cultures indgenes, africanes i europees, enteses des de la colonitzaci fins a corrents immigratoris posteriors. El que es coneix com a nacionalisme musical va molt ms enll de les limitades barreres d'una naci o de la utilitzaci de melodies i ritmes trets del folklore; consisteix en tot un procs de difusi i d'assimilaci que s que ens fa possible parlar d'unes produccions sonores prpies, en aquest cas argentines, cubanes o brasileres. Enmig d'aquest context, els compositor llatinoamericans de música culta han hagut de fer una difcil elecci entre la música europea i la dels seus propis pasos, elecci que mitjanant aquest treball m'agradaria destacar.
Resumo:
El projecte pretn esdevenir lanlisi sobre quin fou el rol que assum la histria a nivell institucional, educatiu i popular en la configuraci del Tercer Reich, apuntant doncs principalment a descobrir quina funci va tenir aquesta en la construcci de la naci alemanya durant els anys trenta. La hiptesi que servir de punt de partida de la investigaci ser concebre que la histria es convert en una ena que nicament es debia a lestat per aix poder reforar la construcci del rgim nacionalsocialista alemany. Lestudi es dedicar per tant a haver de demostrar tal afirmaci.
Resumo:
La seqncia gregoriana Dies Irae s'ha convertit en un material musical mpliament utilitzat per compositors per dotar d'un significat concret a la seves obres. Per a mesura que han passat el segles es pot determinar que l'objectiu que han tingut els compositors en voler incloure una referncia a aquesta seqncia ha variat notablement. En aquest treball tracto de demostrar quins canvis hi ha hagut segons l'poca i el compositor, ja sigui des del punt de vista conceptual com des del punt de vista tcnic tot analitzant obres de moments i estils diferents, parant atenci a sis obres concretes que o tenen importncia a causa de la seva influncia o la seva singularitat. Alhora, exposo com tot aix m'ha influt per compondre obres que estiguin relacionades amb el Dies Irae i amb la música al voltant de la mort.
