Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades

Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.

Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades

Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.

Dramatic decline of serogrup C meningococcal disease incidence in Catalonia (Spain) 24 months after a mass vaccination programme of children and young people

STUDY OBJECTIVES The objective of this study was to evaluate the effectiveness of a mass vaccination programme carried out in Catalonia (Spain) in the last quarter of 1997 in response to an upsurge of serogroup C meningococcal disease (SCMD). DESIGN Vaccination coverage in the 18 month to 19 years age group was investigated by means of a specific vaccination register. Vaccination effectiveness was calculated using the prospective cohort method. Cases of SCMD were identified on the basis of compulsory reporting and microbiological notification by hospital laboratories. Vaccination histories were investigated in all cases. Unadjusted and age adjusted vaccination effectiveness referred to the time of vaccination and the corresponding 95% confidence intervals (CI) were estimated at 6, 12, 18 and 24 months of follow up. SETTING All population aged 18 months to 19 years of Catalonia. MAIN RESULTS A total of seven cases of SCMD were detected at six months of follow up (one in the vaccinated cohort), 12 cases at 12 months (one in the vaccinated cohort), 19 cases at 18 months (two in the vaccinated cohort) and 24 at 24 months (two in the vaccinated cohort). The age adjusted effectiveness was 84% (95%CI 30, 97) at six months, 92% (95%CI 63, 98) at 12 months, 92% (95% CI 71, 98) at 18 months and 94% (95%CI 78, 98) at 24 months. In the target population, cases have been reduced by more than two thirds (68%) two years after the vaccination programme. In the total population the reduction was 43%. CONCLUSION Vaccination effectiveness has been high in Catalonia, with a dramatic reduction in disease incidence in the vaccinated cohort accompanied by a relevant reduction in the overall population. Given that vaccination coverage was only 54.6%, it may be supposed that this vaccination effectiveness is attributable, in part, to the herd immunity conferred by the vaccine.

The long term effects of legalizing divorce on children

We estimate the effect of divorce legalization on the long-term well-being ofchildren. Our identification strategy relies on exploiting the different timing of divorcelegalization across European countries. Using European Community Household Paneldata, we compare the adult outcomes of cohorts who were raised in an environmentwhere divorce was banned with cohorts raised after divorce was legalized in the samecountry. We also have control countries where all cohorts were exposed (or notexposed) to divorce as children, thus leading to a difference-in-differences approach. Wefind that women who grew up under legal divorce have lower earnings and income aswell as worse health as adults compared with women who grew up under illegal divorce.These effects are not found for men. We find no effects of divorce legalization onchildren s family formation or dissolution patterns.

Children left behind during immigration: repercussions on the mental health of Latin-American mothers and fathers

Emigrating and having to leave children behind may be a risk factor for the mental health of immigrants. This study aimed to compare the psychological symptoms reported by immigrants mothers and fathers who took their children with them with those who left their children behind. The sample comprised 213 Latin American immigrants (123 women and 90 men). The results showed that mothers who did not have children with them reported more psychological symptoms than those who did. Few differences were observed in the case of fathers, except that those who had their children with them reported more symptoms related with somatization. After controlling for possible confounding variables ('time since immigration', ·having a job', 'legal status', and social support') it is concluded that for mothers not being accompanied by own's children explains the largest proportion of the psychological synptoms analyzed, although the time since immigration also accounts for some of the variance in the case of depressive sympthomatology and general distress. It is likely that the despair and frustation felt by mothers grows as time goes on and they remain unable to reunite the family. These results may be useful in terms of designing prevention and intervention programs with immigrants mothers.

El papel de la memoria de trabajo en el cálculo mental un cuarto de siglo después de Hitch = The role of working memory in mental arithmetic a quarter of century after Hitch

Desde que Hitch (1978) publicó el primer estudio sobre el rol de la memoria de trabajo en el cálculo han idoaumentando las investigaciones en este campo. Muchos trabajos han estudiado un único subsistema, pero nuestroobjetivo es identificar qué subsistema de la memoria de trabajo (bucle fonológico, agenda viso-espacial o ejecutivocentral) está más implicado en el cálculo mental. Para ello hemos realizado un estudio correlacional en el quehemos administrado dos pruebas aritméticas y nueve pruebas de la “Bateria de Test de Memòria de Treball” dePickering, Baqués y Gathercole (1999) a una muestra de 94 niños españoles de 7-8 años. Nuestros resultadosindican que el bucle fonológico y sobretodo el ejecutivo central inciden de forma estadísticamente significativa enel rendimiento aritmético