Conducta simbolica en la rata blanca: Simulación del aprendizaje de palabras

Partiendo de un principio de continuidad evolutiva en los mecanismos y estructura de la función simbólica en el reino animal, se implanta el equivalente funcional de una palabra (Tact) en la rata blanca. Siguiendo a la mayor parte de los trabajos de implantación de lenguaje artificial en animales, se utilizan las técnicas de condicionamientc operante con una primera fase de aprendizaje, para dejar al sujeto una libre utilización de la relación funcional simbólica en la segunda fase (inversión).

Del sexe/gènere de cada qui/de cada què

La majoria de les lIengües han elaborat acords amb els generes gramaticals. El genere és un sistema de classificació deis substantius que representen els éssers animats i inanimats. La qualificació d'un nom com a masculí o femení té dues funcions diferents: entre els éssers vius, el genere es fonamenta en la propia naturalesa, el rol és semantic i ens porta directament a la descripció sexual del subjecte. En la naturalesa morta o els objectes, el genere de vegades es fonamenta en I'analogia, pero moltes més és arbitrari, fruit de la tradició, sense cap logica i diferent en diferents llengües: la forquilla/el tenedor; l'analisi/el análisis; la joguina/el juguete, etc. La classificació deis elements per generes gramaticals és un fe nomen de la conceptualització simbolica i de la comunicació.

Crònica d'una reforma: Curricula de matemàtiques

L'any 2000 -Any Internacional de les Matematiques- ha provocat i provocara multitud d'actes, publicacions, jornades i congressos promoguts pels qui les valoren i les estimen, amb la intenció d'apropar-Ies a la major quantitat de gent possible. Per aquest col·lectiu, les matematiques són una manifestació cultural i, com a tal, patrimoni de la humanitat. Si qualsevol moment és bo per meditar sobre el passat, el present i el futur, ara és un moment ideal per fer-ho sobre I'educació matematica en el nostre país, amb una reforma educativa en marxa. El present de I'ensenyament de les matematiques és extremadament divers, cosa que fa impossible una descripció acurada d'on som i cap a on anem. Pero tot present té un passat proper que ajuda a entendre'l i que dóna eines per prendre decisions de cara al futuro La meva implicació en el procés de la reforma educativa que s'esta duent a terme m'impossibilita de fer-ne una descripció plenament objectiva, així que donaré la meva visió personal d'aquest projecte tan complex amb la intenció de proporcionar, d'una banda, informació sobre alguns fets rellevants i, de I'altra, elements de reflexió sobre el que pot representar per a l'estament educatiu el camí cap a la renovació professional. En aquest itinerari m'aturaré en les causes de la reforma, les intencions i les condicions per a I'éxit. Les consideracions sobre el passat que no es vol que torni i I'analisi que farem del present portara de manera natural a les propostes per al futuro.

Model per a categoritzar les bones estratègies en estimació, en numeració i càlcul emprades pels infans en acabar l'educació primària

L' estimació, per la inexactitud i l'aparent manca de rigor que comporta, ha estat, i encara continua essent, un contingut deixat de banda en els curriculums escolars, entestats fins fa poc temps a presentar una matematica exacta, tancada, acabada, plena de normes i poc flexible. En canvi, nosaltres el considerem un contingut de primer ordre i d'importancia cabdal. Consequència d'aquesta poca consideració curricular és la manca del domini d'estrategies d'estimació en numeració i calcul, per part de l'alumnat, que hem constatat durant anys en diferents nivells educatius. Aquest informe resumeix una part, la determinació dels tipus i categories d'estratègies acceptables, d'un treball de tesi doctoral que consta de dues parts principals: la creació i validació d'un test per analitzar quatre ambits d'estimació en numeració i càlcul i una segona part experimental que suposa l'aplicació dels instruments de mesura a una mostra per poder esbrinar, a partir de les respostes dels infants, els tipus dlestratPgies, de dificultats i d'errors. Posteriorment, s'arriba a establir categories perla tots tres i concloure amb orientacions didhctiques que redundin en la millora de la competencia numerica dels estudiants a partir d'una adequada instrucció a l'aula.