Reseña de Carmen Alén Garabato / Xosé Afonso Álvarez / Mercedes Brea (dirs.) (2010): Quelle linguistique romane au XXIe siècle?. Paris: L"Harmattan, 294 p.

Con la perspectiva que se va abriendo del nuevo siglo tras el transcurso de su primera década, este volumen colectivo reúne un ramillete de contribuciones de distintos especialistas que muestran aspectos diversos de la lingüística románica, disciplina forjada en el xix y que, camino de dos centurias después, induce a los directores-coordinadores del libro en la página inicial de la Présentation a plantear las expectativas de su enseñanza futura en el marco de la ciencia y de la sociedad que vienen.

Short- and long-term changes in chromosomal inversion polymorphism and global warming: Drosophila subobscura from the Balkans

The chromosomal inversion polymorphism of Drosophila subobscura is adaptive to environmental changes. The population of Petnica, Serbia, was chosen to analyze short- and long-term changes in this polymorphism. Short-term changes were studied in the samples collected in May, June, and August of 1995. The inversion polymorphism varied over these months, although various interpretations are possible. To analyze long-term changes, samples obtained in May 1995 and May 2010 were compared. The frequency of the 'cold' adapted inversions (Ast, Jst, Ust, Est, and Ost) decreased and that of the 'warm' adapted inversions (A2, J1, U1+2, and O3+4) increased, from 1995 to 2010. These changes are consistent with the general increase in temperature recorded in Petnica for the same period. Finally, the possible response of chromosomal polymorphism to global warming was analyzed at the regional level (Balkan peninsula). This polymorphism depends on the ecological conditions of the populations, and the changes observed appear to be consistent with global warming expectations. Natural selection seems to be the main mechanism responsible for the evolution of this chromosomal polymorphism.

Short- and long-term changes in chromosomal inversion polymorphism and global warming: Drosophila subobscura from the Balkans

The chromosomal inversion polymorphism of Drosophila subobscura is adaptive to environmental changes. The population of Petnica, Serbia, was chosen to analyze short- and long-term changes in this polymorphism. Short-term changes were studied in the samples collected in May, June, and August of 1995. The inversion polymorphism varied over these months, although various interpretations are possible. To analyze long-term changes, samples obtained in May 1995 and May 2010 were compared. The frequency of the 'cold' adapted inversions (Ast, Jst, Ust, Est, and Ost) decreased and that of the 'warm' adapted inversions (A2, J1, U1+2, and O3+4) increased, from 1995 to 2010. These changes are consistent with the general increase in temperature recorded in Petnica for the same period. Finally, the possible response of chromosomal polymorphism to global warming was analyzed at the regional level (Balkan peninsula). This polymorphism depends on the ecological conditions of the populations, and the changes observed appear to be consistent with global warming expectations. Natural selection seems to be the main mechanism responsible for the evolution of this chromosomal polymorphism.

GREUB, Yan. 'Les mots régionaux dans les farces françaises. Étude lexicologique sur le Recueil Tissier (1450-1550). Strasbourg: Société de Linguistique Romane, 2003.

El volum que presentem és el segon de la col.lecció «Bibliothèque de Linguistique Romane» (BiLiRo), que va iniciar la seva singladura el 2002 amb el Trésor étymologique des mots de la Franche-Comté de Colette Dondaine. La col.lecció es publica sota el patrocini de la Société de Linguistique Romane i és dirigida per l"infatigable Gilles Roques.

Incorporant els actors i el conflicte violent a la literatura sobre la migració forçosa: un model de la decisió de retornar

El desplaçament de poblacions a causa de conflictes violents s’ha convertit en una de les principals preocupacions humanitàries de les últimes dècades. També s’ha convertit en un assumpte polític de gran rellevància, que és percebut com un llast (en termes econòmics i de seguretat), però també com a peça important en la transició cap a un intervencionisme més gran en el sistema internacional, tant des d’una base humanitària com de seguretat. La importància d’aquests aspectes ha desviat l’atenció de l’anàlisi de les interaccions entre els processos de desplaçament i els conflictes violents que els provoquen. La literatura sobre els conflictes violents ha obviat aquestes interaccions, degut principalment a que els processos de desplaçament són considerats com meres reaccions definides per condicions estructurals. Aquest article parteix de la premissa que l’individu reté la seva capacitat decisiva en aquests processos i que es tracta d’una capacitat que té conseqüències. Per tant, és necessari introduir en l’anàlisi una perspectiva a nivell micro. Partint d’aquesta premissa, el text presenta un model de la decisió de retorn a nivell individual i també a nivell agregat. A més, permet identificar interconnexions fonamentals d’aquestes dinàmiques amb els conflictes violents. Finalment, l’article ofereix algunes conclusions rellevants per al cas de Bòsnia-Herzegovina i sobre les implicacions de la politització del retorn.

Bringing actors and violent conflict into forced migration literature. A model of the decision to return

Populations displaced as a result of mass violent conflict have become one of the most pressing humanitarian concerns of the last decades. They have also become one salient political issue as a perceived burden (in economic and security terms) and as an important piece in the shift towards a more interventionist paradigm in the international system, based on both humanitarian and security grounds. The saliency of these aspects has detracted attention from the analysis of the interactions between relocation processes and violent conflict. Violent conflict studies have also largely ignored those interactions as a result of the consideration of these processes as mere reaction movements determined by structural conditions. This article takes the view that individual’s agency is retained during such processes, and that it is consequential, calling for the need to introduce a micro perspective. Based on this, a model for the individual’s decision of return is presented. The model has the potential to account for the dynamics of return at both the individual and the aggregate level. And it further helps to grasp fundamental interconnections with violent conflict. Some relevant conclusions are derived for the case of Bosnia-Herzegovina and about the implications of the politicization of return.

La terminología hoy: replanteamiento o diversificación

Cet article présente d’abord le panorama actuel de la terminologie du point de vue théorique, quise caractérise aujourd’hui par une grande diversité d’approches comme résultat de l’apparition de nouvelles nécessités au cours des dernières années, qui ont abouti à des usages terminologiques aussi très diverses. Comme réponse à cette nouvelle situation, les auteurs présentent une esquisse d’une proposition pour unenouvelle conception de la terminologie, qui essai d’intégrer des apports du côté linguistique, cognitive et sociale; cette nouvelle approche théorique présente aussi des conséquences importantes sur le planméthodologique et pratique.

Parler petit nègre: una pincelada fraseológica y léxica de la visión de la lengua del otro

El artículo intentará ofrecer una pincelada sobre qué nos deparan las unidades fraseológicas de diversas procedencias cuando se refieren a otras lenguas o a sus hablantes. La connotación es casi siempre peyorativa para la lengua del otro, se trate de una variante vernácula minorizada, como el patués, o de cualquier idioma extranjero ininteligible y por ello molesto a los autóctonos. El prejuicio lingüístico, constante universal que persiste en nuestro mundo globalizado bajo diversas formas, puede originarse por circunstancias históricas, en el caso de contactos entre pueblos por movimientos migratorios, conflictos bélicos o directamente por invasiones. Sería el caso del pidgin English para los súbditos de Su Majestad que se vieron obligados a aprender la lengua del Imperio, o del parler petit nègre de los africanos orientales en el siglo XIX. La algarabía es ahora sinónimo de confusión lingüística y antaño de lengua árabe, incomprensible para los peninsulares, «que hablaban en cristiano». En otras ocasiones, se trata del estereotipo de la cultura remota desconocida, como «Me suena a chino». Nuestra cata abarcará, entre otros, ejemplos en inglés, francés, castellano y catalán.

Deu anys d'ensenyament del catala a l'Aragó: els nous reptes

Situados en el contexto sociocultural y lingüístico de la Franja oriental aragonesa, donde las lenguas en contacto (castellano y catalán) coexisten en condiciones de fuerte desequilibrio a favor de la primera de ellas, y pasados diez años de la regulación del programa de enseñanza de la lengua catalana mediante el Convenio de Cooperación suscrito en noviembre de 1.986 entre el Ministerio de Educación y Ciencia (MEC) y el Departamento de Cultura y Educación de la Diputación General de Aragón (DGA); en el artículo se analiza la respuesta del alumnado y se proponen futuras líneas de actuación.

Avaluació de la competència en castellà de l'alumnat immigrat de secundària a la província d'Osca

Ante la creciente incorporación de alumnado de origen inmigrante a nuestros centros educativos, y dada la práctica inexistencia de estudios empíricos que aborden esta nueva situación, entre el profesorado suelen primar ciertas creencias o ideas previas que condicionan las respuestas educativas en torno al proceso de enseñar la lengua o lenguas de la sociedad de acogida a estos alumnos. Nuestra investigación, a partir de la evaluación del conocimiento lingüístico adquirido en castellano por parte de un grupo de alumnos y alumnas de 1º de ESO, ha analizado algunos de los factores que determinan sus niveles de competencia lingüística. Ello, además de contrastar determinadas creencias sobre el aprendizaje de la lengua de estos colectivos, nos ha permitido formular ciertas indicaciones o sugerencias para abordar la cuestión.

FDI from European Union to Western Balkan Countires: is the economic development being intensified in the region?

La inversió estrangera directa és important a causa dels seus avantatges per al país d'acollida, per exemple augmentarà la competitivitat i s’intensifica el desenvolupament. Els avantatges són significatives als països dels Balcans occidentals que s'enfronten a les dificultats de la competència i el creixement més baix de la UE-27. El treball analitza el tipus dominant de la IED de la UE-27 a la regió dels Balcans Occidentals a escala nacional i sectorial per formar les implicacions sobre el futur creixement de la competitivitat i la intensitat del desenvolupament econòmic. Es troba que la IED horitzontal domina als Balcans occidentals, per tant, el creixement de la competitivitat i el desenvolupament econòmic es va intensificar a la regió.

The summer North Atlantic Oscillation in CMIP3 models and related uncertainties in projected summer drying in Europe

This paper discusses uncertainties in model projections of summer drying in the Euro-Mediterranean region related to errors and uncertainties in the simulation of the summer NAO (SNAO). The SNAO is the leading mode of summer SLP variability in the North Atlantic/European sector and modulates precipitation not only in the vicinity of the SLP dipole (northwest Europe) but also in the Mediterranean region. An analysis of CMIP3 models is conducted to determine the extent to which models reproduce the signature of the SNAO and its impact on precipitation and to assess the role of the SNAO in the projected precipitation reductions. Most models correctly simulate the spatial pattern of the SNAO and the dry anomalies in northwest Europe that accompany the positive phase. The models also capture the concurrent wet conditions in the Mediterranean, but the amplitude of this signal is too weak, especially in the east. This error is related to the poor simulation of the upper-level circulation response to a positive SNAO, namely the observed trough over the Balkans that creates potential instability and favors precipitation. The SNAO is generally projected to trend upwards in CMIP3 models, leading to a consistent signal of precipitation reduction in NW Europe, but the intensity of the trend varies greatly across models, resulting in large uncertainties in the magnitude of the projected drying. In the Mediterranean, because the simulated influence of the SNAO is too weak, no precipitation increase occurs even in the presence of a strong SNAO trend, reducing confidence in these projections.