Informe del seminari Library and Information Science Education in Europe: "Issues in joint curriculum development and Bologna perspectives" (Copenhaguen, Dinamarca, 11-12 d'agost de 2005)

Els dies 11 i 12 d'agost va tenir lloc a Copenhaguen, Dinamarca, el seminari de treball Library and Information Science Education in Europe: ¿Issues in joint curriculum development and Bologna perspectives¿. Aquest seminari, que va estar coordinat per la Royal School of Library and Information Science de Dinamarca, amb la col·laboració de l'European Association for Library and Information Education and Research (EUCLID), es va organitzar en el marc d'un projecte europeu subvencionat pel programa Sòcrates. La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, present entre 2001 i 2005 en la Junta de Govern de l'EUCLID, va participar-hi com a soci del projecte. L'objectiu del seminari era aplegar una cinquantena d'experts europeus de l'àrea de Biblioteconomia i Documentació ¿tots ells professors d'escoles i de facultats d'universitats europees¿ per discutir qüestions relacionades amb els plans d'estudis dels ensenyaments des de la perspectiva del procés de Bolonya. El seminari consistí en dues conferències i en les reunions de treball de dotze grups formats per experts que examinaren dotze grans temes ¿prèviament acordats pels organitzadors de l'esdeveniment¿ relacionats amb els plans d'estudis d'aquells ensenyaments.

Provision of supplementary materials in Library and Information Science scholarly journals

Purpose This study seeks to analyse the policies of library and information science (LIS) journals regarding the publication of supplementary materials, the number of journals and articles that include this feature, the kind of supplementary materials published with regard to their function in the article, the formats employed and the access provided to readers. Design/methodology/approach The study analysed the instructions for authors of LIS journals indexed in the ISI Journal Citation Reports, as well as the supplementary materials attached to the articles published in their 2011 online volumes. Findings Large publishers are more likely to have a policy regarding the publication of supplementary materials, and policies are usually homogeneous across all the journals of a given publisher. Most policies state the acceptance of supplementary materials, and even journals without a policy also publish supplementary materials. The majority of supplementary materials provided in LIS articles are extended methodological explanations and additional results in the form of textual information in PDF or Word files. Some toll-access journals provide open access to any reader to these files. Originality/value This study provides new insights into the characteristics of supplementary materials in LIS journals. The results may be used by journal publishers to establish a policy on the publication of supplementary materials and, more broadly, to develop data sharing initiatives in academic settings.

Provision of supplementary materials in Library and Information Science scholarly journals

Purpose- This study seeks to analyse the policies of library and information science (LIS) journals regarding the publication of supplementary materials, the number of journals and articles that include this feature, the kind of supplementary materials published with regard to their function in the article, the formats employed and the access provided to readers. Design/methodology/approach- The study analysed the instructions for authors of LIS journals indexed in the ISI Journal Citation Reports, as well as the supplementary materials attached to the articles published in their 2011 online volumes. Findings- Large publishers are more likely to have a policy regarding the publication of supplementary materials, and policies are usually homogeneous across all the journals of a given publisher. Most policies state the acceptance of supplementary materials, and even journals without a policy also publish supplementary materials. The majority of supplementary materials provided in LIS articles are extended methodological explanations and additional results in the form of textual information in PDF or Word files. Some toll-access journals provide open access to any reader to these files. Originality/value- This study provides new insights into the characteristics of supplementary materials in LIS journals. The results may be used by journal publishers to establish a policy on the publication of supplementary materials and, more broadly, to develop data sharing initiatives in academic settings.

Informe del World Library and Information Congress: 73rd IFLA General Conference and Council (Durban, Sud-àfrica, 19-23 d'agost de 2007)

This year, IFLA's World Library and Information Congress (WLIC) was held in Durban, South Africa, under the title ¿Libraries for the future: progress, development and partnerships¿. The association thus continued its policy of holding the event in different continents: Buenos Aires (South America) 2004, Oslo (Europe) 2005, Seoul (Asia) 2006, Durban (Africa) 2007, Quebec (North America) 2008, Milan (Europe) 2009 and Brisbane (Oceania) 2010.

La posada en marxa del sistema de crèdits europeu com a eina d'avaluació del currículum

Per tal de situar l'experiència de transició al sistema europeu de crèdits a l'ensenyament de Documentació de la Universitat de Barcelona, es fa una breu presentació del marc legal dels estudis de l'àrea de Biblioteconomia i Documentació a Espanya, es donen els trets generals de l'organització d'aquests ensenyaments de primer i segon cicle a la Universitat de Barcelona, i es detallen les actuacions d'aquesta Universitat relatives al procés de Convergència europea. A continuació, s'enumeren els objectius generals del pla pilot de Documentació i es desglossen en objectius específics vinculats a la formació en competències, a l'aprenentatge centrat en l'alumnat, i als aspectes d'organització i materials docents. En el darrer punt es descriuen les actuacions realitzades per tal de proporcionar pautes de treball als professors i recollir dades per a l'estimació de les hores d'estudi i de treball que comporten les diferents assignatures.

World Library and Information Congress: 75th IFLA General Conference and Assembly.

L"edició del 2009 de la trobada de l"IFLA s"ha celebrat a Milà. La maquinària de l"organització va funcionar amb precisió per a aquest esdeveniment. Després d"anys de regularitat en les trobades per tot el món, l"IFLA funciona com un autòmat, una d"aquestes màquines perfectes, tant que podria continuar uncionant en les formes amb exemplar artifici. És un trobada singular, que aplega, a la vegada, la reunió de l"organització, un congrés mundial i una fira comercial; tot això amanit amb una ciutat diferent cada any i un finançament que depèn de la bona marxa de tot l"esdeveniment. En certa mesura, l"IFLA és un aparador de la professió, al qual assisteixen bibliotecaris de tot el món i de centenars d"institucions, amb tot el que suposa d"artificiositat en la representació d"entitats i promoció; un espai de reflexió, amb ponències i debats de molt variat interès que poden trobar-se, generalment, en altres esdeveniments; i una posada a punt dels treballs de tots els comitès, que tenen un complex desenvolupament previ i una àrdua tasca desenvolupada amb generositat per tots els participants.

Informe sobre el I Encuentro Británico-Español de Profesores de Biblioteconomía y Documentación, 2000 (Barcelona, 30-31 de març i 1 d'abril de 2000)

Sota el títol de Biblioteconomía y Documentación en la era digital: docencia e investigación, l'Observatori de la Comunicació Científica, la Secció Científica de Biblioteconomia i Documentació del Departament de Ciències Polítiques i Socials i l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra organitzaren en les dates ja esmentades el I Encuentro Británico-Español de Profesores de Biblioteconomia y Documentación a la seu de la Rambla d'aquesta Universitat. Han col·laborat en aquesta activitat, a més, el Ministerio de Educación y Cultura, el Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Carlos III de Madrid, la Llicenciatura en Documentació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Llicenciatura en Documentació de la Universitat de Barcelona, la Llicenciatura en Documentació de laUniversitat Oberta de Catalunya, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i la School of Information and Media Robert Gordon University. Pel nombre d'institucions implicades i pelseu alt nivell, es constata fàcilment que la trobada naixia amb molt bons auguris.

Introducción de la semipresencialidad en el grado de Información y Documentación: evolucionando con la sociedad

[spa] El curso 2011-2012 se inicia la introducción de la semipresencialidad en el grado de Información y Documentación de la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Barcelona. Se ofrecen todas las asignaturas de primer curso en este formato para un grupo de 30 alumnos. La planificación ha supuesto la determinación de las condiciones y el grado de presencialidad, la creación del material docente de las asignaturas en un campus virtual y el establecimiento de indicadores y mecanismos de seguimiento y evaluación. Los primeros resultados apuntan diferencias importantes respecto al seguimiento de la titulación en formato presencial.

La enseñanza de la Biblioteconomía y la Documentación en la universidad española a finales de los noventa

Se describe la situación actual de la formación universitaria en Biblioteconomía y Documentación en España y las tendencias a considerar a corto y medio plazo para asegurar que las titulaciones de biblioteconomía y documentación sigan manteniendo una presencia notable en la universidad española. En la primera parte del texto se describe el estado actual de la formación universitaria en todos los ciclos (diplomatura, licenciatura y tercer ciclo), y también la presencia de la biblioteconomía y documentación en otras titulaciones. Se destacan especialmente los problemas relacionados con el descenso del número de matriculaciones. En la segunda parte se hace incidencia las orientaciones que se consideran clave para mantener las titulaciones al máximo nivel: internacionalización, enseñanza a distancia, e integración o convergencia con la archivística. Finalmente, en las conclusiones se destaca la necesidad de planificar adecuadamente la diplomatura y la licenciatura y en la importancia de establecer mecanismos de cooperación interuniversitaria, y también entre las universidades y las asociaciones de profesionales, y las organizaciones públicas y privadas.