Jugant a definir ciència : una eina per treballar amb infants, llenguatge i coneixement especialitzat de manera integrada

Treball desenvolupat en el marc del projecte "La construcció del coneixement científic: primeres representacions" de l'IULA de la Universitat Pompeu Fabra (Estopà, 2008), l'objectiu principal del qual és desenvolupar una eina que ajudi a mestres i educadors a l'hora de treballar les dues branques fonamentals del coneixement, les ciències i les lletres, de manera simultània, sense oblidar-ne una per afavorir l'altra. Es tracta d'una eina que, des de la lexicologia i la terminologia, a través del joc, ajudi a conceptualitzar correctament termes de ciència, els dessacralitzi i atregui els infants al coneixement científic.

La terminología hoy: replanteamiento o diversificación

Cet article présente d’abord le panorama actuel de la terminologie du point de vue théorique, quise caractérise aujourd’hui par une grande diversité d’approches comme résultat de l’apparition de nouvelles nécessités au cours des dernières années, qui ont abouti à des usages terminologiques aussi très diverses. Comme réponse à cette nouvelle situation, les auteurs présentent une esquisse d’une proposition pour unenouvelle conception de la terminologie, qui essai d’intégrer des apports du côté linguistique, cognitive et sociale; cette nouvelle approche théorique présente aussi des conséquences importantes sur le planméthodologique et pratique.

Extracción de contextos definitorios hacia la elaboración en corpus especializados: de una herramienta de ayuda terminográfica

Uno de los objetivos principales del trabajo terminográfico es la identificación de conocimientosobre los términos que aparecenen textos especializados. Para confeccionar diccionarios, glosarios u ontologías, los terminógrafos suelen buscar definiciones sobre los términos que pretenden definir. La búsqueda de definiciones se puede hacer apartir de corpus especializados, donde normalmente aparecen en contextos definitorios, es decir, en fragmentos de texto donde un autor explícitamente define el término en cuestión. Hoy en día hay un interés creciente por automatizar este proceso, basado enla búsqueda de patrones definitorios sobre corpus especializados anotados morfosintácticamente. En este artículo presentamos una investigación centrada en la extracción automática de contextos definitorios. Presentamos una metodología que incluye tres procesos automáticos diferentes: la extracción de ocurrencias de patrones definitorios, el filtradode contextos no relevantes, y la identificación de elementos constitutivos, es decir, términos, definiciones y patrones pragmáticos.

La terminologia i la traducció, una interrelació en evolució

La interrelació entre traducció i terminologia es pot descriure des de diferents perspectives. La primera és el paper de la terminologia com a eina cognitiva en l'adquisició del coneixement especialitzat per part del traductor. La segona es refereix a la necessitat permanent de crear nous recursos terminogràfics i actualitzar-ne els existents, pensats per i per a a traductors competents i autònoms en la gestió de la terminologia. És lícit, doncs, considerar el traductor no només usuari de terminologia, sinó també, agent actiu en terminologia.

Sistemes d'extracció automàtica de (candidats a) termes: estat de la qüestió

Des de l'aparició de TERMINO l'any 1990 fins avui dia s'han portat a terme una sèrie de projectes per dissenyar diferents tipus d'extractors automàtics de terminologia, però malgrat la gran quantitat d'estudis que s'estan realitzant en aquesta línia, els resultats no són del tot satisfactoris. Aquest article presenta una anàlisi dels principals sistemes d'extracció automàtica de terminologia amb la finalitat de dibuixar un panorama general de l'estat de la qüestió. L'estudi comença amb la descripció de diversos sistemes d'extracció de terminologia; en el segon apartat, es comparen els diferents sistemes. L'informe finalitza amb unes conclusions sobre els sistemes analitzats i sobre els criteris que podrien guiar una proposta d'un sistema integrador d'extracció de terminologia.

Agrupación de resultados de una consulta de corpus según medidas de similitud léxica

A medida que el tamaño de un corpus aumenta, aumenta también el número de concordancias obtenidas al consultar una forma. Un número muy elevado de concordancias, de cientos o de miles, dificulta la sistematicidad de la tarea del lexicógrafo. La propuesta del artículo consiste en el uso de un sistema automático de agrupación de concordancias según su similitud léxica (es decir, qué elementos léxicos comparten), con el objetivo de presentar dichas concordancias agrupadas y asociadas a un único representante de todo el conjunto de las que son consideradas como léxicamente similares, de manera que la cardinalidad efectiva de los datos de corpus se vea reducida. El sistema se ha desarrollado teniendo en cuenta las ventajas de una arquitectura distribuida, por lo que cada una de las partes del sistema (stemming, identificación de stop words, cálculo de similitud entre concordancias, ordenación final de los datos, etc.) se ha desarrollado en módulos diferentes que pueden estar alojados en servidores, ya que las necesidades de cálculo del sistema harían que su uso desde un ordenador personal resultara muy lento.

L'Arbre del Coneixement: un projecte de classificació itesaurització de la terminologia en català

El projecte Arbre del Coneixement, dirigit i promogut pel Grup Enciclopèdia Catalana, neix el 1995 amb un doble propòsit: proporcionar una eina de revisió de la Gran enciclopèdia catalana (obra emblemàtica de l¿editorial) i experimentar noves formes d¿accés a la informació en el marc d¿una societat cada vegada més oberta a les noves tecnologies i als sistemes hipertextuals. El projecte, que es considera finalitzat en el 80 %, organitza, seguint una classificació polijeràrquica, les gairebé 225.000 accepcions que constitueixen el corpus enciclopèdic de la Gran enciclopèdia catalana. En l¿actualitat l¿Arbre del Coneixement ha estat el suport d¿una sèrie de realitzacions editorials encarades tant a l¿interior de l¿editorial (revisió de l¿enciclopèdia, generació de diccionaris temàtics), com orientades als usuaris externs (Hiperenciclopèdia, Fototeca, creació de CD, etc.).

La terminologia jurídica en català : Aproximació descriptiva dels seus patrons morfosintàctics

En aquest treball s'estudien les característiques de la terminologia jurídica en català, especialment, els patrons morfosintàctics que la defineixen. A partir d'aquests patrons s'experimenta l'extracció automatitzada amb el programa TBXTools sobre un corpus paral·lel català-castellà format pels DOGC de l'any 2013.

La terminologia comptable de les Normes internacionals d'informació financera (NIIF)

En una època de crisi econòmica com la que estem patint, la terminologia té una importància cabdal. La majoria dels economistes opinen, quan el que necessitem és que diagnostiquin. I en aquesta fase de la crisi no tenim encara diagnòstics perquè els termes es confonen entre qui parla i qui escolta.

Projecte de base de dades lexicogràfica per a la LSC (llengua de signes catalana)

Les llengües de signes són llengües naturals, però difereixen de les llengües orals en la forma d’interpretació i de transmissió del llenguatge. Els paràmetres fonològics són diferents i la seva organització també. El projecte de base de dades lexicogràfica presenta una proposta per recollir i descriure els ítems lèxics de la llengua de signes catalana, d’acord amb els paràmetres de la modalitat visual. L’objectiu del treball és que pugui ser una eina de consulta per als usuaris d’aquesta llengua, una eina de recerca sobre els paràmetres que regeixen la LSC i sobre la competència gramatical dels humans, i una font per a l’elaboració de diversos materials lexicogràfics

Vocabulari d'escenografia i maquinària escènica

• Vocabulari ordenat alfabèticament en català que abasta la terminologia tècnica de les professions d’escenògraf i maquinista escènic amb les correspondències en els següents idiomes: català, castellà, francs, italià, anglès i alemany. Incorpora índex referencial de cadascun dels idiomes a la entrada en català.

Léxico y variación: las denominaciones de las partes del ojo

En el presente trabajo de investigación se analizan las características etimológicas, semánticas y dialectales del léxico de las partes del ojo a partir de las informaciones léxicas que atesoran los atlas lingüísticos del español, catalán y gallego elaborados en la Península Ibérica. Se estudian individualmente las diferentes designaciones que en las distintas zonas lingüísticas de la Península se recogen en los mapas de cinco conceptos referidos al ojo (la ‘ceja’, el ‘párpado’, la ‘pestaña’, la ‘pupila’ y la ‘esclerótica’). Finalmente, se analizan los resultados extraídos desde un punto de vista lexicológico para cada uno de los conceptos con el fin de obtener una visión general de las propiedades más relevantes del léxico de este campo semántico. ------------ En el present treball d’investigació s’analitzen les característiques etimològiques, semàntiques i dialectals del lèxic de les parts de l’ull a partir de les informacions lèxiques que contenen els atles lingüístics de l’espanyol, del català i del gallec elaborats a la Península Ibèrica. S’estudien individualment les diverses denominacions que en les diferents zones lingüístiques de la Península es recullen en els mapes de cinc conceptes relatius a l’ull (la ‘cella’, la ‘parpella’, la ‘pestanya’, la ‘pupil•la’ i l’’escleròtica’). Finalment, s’analitzen els resultats obtinguts des d’un punt de vista lexicològic per a cadascun dels conceptes amb l’objectiu d’obtenir una visió general de les propietats més rellevants del lèxic d’aquest camp semàntic.

Sistemas de detección y extracción semiautomática de siglas: estado de la cuestión

Informe de investigación realizado a partir de una estancia en el Équipe de Recherche en Syntaxe et Sémantique de la Université de Toulouse-Le Mirail, Francia, entre julio y setiembre de 2006. En la actualidad existen diversos diccionarios de siglas en línea. Entre ellos sobresalen Acronym Finder, Abbreviations.com y Acronyma; todos ellos dedicados mayoritariamente a las siglas inglesas. Al igual que los diccionarios en papel, este tipo de diccionarios presenta problemas de desactualización por la gran cantidad de siglas que se crean a diario. Por ejemplo, en 2001, un estudio de Pustejovsky et al. mostraba que en los abstracts de Medline aparecían mensualmente cerca de 12.000 nuevas siglas. El mecanismo de actualización empleado por estos recursos es la remisión de nuevas siglas por parte de los usuarios. Sin embargo, esta técnica tiene la desventaja de que la edición de la información es muy lenta y costosa. Un ejemplo de ello es el caso de Abbreviations.com que en octubre de 2006 tenía alrededor de 100.000 siglas pendientes de edición e incorporación definitiva. Como solución a este tipo de problema, se plantea el diseño de sistemas de detección y extracción automática de siglas a partir de corpus. El proceso de detección comporta dos pasos; el primero, consiste en la identificación de las siglas dentro de un corpus y, el segundo, la desambiguación, es decir, la selección de la forma desarrollada apropiada de una sigla en un contexto dado. En la actualidad, los sistemas de detección de siglas emplean métodos basados en patrones, estadística, aprendizaje máquina, o combinaciones de ellos. En este estudio se analizan los principales sistemas de detección y desambiguación de siglas y los métodos que emplean. Cada uno se evalúa desde el punto de vista del rendimiento, medido en términos de precisión (porcentaje de siglas correctas con respecto al número total de siglas extraídas por el sistema) y exhaustividad (porcentaje de siglas correctas identificadas por el sistema con respecto al número total de siglas existente en el corpus). Como resultado, se presentan los criterios para el diseño de un futuro sistema de detección de siglas en español.

Periodismo y neologismos del ámbito de la moda: un estudio comparativo

Aquest treball pretén analitzar l’ús de manlleus relacionats amb el món de la moda en la premsa escrita. En el vocabulari que utilitzen els periodistes espanyols hi ha centenars de paraules i expressions extranjeres, ben escrites, mal escrites, entre cometes, sense cometes, etc. Aquest estudi analitza el perquè del seu ús i l‘estat de l’espanyol davant l’acceptació d’aquests termes.