Invisible Environments: Old Age and its spaces

Despite the progressive ageing of a worldwide population, negative attitudes towards old age have proliferated thanks to cultural constructs and myths that, for decades, have presented old age as a synonym of decay, deterioration and loss. Moreover, even though every human being knows he/she will age and that ageing is a process that cannot be stopped, it always seems distant, far off in the future and, therefore, remains invisible. In this paper, I aim to analyse the invisibility of old age and its spaces through two contemporary novels and their ageing females protagonists –Maudie Fowler in Doris Lessing ’s The Diary of a Good Neighbour and Erica March in Rose Tremain ’s The Cupboard. Although invisible to the rest of society, these elderly characters succeed in becoming significant in the lives of younger protagonists who, immersed in their active lives, become aware of the need to enlarge our vision of old age.

Helena Valentí, fúria i traducció

La filòloga i novel·lista Helena Valentí i Petit (Barcelona, 1940-1990) s’exilià de ben jove a Anglaterra, on buscà en la traducció el mitjà de vida. Entre altres autors i autores, traslladà al castellà William Blake, Marilyn French, Nicholas Guild, Najib Mahfuz, Harold Robbins, Bernice Rubens, Roger T. Taylor i Doris Lessing, de la qual traduí El quadern daurat. De retorn a Catalunya, el 1974, decidí compaginar la traducció amb la narrativa pròpia. Girà a la llengua catalana Al far i Una cambra pròpia de l’anglesa Virginia Woolf i La garden party i altres contes i Un home casat i altres crueltats de la neozelandesa Katherine Mansfield. En els anys vuitanta traslladà El factor humà de Graham Greene i Jo, Claudi de Robert Graves, i féu una breu incursió en la narrativa per a joves. Viatges indiscrets de Lisa St. Aubin, un recull de contes d’autores del segle XX, fou l’última traducció.