La redimensió de la llibertat civil en l'àmbit de les relacions familiars

La virtualitat de la formulació de la llibertat civil com a principi de l'ordenament civil català és, precisament, que permet projectar-la sobre qualsevol àmbit en el qual el poder de decisió resti en poder dels particulars. Així doncs, el legislador parteix del respecte per a l'autonomia privada com a eina d'autoregulació d'interessos. A Catalunya, el principi de llibertat civil en la regulació de les relacions familiars és més extens que en el Codi Civil, d'acord amb la pròpia tradició jurídica, palesada en tots els textos legals. La llibertat civil té una àmplia projecció en l'organització de les institucions de protecció de la persona. El legislador ha optat per un sistema de familiar, amb la justa intervenció judicial de control (p.ex., la designació voluntària d'òrgans de protecció té caràcter vinculant pel jutge). El principi de llibertat civil es veu enormement enfortit en la futura legislació representada avui per l'encara Avantprojecte de Llei del Llibre segon Codi Civil de Catalunya. L'Avantprojecte també vindrà a reforçar la llibertat dels contraents o cònjuges pel que fa a l'autorregulació de les seves relacions patrimonials intensificant la possibilitat de pactes abdicatius o limitatius dels drets derivats d'una futura ruptura i introduint una regulació al respecte amb atenció als límits que la doctrina i la jurisprudència ha vingut imposant a les experiències pràctiques en aquest àmbit. Les unions estables no es poden sostreure a l'aplicació dels mínims legals: la llibertat de ser només “de fet” pràcticament no existeix. Ens trobem davant una qüestió d'ordre públic perquè és una nova modalitat de família a la que s'ha de dispensar la protecció constitucional (art. 39 CE). La llibertat es limita a escollir entre que el vincle o unió sigui matrimonial o no. L'Avantprojecte incrementa la intervenció de l'Estat: la llibertat es redueix al contingut dels pactes reguladors de la convivència i de la seva crisi.

How The 1996 Hotel Majestic agreement may explain a future PP/CiU relationship in Madrid

Some historians have argued that 1996 marked a ‘second transition’ for Spain because of the return to power of the political right in Madrid and that the relationship and eventual pact between the Partido Popular (PP) and Convergència i Unió (CiU) meant that the state could finally escape the ghosts of its Francoist past. For this research, face-to-face interviews were conducted with Catalan Members of Parliament who served under either José María Aznar or Jordi Pujol in Madrid or Barcelona. Drawing upon both interviews and other evidence, including the analysis of election results and the 1996 Hotel Majestic Agreement, the research seeks to provide a better understanding of the previous relationships between the PP and CiU and their leaders in order to understand what lessons might be learnt that would contribute to anticipating and explaining possible future negotiations between the two parties. This is attempted by first examining the potential costs and benefits of political pacts between centre (Madrid) and periphery (Barcelona). Secondly, due to many interviewees making reference to Salvador Espriu’s work La Pell de Brau, the three routes of Espriu’s Catalan nationalism are put into the context of the political pacts. Finally, the likelihood of future agreements between PP and CiU are hypothesized, not only how those agreements may (or may not) come about, but also, what might the result of those negotiations be. Ultimately, it is concluded that the benefits of the Hotel Majestic Agreement outweighed the costs, thus leaving the door open for future negotiations, even if some of those interviewed disagreed.