On the number of limit cycles bifurcating from a non-global degenerated center

Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt

Lower bounds for the number of limit cycles of trigonometric Abel equations

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt"

Limit cycles for cubic systems with a symmetry of order 4 and without in nite critical points

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

Limit Cycles for a class of three dimensional polynomial differential systems

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

On the upper bound of the number of limit cycles obtained by the second order averaging method I

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

On the upper bound of the number of limit cycles obtained by the second order averaging method II

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

Geometric tools to determine the hyperbolicity of limit cycles

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

Multiplicity of limit cycles and analytic m-solutions for planar differential systems

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

On the existence and uniqueness of limit cycles in Liénard differential equations allowing discontinuities

"Vegeu el resum a l´inici del document del fitxer adjunt."

Understanding sources of the change in international business cycles

Macroeconomic activity has become less volatile over the past three decades in most G7 economies. Current literature focuses on the characterization of the volatility reduction and explanations for this so called "moderation" in each G7 economy separately. In opposed to individual country analysis and individual variable analysis, this paper focuses on common characteristics of the reduction and common explanations for the moderation in G7 countries. In particular, we study three explanations: structural changes in the economy, changes in common international shocks and changes in domestic shocks. We study these explanations in a unified model structure. To this end, we propose a Bayesian factor structural vector autoregressive model. Using the proposed model, we investigate whether we can find common explanations for all G7 economies when information is pooled from multiple domestic and international sources. Our empirical analysis suggests that volatility reductions can largely be attributed to the decline in the magnitudes of the shocks in most G7 countries while only for the U.K., the U.S. and Italy they can partially be attributed to structural changes in the economy. Analyzing the components of the volatility, we also find that domestic shocks rather than common international shocks can account for a large part of the volatility reduction in most of the G7 countries. Finally, we find that after mid-1980s the structure of the economy changes substantially in five of the G7 countries: Germany, Italy, Japan, the U.K. and the U.S..

Estudi dels impactes ambientals del cicle de vida del compost, de la producció a l'apliacació

La gran majoria d'hivernacles situats en clima mediterrani són de cost relativament baix i de tecnologia senzilla. El cultiu en hivernacle te com a objectiu principal incrementar la producció agrícola per unitat de superfície mitjançant l'aïllament de les condicions del medi. Aquest projecte presenta inventaris detallats i de qualitat del cicle de vida complet del compost amb aplicació en aire lliure i en hivernacle, aportant informació dels impactes ambientals i avaluant la viabilitat agronómica del compost com a fertilitzant quan s’aplica en cultius hortícoles. S’han considerat quatre opcions de cultiu, depenent del tipus de fertilitzant utilitzat (fertilitzans minerals o compost) i de si el cultiu és a l’aire lliure o en hivernacle. Les dades s’han obtingut experimentalment en parceles pilot i en una planta de compostatge industrial, ambdos localitzats prop de Barcelona, en una àrea mediterrànea. Per al cultiu en hivernacle, s’han obtingut produccions de tomàquet superiors a les d’aire lliure en el cas d’aplicar fertilitzants minerals, mentre l’ús de compani són de cost relativament baix i de tecnologia senzilla.

No news in business cycles

This paper uses a structural, large dimensional factor model to evaluate the role of 'news' shocks (shocks with a delayed effect on productivity) in generating the business cycle. We find that (i) existing small-scale VECM models are affected by 'non-fundamentalness' and therefore fail to recover the correct shock and impulse response functions; (ii) news shocks have a limited role in explaining the business cycle; (iii) their effects are in line with what predicted by standard neoclassical theory; (iv) the bulk of business cycle fluctuations are explained by shocks unrelated to technology.

Characterization of larval moulting cycles in Maja brachydactyla (Brachyura, Majidae) reared in the laboratory

The moulting cycles of all larval instars (zoea I, zoea II, and megalopa) of the spider crab Maja brachydactyla Balss 1922 were studied in laboratory rearing experiments. Morphological changes in the epidermis and cuticle were photographically documented in daily intervals and assigned to successive stages of the moulting cycle (based on Drach's classification system). Our moult-stage characterizations are based on microscopical examination of integumental modifications mainly in the telson, using epidermal condensation, the degree of epidermal retraction (apolysis), and morphogenesis (mainly setagenesis) as criteria. In the zoea II and megalopa, the formation of new setae was also observed in larval appendages including the antenna, maxillule, maxilla, second maxilliped, pleopods, and uropods. As principal stages within the zoea I moulting cycle, we describe postmoult (Drach's stages A–B combined), intermoult (C), and premoult (D), the latter with three substages (D0, D1, and D2). In the zoea II and megalopa, D0 and D1 had to be combined, because morphogenesis (the main characteristic of D1) was unclear in the telson and did not occur synchronically in different appendices. The knowledge of the course and time scale of successive moult-cycle events can be used as a tool for the evaluation of the developmental state within individual larval instars, providing a morphological reference system for physiological and biochemical studies related to crab aquaculture.

Impacte de la variabilitat climàtica ràpida de l'últim període glacial sobre la vegetació del sud-est de Nord Amèrica

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a UMR-CNRS - Géologie et Océanographie, França, entre 2007 i 2009. Els canvis climàtics ràpids de l’últim període glacial (cicles Dansgaard/Oeschger i Heinrich Stadials-HS), han estat documentats en testimonis marins, de gel i dipòsits continentals, generalment de l’hemisferi nord. Mentre que la majoria dels estudis paleoclimàtics i paleoceanogràfics de l’Atlàntic Nord sobre l’últim període glacial s’han centrat en la part nord i est, les latituds mitjanes de la part occidental han estat menys estudiades. Particularment, els canvis de la vegetació de l’est de Nord Amèrica durant l’últim glacial es coneixen molt poc degut a la manca de seqüències pol.líniques llargues en aquesta regió. Només dues seqüències de pol.len del llac Tulane (Florida) mostren canvis de la vegetació significatius i interessants durant l’últim glacial, que suggereixen HS càlids i humits, que contrasta amb el que s’observa a l’altre costat de l’Atlàntic Nord. El treball realitzat al UMR-CNRS 5805 EPOC, Université Bordeaux 1, EPHE, des del 23 d’abril 2007 al 22 d’abril 2009, gràcies a la beca Beatriu de Pinós, implica una reconstrucció a alta resolució dels canvis de la vegetació a partir de l’anàlisi d’un testimoni marí, localitzat a l’oest de l’Atlàntic Nord subtropical (MD99-2203, 34º58’N, 75º12’W), durant l’Estadi Isotòpic Marí 3 (MIS 3). Les dades pal.linològiques del testimoni mostren una alternança entre Picea i Quercus. En general, les associacions pol.líniques indiquen que les variacions de la vegetació segueixen un patró bosc boreal/temperat durant l’últim glacial. El model d’edat preliminar basat en edats radiomètriques suggereix un augment del bosc temperat acompanyat d’una reducció del boreal entre el H4 i el H3. La comparació amb registres pol.línics marins d’alta resolució de la regió est subtropical, a latituds similars, mostren, per primer cop, que els canvis en les formacions forestals associats als canvis climàtics ràpids de l’últim glacial van ser menys intensos al sud-est de Nord Amèrica que a la Península Ibèrica.

Intervenció psicopedagògica a Primària per millorar l'aprenentatge del càlcul mental a Cicle Mitjà

Es tracta d'un programa d'assessorament i intervenció psicopedagògica en una escola per a treballar el càlcul mental a primària, concretament al cicle mitjà, però també extensible a altres cicles, a partir de l'adaptació de diferents jocs de taula mitjançant la creació de tallers de matemàtiques i amb una pràctica basada en el constructivisme.