Reconstrucció de la vida de Teresa Corominas Badia: métodes i limitacions

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. Teresa Corominas Badia fou una dona de classe popular que visquè cinc generacions enrere, entre 1867 i 1940. L’hipòtesi de treball ha estat demostrar si és possible o no dur a terme una reconstrucció biogràfica d’una persona d’aquestes característiques. La finalitat era establir una sèrie de limitacions a l’hora de realitzar qualsevol recerca històrica d’aquest tipus. S’ha investigat en arxius civils i eclesiàstics per aconseguir esbrinar dates clau de la seva vida. D’altra banda, s’ha recollit el màxim d’informació de les persones que la van conèixer, bona part de caràcter anecdòtic. Després d’haver reconstruït la biografia del subjecte d’estudi amb la màxima fidelitat que ha estat possible, s’han establert els factors limitants de la recerca. Aquestes limitacions són: de memòria oral, de les fonts documentals, de coneixement de les fonts de recerca, les pròpies del subjecte estudiat, i dels mitjans del cos investigador.

Stable stationary states of non-local interaction equations

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

La poética del desig: amor i bogeria a l'Orlando furioso

Aquesta tesina, amb el títol "La poètica del desig. amor i bogeria a l'Orlando furioso", proposa una nova lectura del poema de Ludovico Ariosto, prenent com a objectiu l'anàlisi de la bogeria del seu protagonista, el Comte Orlando, "che per amor venne in furore e matto / d'uom che sì saggio era stimato prima". Així doncs, pretenem esbrinar per què davant de la constatació de Matteo Maria Boiardo d'un "Orlando innmorato", Ariosto va respondre amb un "Orlando furioso", narrant així "cosa non detta in prosa mai né in rima". Per arribar fins al fons de la qüestió, ens hem preguntat quins són l'origen, la manifestació textual, la dimensió i el significat del concepte de "furor" en el text; interrogants que ens han conduït cap a una bogeria amorosa que és manifestació externa d'un desig insatisfet. Un concepte que, a més a més d'evocar l"Hercules furens" d'Eurípides i Sèneca, ens remet a la teoria dels humors de Galè, al concepte de 'melancholia' d'Aristòtil i a l'eròtica platònica, al mateix temps que reprodueix els models del que Cesare Segre anomena la 'follie littéraire' característica de l'època medieval. A partir d'aquesta anàlisi s'ha interpretat el text com una apologia de les passions en la que es destrona al savi com a paradigma i model ètic, acabant així amb la imatge de l'home com a "animal rationale", situant per contra la seva "humanitas" ja no en la racionalitat (tampoc en la irracionalitat), sinó en la passionalitat, oferint així un retrat de l'ésser humà com a "animal passionalis" , una criatura intermitja en la que haurien de confluir idealment raó i passió.

Stream Radio Community : comunitat web per la difusió de radio via streaming

Desenvolupament d'una aplicació web amb projecció a comunitat virtual d’usuaris, que també integra un sistema de transmissió de streaming. Mitjançant aquest sistema els usuaris són capaços d’emetre o d’escoltar un programa radiofònic en temps real o offline.

La història del turisme a la ciutat de Girona

Breu itinerari per la història del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre períodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turística de la ciutat (1850 1900); el període artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indústria turística i la consolidació de l'ideal romàntic; seguidament, el període fordista (1950- 1980) és la fase de transformació radical del turisme i implica una concentració de la demanda en el litoral; i, finalment, el període postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauració de la democràcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turístics al Barri Vell

Evolución de la informatización de las oficinas de turismo de Cataluña

Esta comunicación pretende analizar las necesidades informáticas de las oficinas de turismo en el caso concreto de Cataluña, presentándose la misma como una continuación del estudio realizado el año 98. En ella se evalúan los nuevos resultados obtenidos, intentando compararlos con los de la encuesta del 98 y determinar así la evolución que han seguido las OIT en Cataluña. Se introduce además en este nuevo estudio un análisis cualitativo, que incluye el análisis de sus páginas web y un estudio del nivel de respuesta a través de e-mail

Modern Perspectives on Fiscal Stabilization Policies

The present paper describes recent research on two central themes of Keynes General Theory: (i) the social waste associated with recessions, and (ii) the effectiveness of fiscal policy as a stabilization tool. The paper also discusses some evidence on the extent to which fiscal policy has been used as a stabilizing tool in industrial economies over the past two decades.

Markups, Gaps, and the Welfare Costs of Business Fluctuations

In this paper we present a simple theory-based measure of the variations in aggregate economic efficiency: the gap between the marginal product of labor and the household s consumption/leisure tradeoff. We show that this indicator corresponds to the inverse of the markup of price over social marginal cost, and give some evidence in support of this interpretation. We then show that, with some auxilliary assumptions our gap variable may be used to measure the efficiency costs of business fluctuations. We find that the latter costs are modest on average. However, to the extent the flexible price equilibrium is distorted, the gross efficiency losses from recessions and gains from booms may be large. Indeed, we find that the major recessions involved large efficiency losses. These results hold for reasonable parameterizations of the Frisch elasticity of labor supply, the coefficient of relative risk aversion, and steady state distortions.

Monetary policy rules and macroeconomic stability: Evidence and some theory

We estimate a forward-looking monetary policy reaction function for thepostwar United States economy, before and after Volcker's appointmentas Fed Chairman in 1979. Our results point to substantial differencesin the estimated rule across periods. In particular, interest ratepolicy in the Volcker-Greenspan period appears to have been much moresensitive to changes in expected inflation than in the pre-Volckerperiod. We then compare some of the implications of the estimated rulesfor the equilibrium properties of inflation and output, using a simplemacroeconomic model, and show that the Volcker-Greenspan rule is stabilizing.

The monetary pillar and the great financial crisis

Since its inception, a most distinctive (and controversial) feature of the ECB monetary policy strategy has been its emphasis on money and monetary analysis, which constitute the basis of the so-called monetary pillar. The present paper examines the performance of the monetary pillar around the recent financial crisis episode, and discusses its prospects in light of the renewed emphasis on financial stability and the need for enhanced macro-prudential policies.

Unemployment in an estimated new Keynesian model

We reformulate the Smets-Wouters (2007) framework by embedding the theory of unemployment proposed in Galí (2011a,b). Weestimate the resulting model using postwar U.S. data, while treatingthe unemployment rate as an additional observable variable. Our approach overcomes the lack of identification of wage markup and laborsupply shocks highlighted by Chari, Kehoe and McGrattan (2008) intheir criticism of New Keynesian models, and allows us to estimate a"correct" measure of the output gap. In addition, the estimated modelcan be used to analyze the sources of unemployment fluctuations.

Notes for a new guide to Keynes (I): Wages, aggregate demand, and employment

I revisit the General Theory's discussion of the role of wages inemployment determination through the lens of the New Keynesianmodel. The analysis points to the key role played by the monetarypolicy rule in shaping the link between wages and employment, andin determining the welfare impact of enhanced wage flexibility. I showthat the latter is not always welfare improving.

Slow recoveries: A structural interpretation

An analysis of the performance of GDP, employment and otherlabor market variables following the troughs in postwar U.S. businesscycles points to much slower recoveries in the three most recentepisodes, but does not reveal any significant change over time in therelation between GDP and employment. This leads us to characterizethe last three episodes as slow recoveries, as opposed to jobless recoveries.We use the estimated New Keynesian model in Galí-Smets-Wouters (2011) to provide a structural interpretation for the slowerrecoveries since the early nineties.

The return of the wage Phillips curve

The standard New Keynesian model with staggered wage settingis shown to imply a simple dynamic relation between wage inflationand unemployment. Under some assumptions, that relation takes aform similar to that found in empirical wage equations-starting fromPhillips' (1958) original work-and may thus be viewed as providingsome theoretical foundations to the latter. The structural wage equation derived here is shown to account reasonably well for the comovement of wage inflation and the unemployment rate in the U.S. economy, even under the strong assumption of a constant natural rate ofunemployment.