146 resultados para Judeus História Até 70
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Este libro se ocupa del anlisis del trfico de libros entre Europa y Nueva Espaa durante los aos 1750-1820. Se trata de la primera sntesis sobre estos asuntos con la que contamos para este interesante periodo del trasvase cultural entre Europa y Mxico.
Resumo:
Aquest text planteja, des dun punt de vista historiogrfic, com el concepte de salut pblica es va construir histricament en les primeres dcades del segle XIX a Anglaterra i com es va construir historiogrficament a mitjan segle XX, al costat del procs de professionalitzaci dels salubristes.
Resumo:
El treball analitza la tradici del gnere biogrfic dins la historiografia mdica, iniciada amb el model biobibliogrfic i continuada amb les grans figures de la medicina, que entr en crisi amb la histria social de la medicina. Es plantegen les utilitats actuals del gnere biogrfic i si s possible escriure biografies mdiques no desconnectades dels nous corrents historiogrfics.
Resumo:
El recurs als professionals sanitaris es sols una part de totes aquelles iniciatives, actuacions o creences que els nostres avantpassats van desenvolupar per conservar o millorar la salut, prevenir la malaltia o recuperar la salut. El recurs a altres tipus d'instncies assistencials o teraputiques, que es coneix com "pluralisme assistencial", sol ser la norma ms que l'excepci. Per a enfocar adequadament aquest problema, cal centrar la indagaci histrica sobre aquells -les persones malaltes o sanes- que volien i buscaven la salut. Aquests tipus d'acostaments pretenen tenir en compte totes les possibilitats a les quals es va recrrer en el passat per tal d'afrontar els problemes de salut.
Resumo:
Classe impartida per l'historiador Alfred Bosch sobre l'evoluci de la candidatura de Barcelona'92 i del Comit Organitzador en el curs universitari sobre Olimpisme organitzat pel CEO-UAB al febrer de 1992.
Resumo:
Shi analitza la deducci terica i la contrastaci experimental originals de la dispersi electr-electr (dispersi Mller, 1932), amb lobjectiu desbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de lelectrodinmica quntica. Shi mostra que Christian Mller (1904-1980) va deduir la frmula que du el seu nom mitjanant la noci de correspondncia, evitant aix els problemes que plantejava una incipient teoria quntica de camps. La frmula noms va assolir el seu estatus actual daplicaci paradigmtica de lelectrodinmica quntica desprs de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a travs del procs de renormalitzaci. El treball aclareix daquesta manera un episodi clau en el desenvolupament duna de les teories fonamentals de la fsica del segle XX.
Resumo:
Aquest treball es va realitzar per a lassignatura Campus Olimpisme, Esport i Societat durant el curs 1996-97 i es defineix com un resum de victries, de registres importants i tamb d'escndols i d'impressions esteses arreu del mn durant els anys de domini de "valquries" i de velocistes amb les sigles DDR al casc o al pit.
Resumo:
Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci prvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currculum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han collaborat professors de Secundria de l'equip de recerca.(...)
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
El Teatre de lOprimit (TO) dAugusto Boal s una metodologia teatral popular que es va originar al Brasil als anys 70 i que sutilitza per a transformar la realitat social. Aquesta recerca relata la histria del TO a Catalunya des de la primera visita de Boal al 1977 fins a lany 2009, moment lgid del treball boali catal que coincideix amb la mort del seu creador i que sha entroncat amb la tradici catalana del teatre social. A continuaci, el treball es centra a analitzar Amina busca feina, una pea de Teatre Frum, la tcnica boaliana ms utilitzada a Catalunya, i que ha estat escollida per ser emblemtica ja que s fidel als principis del TO i que sha dut a terme dins de lentitat Patothom, el primer centre de TO de tot lEstat Espanyol reconegut mundialment.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball ha estat donar pautes de reflexi sobre la crisi i el moment econmic actual. Es volia valorar si era certa la idea que la situaci econmica dels nostres dies t certs parallelismes amb la crisi que va patir el mn occidental el 1929. Per tal destablir la veracitat de la hiptesi plantejada es va dissenyar un model dinvestigaci basat en les entrevistes i en el recull i buidatge darticles de premsa relacionats amb el tema, durant un perode de temps no gaire extens, perode que correspon als tres mesos a partir dels quals sevidencia la situaci de crisi. Al mateix temps era interessant copsar lopini de dos grans mestres en lestudi de leconomia del nostre pas, el Dr. Fabi Estap i el Dr. Anton Costas, mestre i deixeble respectivament.. Sense esperar massa sorpreses, la crisi actual presenta molts punts de similitud amb el procs inciat lany 1929. Ambds esdeveniments econmics tenen molts punts de connexi i les mesures proposades per solucionar o per palliar les conseqncies sn tamb similars. En tots dos casos la figura de leconomista britnic John Maynard Keynes s cabdal per part dels diversos governs a lhora de reconduir i adrear la situaci econmica.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures ms influents al llarg de la histria dsia i Europa, prenent com a element bsic les seves llenges: el xins, langls i el llat. Ara b, la comparaci lingstica entre elles noms t veritable inters si es cerca all com sobretot semntica i sintcticament, posat que d'entrada, visual i fonticament, qualsevol prof pot observar-ne prou diferncies. Aquestes caracterstiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aqu s, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser hum. Els continguts s'estructuren mitjanant l's d'un mtode inductiu com a regla danlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducci terica de lingstica, absolutament necessria per a un estudi comparatiu de gramtica. Una vegada concls el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen sn comuns i el canvi, quan es dna, afecta la forma i est relacionat amb les regles de la lgica: aquests casos, doncs, no fan sin confirmar la tesi, ja que esperar una equivalncia total seria no noms ingenu, sin gens natural ni realista. L'anhel del traductor s arribar a expressar, precisament, aquest univers.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball t com a objecte de recerca un habitatge del municipi de la Selva del Camp. Aquest, es centra tant en els aspectes artstics i decoratius, com en lanlisi de levoluci patrimonial i ls social de ledifici entre els segles XVIII-XX. En la recerca sha analitzat, per una banda, el procs de transformaci de ledifici des de lany 1749 i els elements artstics que encara shi conserven com pintures neoclssiques, treballs de ferro forjat, etc., els quals fan que sigui una de les cases ms emblemtiques del Carrer Major de la Selva. Daltra banda, sha indagat en les diferents generacions que, des de mitjan segle XVIII, nhan tingut la propietat i el paper que aquestes famlies han jugat dins la societat selvatana. La casa, en aquests anys, ha pertanyut a dues famlies i al Sindicat Agrcola. La primera, els Fortuny, terratinents i amb crrecs al govern municipal; l'altra, els Carnicer, comerciants d'avellanes dels quals jo en sc descendent. De 1910 a 1920 la casa fou al seu del Sindicat Agrcola i a partir de textos de Puig i Ferreter sha pogut descriure lambient que s'hi vivia i les activitats que shi duien a terme. Alhora, el fet danalitzar les diferents funcions que ledifici ha tingut al llarg daquests anys (residncia familiar, corredoria de comer, premsa doli, seu del Centre Republic o del Sindicat Agrcola) ha perms explicar la histria de la vila de la Selva a partir de la daquest edifici.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Aquest treball t per objectiu plantejar el disseny duna depuradora ecolgica i un petit bosc de ribera amb la finalitat de divulgar i reivindicar el paper crucial que juguen les zones humides en el gran ecosistema de la Terra. Davant limminent esgotament de les principals energies fssils i la manca de recursos tant bsics com laigua, es pretn insistir en els molts avantatges dimportar la capacitat depuradora de les zones humides com a tecnologia alternativa per tractar aiges residuals industrials, agrcoles i urbanes, amb una despesa energtica prcticament nulla i uns beneficis ecolgics, econmics i de cost de la oportunitat ms que evidents. El reciclatge daiges residuals es presenta com un dels reptes ms importants de les societats actuals. La denominada fitodepuraci aprofita el poder refinador de la vegetaci present en les zones humides per reduir o eliminar contaminants de laigua mitjanant una srie de complexos processos biolgics i fisicoqumics que la natura, en la seva dinmica perfecte, ha dissenyat durant 4500 milions d anys. I s en base a aquestes qualitats depuradores daquests ecosistemes aqutics que sorgeix la figura de laiguamoll artificial.
Resumo:
Lactualitat poltica de moltes de les democrcies d Occident est plena de desacords entre les pretensions dels estats de regular cada cop ms la vida de les persones i la negativa daquestes a sotmetres als seus mandats, en nom de la llibertat de conscincia. Davant daquesta realitat, hom es pot preguntar, si la democrcia, que s el model culminant del Estat modern, s compatible, donat els seus pressupostos, amb la llibertat individual que reclamen els que senten la seva vida envada pel poder. Per donar resposta a aquesta qesti, sha de recrrer levoluci de les teories de la resistncia al llarg de la histria del pensament poltic i les concepcions del poder que la van sustentar per arribar als ciments dels sistemes actuals i veure si aquests sn compatibles amb el respecte a la llibertat individual protegida, entre daltres per la llibertat de conscincia.
