Non-peaky signals in wideband fading channels: achievable bit rates and optimal bandwidth

In the context of fading channels it is well established that, with a constrained transmit power, the bit rates achievable by signals that are not peaky vanish as the bandwidth grows without bound. Stepping back from the limit, we characterize the highest bit rate achievable by such non-peaky signals and the approximate bandwidth where that apex occurs. As it turns out, the gap between the highest rate achievable without peakedness and the infinite-bandwidth capacity (with unconstrained peakedness) is small for virtually all settings of interest to wireless communications. Thus, although strictly achieving capacity in wideband fading channels does require signal peakedness, bit rates not far from capacity can be achieved with conventional signaling formats that do not exhibit the serious practical drawbacks associated with peakedness. In addition, we show that the asymptotic decay of bit rate in the absence of peakedness usually takes hold at bandwidths so large that wideband fading models are called into question. Rather, ultrawideband models ought to be used.

El Palatí : la formació dels Palaus Imperials a Roma

El Palatí. La formació dels palaus imperials a Roma neix d’un projecte iniciat el 1988 amb l’excavació arqueològica de la zona situada al voltant del temple de Júpiter Stator, als peus del Palatí, un dels turons més emblemàtics de Roma. Aquest treball de camp va durar gairebé 18 anys i, durant tot aquest temps, Ricardo Mar va portar a terme una recerca molt àmplia sobre la topografia arqueològica del Palatí. El resultat d’aquest treball és aquesta obra, que descriu l’evolució del turó, des de l’època de la Roma primitiva fins a la darreria de la República, i entra després en el que constitueix el cos fonamental del llibre: el naixement, la formació i l’evolució dels palaus imperials de Roma a partir del moment en què August va decidir situar-hi casa seva. L’obra, de 355 pàgines, inclou, a més, tres annexos: el primer, del mateix Ricardo Mar, amb les dades de l’excavació. Un segon, de Natàlia Alonso, amb l’anàlisi de sediments de les clavegueres aparegudes durant l’excavació. I, finalment, un tercer, d’Ana Rodríguez, amb l’estudi de la presència de la família Fragipane al Palatí durant l’edat mitjana. Les conclusions de l’estudi apareixen traduïdes a l’anglès. A banda, s’inclou una carpeta amb 12 plànols DIN-A2 en color amb la planimetria dels palaus imperials al Palatí en diferents períodes.