Banks and development: Jewish communities in the Italian Renaissance and current economic performance

Are differences in local banking development long-lasting? Do they affect long-term economic performance?I answer these questions by relying on an historical development that occurred in Italian cities during the 15thcentury. A sudden change in the Catholic doctrine had driven the Jews toward money lending. Cities thatwere hosting Jewish communities developed complex banking institutions for two reasons: first, the Jews werethe only people in Italy who were allowed to lend for a profit and, second, the Franciscan reaction to Jewishusury led to the creation of charity lending institutions, the Monti di Pietà, that have survived until today andhave become the basis of the Italian banking system. Using Jewish demography in 1500 as an instrument, Iprovide evidence of (1) an extraordinary persistence in the level of banking development across Italian cities (2)large effects of current local banking development on per-capita income. Additional firm-level analyses suggestthat well-functioning local banks exert large effects on aggregate productivity by reallocating resources towardmore efficient firms. I exploit the expulsion of the Jews from the Spanish territories in Italy in 1541 to arguethat my results are not driven by omitted institutional, cultural and geographical characteristics. In particular,I show that, in Central Italy, the difference in current income between cities that hosted Jewish communitiesand cities that did not exists only in those regions that were not Spanish territories in the 16th century.

Philo of Alexandria's De opificio mundi (LIII-LXI): discovering the essential features of Greek and Western Misogyny in a Platonising Jewish Text

The aim of this article is to show the Western centuries-old misogynist tradition from its origins in Greece by analysing a text by the allegorical interpreter of the Bible Philo of Alexandria, his De opifico mundi, which on many occasions is read by him from a Platonic point of view. The accurate analysis of the chapters devoted to the creation of the woman by God proves to what extent it is not possible to understand this text if one does not take into account a Greek philosophical tradition which was already centuries-old.

La literatura popular del nord del Marroc

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí¬fic del Jovent l'any 2009. L’objectiu d’aquest treball és fer un recull de literatura de transmissió oral i reunir d’aquesta manera les històries, els contes, les llegendes. etc. que els avis de l’autora li contaven. Un dels objectius era que servís alhora de mitjà de coneixement per a tots els nens i nenes que, tenint un origen marroquí o berber, han nascut a Catalunya, per la qual cosa no han tingut accés a aquest tipus de literatura. Ja que, per una banda han estat sempre escolaritzats en català, i per l altra la font de coneixement que suposen els avis s ha quedat al Marroc. Aquests nens tenen poc coneixement sobre la seva cultura d’origen i més si aquesta gaudeix de poc valor.

Els jueus de Puigcerdà a l'Edat Mitjana (1260-1493)

Aquest treball és un recull de tot el que s'ha trobat documentat sobre els jueus que van habitar Puigcerdà entre els anys 1260 i 1493. S'estructura a partir d'una introducció sobre la cultura jueva, l'arribada a Puigcerdà dels jueus, per què, com i quan s'hi instal·len, el Call puigcerdanès, on trobem tot el que fa referència a l'espai físic, l'humà i el material, i finalment la seva expulsió.

Història i llegenda de Bernat I Unifred de Ribagorça

La pràctica consisteix a crear una pàgina web monogràfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagorça (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagorça, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la història amb la llegenda de Bernat de Ribagorça.

Del drac als xucladors passant per Katiuska... : Llegendes a vora de l'estany de Banyoles

Treball final de carrera on es planteja en primer lloc, una recerca bibliogràfica que permet veure quin tractament han fet de les llegendes les fonts escrites. En la gran majoria, autors locals, tot i que també és significativa, i rellevant, la inclusió de fonts d'autors de fora. Per altra banda, per entendre la vitalitat que puguin tenir encara ara les llegendes, es fa un treball de camp basat sobretot en dos col·lectius que han semblat determinants: per una banda les persones grans, moltes de les quals encara les havien sentides exclusivament per font oral, i per l'altra els escolars, per veure si encara les coneixien o ja s'anava perdent.

Esplendor a la Turtusa Islàmica : Comerç i navegació a la taifa de Turtusa del segle XII

Esplendor econòmica i cultural de Tortosa en el segle XII, comerç amb els cristians, navegació marítima i sobretot fluvial per l'Ebre i, finalment, paper de la comunitat jueva de la ciutat en totes aquestes facetes.

Xoà, literatura i cinema

Aquest treball de final de carrera tracta sobre les diferents perspectives i aproximacions a l'Holocaust nazi per part de la literatura i el cinema. La Xoà, forma que els jueus utilitzen per anomenar l'Holocaust, és un dels moments més importants de la història europea. Ens agradaria veure si aquest tema tan delicat és tractat des de diferents perspectives i aproximacions en la literatura i el cinema. També voldríem esbrinar quina pel·lícula és millor per ensenyar què va ser l'Holocaust a una persona adulta, a un grup d'adolescents, a uns infants, etc. i si hi ha alguna pel·lícula o novel·la que vagi més enllà, en el sentit que tracti l'Holocaust des d'un punt de vista més simbòlic que no pas realista, d'arrel kafkiana, com en el cas de "L'incinerador de cadàvers". Per trobar aquestes diferents perspectives (més realistes i veristes o bé més simbòliques) caldrà observar diversos tipus de literatura (biogràfica, semibiogràfica i de ficció), pel·lícules (bèl·liques, drames, biogràfiques, etc.), articles... Analitzarem al mateix temps què diuen diferents autors sobre l'holocaust com un fet inenarrable. Compararem els dos o tres punts de vista (torturats, torturadors i testimonis).

Mosques, sants i política a la Catalunya moderna. L’episodi del setge de 1653

Repàs de les posteriors referències en documents d’arxiu al miracle de les mosques als setges de Girona

Anàlisi i proposta de millora de la gestió del Memorial Auschwitz-Birkenau

La conservació d’un museu de les característiques del Memorial Museu Auschwitz-Birkenau és de vital importància. La realització d’aquest projecte pretén trobar les mancances que el museu pugui tenir per tal d’aportar-hi solucions. El museu té problemes per a conservar les seves instal·lacions a causa de la manca de fons econòmics i del gran nombre de visites que rep anualment

Les veus de l'Altra : Escriptores catalanes i holocaust nazi

Anàlisi de l'aportació de les escriptores catalanes al gènere concentracionari en base a una pregunta de recerca global: quins efectes específics té el punt de vista de les autores catalanes en aquest gènere literari?

Las posiciones de los diferentes grupos políticos israelíes sobre la resolución de la situación de los refugiados

La cuestión de los refugiados palestinos es uno de los asuntos clave para alcanzar una resolución firme del conflicto palestino-israelí. Para ello debe resolverse la situación de los cientos de miles de palestinos que fueron expulsados y/o huyeron con la guerra de 1948, y sus descendientes, que hoy suman casi 5 millones. En el proceso de paz, este es uno de los asuntos que ni siquiera fue tenido en cuenta con la profundidad que lo requiere. Los palestinos se acogen a la resolución 194 de la Asamblea de Naciones Unidas y reivindican el Derecho al Retorno. Pero del lado israelí tres argumentos ponen en duda este derecho al retorno: A) El asunto de la responsabilidad en la huida/expulsión de cientos de miles de palestinos de sus hogares. B) La «necesidad» existencial de ser un estado de mayoría judía, que el retorno podría poner en cuestión. C) El hecho de que Israel ya acogió a cientos de miles de judíos originarios de los países árabes. Analizaremos cómo los partidos políticos israelíes tratan este asunto, y cómo los «nuevos historiadores israelíes» pueden ayudar a cambiar el punto de vista israelí al poner en cuestión la narrativa sionista de la guerra del 48.

Tradició i llegenda: Sant Narcís i les mosques

Presentació d’un dossier que tracta l’acostament crític a la figura del bisbe Narcís i als prodigis que li han estat atribuïts, així com a la producció historiogràfica i artística que ha generat el mite

(Re-) Shaping hatred: Anti-Semitic attitudes in Germany, 1890-2006

In this paper, we assess the determinants of long-run persistence of localculture, and examine the success of policy interventions designed to change attitudes.We analyze anti-Semitic attitudes drawing on individual-level survey results fromGermany s social value survey in 1996 and 2006. On average, we find that historicalvoting patterns for anti-Semitic parties between 1890 and 1933 are powerfulpredictors of anti-Jewish attitudes today. There is evidence that transmission takesplace both vertically (parent to child) and horizontally (among peers). Policy modifiedGerman views on Jews in important ways: The cohort that grew up under the Naziregime shows significantly higher levels of anti-Semitism. After 1945, the victoriousAllies implemented denazification programs in their zones of occupation. We usedifferences in these policies between the occupying powers as a source of identifyingvariation. The US and French zones today still show high anti-Semitism, reflecting anambitious botched attempt at denazification. In contrast, the British and Soviet zones,register much lower levels of Jew-hatred.

Persecution perpetuated: The medieval origins of anti-semitic violence in Nazi Germany

How persistent are cultural traits? This paper uses data on anti-Semitism in Germany and finds continuity at the local level over more than half a millennium. When the Black Death hit Europe in 1348-50, killing between one third and one half of the population, its cause was unknown. Many contemporaries blamed the Jews. Cities all over Germany witnessed mass killings of their Jewish population. At the same time, numerous Jewish communities were spared these horrors. We use plague pogroms as an indicator for medieval anti-Semitism. Pogroms during the Black Death are a strong and robust predictor of violence against Jews in the 1920s, and of votes for the Nazi Party. In addition, cities that saw medieval anti-Semitic violence also had higher deportation rates for Jews after 1933, were more likely to see synagogues damaged or destroyed in the Night of Broken Glass in 1938, and their inhabitants wrote more anti-Jewish letters to the editor of the Nazi newspaper Der Stürmer.