Guerra y crisis generacional: el caso de Jean-Richard Bloch

El presente artículo trata de mostrar cómo la primera guerra mundial originó entre los intelectuales franceses un particular concepto de generación: se consideran una generación malograda, incapaz de haber podido evitar la catástrofe y, a la vez, inexperta para construir una nueva coherencia social. El análisis toma como eje principal al escritor Jean-Richard Bloch cuyas tesis son comparadas con las de sus contemporáneos con el fin de reconstruir el contexto cultural que condiciona tanto sus vidas privadas como sus trayectorias artísticas.

El teatre a les societats particulars de Barcelona durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). El CADCI i l’Ateneu Obrer del districte II

Aquest treball és una primera aproximació al magmàtic món del teatre societari barceloní de principis de segle XX. Vol ser una radiografia, primer, en forma d’estat de la qüestió general, i després, en forma d’anàlisi de dos casos concrets, el CADCI i l’Ateneu Obrer del districte II, de tots els aspectes que engloba el fet teatral en aquests espais: des dels repertoris al funcionament de les companyies, passant per la recepció, el paper del públic o la importància del teatre com a eina política i de transmissió generacional del coneixement. Tot això en el context d’uns anys de crisi del món teatral, en general, i del teatre català, en particular.

Growing at the production frontier. European aggregate growth, 1870-1914

The view of a 1870-1913 expanding European economy providing increasing welfare to everybody has been challenged by many, then and now. We focus on the amazing growth that was experienced, its diffusion and its sources, in the context of the permanent competition among European nation states. During 1870-193 the globalized European economy reached a silver age . GDP growth was quite rapid (2.15% per annum) and diffused all over Europe. Even discounting the high rates of population growth (1.06%), per capita growth was left at a respectable 1.08%. Income per capita was rising in every country, and the rates of improvement were quite similar. This was a major achievement after two generations of highly localized growth, both geographically and socially. Growth was based on the increased use of labour and capital, but a good part of growth (73 per cent for the weighted average of the best documented European countries) came out of total factor productivity efficiency gains resulting from not well specified ultimate sources of growth. This proportion suggests that the European economy was growing at full capacity at its production frontier. It would have been very difficult to improve its performance. Within Europe, convergence was limited, and it only was in motion after 1900. What happened was more the end of the era of big divergence rather than an era of convergence.

Productividad, competencia e innovación en la banca privada española (1900-1914)

This study investigates the productivity differences and its sourcesacross a set of banks during the last years of the liberal era of theSpanish banking system (1900-1914). These years were characterised bymajor qualitative and quantitative changes in the banking industry includinga sharp increase in the size of the system, in the number of firms, andin its regional distribution. Employing DEA productivity analysis andthe Malmquist index, we discover that these changes were accompanied bya generalised increase in the efficiency of least productive banks. Also,we observe that the crisis of some regional banking groups, like theCatalan, can be linked with its low productivity levels. In consequence,in the light of our productivity evidence, we conclude that the increasein competition was beneficial for the system because helped to the successof the most efficient banks.

Protectionist but globalised? Latin American custom duties and trade during the pre-1914 belle époque

While it is true that Latin American republics had no rival on maximising revenues from custom collection during the belle époque, this paper shows that Latin American countries were also generous importers, only behind the larger commercial countries of Western Europe in terms of imports per capita. Latin American citizens were much more linked to international trade than citizens of most regions of the world. Their relation to the world economy was tighter both via their imports and their exports relative to their population and income levels. This paper comes to show that there is no contradiction between the high custom collection by the Latin American republics and their high level of interaction with the global economy in the pre-1914 belle époque, although large country differences can be observed when descending from the regional to the national level.

Variaciones de lo figural: El pensamiento plástico de Jean Epstein,Stephen Dwoskin y Philippe Grandrieux

En Discurso,Figura, Jean François Lyotard acuña un término: “figural”, que teóricos como Nicole Brenez y Philippe Dubois han llevado al terreno del análisis de la imagen cinematográfica. El pensamiento figural hace de la materialidad de la imagen, de su plasticidad, su objeto de estudio privilegiado. Los cineastas Jean Epstein, Philippe Grandrieux o Stephen Dwoskin en sus figuraciones fílmicas del cuerpo y del rostro, pero también en sus reflexiones teóricas sobre el cine en forma de artículos o, incluso, documentos directamente asociados al rodaje como su registro filmado, han erigido un espacio privilegiado en que este concepto de lo figural se despliega en múltiples variaciones.

Jean Rouch: Un antropòleg de les fronteres

Jean Rouch (1917-2004) és una referència ineludible en la història del cinema etnogràfic. Especialista en els rituals de possessió a l'Àfrica de l'Oest i clarament influenciat pel cinema de Flaherty i de Vertov, Rouch va desenvolupar un mètode i una teoria cinematogràfica que s'oposaven frontalment als principis del positivisme científic així com a les teories objectivistes del cinema etnogràfic. Més concretament, Rouch va posar en pràctica durant el seu treball de camp una "antropologia compartida", basada en una concepció no jerarquitzada de les relacions entre l'antropòleg i la comunitat estudiada, i va situar la idea de ¿reflexivitat¿ com a eix principal del coneixement científic i del cinema etnogràfic. Crític amb la clàssica distinció entre art i ciència, el director francès sempre va reivindicar la creativitat, l'experimentació i la llibertat d'estil com a punts essencials de la recerca etnogràfica.