Analysis of Irish tourism policy’s contribution to urban tourism: Dublin case study

L’objectiu principal del treball és analitzar les polítiques i plans turístics irlandesos nacionals, regionals i locals, i determinar com aquestos influeixen en el turisme urbà a Dublín. L’objectiu secundari és investigar el concepte de turisme urbà i examinar les tendències turístiques actuals i la seva repercussió en la formulació de polítiques

The Irish and their language

My paper analysed the origins of the Irish language, where it came from, whay kind of people the Celts were and why the language is in such a critical state. I analized the Irish history and also the new improvements by the Government to reinforce the use of the language

La literatura popular del nord del Marroc

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí¬fic del Jovent l'any 2009. L’objectiu d’aquest treball és fer un recull de literatura de transmissió oral i reunir d’aquesta manera les històries, els contes, les llegendes. etc. que els avis de l’autora li contaven. Un dels objectius era que servís alhora de mitjà de coneixement per a tots els nens i nenes que, tenint un origen marroquí o berber, han nascut a Catalunya, per la qual cosa no han tingut accés a aquest tipus de literatura. Ja que, per una banda han estat sempre escolaritzats en català, i per l altra la font de coneixement que suposen els avis s ha quedat al Marroc. Aquests nens tenen poc coneixement sobre la seva cultura d’origen i més si aquesta gaudeix de poc valor.

The Peace Processes in the Basque Country and Northern Ireland (1994-2006): a Comparative Approach

The peace process in Northern Ireland demonstrates that new sovereignty formulas need to be explored in order to meet the demands of the populations and territories in conflict. The profound transformation of the classic symbolic elements of the nation-state within the context of the European Union has greatly contributed to the prospects for a resolution of this old conflict. Today’s discussions are focused on the search for instruments of shared sovereignty that are adapted to a complex and plural social reality. This new approach for finding a solution to the Irish conflict is particularly relevant to the Basque debate about formulating creative and modern solutions to similar conflicts over identity and sovereignty. The notion of shared sovereignty implemented in Northern Ireland –a formula for complex interdependent relations– is of significant relevance to the broader international community and is likely to become an increasingly potent and transcendent model for conflict resolution and peace building.

Història i llegenda de Bernat I Unifred de Ribagorça

La pràctica consisteix a crear una pàgina web monogràfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagorça (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagorça, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la història amb la llegenda de Bernat de Ribagorça.

Del drac als xucladors passant per Katiuska... : Llegendes a vora de l'estany de Banyoles

Treball final de carrera on es planteja en primer lloc, una recerca bibliogràfica que permet veure quin tractament han fet de les llegendes les fonts escrites. En la gran majoria, autors locals, tot i que també és significativa, i rellevant, la inclusió de fonts d'autors de fora. Per altra banda, per entendre la vitalitat que puguin tenir encara ara les llegendes, es fa un treball de camp basat sobretot en dos col·lectius que han semblat determinants: per una banda les persones grans, moltes de les quals encara les havien sentides exclusivament per font oral, i per l'altra els escolars, per veure si encara les coneixien o ja s'anava perdent.

Mosques, sants i política a la Catalunya moderna. L’episodi del setge de 1653

Repàs de les posteriors referències en documents d’arxiu al miracle de les mosques als setges de Girona

El declive de las organitzaciones terroristas clásicas del siglo XX: el IRA

Desde la firma del llamado Acuerdo de Viernes Santo en abril de 1998, la violencia en Irlanda del Norte ha disminuido considerablemente, pues los principales grupos terroristas han ido abandonando sus respectivas campañas terroristas. No obstante, como se explicará más adelante, otros grupos terroristas, fundamentalmente aquellos escindidos de la principal facción del IRA a lo largo de la última década, siguen manteniendo su actividad terrorista. La intensidad de la misma no tiene parangón con la que mantuvo el IRA desde finales de los años sesenta, a pesar de lo cual esta violencia por parte de los denominados grupos “disidentes” genera una considerable inestabilidad política en la región. El IRA (Irish Republican Army, Ejército Republicano Irlandés) es la organización terrorista responsable del mayor número de víctimas mortales en Europa. Desde el estallido de la violencia en Irlanda del Norte, más de 3600 personas han perdido la vida como consecuencia de la campaña terrorista perpetrada por el IRA y otros grupos terroristas unionistas como la UVF (Ulster Volunteer Force) y la UFF (Ulster Freedom Fighters). El IRA ha sido responsable del 60 % de esas muertes, mientras que los grupos unionistas causaron el 28 % de las mismas. Suele atribuirse un 10 % de esas víctimas a las fuerzas y cuerpos de seguridad. En consecuencia, se puede afirmar que el IRA ha sido el responsable del mayor número de víctimas entre la población católica a la que declaraba defender. Este hecho revela cómo uno de los argumentos utilizados por el IRA para justificar su campaña terrorista –la defensa de la población católica y nacionalista- no es coherente con la realidad, pues el terrorismo del IRA no disminuyó la violencia contra dicha población de referencia tanto por parte del IRA como de los otros grupos terroristas.

Tradició i llegenda: Sant Narcís i les mosques

Presentació d’un dossier que tracta l’acostament crític a la figura del bisbe Narcís i als prodigis que li han estat atribuïts, així com a la producció historiogràfica i artística que ha generat el mite

Discursos de gènere, nacionalisme i respostes col•lectives de les dones a Catalunya i Irlanda

El projecte realitzat se situa en el marc de la història contemporània, i s’ha centrat en primer lloc, en l’anàlisi, des d’una perspectiva comparativa, del desenvolupament dels discursos de gènere a Catalunya durant la Dictadura Franquista i a la Irlanda postcolonial. Mitjançant l’anàlisi del discurs, s’han estudiat els models de feminitat imposats pel Franquisme i les seves bases ideològiques com són el valors catòlics i l’antindividualisme. En el cas irlandès, s’ha analitzat com, a través de determinades institucions gestionades per l’Església Catòlica, es controlaven aquelles dones que es desviaven del model de gènere que propugnava l’Estat Irlandès, molt similar al proposat pel Franquisme i també basat en els catolicisme. De la mateix manera, s’ha estudiat com el feminisme Català i irlandès dels anys 1970 i 1980 van contrarestar aquests models de gènere imposats, a través de l’anàlisi d’un conjunt d’expressions culturals produïdes per ambdós moviments feministes. La perspectiva comparativa del projecte ha permès: El coneixement dels mecanismes culturals de repressió de les dones així com la seva institucionalització. Revelant els paral•lelismes pel que fa a les polítiques de gènere entre els dos casos estudiats malgrat diferències significatives entre els dos contextos (Catalunya es troba sota una dictadura, Irlanda és un Estat democràtic). La importància de l’agència de les dones i les seves diverses estratègies de resistència, especialment a través d’expressions culturals més efímeres o considerades frívoles que, malgrat el poc reconeixement que han obtingut, són molt eficaces en la deconstrucció de discursos de gènere repressius envers les dones. Ha posat de manifest, també, la importància de l’experiència i les pràctiques personals i íntimes com a pràctiques de resistència. Així mateix, ha visibilitzat les dinàmiques pròpies de moviments feministes.