The Energy metabolism of China and India between 1971-2010: studying the bifurcation

This paper presents a comparison of the changes in the energetic metabolic pattern of China and India, the two most populated countries in the world, with two economies undergoing an important economic transition. The comparison of the changes in the energetic metabolic pattern has the scope to characterize and explain a bifurcation in their evolutionary path in the recent years, using the Multi-Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM) approach. The analysis shows an impressive transformation of China’s energy metabolism determined by the joining of the WTO in 2001. Since then, China became the largest factory of the world with a generalized capitalization of all sectors ―especially the industrial sector― boosting economic labor productivity as well as total energy consumption. India, on the contrary, lags behind when considering these factors. Looking at changes in the household sector (energy metabolism associated with final consumption) in the case of China, the energetic metabolic rate (EMR) soared in the last decade, also thanks to a reduced growth of population, whereas in India it remained stagnant for the last 40 years. This analysis indicates a big challenge for India for the next decade. In the light of the data analyzed both countries will continue to require strong injections of technical capital requiring a continuous increase in their total energy consumption. When considering the size of these economies it is easy to guess that this may induce a dramatic increase in the price of energy, an event that at the moment will penalize much more the chance of a quick economic development of India.

Oportunidades de negocio para empresas españolas en Brasil, India y China

Brasil, Índia i Xina són algunes de les economies anomenades a ser potències mundials en els propers anys. Són països que estan experimentant un creixement *inigualable per altres nacions i que posseeixen molts recursos naturals, amplis territoris i una recent classe mitjana que demanda nous productes i serveis. Aquest fet, en un panorama de crisi global com l'actual, convida voler invertir immediatament en aquests països. Com a conseqüència de les grans extensions territorials, les àrees de negoci han de ser detectades de forma efectiva com a factor clau per augmentar les possibilitats d'èxit empresarial, juntament amb la bona pràctica dels protocols i normes esteses a Brasil, Índia i Xina. L'estudi de les formes d'establiment més adequades a l'empresa de l'inversor en potència i l'estudi dels sectors més competitius en cada economia són també aspectes determinants, entre molts altres que es desenvolupen en aquest treball. Brasil, Índia i Xina són nacions molt complexes, amb característiques semblants i unes altres totalment diferents. Moltes d'elles seran analitzades en aquest treball per tal proporcionar una resposta ferma a la pregunta de molts inversors: Existeixen realment oportunitats empresarials en països com Brasil, Xina o Índia?

China en África : Aproximación a unas relaciones contovertidas

Prácticum sobre la política exterior de la República Popular de China en África.

Historia de Vida de Andrés Díaz de Rábago S.J. (1947-1957): O cómo la Guerra Civil China cambió la estructura de la Compañía de Jesús en Asia.

Peer-reviewed

Water tanks as ecosystems. Local ecosystemic perception for integral management of water tanks in Tamil Nadu, South India

Water tanks offer from many centuries ago solutions in South India for several problems related with water scarcity. They are a traditional water harvesting system wide spread in this territory, allowing a potential decentralized and participatory management of the local population on their own resources. Although water tanks¿ main function is irrigation, they have many other uses, functions and natural resources associated, involving stakeholders in the villages apart from those farmers making use of the irrigation. Water tanks provide a variety of landscapes and biodiversity that creates a valuable heterogeneous territory. The complexity of such an ecosystem should be managed with an integral perspective, considering all the elements involved and their relations, and understanding that water tanks are not just water deposits. This multidisciplinary study tries to demonstrate the idea of water tanks as ecosystems, describing and analyzing deeply and in an unprecedentedly way the functions, uses, natural resources and stakeholders. The research also focuses in the assessment of the ecosystemic perception of the local population of some villages in Tamil Nadu, employing diverse anthropological methodology.

Historia de Vida de Andrés Díaz de Rábago S.J. (1947-1957): O cómo la Guerra Civil China cambió la estructura de la Compañía de Jesús en Asia.

Peer-reviewed

On games corresponding to sequencing situations with precedence relations

In this paper we study a class of cooperative sequencing games that arise from one-machine sequencing situations in which chain precedence relations are imposed on the jobs. It is shown that these sequencing games are convex.

Análisis de los factores determinantes de las desigualdades internacionales en las emisiones de CO2 per cápita aplicando el enfoque distributivo: una metodología de descomposición por factores de Kaya

En este trabajo desarrollamos una metodología para descomponer las desigualdades internacionales en las emisiones de CO2 en factores (multiplicativos) de Kaya y dos términos de interacción. Utilizamos el índice de desigualdad de Theil y mostramos que esta metodología de descomposición puede extenderse para analizar los componentes de desigualdad inter e intragrupal. A continuación podemos analizar los factores detrás de las desigualdades en las emisiones de CO2 per cápita entre países, entre grupos de países y dentro de los grupos de países. La ilustración empírica sugiere algunas cuestiones. Primero, la desigualdad internacional en las emisiones de CO2 per cápita es principalmente atribuible a las desigualdades en los niveles de renta per cápita, lo que ayuda a explicar su reciente reducción, mientras que las diferencias en la intensidad de carbono de la energía y la intensidad energética han hecho una contribución mucho menos significativa. Este resultado está fuertemente influenciado por el comportamiento de China e India. En segundo lugar, el componente de la desigualdad entre grupos, que es el mayor, está también explicado en buena medida por el factor ingreso. En tercer lugar, el componente de la desigualdad dentro de los grupos aumentó ligeramente durante el período, algo principalmente debido al cambio en el factor de ingreso y los términos de interacción en unas pocas regiones.

La formación del Estado en el Valle Medio del Río Amarillo. Un acercamiento teórico y práctico a los inicios de la Edad del Bronce en China

L’objectiu de l’estudi és respondre a la pregunta: Quan i emprant quins criteris es possible afirmar l’existència d’Estat a la Xina? A l’apartat teòric es realitza una revisió crítica de la categoria “Mode de Producció Asiàtic” i de les diferents definicions i causes de desenvolupament de l’Estat. Es presenten els fonaments d’una concepció materialista històrica de l’Estat. A l’apartat pràctic es contrasta la hipòtesi de l’existència d’Estat analitzant dues societats successives: els grups neolítics Henan Longshan (2800-1900 cal ANE) i els Erlitou d’inicis de l’Edat del Bronze (1900-1500 cal ANE)

Personal relations and their effect on behavior in an organizational setting: an experimental study

We study how personal relations affect performance in organizations. In the experimental game we use a manager has to assign different degrees of decision power to two employees. These two employees then have to make distributive decisions which affect themselves and the manager. Our focus is on the effects on managers' assignment of decision power and on employees' distributive decisions of one of the employees and the manager knowing each other personally. Our evidence shows that managers tend to favor employees that they personally know and that these employees tend, more than other employees, to favor the manager in their distributive decisions. However, this behavior does not affect the performance of the employees that do not know the manager. All these effects are independent of whether the employees that know the manager are more or less productive than those who do not know the manager. The results shed light on discrimination and nepotism and its consequences for the performance of family firms and other organizations.

The Politics of Intergovernmental Fiscal Relations in Argentina

The search for political determinants of intergovernmental fiscal relations has shaped much of the recent literature on the economic viability of federalism. This study assesses the explanatory power of two competing views about intergovernmental transfers; one emphasizing the traditional neoclassical approach to federal-subnational fiscal relations and the other suggesting that transfers are contingent on the political fortunes and current political vulnerability of each level of government. The author tests these models using data from Argentina, a federation exhibiting one of the most decentralised fiscal systems in the world and severe imbalances in the territorial distribution of legislative and economic resources. It is shown that overrespresented provinces ruled by governors who belong to opposition parties can bring into play their political overrepresentation to attract shares of federal transfers beyond social welfare criteria and to shield themselves from unwanted reforms to increase fiscal co-responsibilty. This finding suggests that decision makers in federal countries must pay close heed to the need to synchronize institutional reforms and fiscal adjustment.

Análisis de la distribución de las emisiones de CO2 a nivel internacional mediante la adaptación del concepto y las medidas de polarización

La medida de la polarización está ligada a la inestabilidad potencial, la aparición de grupos con intereses opuestos, generada por una situación de distribución específica. Esta investigación analiza la distribución internacional de las emisiones de CO2 per cápita a través de la adaptación del concepto y las medidas de polarización. La descripción agrupada más interesante que se deriva del análisis de polarización es la de dos grupos. Estos grupos coinciden ampliamente con los países del Anexo B del Protocolo de Kyoto y los que no lo son, lo que podría indicar la capacidad del análisis de polarización para explicar la generación de grupos en el mundo real. El análisis muestra una reducción significativa en la polarización internacional de las emisiones de CO2 per cápita entre 1971 y 2001. Esto se explica en gran parte por el aumento en las emisiones experimentado por China e India. Una reducción en la polarización puede implicar una reducción en la dificultad de alcanzar acuerdos. No obstante, la polarización no ha cambiado mucho desde 1995 o 1997 (año en que tuvieron lugar las negociaciones de Kyoto), lo que podría indicar que la polarización de la distribución de emisiones entre países es aún uno de los factores importantes llevando a la dificultad en alcanzar nuevos acuerdos respecto a las políticas globales de.

Sport and international relations (1913-1939): the 1936 Popular Olympiad

This document includes the results of the research undertaken by the authors on the attempts to organise a Popular Olympiad in Barcelona in 1936.

La formació d'una política exterior per a l'Índia. La visita de Nehru a l'Espanya republicana durant la Guerra Civil

L'objectiu ha estat posar en relació dues realitats que fins al moment havien estat considerades completament alienes, com són l’Índia i Espanya. La recerca de fonts per a les relacions bilaterals de tot tipus es va iniciar al segle XIX. A partir d’aquest moment apareixen tres camps fonamentals on aprofundir. D’una banda tenim les relacions diplomàtiques i la seva vessant política a partir del segle XX. El desenvolupament de representacions consulars té a veure amb el creixement de l’activitat econòmica amb l’Índia britànica, especialment en el camp del proveïment de primeres matèries (cotó i jute). En aquest sentit, la recuperació de les relacions econòmiques va ser clau per al posterior mutu reconeixement diplomàtic el 1957 quan l’Índia ja era un estat independent. Entre mig queden anys de malvolença degut a la vinculació de Nehru amb el govern republicà durant la Guerra Civil i la posició de l’Índia en el cas d’Espanya a l’ONU. Un altre camp d’interès per a les relacions bilaterals es centra en la missió de Bombay que a partir de 1920 fou administrada per jesuïtes catalans, valencians i aragonesos. Finalment, un seguiment de la premsa i la intel•lectualitat espanyola mostra com l’Índia es va convertir a partir de 1920 en un nou focus d’interès informatiu i pel món acadèmic, com no ho havia estat fins llavors. Aquest descobriment de l’Índia per part de viatgers, artistes i periodistes obra una nova via d’intercanvi que es veurà trucada per la Guerra Civil i el posterior establiment d’un règim que destruí el teixit intel•lectual del país.