Outcomes from studies of Antineutrophil Cytoplasm Antibody Associated Vasculitis: a systematic review by the European League Against Rheumatism systemic vasculitis task force.

Objectives: We undertook a systematic literature review as a background to the European League Against Rheumatism (EULAR) recommendations for conducting clinical trials in anti-neutrophil cytoplasm antibody associated vasculitis (AAV), and to assess the quality of evidence for outcome measures in AAV. Methods: Using a systematic Medline search, we categorised the identified studies according to diagnoses. Factors affecting remission, relapse, renal function and overall survival were identified. Results: A total of 44 papers were reviewed from 502 identified by our search criteria. There was considerable inconsistency in definitions of end points. Remission rates varied from 30% to 93% in Wegener granulomatosis (WG), 75% to 89% in microscopic polyangiitis (MPA) and 81% to 91% in Churg¿Strauss syndrome (CSS). The 5-year survival for WG, MPA and CSS was 74¿91%, 45¿76% and 60¿97%. Relapse (variably defined) was common in the first 2 years but the frequency varied: 18% to 60% in WG, 8% in MPA, and 35% in CSS. The rate of renal survival in WG varied from 23% at 15 months to 23% at 120 months. Methods used to assess morbidity varied between studies. Ignoring the variations in definitions of the stage of disease, factors influencing remission, relapse, renal and overall survival included immunosuppressive therapy used, type of organ involvement, presence of ANCA, older age and male ender. Conclusions: Factors influencing remission, relapse, renal and overall survival include the type of immunosuppressive therapy used, pattern of organ involvement, presence of ANCA, older age and male gender. Methodological variations between studies highlight the need for a consensus on terminology and definitions for future conduct of clinical studies in AAV.

La il·lustració britànica

Estudi elaborat a partir d’una estada a la School of Modern Languages de la University of London, Gran Bretanya, entre agost i desembre del 2006. L’objectiu de la recerca consisteix en exposar el moviment empirista a través de Hume, Locke, Berkeley i altres filòsofs del segle XVIII. A més, s’analitza la filosofia escocesa del sentit comú, ja que va influenciar la filosofia catalana durant la “Renaixença”. El seu fundador, Thomas Reid, és conegut perquè va introduir una filosofia que no seguia l’escepticisme dels filòsofs citats. Sintetitzant, Hume va afirmar que l’experiència del sentit consisteix exclusivament en idees o impressions subjectives en la ment. Una resposta aquest “sistema ideal” va ser la filosofia del sentit comú que es va desenvolupar com a reacció a l’escepticisme de David Hume i altres filòsofs escocesos. Contra aquest “sistema ideal” la nova escola considera que l’experiència ordinària dels homes dona instintivament certes creences de la pròpia existència; de la existència dels objectes reals directament percebuts; i de “principis bàsics” basats en creences morals i religioses. Entre 1816 a 1870 la doctrina escocesa va ser adoptada com a filosofia oficial a França. Els seus principis van obtenir força a través de Víctor Cousin i de la traducció de les obres de Thomas Reid al francès per Jouffroy. Serà doncs, a partir de les traduccions franceses que Ramon Martí d’Eixalà va introduir a Catalunya la filosofia escocesa (no existeix cap prova que Martí d’Eixalà hagués conegut les versions angleses de les obres de Reid). En conclusió, el moviment escocès del sentit comú va influenciar l’escola catalana de filosofia.

Tot repensant els serveis bibliogràfics a la University of California

Informe d'un Grup de Treball sobre Serveis Bibliogràfics de la University of California que presenta un seguit de recomanacions sobre els canvis que aquests serveis haurien d'implementar per millorar les seves prestacions. Els autors posen de manifest el desfasament que pateixen bona part dels serveis bibliotecaris actuals davant les prestacions que ofereixen portals com Amazon o Google. Les recomanacions s'estructuren en quatre apartats: millorar la cerca i la recuperació, redissenyar l'OPAC, adoptar noves pràctiques catalogràfiques i donar suport a la millora continua. L'informe finalitza amb l'enumeració d'una seixantena de possibles actuacions addicionals que també es van considerar i les raons per les quals finalment es van descartar.

Recommendations on percutaneous coronary intervention for the reperfusion of acute ST elevation myocardial infarction

Little information is currently available from the various societies of cardiology on primary percutaneous coronary intervention (PCI) for acute myocardial infarction (AMI). Since primary PCI is the main method of reperfusion in AMI in many centres, and since of all cardiac emergencies AMI represents the most urgent situation for PCI, recommendations based on scientific evidence and expert experience would be useful for centres practising primary PCI, or those looking to establish a primary PCI programme. To this aim, a task force for primary PCI in AMI was formed to develop a set of recommendations to complement and assist clinical judgment. This paper represents the product of their recommendations.