El Gestor del patrimoni cultural com a generador de dinàmiques econòmiques, responsables i cooperatives en el territori a partir de la recuperació d’oficis: estudi de cas: el gestor del patrimoni cultural en el projecte Carbó d’Ardenya i Gavarres (2013-2014)

L’objectiu general d’aquest treball és definir les competències i limitacions del perfil del gestor del patrimoni cultural en el context de nous projectes de gestió del patrimoni que tenen l’objectiu de dinamitzar econòmica i socialment el territori. Per a fer-ho es parteix de l’avaluació del paper del gestor patrimonial en un projecte concret de recuperació d’oficis

Pensions and procrastination : how can employers help their employees save for the future?

In this paper I show that employees tend to procrastinate when they are expected to decide whether or not they would like to save using the defined contribution pension scheme offered by their employer. By auto-enrolling the employees or asking them to decide before a given deadline, employers can mitigate some of the problems caused by employee procrastination. However both of these mechanisms present their own problems, caused by default stickiness and other issues, so I discuss how employers can decide which is the right mechanism to use depending on the characteristics of their employees, and how to minimize the problems these mechanisms can cause.

An insight into co-operativism

The concept of co-operativism is analysed in this report. As an introduction to the subject, the values that socially friendly businesses work with are mentioned, as well as, the basic differences with regard to capitalist companies. In order to broaden the model, seven basic principles that drive such companies are analysed. Recently, due to the economic crisis, many capitalist companies have changed their way of running the business and have opted for cooperatives. Therefore, the steps they have to follow to become part of this view will be considered. So as to introduce a more critical view, benefits and drawbacks of cooperative companies will be borne in mind. In addition, no theoretical model is complete if real examples are not provided, thus in the final part, four companies will be studied. The first one being a company that has always been part of a group of cooperatives and which has enjoyed positive results all over; the second one, a company that has experienced the benefits of leaving the group; the third one, the cornerstone of such group, whose effort to relaunch the company have failed; and the final one, an acquired company whose future is uncertain due to its parent company's decline. To conclude, the final section is going to be devoted to heighten the problems that cooperatives have and which may have compromised their status as alternative models to capitalism.

Partial correlation : Network analysis

The final year project came to us as an opportunity to get involved in a topic which has appeared to be attractive during the learning process of majoring in economics: statistics and its application to the analysis of economic data, i.e. econometrics.Moreover, the combination of econometrics and computer science is a very hot topic nowadays, given the Information Technologies boom in the last decades and the consequent exponential increase in the amount of data collected and stored day by day. Data analysts able to deal with Big Data and to find useful results from it are verydemanded in these days and, according to our understanding, the work they do, although sometimes controversial in terms of ethics, is a clear source of value added both for private corporations and the public sector. For these reasons, the essence of this project is the study of a statistical instrument valid for the analysis of large datasets which is directly related to computer science: Partial Correlation Networks.The structure of the project has been determined by our objectives through the development of it. At first, the characteristics of the studied instrument are explained, from the basic ideas up to the features of the model behind it, with the final goal of presenting SPACE model as a tool for estimating interconnections in between elements in large data sets. Afterwards, an illustrated simulation is performed in order to show the power and efficiency of the model presented. And at last, the model is put into practice by analyzing a relatively large data set of real world data, with the objective of assessing whether the proposed statistical instrument is valid and useful when applied to a real multivariate time series. In short, our main goals are to present the model and evaluate if Partial Correlation Network Analysis is an effective, useful instrument and allows finding valuable results from Big Data.As a result, the findings all along this project suggest the Partial Correlation Estimation by Joint Sparse Regression Models approach presented by Peng et al. (2009) to work well under the assumption of sparsity of data. Moreover, partial correlation networks are shown to be a very valid tool to represent cross-sectional interconnections in between elements in large data sets.The scope of this project is however limited, as there are some sections in which deeper analysis would have been appropriate. Considering intertemporal connections in between elements, the choice of the tuning parameter lambda, or a deeper analysis of the results in the real data application are examples of aspects in which this project could be completed.To sum up, the analyzed statistical tool has been proved to be a very useful instrument to find relationships that connect the elements present in a large data set. And after all, partial correlation networks allow the owner of this set to observe and analyze the existing linkages that could have been omitted otherwise.

Diferències en l'estil de joc ofensiu entre un equip consolidat a la 1a divisió i un equip d'ascens recent

L’objectiu del següent treball és buscar les diferències en l’estil de joc ofensiu (en els gols aconseguits) entre un equip consolidat a la 1a divisió espanyola (F.C Barcelona) i un equip d’ascens recent (Elx C.F). Per aconseguir-ho, s’analitzen els gols a favor per part dels dos equips durant les primeres 25 jornades de lliga 2013/2014. A través d’un full d’observació i tangent en compte totes les seves categories, es classifiquen cada un dels gols segons l’estil de joc ofensiu al qual pertany (Joc Combinatiu, Joc Directe o Joc Contraatac). Els resultats obtinguts demostren com existeixen diferències significatives en la utilització dels diferents estils de joc entre els dos equips. A més també es mostren diferències rellevants pel que fa al nombre total de gols aconseguits, en la presència d’una regularitat temporal (durant les 25 jornades) d’utilització d’un estil o altre i en la relació temporal (durant el partit) dels gols aconseguits entre els dos equips analitzats.

Anàlisi de la incidència del sistema de joc en la creació de situacions de superioritat numèrica en el futbol amb el juvenil “A” del Futbol Club Barcelona

El present treball es centra en l’estudi de les situacions de superioritat numèrica generades al llarg de la temporada 2013-2014 de l’equip Juvenil A del Futbol Club Barcelona. L’objectiu principal d’aquest treball és esbrinar quina incidència té el sistema de joc 1-4-3-3 en la creació d’aquestes situacions ofensives en el joc de l’equip. Per tal d’enregistrar múltiples situacions de joc i diferenciar la seva complexitat, s’han establert tres variables d’estudi: la zona del camp on es crea la superioritat numèrica (dividint el camp en 12 zones), el tipus de superioritat produïda (2 contra 1, 3 contra 1, 3 contra 2, 4 contra 2 i 4 contra 3), i la freqüència d’interacció dels jugadors en les situacions de superioritat en relació al networking (jugadors que intervenen en les situacions de superioritat per tal de poder establir relacions entre posicions del sistema de joc 1-4-3-3). El mètode utilitzat és notacional (ja que s’enregistra la freqüència en què succeeix un fenomen a partir d’unes taules creades especialment per l’enregistrament de dades), on fent ús de la proposta de Gréhaigne (2001) s’analitzen 8 partits al llarg de la temporada 2013-2014. Els resultats obtinguts mostren que es produeixen més superioritats a les zones 4 i 6 (20,37% respectivament), seguides de les zones 7 (14,81%) i 5 (13,89%). El major tipus de superioritat ha estat el 2 contra 1 (48,15%) seguit del 3 contra 2 (39,81%). La interacció més freqüent entre jugadors en les situacions de 2 contra 1 ha estat: lateral dret i central dret (26,92%) i lateral esquerre i central esquerre (21,15%). En les situacions de tres jugadors (3 contra 1) ha estat: entre el central dret, central esquerre i el pivot (28,57%) i entre el central dret, el lateral dret i el pivot (28,75%). En les situacions de 3 contra 2: lateral dret, l’interior dret i l’extrem dret (18,60%) i entre el central esquerre, el lateral esquerre i l’interior esquerre (18,60%). Pel que fa a les situacions de 4 contra 2 no se n’ha produït cap, i les de 4 contra 3 hi ha una igualtat entre diverses posicions(16,67%), però no s’observen dades molt significatives en quan a la intervenció, excepte la posició del pivot que intervé en gairebé totes. Aquestes dades, s’assimilen al que diuen Sans i Frattarola (2009) sobre el fet que en la zona d’inici es creen més situacions de superioritat que en la zona de progressió i finalització. També Castelo (1999) aporta un estudi sobre els percentatges d’aportacions ofensives dels jugadors en funció de l’espai i la demarcació, però tot i que en aquest cas no ho compara amb situacions de superioritat numèrica, les dades extretes son interessants per la comparativa amb l’estudi que es presenta.

La intervenció psicomotriu educativa com estratègia per afavorir la inclusió d'alumnes amb trastorn de l'espectre autista (TEA) dins l'aula ordinària: Anàlisi d'un cas

Des de la inclusió es pretén aconseguir una societat més justa per tothom, on els infants per molt diferents que siguin puguin estar i participar en una escola ordinària, gaudint de les mateixes oportunitats i els mateixos drets. Amb la diversitat ens enriquim els uns amb els altres i aquest fet dóna sentit a l’educació. Amb aquest marc referencial, el present treball d’investigació tracta sobre la millora de la inclusió d’un infant amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) a través de la pràctica psicomotriu educativa i vivencial, és a dir, una educació més lliure, donant lloc a l’experiència i a uns espais relacionals per dur a terme una activitat espontània psicomotriu. De fet, tracta de demostrar, de manera més específica, que la pràctica psicomotriu millora la capacitat d’interacció social de l’infant amb TEA, és a dir, la relació amb els altres, així com assegurar que aquesta pràctica vivencial aporta més beneficis en la implicació del joc dels infants amb TEA, que una intervenció psicomotriu més funcional.