Energy policies for rural electrification: a social multi-criteria evaluation approach

In this article, a real-world case- study is presented with two general objectives: to give a clear and simple illustrative example of application of social multi-criteria evaluation (SMCE) in the field of rural renewable energy policies, and to help in understanding to what extent and under which circumstances solar energy is suitable for electrifying isolated farmhouses. In this sense, this study might offer public decision- makers some insight on the conditions that favour the diffusion of renewable energy, in order to help them to design more effective energy policies for rural communities.

Aparcería y gestión de la gran propiedad rural en la Cataluña contemporánea

La capacidad de las formas de tenencia, y más concretamente de la aparcería, para estimular el crecimiento agrario ha dado origen a un amplio debate, iniciado por los economistas clásicos del siglo XVIII y mantenido hasta nuestros días. Hasta la década de 1970 dominaron las opiniones poco favorables a la aparcería; sin embargo, a partir de esta fecha, han aparecido bastantes trabajos empíricos y teóricos cuestionando dichas tesis. Se trata mayoritariamente de trabajos vinculados a enfoques neoinstitucionalistas, distantes del pensamiento neoclásico más ortodoxo, que parten de la inexistencia de un mercado perfectamente competitivo con el que supuestamente se alcanzaría una asignación razonable de recursos, y que concluyen que la aparcería podía alcanzar notables niveles de eficiencia, aunque fuera una eficiencia del second best. Estas conclusiones coinciden en parte con algunas investigaciones sobre la agricultura española y catalana contemporánea, cuyos resultados contradicen la imagen dominante de una agricultura poco proclive al cambio y con escasa capacidad de crecimiento. En este artículo se pretende exponer el funcionamiento de la aparcería en Cataluña y cuestionar que dicha forma de tenencia sea un factor explicativo relevante del moderado crecimiento de la agricultura catalana.

Definició de les estratègies de desenvolupament rural integrat i sostenible per a la comarca del Solsonès : 2007-2013

L’objectiu del present projecte és establir i recomanar un seguit d’estratègies de desenvolupament rural integrat i sostenible per a la comarca del Solsonès. Per damunt de tot pretén ser una eina útil, fent coincidir les propostes amb l’àmbit temporal del nou PDR (2007-2013) i presentant el projecte a diferents institucions. Amb aquest objectiu s’han estudiat els aspectes socioeconòmics més rellevants dels diferents municipis, així com altres factors clau com els recursos naturals , els elements dinamitzadors del territori i el context global de l’agricultura i polítiques sectorials europees. A partir de l’avaluació estratègica, i el posterior debat en grups de discussió, es conclou que el Solsonès és una comarca amb la població envellida, especialment a les zones rurals, on els ocupats agraris cada dia són menys. Amb tot, es configura un escenari on el despoblament rural és constant, amb les conseqüències socioembientals implícites a aquest fenomen. Posteriorment a l’avaluació es discuteix l’estratègia global de desenvolupament rural, i, en base a aquesta, es proposen diferents línies estratègiques agrupades en tres grans eixos: la vertebració social, la vertebració territorial i el manteniment, millora i coneixement del paisatge cultural.

De l'economia a les mentalitats: reforma agrària, desenvolupament rural i identitat ètnica als Andes

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, Ecuador, entre setembre i desembre del 2006. El projecte té l'objectiu general d'elaborar una monografia, entre el treball d’arxiu i el de camp, capaç d’exemplificar els processos de consolidació dels sectors dirigents indígenes i de vincular-los amb les transformacions de la societat rural andina contemporània. L’estudi de cas és el d’una organització de segon grau molt representativa (la UNOCANC, parròquia de Toacazo, província de Cotopaxi, Equador), analitzant el que han significat aquest canvis des de la descomposició del règim d’hisenda fins a l’ascens d’una part de l’élite camperola local a les altes instàncies de la CONAIE (Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador).

Ten Propositions on Rural Poverty and Agrarian Transition in Central Eurasia

The relation between agricultural development and rural poverty reduction in six Central Eurasian countries, namely Azerbaijan (South Caucasus) and Kazakhstan, Kyrgyzstan, Tajikistan, Turkmenistan and Uzbekistan (Central Asia), is discussed by presenting and analyzing ten propositions. These propositions cover a broad range of issues that relate to rural poverty in this region, such as: the state of income and non-income poverty; the diverse processes of land reform and farm restructuring, and agricultural policy reform; and finally, the institutional and market framework that is needed for dynamic agricultural and rural development. The paper contends that rural poverty is not responding as robustly to rapid economic growth in these countries, and that agricultural growth, in particular in the newly emerging peasant farm sector, is necessary to promote rural poverty reduction.

The Benefits of building barrier-free: a contingent valuation of accessibilty as an attribute of housing

Estimating the social benefits of barrier-free building has always required indirect solutions, such as calculating the savings in social services, hospitalisation or adaptations made possible by the increase in accessibility. This research uses the Contingent Valuation Method to gain a direct appraisal of the benefits from barrier-free housing. When comparing two similar dwellings, with the only difference being their accessibility conditions, the 1,007 randomly chosen households that answered the direct survey would pay, on average 12.5 per cent more for being barrier-free. None of the different appraisals made on accessibility costs reaches 5 per cent. This confirms the social profitability of building without barriers and shows the potential size of the private market for those housing developers that meet the demand. Accessibility is a general concern, an economic good or attribute that most households value, irrespective of the physical conditions of their members.

Agroecologia periurbana a Sant Cugat: document base per a la redacció del Pla de Gestió i Desenvolupament del parc rural de la Torre Negra

El parc rural de la Torre Negra ha estat protegit recentment després de 15 anys de lluita ciutadana, gràcies a l’aprovació del Pla Especial de Protecció i Millora el 29 de juny del present any. A partir d’ara, s’obre un ampli ventall de possibilitats per a la seva gestió i desenvolupament. En aquest context és on es situa el present estudi, amb la finalitat de presentar unes línies estratègiques bàsiques per a iniciar l’activitat al parc. Una activitat que té en el punt de mira el desenvolupament rural de l’espai i la transformació social de la ciutadania.

Ecoetiquetes de serveis: establiments de turisme rural en l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu

L’increment del turisme rural i la relació directe amb l’entorn és el que ha motivat l’elaboració d'aquest projecte. L’objectiu del qual és fer un estudi de l’estat ambiental dels 17 establiments de turisme rural (ETR) dels 47 ETR situats a l’àmbit d’influència del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP). A partir del qual s’analitzarà la viabilitat d’aplicar el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA).

Construcció i explotació d’un complex de turisme rural a la població d’Àreu (Pirineu de Lleida)

Aquest treball de fi de carrera pretén desenvolupar el pla de negoci per a la construcció i l’explotació d’un complex de turisme rural al Pallars Sobirà. El projecte compren l’enderroc de les construccions preexistents, construcció i posterior explotació d’apartaments d’ús turístic i una cafeteria a la població d’ Àreu. Dins el pla de negoci s’hi contemplen els plans comercial, financer, l’anàlisi del mercat i l’entorn i una acurada definició del servei que s’oferirà. Amb el treball es vol, doncs, aportar idees pràctiques i útils per a la consecució dels objectius plantejats en el projecte familiar.

Mobility and Housing Satisfaction: An Empirical Analysis for Twelve EU Countries

Using panel data for twelve EU countries, we analyze the relationship between selfreported housing satisfaction and residential mobility. Our results indicate the existence of a positive link between the two variables and that housing satisfaction exerts a mediating effect between residential characteristics and dwellers' mobility propensities. Some interesting cross-country differences regarding the effect of other variables on mobility are also observed. Our results can be used in defining, implementing and evaluating housing and neighbourhood policies. Residential satisfaction is put forward as one of the most appropriate indicators of the success or failure of such policies. Keywords: Housing satisfaction, residential mobility JEL classification: R21, D19

Disentangling the Housing Satisfaction Puzzle: Does Homeownership Really Matter?

There is a general consensus that homeownership has beneficial effects for both individuals and society in many outcomes. However, research regarding the effect of homeownership on individuals' subjective well-being remains inconclusive. In this paper, for the first time, we provide empirical evidence for the link between homeownership and housing satisfaction using panel data. We use the eight waves of the European Community Household Panel (ECHP) covering the period 1994-2001. We observe that renters who become homeowners not only experience a significant increase in housing satisfaction, but also after changing their tenure status, they obtain a different utility from the same housing context. This evidence might provide support to the hypothesis that a share of the differences in the perceived utility derived from housing can be attributed to (un)fulfilled expectations or aspirations regarding homeownership. Keywords: Housing satisfaction, subjective well-being, homeownership, fixed-effects, housing aspirations JEL classification: D1, R2.

Implantació del distintiu de garantia de qualitat ambiental als establiments de turisme rural d'influència al Parc del Garraf

El present projecte té com a objecte d’estudi l’anàlisi de la situació ambiental en que es troben els ETR de l’àrea d’influència del Parc del Garraf (PG). En una primera fase, s’inventarien i analitzen els 12 ETR més propers als límits del sistema natural del PG, Parc d’Olèrdola i Foix a partir d’una ecofitxa de criteris ambientals d’àmbit general. Posteriorment, s’estudia la viabilitat d’implantació del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA) en els 6 ETR pilot escollits a partir d’una segona ecofitxa creada a partir dels criteris del distintiu. D’aquest detallat estudi s’extreuen relacions interessants com per exemple, que els ETR més aïllats del nucli urbà fan servir el doble de sistemes per obtenir energia que els establiments ubicats al recinte urbà i que actualment, el preu segueix estant més associat a confort que no pas a compromís ambiental. Finalment, s’elaboren unes propostes de millora i els pressupostos associats per que aquests ETR puguin complir les exigències del distintiu.

La inserción sociolaboral de las personas inmigrantes en la Cataluña rural

En els últims anys, s’ha produït l’arribada massiva de població immigrant, que principalment, s’instal•la a las grans ciutats o barris específics. Normalment, son zones amb alts nivells de desocupació. Amb aquest treball acadèmic es vol contribuir a augmentar el coneixement relatiu a la inserció sociolaboral de les persones immigrants en tot el territori, incloent el rural; amb tot allò, es vol afavorir a la no massificació d’immigrants en les grans ciutats. Es pretén estimular la mobilitat geogràfica a les àrees rurals de Catalunya, especialment, a aquelles que tenen problemes de despoblació o supervivència, degut a diferents factors. Per aconseguir-ho, es té que analitzar les diferents ajudes i subvencions, els plans o programes de repoblació estatals, autonòmics y locals existents; es a dir, els mecanismes que existeixen per aconseguir la no massificació d’immigració a una zona determinada i millorar la integració i inserció d’aquests immigrants.