A prospective cohort study of healthcare visits and rehospitalizations after hospital discharge in community-acquired pneumonia

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

A prospective cohort study of healthcare visits and rehospitalizations after hospital discharge in community-acquired pneumonia

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

A prospective cohort study of healthcare visits and rehospitalizations after hospital discharge in community-acquired pneumonia

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

Performance of mechanical ventilators at the patient's home: a multicentric quality control study

Background: Quality control procedures vary considerably among the providers of equipment for home mechanical ventilation (HMV). Methods: A multicentre quality control survey of HMV was performed at the home of 300 patients included in the HMV programmes of four hospitals in Barcelona. It consisted of three steps: (1) the prescribed ventilation settings, the actual settings in the ventilator control panel, and the actual performance of the ventilator measured at home were compared; (2) the different ventilator alarms were tested; and (3) the effect of differences between the prescribed settings and the actual performance of the ventilator on non-programmed readmissions of the patient was determined. Results: Considerable differences were found between actual, set, and prescribed values of ventilator variables; these differences were similar in volume and pressure preset ventilators. The percentage of patients with a discrepancy between the prescribed and actual measured main ventilator variable (minute ventilation or inspiratory pressure) of more than 20% and 30% was 13% and 4%, respectively. The number of ventilators with built in alarms for power off, disconnection, or obstruction was 225, 280 and 157, respectively. These alarms did not work in two (0.9%), 52 (18.6%) and eight (5.1%) ventilators, respectively. The number of non-programmed hospital readmissions in the year before the study did not correlate with the index of ventilator error. Conclusions: This study illustrates the current limitations of the quality control of HMV and suggests that improvements should be made to ensure adequate ventilator settings and correct ventilator performance and ventilator alarm operation.

Una reflexió historiogràfica sobre l'hospital com a espai de medicalització

El treball analitza la historiografia existent sobre les institucions hospitalàries com a espai de medicalització des de la segona meitat del s. XX. La finalitat és estudiar de quina manera diverses tendències historiogràfiques han percebut l’hospital com a espai de creació i difusió de coneixement científic. S'ha atorgat particular interès a les visions sobre el seu rol en la transformació de la medicina occidental i també als factors aliens a la medicina que, segons alguns historiadors, han, valgui la paradoxa, contribuït a transformar l’hospital en una institució mèdica.

Implantació d'un ERP a un hospital públic

Aquest projecte tracta de la implantació del mòdul de Gestió dels Recursos Humans de la tecnologia SAP. En concret s’estudia la versió relativa al Sector Públic que aquest Software ofereix. Per tal de realitzar el Projecte ens fixem en un ens públic determinat com és un Hospital tenint en compte totes les peculiaritats que aquests organismes presenten. Part essencial del Projecte es dedica a la gestió del correcte pagament de la Nòmina i la representació de l’Estructura Organitzativa. Es cobreixen també tots els aspectes que les legislacions vigents imposen en aquests àmbits.

Informatització de l'arxiu d'històries clíniques d'un hospital

El sector sanitari és un dels més importants i sensibles dintre de l’economia espanyola, ja que és un element clau del benestar social. Per aquest motiu, el sector de la sanitat s’enfronta a nombrosos reptes, i les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) obren un ampli ventall de possibilitats de renovació i millora. És per això que Hewlett-Packard està desenvolupant una aplicació informàtica per a hospitals, anomenada HCIS (Health Care Information System). El projecte que es presenta en aquesta memòria és el desenvolupament del mòdul d’HCIS per a gestionar l’Arxiu d’Històries Clíniques d’un hospital, i la seva implantació a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.

Estudi d'utilització d'antifúngics sistèmics a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron

Objectius: Descriure les principals característiques de la utilització dels antifúngics sistèmics a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) i avaluar la seva adequació. Metodologia: Estudi de prescripció-indicació en pacients majors de 16 anys amb seguiment prospectiu de 40 casos incidents consecutius. Limitats a 10 els casos de fluconazole, es realitza una anàlisi descriptiva ponderada. S’avalua l’adequació segons les recomanacions de la Infectious Diseases Society of America (IDSA). Resultats: El fluconazole va ser el fàrmac més emprat (74,8%; IC del 95%: 60,7-88,9), seguit del voriconazole. L’ús més habitual va ser l’empíric-anticipat (53,4%; IC del 95%: 28,6-78,1) i la indicació més freqüent la profilaxi d’infecció fúngica invasiva (25,0%; IC del 95%: 2,4-47,5). Es van considerar adequades el 71,7% (IC del 95%: 49,1-94,3) de les indicacions, el 100% (IC del 95%: 100-100) dels fàrmacs seleccionats, el 51,2% (IC del 95%: 21,8-80,6) de les dosis i el 61,7% (IC del 95%: 32,6-90,7) de les durades. Conclusions: Els resultats suggereixen que a l’HUVH es fa una prescripció raonada dels antifúngics sistèmics però caldria millorar el seu ús empíricanticipat i específic. Cal interpretar-los amb cautela per la manca de precisió i la dificultat per valorar la situació clínica

A Many-to-many 'rural hospital theorem'

We show that the full version of the so-called 'rural hospital theorem' (Roth, 1986) generalizes to many-to-many matching where agents on both sides of the market have separable and substitutable preferences.

Validación del delta base déficit como modelo predictor de resultados en pacientes politraumáticos. Hospital Parc Taulí Sabadell. Estudio preliminar

Les escales de valoració al pacient politraumàtic són essencials per al seu maneig i pronòstic. Podem definir índexs de gravetat o probabilitat de supervivència. Segons quins paràmetres analitzi, podem parlar d’escales fisiològiques, anatòmiques, bioquímiques i els índexs de probabilitat de supervivència. El BISS és un model de probabilitat provat a Holanda que ha demostrat ser objectiu. El nostre treball consisteix en la validació del BISS als nostres pacients. Durant dos anys vàrem recollir 354 pacients podent incloure només 167 al nostre estudi. Els resultats van ser significatius amb l’estudi posterior, però degut a la gran pèrdua de pacients no podem afirmar la nostra hipòtesi.

Estudio epidemiológico de la presencia de cuerpos extraños en pacientes asistidos entre 1983 y 2009 en el servicio de Otorrinolaringologia del Hospital Central de Maputo (Moçambique)

Antecedents: els cossos estranys en l'especialitat d'ORL en països en desenvolupament representen un important problema de salut pública. Objectius: caracteritzar el perfil dels pacients, identificar els cossos estranys i establir relacions entre ells. Metodologia: estudi descriptiu, retrospectiu, de 4.826 pacients amb cossos estranys durant un període ampli (1983-2009). Resultats: el 52.8% dels pacients van ser de sexe masculí i el 64.9% d'edat pediàtrica. Els objectes metàl•lics (24.5%) la localització a l'oïda (40.3%) van ser els més freqüents. Conclusions: es demostren evidències d'interès en salut pública i es proposen estratègies de prevenció i de control.

Características epidemiológicas y evolución de los pacientes con bacteriemia por Staphylococcus aureus ingresados en un Hospital de tercer nivel.

El objetivo del estudio fue describir las características epidemiológicas y los factores de riesgo de la bacteriemia por Staphylococcus aureus (BSA) en pacientes adultos atendidos en un hospital de tercer nivel. Se incluyeron 188 pacientes con BSA, 62 % hombres y con una edad media de 64±15,3 años. El 24% eran SARM. La mayoría provenían de servicios médicos (63,8%). El origen más frecuente de la BSA fue nosocomial (56,4%) seguido del relacionado con el ámbito sanitario (RAS) (28,7%) y comunitario (14,9 %). Presentaban enfermedad de base subyacente un 96%, siendo la más frecuente la neoplasia con un total de 65 pacientes (35 %). La enfermedad de base se consideró fatal en 38,3% pacientes, últimamente fatal en 22,3 % y no fatal en 39,4 %. El foco de infección resultó aparente en 151 pacientes (80,3%), siendo el más frecuente el catéter vascular (45,7 %). Presentaron fiebre el 73,9 %, leucocitosis un 44% y bandas en la analítica un 25%. Presentaron complicaciones el 36,2 % de los pacientes con BSA: shock (26,1%) y metástasis sépticas (14,4%). La evolución fue favorable en 126 pacientes (67%), mientras que 52 (27,7%) fallecieron, 43 de ellos (22,9%) en relación con al BSA y en 7 (3,7%) recidivó.

Análisis de las formas clínicas de uveítis asociadas a esclerosis múltiple. Revisión retrospectiva de los casos atendidos en el servicio de oftalmología del Hospital Universitario Vall d`Hebron

Objectiu: Analitzar les diferents formes clíniques d’uveïtis en pacients amb esclerosi múltiple (EM), el seu tractament i resultats. Mètode: Estudi retrospectiu de 18 pacients diagnosticats d’EM que van presentar episodis d’inflamació intraocular clínicament rellevants. Resultats: La forma clínica predominant va ser la uveïtis intermèdia (14 casos), seguida de la forma vasculítica (2 casos). El tractament mèdic va aconseguir una milloria global de 1’68 ± 1,47 línies de visió; mentre que la cirurgia va mostrar una milloria de 3,36 ± 2,46 línies de visió rere la facoemulsificació, i de 2,25 ± 0,56 línies de visió rere la vitrectomia. Conclusions: El tractament amb corticoides locals o sistèmics assoleix un adequat control de la majoria dels episodis d’inflamació intraocular. Els resultats de la cirurgia son molt satisfactoris en aquest grup de pacients, un cop controlats mèdicament els brots d’activitat inflamatòria intraocular.

Estudio retrospectivo de las lesiones iatrogénicas de la vía biliar durante la era laparoscópica en un hospital de tercer nivel

Les lesions iatrogèniques de la via biliar són causades principalment durant una colecistectomia, una intervenció molt comuna a la nostra societat. Des de la introducció de la laparoscòpia a la dècada dels 80, aquesta tècnica ha esdevingut la tècnica gold standard. Però tot i els anys d’ experiència, existeix una notable problemàtica en relació a la iatrogènia. La seva incidència, la detecció, la clínica, els criteris diagnòstics, el maneig terapèutic, la evolució i el pronòstic a llarg termini, fan que sigui un tema controvertit, objecte d’estudi en aquest treball.

Características de la apertura palpebral en la regeneración aberrante del tercer nervio craneal: análisis de la población atendida en el servicio de oftalmología del Hospital Vall d’Hebron

Estudi retrospectiu que analitza les característiques de l’apertura palpebral en 22 pacients amb regeneració aberrant secundària a paràlisi adquirida del III nervi cranial. S’ha estudiat el percentatge d’apertura palpebral de l’ull parètic respecte a la posició primària i respecte a l’ull sà en 5 posicions de la mirada i la relació entre l’apertura palpebral en adducció i en depressió respecte a la posició primària mitjançant regressió lineal. S’ha comprovat que, rere un quadre de regeneració aberrant, no només hi ha una recuperació parcial o total de la parpella en posició primària, sinó una retracció palpebral en adducció i en depressió.