Homo faber, el fin de un mito. Etología y Prehistoria, una aproximación al Presente para reconstruir el Pasado del útil

En este artículo presentamos una nueva definición de "útil" para uso interdisciplinar: el útil es aquel objeto, modificado o no y de un material cualquiera, que ayuda o permite a un ser vivo el conseguir una finalidad deseada. Cuatro puntos son desarrollados: 1) el útil no tiene que estar necesariamente modificado, 2) el útil no sólo responde a una materia prima determinada, 3) el empleo de útiles no es exclusivo del hombre y 4) la función del útil varía según la finalidad deseada. Los datos procedentes de la Etnología comparada, la Arqueología experimental, y, sobre todo, de la Etoprimatología nos ayudarán en nuestro objetivo de reconstruir el Pasado, tanto del "útil" como de la conducta instrumental de los primeros homínidos. El estudio de la cultura material del chimpancé será un factor decisivo.

Caracteristicas diferenciales entre el fragmento de craneo de Homo sp.de Venta Micena (Orce, Granada) y los equidos

Se ha realizado un detallado estudio diferencial entre la morfología del fragmento craneal de Orce y varios équidos jóvenes, puesto que en anteriores trabajos ya se ha separado del resto de los mamiferos. El resultado obtenido ha sido la perfecta diferenciación anatómica entre todos los caracteres analizados, por lo que se concluye que dicho fragmento craneal de Orce no puede incluirse dentro de la variabilidad de los équidos.

Trencant espais fixes: programa de prevenció contra l'homo / trans fòbia a l'escola

“Trencant espais fixes: Programa de prevenció contra l’(homo/trans)fòbia a l’escola” és un programa finançat per l’Ajuntament de Barcelona que pren per objectiu prevenir i suprimir l’opressió que reben gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals (LGTB) dins del centre educatiu, així com també d’aquells nens i nenes que transgredeixin les normes socials hegemòniques de gènere (establertes dins d’un sistema catalogat com a sexista, patriarcal i heteronormatiu), a través de la formació i apoderament dels docents dels centres educatius públics i concertats dels diferents districtes de Barcelona –fent ús de la prevenció primària, secundària i terciària-. Es pretén fer incís a l’educació de la diversitat afectivo-sexual, a les manifestacions sexistes, al sistema sexe-gènere-desig, als estereotips i prejudicis establerts en la societat i a les diverses dinàmiques de violència, desigualtat i relacions de poder, a fi de sensibilitzar, conscienciar i proporcionar eines als docents per prevenir i poder fer front a les diferents manifestacions discriminatòries a raó d’orientació sexual o identitat de gènere. S’utilitza una metodologia dinàmica i participativa, estructurada en tres sessions de 2,5h en cadascun dels centres educatius inscrits en el programa (a demanda del centre), el qual pren com a principis rectors la perspectiva integral del gènere, la intervenció preventiva, la transversalitat educativa, el procés participatiu i, finalment, l’interseccionalitat de factors identitaris d’una persona. Es pren consideració al Codi Ètic i Deontològic de la professió de Treball Social, ja que el present programa es caracteritza pel seu caràcter sensible i influent en la vida de les persones. Aquets fet suposa certes limitacions pels dinamitzadors dels tallers/sessions, ja sigui per la pròpia sensibilitat o per la manca de participació o de cohesió del grup destinatari.

La variació de la mida i forma del crani al llarg de l'evoluació dels homínids: aplicació a les restes de Dmanisi (Geòrgia)

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. El treball que es presenta és un estudi sobre la mida i la forma del crani en diferents espècies d'homínids. El treball es va realitzar a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, a la Unitat d Antropologia. L'estudi de la mida es va realitzar a partir de mesures craniomètriques utilitzades en antropologia física clàssica. L'estudi de la forma es va realitzar aplicant una tècnica novedosa en aquest camp, la morfometria geomètrica. Es van estudiar 52 cranis de 12 espècies diferents d'homínids des dels més antics, els Australopithecus, fins formes modernes d'Homo sapiens. L'estudi de les diferents espècies d'homínids va servir de base per intentar classificar uns individus trobats a Europa, al jaciment de Dmanisi. Aquests individus es troben immersos en una gran debat en quant a la seva assignació taxonòmica ja que són les restes més antigues trobades al continent europeu (1,8 milions d'anys). Els resultats de l'estudi indiquen que els individus de Dmanisi es troben entre les formes africanes i asiàtiques, podriem parlar doncs d'una espècie de transició.

L'Home d'Orce: una controvèrsia pública

L’any 1983, el fragment de crani VM-0, trobat a Venta Micena (Orce, Granada), va ser atribuït al gènere Homo per Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà i Jordi Agustí. Un any més tard, el mateix fragment va ser atribuït a Equus per altres investigadors mitjançant el diari El País. No és fins a tres anys més tard que es publica el primer article científic seguint aquesta atribució. Només Josep Gibert continua defensant el caràcter humà de VM-0, que mai serà totalment acceptat per la comunitat científica. Els mitjans de comunicació, concretament els diaris, esdevenen l’espai de debat científic. Aquest debat, i el gran rebombori que causen els diaris, tenen influència en el desenvolupament "normal" de la ciència.

Family-based affirmative action? Subversion and resilience strategies of gay father families

The present doctoral dissertation is aimed at analyzing how and with what consequences gay father families and their children’s schools negotiate possible differences in the construction of family and gender at home and in the families’ social milieus. This objective fits in with the broader goal of researching how family-school interactons are influenced by the social context such as hegemonic masculinity (Connell, 2002). The thesis is based on qualitative fieldwork carried out with 18 nonheterosexual parent families in Spain, comprising 30 interviews with 44 people. The principal participant group were 14 de novo (adoptive and surrogacy) gay father families with resident preadolescent children. The findings revealed that all the de novo families assumed open communication strategies at school with inclusive consequences: apart from incidental questions and reactions of surprise, the children did not suffer homophobic bullying. The analisis showed that the necessary condition for inclusion was not the open communication but rather illocutionary orientation (Habermas, 1984; Soler & Flecha, 2010), understood as the parents’ sensitivity to the attitudes of their children and schools. The schools received the families in an inclusive manner, which, however, was only receptive and not proactive, therefore some of the families (reconstituted ones), coerced by the social context, got excluded. Gender relations at home were predominantly androgynous, and outside home predominantly traditional, yet the children negotiated this difference with inclusive consequences. They participated in hegemonic collective practices, thus confirming the thesis on the similarity between homo- and heterosexual-parent families (Golombok, 2006). Consistently, also the families’ identity politics was “assimilationist” and non-queer. Admittedly, the analisis showed that such a politics was increased by social expectations. Still, the findings suggest that educational and other family policies should draw on broad agendas of gender and family diversity rather than on the politics of difference and the unique status of LGB families.

Estudi del sistema reptroductor de la guatlla (Coturnix coturnix) i de la hibridació amb la guatlla japonesa (Coturnix japonica) domèstica i híbrids

La guatlla (Coturnix coturnix) és actualment una espècie amb un estat de conservació desfavorable. Una amenaça per a la seva conservació és la hibridació que pot produir-se degut als alliberaments massius amb finalitats cinegètiques de la guatlla japonesa (Coturnix japonica) o híbrids provinents de granges de cria. Els objectius d’estudi són: a) Aprofundir en el sistema sexual de la guatlla, ja que el seu coneixement pot permetre entendre els mecanismes d’hibridació amb la guatlla japonesa o híbrids. b) Conèixer la taxa de supervivència i l’eficàcia biològica dels individus no nadius a àrees de reproducció de la guatlla. c) Buscar evidències directes d’hibridació en condicions naturals i caracteritzar-la. d) Determinar si existeix competència espermàtica interespecífica mitjançant experiments en captivitat. S’ha seguit el comportament en condicions naturals de parelles homospecífiques i heterospecífiques de mascles i femelles de guatlla i de guatlla japonesa o híbrids. S’ha analitzat la paternitat dels polls d’aquestes parelles i s’ha pogut conèixer quins aspectes del comportament (segons l’espècie) es relacionen amb l’eficàcia biològica dels adults. S’han analitzat el mateix tipus de dades obtingudes durant cinc temporades reproductives, en les que hi van participar només individus de guatlla. Així s’ha pogut comparar el comportament de l’espècie en presència i absència dels individus al•lòctons. Els resultats indiquen que existeixen dues estratègies sexuals entre els mascles de guatlla. L’estat físic del mascle en relació al dels altres mascles coetanis i el temps de permanència amb la femella determinen la seva taxa de paternitat. Existeix una fracció relativament petita però significativa de guatlla japonesa de granja que sobreviu en condicions naturals i s’hibrida amb la guatlla silvestre, predominantment de forma unidireccional, entre femella japonesa i mascle de guatlla. Aquestes femelles presenten un sistema d’aparellament majoritàriament monògam. Els anàlisis sobre els experiments de competència espermàtica s’estan realitzant a l’actualitat.

Funcionalització regioselectiva d'una cetona amb metal·lacarborans polianiònics

L’ús de metal·lacarborans en la síntesi de compostos polianiònics amb un alt contingut en bor i amb bons rendiments és un tema d’alt interès i estudi al grup de Síntesi Inorgànica i Catàlisi de l’ICMAB. Els metal·lacarborans presenten diverses aplicacions innovadores com la BNCT (Boron Neutron Capture Therapy),1 tractament d’aigües residuals,2 activitats catalítiques3 i com a agents dopants de membranes polimèriques conductores.4 Amb la perspectiva d’emprar clústers de bor per materials moleculars funcionalitzats, hem iniciat una investigació que busca la síntesi de productes híbrids amb múltiples elements electroactius (metal·lacarborans) i el grup funcional carbonil, que gràcies a la seva reactivitat coneguda ens permetrà aplicar les molècules sintetitzades a futures reaccions i aplicacions. Una de les condicions inicials plantejades en aquesta investigació és l’ús de productes químics assequibles i de gran disponibilitat, per tal de poder assegurar l’obtenció de precursors per a futures aplicacions amb bons rendiments i ràpids de sintetitzar. Per assolir aquest objectiu es van iniciar les investigacions amb la cetona més simple coneguda, l’acetona (CH3-CO-CH3) (pKa = 19.3) com a producte de partida. A partir de la reacció d’aquesta amb una base forta no nucleòfila es genera CH3-COCH2 (-). Si s’aconsegueix prevenir o minimitzar la reacció d’addició aldòlica, l’anió CH3- CO-CH2 (-) pot atacar nucleofílicament al carboni contigu al catió oxoni5 de la molècula de cobaltabisdicarballur dioxanat (cosà dioxanat), [3,3’-Co(8-(OCH2CH2)2-1,2- C2B9H10)(1’,2’-C2B9H11)], generant un derivat del cosà dioxanat que conté un grup carbonil. Aquest procediment pot ser repetit per introduir diverses unitats de metal·lacarborans (cosà, fesà, etc.), tot i que aquest procés presenta una gran dispersió de subproductes, fet que fa baixar el rendiment global i li resta interès. Un procediment molt més efectiu i que dóna un control de la regioselectivitat molt major dels centres electroactius incorporats és la síntesi acetoacètica (pKa H intercarbonílic = 10.7). Múltiples molècules homo i hetero polianiòniques amb metal·lacarborans han estat sintetitzades amb èxit en aquest treball, amb un control regioselectiu molt precís mitjançant aquest mètode sintètic, i caracteritzades per mètodes electroquímics.

Distribution of events of positive selection and population differentiation in a metabolic pathway: the case of asparagine N-glycosylation

Background: Asparagine N-Glycosylation is one of the most important forms of protein post-translational modification in eukaryotes. This metabolic pathway can be subdivided into two parts: an upstream sub-pathway required for achieving proper folding for most of the proteins synthesized in the secretory pathway, and a downstream sub-pathway required to give variability to trans-membrane proteins, and involved in adaptation to the environment andinnate immunity. Here we analyze the nucleotide variability of the genes of this pathway in human populations, identifying which genes show greater population differentiation and which genes show signatures of recent positive selection. We also compare how these signals are distributed between the upstream and the downstream parts of the pathway, with the aim of exploring how forces of population differentiation and positive selection vary among genes involved in the same metabolic pathway but subject to different functional constraints. Results:Our results show that genes in the downstream part of the pathway are more likely to show a signature of population differentiation, while events of positive selection are equally distributed among the two parts of the pathway. Moreover, events of positive selection arefrequent on genes that are known to be at bifurcation points, and that are identified as beingin key position by a network-level analysis such as MGAT3 and GCS1.Conclusions: These findings indicate that the upstream part of the Asparagine N-Glycosylation pathway has lower diversity among populations, while the downstream part is freer to tolerate diversity among populations. Moreover, the distribution of signatures of population differentiation and positive selection can change between parts of a pathway, especially between parts that are exposed to different functional constraints. Our results support the hypothesis that genes involved in constitutive processes can be expected to show lower population differentiation, while genes involved in traits related to the environment should show higher variability. Taken together, this work broadens our knowledge on how events of population differentiation and of positive selection are distributed among different parts of a metabolic pathway.

Cluster glasses of ultrasoft particles

We present molecular dynamics (MD) simulations results for dense fluids of ultrasoft, fully penetrable particles. These are a binary mixture and a polydisperse system of particles interacting via the generalized exponential model, which is known to yield cluster crystal phases for the corresponding monodisperse systems. Because of the dispersity in the particle size, the systems investigated in this work do not crystallize and form disordered cluster phases. The clusteringtransition appears as a smooth crossover to a regime in which particles are mostly located in clusters, isolated particles being infrequent. The analysis of the internal cluster structure reveals microsegregation of the big and small particles, with a strong homo-coordination in the binary mixture. Upon further lowering the temperature below the clusteringtransition, the motion of the clusters" centers-of-mass slows down dramatically, giving way to a cluster glass transition. In the cluster glass, the diffusivities remain finite and display an activated temperature dependence, indicating that relaxation in the cluster glass occurs via particle hopping in a nearly arrested matrix of clusters. Finally we discuss the influence of the microscopic dynamics on the transport properties by comparing the MD results with Monte Carlo simulations.

Entamoeba lysyl-tRNA synthetase contains a cytokine-like fomain with chemokine activity towards human endothelial cells

Immunological pressure encountered by protozoan parasites drives the selection of strategies to modulate or avoid the immune responses of their hosts. Here we show that the parasite Entamoeba histolytica has evolved a chemokine that mimics the sequence, structure, and function of the human cytokine HsEMAPII (Homo sapiens endothelial monocyte activating polypeptide II). This Entamoeba EMAPII-like polypeptide (EELP) is translated as a domain attached to two different aminoacyl-tRNA synthetases (aaRS) that are overexpressed when parasites are exposed to inflammatory signals. EELP is dispensable for the tRNA aminoacylation activity of the enzymes that harbor it, and it is cleaved from them by Entamoeba proteases to generate a standalone cytokine. Isolated EELP acts as a chemoattractant for human cells, but its cell specificity is different from that of HsEMAPII. We show that cell specificity differences between HsEMAPII and EELP can be swapped by site directed mutagenesis of only two residues in the cytokines' signal sequence. Thus, Entamoeba has evolved a functional mimic of an aaRS-associated human cytokine with modified cell specificity.

Jugar : un deure sagrat. Activitat lúdica i trascendència

Si alguna obra és de citació gairebé obligatòria quan es parla del joc, és Homo ludens, de Johan Huizinga (Huizinga, 2000). El llibre, publicat originàriament a Leiden el 1938, és la plasmació final de les reflexions dutes a terme per Huizinga des de 1903. Com fa notar el mateix autor, el seu objectiu és presentar el joc com un element omnipresent en la realitat. Tanmateix, sense compartir necessàriament la tesi del llibre (segons la qual no es pot afirmar que el joc sigui un element cultural sinó que ha d’afirmar-se que la cultura humana brolla tota ella del joc, és a dir, que la cultura mateixa ofereix el caràcter de joc i no que el joc sigui una manifestació cultural), el fet inqüestionable és que Huizinga escriu contínuament sobre les connexions entre jugar i accés a la transcendència. Aquesta correspondència serà el nostre fil conductor a fi d’establir alguns dels elements que intervenen en les complexes relacions entre autoconeixement i autotranscendència.

Distribution of events of positive selection and population differentiation in a metabolic pathway: the case of asparagine N-glycosylation

Asparagine N-Glycosylation is one of the most important forms of protein post-translational modification in eukaryotes. This metabolic pathway can be subdivided into two parts: an upstream sub-pathway required for achieving proper folding for most of the proteins synthesized in the secretory pathway, and a downstream sub-pathway required to give variability to trans-membrane proteins, and involved in adaptation to the environment and innate immunity. Here we analyze the nucleotide variability of the genes of this pathway in human populations, identifying which genes show greater population differentiation and which genes show signatures of recent positive selection. We also compare how these signals are distributed between the upstream and the downstream parts of the pathway, with the aim of exploring how forces of population differentiation and positive selection vary among genes involved in the same metabolic pathway but subject to different functional constraints. Our results show that genes in the downstream part of the pathway are more likely to show a signature of population differentiation, while events of positive selection are equally distributed among the two parts of the pathway. Moreover, events of positive selection are frequent on genes that are known to be at bifurcation points, and that are identified as being in key position by a network-level analysis such as MGAT3 and GCS1. These findings indicate that the upstream part of the Asparagine N-Glycosylation pathway has lower diversity among populations, while the downstream part is freer to tolerate diversity among populations. Moreover, the distribution of signatures of population differentiation and positive selection can change between parts of a pathway, especially between parts that are exposed to different functional constraints. Our results support the hypothesis that genes involved in constitutive processes can be expected to show lower population differentiation, while genes involved in traits related to the environment should show higher variability. Taken together, this work broadens our knowledge on how events of population differentiation and of positive selection are distributed among different parts of a metabolic pathway.

Saccharomyces cerevisiae as a model organism: a comparative study

Background: Model organisms are used for research because they provide a framework on which to develop and optimize methods that facilitate and standardize analysis. Such organisms should be representative of the living beings for which they are to serve as proxy. However, in practice, a model organism is often selected ad hoc, and without considering its representativeness, because a systematic and rational method to include this consideration in the selection process is still lacking. Methodology/Principal Findings: In this work we propose such a method and apply it in a pilot study of strengths and limitations of Saccharomyces cerevisiae as a model organism. The method relies on the functional classification of proteins into different biological pathways and processes and on full proteome comparisons between the putative model organism and other organisms for which we would like to extrapolate results. Here we compare S. cerevisiae to 704 other organisms from various phyla. For each organism, our results identify the pathways and processes for which S. cerevisiae is predicted to be a good model to extrapolate from. We find that animals in general and Homo sapiens in particular are some of the non-fungal organisms for which S. cerevisiae is likely to be a good model in which to study a significant fraction of common biological processes. We validate our approach by correctly predicting which organisms are phenotypically more distant from S. cerevisiae with respect to several different biological processes. Conclusions/Significance: The method we propose could be used to choose appropriate substitute model organisms for the study of biological processes in other species that are harder to study. For example, one could identify appropriate models to study either pathologies in humans or specific biological processes in species with a long development time, such as plants.

Cluster glasses of ultrasoft particles

We present molecular dynamics (MD) simulations results for dense fluids of ultrasoft, fully penetrable particles. These are a binary mixture and a polydisperse system of particles interacting via the generalized exponential model, which is known to yield cluster crystal phases for the corresponding monodisperse systems. Because of the dispersity in the particle size, the systems investigated in this work do not crystallize and form disordered cluster phases. The clusteringtransition appears as a smooth crossover to a regime in which particles are mostly located in clusters, isolated particles being infrequent. The analysis of the internal cluster structure reveals microsegregation of the big and small particles, with a strong homo-coordination in the binary mixture. Upon further lowering the temperature below the clusteringtransition, the motion of the clusters" centers-of-mass slows down dramatically, giving way to a cluster glass transition. In the cluster glass, the diffusivities remain finite and display an activated temperature dependence, indicating that relaxation in the cluster glass occurs via particle hopping in a nearly arrested matrix of clusters. Finally we discuss the influence of the microscopic dynamics on the transport properties by comparing the MD results with Monte Carlo simulations.