Experimental exposure of the blue mussel (Mytilus edulis, L.) to the toxic dinoflagellate Alexandrium fundyense: Histopathology, immune responses, and recovery

Mussels (Mytilus edulis) were exposed to cultures of the toxic dinoflagellate Alexandrium fundyense or the non-toxic alga Rhodomonas sp. to evaluate the effects of the harmful alga on the mussels and to study recovery after discontinuation of the A. fundyense exposure. Mussels were exposed for 9 days to the different algae and then all were fed Rhodomonas sp. for 6 more days. Samples of hemolymph for hemocyte analyses and tissues for histology were collected before the exposure and periodically during exposure and recovery periods. Mussels filtered and ingested both microalgal cultures, producing fecal pellets containing degraded, partially degraded, and intact cells of both algae. Mussels exposed to A. fundyense had an inflammatory response consisting of degranulation and diapedesis of hemocytes into the alimentary canal and, as the exposure continued, hemocyte migration into the connective tissue between the gonadal follicles. Evidence of lipid peroxidation, similar to the detoxification pathway described for various xenobiotics, was found; insoluble lipofuchsin granules formed (ceroidosis), and hemocytes carried the granules to the alimentary canal, thus eliminating putative dinoflagellate toxins in feces. As the number of circulating hemocytes in A. fundyense-exposed mussels became depleted, mussels were immunocompromised, and pathological changes followed, i.e., increased prevalences of ceroidosis and trematodes after 9 days of exposure. Moreover, the total number of pathological changes increased from the beginning of the exposure until the last day (day 9). After 6 days of the exposure, mussels in one of the three tanks exposed to A. fundyense mass spawned; these mussels showed more severe effects of the toxic algae than non-spawning mussels exposed to A. fundyense. No significant differences were found between the two treatments during the recovery period, indicating rapid homeostatic processes in tissues and circulating hemocytes.

Valor diagnòstic de les lesions medul·lars a les síndromes neurològiques aïllades.

L’objectiu del treball és determinar la prevalença de lesions desmielinitzants a la medul·la espinal a les síndromes neurològiques aïllades i el valor afegit de la ressonància magnètica medul·lar. Es van incloure 113 pacients amb síndromes neurològiques aïllades a l’estudi. Els criteris diagnòstics d’esclerosi múltiple de McDonald 2005 es complien en un 43% dels pacients quan només eren valorades les lesions cerebrals, incrementant-se fins el 46% quan les lesions medul·lars eren també valorades. Aquests percentatges, en pacients amb síndromes neurològiques aïllades variaven del 47% al 53%. Com a conclusió considerem que la realització d’RM medul·lar als pacients amb síndromes neurològiques aïllades té una escassa contribució en la demostració de disseminació en l’espai, suggerint que no caldria realitzar una RM medul·lar als pacients amb síndrome neurològica aïllada no medul·lar, però es podria considerar quan les troballes cerebrals per RM no siguin concluents per a establir el diagnòstic d’Esclerosi Múltiple segons els criteris de McDonald 2005.

Segmentació de teixit i lesions en imatges de MRI de malalts d'esclerosi múltiple

Actualment, en l'àmbit mèdic, la ressonància magnètica, MRI Magnetic Resonance Imaging, és un dels sistemes més utilitzats per a la realització de diagnòstics i el seguiment de l'evolució de malalties com l'esclerosi múltiple (EM). No obstant, la gran quantitat d'informació que proporciona aquesta modalitat té com a conseqüència una tasca feixuga d'anàlisi i d'interpretació per part dels radiòlegs i neuròlegs. L'objectiu general d'aquest projecte és desenvolupar un sistema per ajudar als metges a segmentar les imatges de MRI del cervell. S'ha implementat amb MATLAB. Durant tot el procés s'han utilitzat dades sintètiques, de la base de dades simulada BrainWeb, i reals, proporcionades pels grup de metges col•laboradors amb el grup VICOROB.El projecte s'emmarca dins d'un projecte de recerca del grup de Visió per Computador i Robòtica de la Universitat de Girona

Descriptors de forma per lesions mamogràfiques

El present Projecte Final de Carrera s’emmarca dins el projecte HRIMAC (Herramienta de Recuperación de Imágenes Mamográficas por Análisis de Contenido), iniciat l’any 2003 i subvencionat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología i els fons FEDER. En el projecte HRIMAC hi participa la Universitat de Girona, la Universitat Ramon Llull i especialistes de l’Hospital de Girona Josep Trueta. Aquest PFC pretén ésser una eina per testejar diferents mètodes d’extracció de característiques útils a l’hora de recuperar casos de la base de dades de HRIMAC. S’han estudiat, discutit, analitzat i implementat la caracterització de lesions segons la seva forma. S’han avaluat diferents descriptors de forma per tal de determinar quins són els millors a l’hora de tractar amb lesions mamogràfiques

El patró “no dipper” i la rigidesa arterial, poden estar relacionats amb les lesions glomerulars incipients dels pacients amb obesitat mòrbida?

La monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA) és la millor tècnica pel diagnòstic d’hipertensió arterial i es relaciona millor amb l’afectació d’òrgans diana respecte la pressió arterial clínica. Recentment, s’ha descrit un indicador de rigidesa arterial que s’ estima a partir de la MAPA, l’ Ambulatory Arterial Stiffnes Index (AASI). En aquest treball es valora si els pacients amb obesitat mòrbida presenten rigidesa arterial mesurada a través de la MAPA i s’identifiquen factors de risc associats amb la lesió glomerular i vascular.

Specific (granulomatous) oral lesions of sarcoidosis: Report of two cases

Sarcoidosis is a multisystemic granulomatous disease of unknown etiology that usually presents with bilateral hiliar adenopathies, pulmonary infiltrations, and ocular and cutaneous lesions. The specific cutaneous lesions, or granulomatous, are produced in from 9% to 37% of patients with systemic sarcoidosis. Nevertheless, few patients have been described having specific lesions from sarcoidosis in the oral mucous membrane. We present 2 patients with systemic sarcoidosis who developed specific sarcoidosis lesions in the oral mucous membrane. The first patient presented a plaque on the tongue of a chronic nature associated with facial lupus pernio. The second patient presented a rapidly growing nodular lesion on the lower lip that was in fact the presentation sign of the disease. Although infrequent, oral lesions may constitute the first sign of systemic sarcoidosis. For this reason the oral mucous membrane needs to be explored when there is suspicion of sarcoidosis, and systemic sarcoidosis must be included in the differential diagnosis of oral granulomatous lesions.

Estudi sobre la utilitat d'una intervenció de pacient expert en pacients amb lesions per cremades

Les lesions per cremades comporten conseqüències a nivell físic, psicològic i social. Les intervencions psicosocials per aquests pacients estan valorades de forma positiva però manquen estudis fets a l’Estat Espanyol. Les intervencions de pacient expert estan donant resultats positius en moltes patologies cròniques però no n’existeix cap per aquest tipus de lesions cròniques. L’objectiu d’aquest estudi és comprendre la utilitat d’una intervenció de pacient expert a pacients d’entre 18 i 30 anys que han patit lesions per cremades recentment. Es realitzaran 9 sessions de pacient expert des de la perspectiva bio-psicosocial. El grup focal serà un grup de 8-10 pacients de 18 a 30 anys amb un mínim del 15% de superfície corporal cremada de grau 2n profund o 3r, residents a Barcelona o rodalies. Les dades s’analitzaran per mètode mixt amb enfocament dominant qualitatiu. La recollida de dades s’obtindrà d’entrevistes, testos i anotacions realitzades prèvia a la primera sessió, al finalitzar les 9 sessions i als 6 mesos de la última sessió. Les limitacions de l’estudi són: el risc de pèrdua dels membres del grup focal a causa del retorn a la vida laboral i l’heterogeneïtat del grup en la fase d’acceptació, principis i valors personals que podrien desviar els resultats.

Exercici terapèutic cognitiu en lesions cerebrals

Estudi experimental basat amb el mètode Perfetti realitzat per avaluar l’eficàcia i l’eficiència del tractament envers a les diferents afectacions cerebrals que pot tenir un pacient quan ha patit un AVC (Accident Vascular Cerebral). Farem un estudi quantitatiu, tenint en compte unes variables específiques que ens indicaran d’una forma molt més acurada l’evolució del pacient des de l’ inici fins a la fi del tractament. Hem de tenir en compte que al ser un estudi experimental ens podem trobar amb certes limitacions, implícites com trobar la idoneïtat de la mostra de pacients o que totes les afectacions cerebrals d’estudi siguin compatibles. Sempre tindrem en compte que no es seguirà un protocol sinó que és un tractament individualitzat i totalment personalitzat. La població en el nostre país cada cop envelleix més, per això millorar la qualitat de vida és imprescindible. El que volem és intentar que el pacient millori la seva qualitat de vida minvant la seva dependència i/o discapacitat, després de l’AVC. En conseqüència i ja que l’actual situació socioeconòmica no és favorable podrem afavorir la reducció de l’actual despesa sanitària,en aquest tipus de patologies en el nostre país.

Relació de la flexibilitat i la força en la prevenció de lesions

El futbol és un esport amb una elevada incidència de lesions. L’estudi pretén comprovar si l’augment de la flexibilitat i la força de les extremitats inferiors redueix aquesta incidència. S’ha dut a terme una recerca sobre les parts del sistema musculesqueletic més afectades per les lesions i els mecanismes corresponents en l’esport del futbol. L’equip juvenil “D” de l’A.E.C.Manlleu ha estat la població de l’estudi. S’ha dividit l’equip en un grup control i un grup d’intervenció, en el qual s’ha dut a terme un entrenament específic durant 3 mesos per tal d’augmentar la flexibilitat i la força de les extremitats inferiors i del tronc. A través de la realització del test Sit & Reach i de l’1RM en sentadeta s’ha comprovat si aquest augment ha estat efectiu i la relació amb el nombre de lesions.

Laser treatment of 13 benign oral vascular lesions by three different surgical techniques

Objectives: Benign Oral Vascular Lesions (BOVLs) are a group of vascular diseases characterized by congenital, inflammatory or neoplastic vascular dilations clinically evidenced as more or less wide masses of commonly dark bluish color. If traumatized BOVLs are characterized by a great risk of hemorrhage and their treatment usually requires great caution to prevent massive bleeding. In the last decades lasers have dramatically changed the way of treatment of BOVLs permitting the application of even peculiar techniques that gave interesting advantages in their management reducing hemorrhage risks. The aim of this study was to evaluate the capabilities and disadvantages of three laser assisted techniques in the management of BOVLs. Study design: In this study 13 BOVLs were treated by three different laser techniques: the traditional excisional biopsy (EB), and two less invasive techniques, the transmucosal thermocoagulation (TMT) and the intralesional photocoagulation (ILP). Two different laser devices were adopted in the study: a KTP laser (DEKA, Florence, Italy, 532nm) and a GaAlAs laser (Laser Innovation, Castelgandolfo, Italy, 808nm) selected since their great effectiveness on hemoglobin. Results: In each case, lasers permitted safe treatments of BOVLs without hemorrhages, both during the intervention and in the post-operative period. The minimally invasive techniques (TMT and ILP) permitted even the safe resolution of big lesions without tissue loss. Conclusions: Laser devices confirm to be the gold standard in BOVLs treatment, permitting even the introduction of minimal invasive surgery principles and reducing the risks of hemorrhage typical of these neoplasms. As usual in laser surgery, it is necessary a clear knowledge of the devices and of the laser-tissue interaction to optimize the results reducing risks and disadvantages

Endorectal Magnetic Resonance Imaging and Spectroscopy Are Useful for Selecting Candidates for Biopsy among Patients with Persistently Elevated Prostate Specific Antigen

To evaluate the efficacy of endorectal Magnetic Resonance Imaging (MRI) and Magnetic Resonance Spetroscopic Imaging (MRSI) combined with total prostate-specific antigen (tPSA) and free prostate-specific antigen (fPSA) in selecting candidates for biopsy. Subjects and Methods: 246 patients with elevated tPSA (median: 7.81 ng/ml) underwent endorectal MRI and MRSI before Transrectal Ultrasound (TRUS) biopsy (10 peripheral + 2 central cores); patients with positive biopsies were treated with radical intention; those with negative biopsies were followed up and underwent MRSI before each additional biopsy if tPSA rose persistently. Mean follow-up: 27.6 months. We compared MRI, MRSI, tPSA, and fPSA with histopathology by sextant and determined the association between the Gleason score and MRI and MRSI. We determined the most accurate combination to detect prostate cancer (PCa) using receiver operating curves; we estimated the odds ratios (OR) and calculated sensitivity, specificity, and positive and negative predictive values. Results: No difference in tPSA was found between patients with and without PCa (p = 0.551). In the peripheral zone, the risk of PCa increased with MRSI grade; patients with high-grade MRSI had the greatest risk of PCa over time (OR = 328.6); the model including MRI, MRSI, tPSA, and fPSA was more accurate (Area under Curve: AUC = 95.7%) than MRI alone (AUC = 85.1%) or fPSA alone (AUC = 78.1%), but not than MRSI alone (94.5%). In the transitional zone, the model was less accurate (AUC = 84.4%). The association (p = 0.005) between MRSI and Gleason score was significant in both zones. Conclusions: MRSI is useful in patients with elevated tPSA. High-grade MRSI lesions call for repeated biopsies. Men with negative MRSI may forgo further biopsies because a significantly high Gleason lesion is very unlikely

Característiques epidemiològiques i topogràfiques de les lesions patides per un col•lectiu d’esportistes d’alt rendiment durant un període de 45 mesos

En els darrers anys s’han publicat diversos articles que descriuen l’epidemiologia de les malalties i lesions patides per persones que practiquen diferents esports. Aquestes investigacions s’han fet a partir de les dades reco· llides durant períodes d’entrenament de diversa durada o bé durant unes competicions concretes, com poden ser uns Jocs Olímpics. L’objectiu del present estudi va ser el de recollir i analitzar les dades epidemiològiques de les lesions patides per una població d’esportistes del nostre país, durant un període de temps determinat que inclou tant el temps d’entrenament com el de competició. La informació va ser recollida en el servei mèdic d’un centre d’entrenament esportiu, a partir de les dades de les visites mèdiques recollides en l’historial clínic de cada espor· tista. Es van revisar 16.925 visites mèdiques, realitzades en 45 mesos, d’esportistes d’ambdós gèneres i de 29 esports diferents. Les variables que es van analitzar van ser el tipus de lesió, les circumstàncies de producció de la lesió i la topografia de la lesió.Es va veure que el 90 % de totes les lesions es van produir durant l’entrenament. Les més freqüents van ser les agudes (75 %). Les parts del cos més afectades van ser el genoll (17 %), el turmell (12 %), el peu (11%), la cintura escapular (10 %) i la regió lumbar (10 %).

Incidència de les lesions en el futbol. Primera divisió. Temporada 1999-2000

El futbol constitueix al nostre país, igual com en d’altres Estats del nostre entorn, un fenomen que transcendeix allò merament esportiu per esdevenir un referent social que desperta passions i que té el seu consegüent reflex als mitjans de comunicació social. No és, doncs, estrany, que de forma diària la premsa esportiva d’àmbit nacional proporcioni informació constant sobre la matèria, incloent-hi allò que concerneix a les lesions que afecten els jugadors, car consideren que és un fet noticiable en la mesura en què això pugui influir en les expectatives dels diferents equips. La informació esmentada, adequadament recollida, sistematitzada i analitzada és susceptible de proporcionar valuoses dades sobre la incidència de les lesions en aquesta modalitat esportiva. Aquest és, precisament, l’objectiu del nostre estudi, sense una altra pretensió que la de proporcionar unes pautes a prendre en consideració per part dels professionals, perquè el seu esforç se centri en l’optimització del rendiment, la planificació de la temporada, l’establiment de programes de prevenció i, al capdavall, en la minimització del risc de lesions.

Benign fibro-osseous lesions of the maxillas: analysis of 11 cases

Introduction: A study is made of the principal characteristics of the oral lesions biopsied in our Service of Oral Surgery and histologically diagnosed as corresponding to fibro-osseous lesions of the maxillas. Patients and methods: A retrospective review was made of all the biopsies made in a Service of Oral Surgery between 1996 and 2003. The reason for consultation was analyzed, along with patient age, sex, clinical and radiological characteristics, tentative diagnosis, histological diagnosis and treatment provided. Results: A total of 1238 biopsies were performed during the study period. Of these, only 11 corresponded to benign fibro-osseous lesions (7 women and 4 men). The mean patient age was 44 years (range 19-72 years). The most frequent location was the mandible (8 of the cases). In 7 patients the lesions constituted casual radiological findings; 4 presented bulging of the vestibular cortical bone, though only one of them reported pain. The histological diagnoses comprised 7 cemento-ossifying fibromas and 4 fibrous dysplasias. In 9 cases surgical resection was carried out, while in one case an incisional biopsy was performed, and in the remaining case curettage was decided. Discussion: These lesions are more frequent in women than in men, and the age at presentation is variable. In terms of lesion location, fibrous dysplasia is more common in the upper maxilla, while cemento-ossifying fibroma is more frequently found in the mandible. The diagnosis of such lesions is established upon contrasting the data obtained from the anamnesis, physical examination, the radiological characteristics, the intraoperative findings and the histological study, since both disorders have similar clinical and histological features- despite the fact that they constitute distinct disease conditions.

Prevenció en lesions musculars en el futbol

Les lesions musculars són molt freqüents en el futbol, superant el 30% de totes les lesions; provocant una interrupció en la pràctica esportiva normal del jugador durant dies o setmanes. Així doncs, la prevenció és un factor molt important. L’objectiu d’aquest estudi és el disseny d’un pla integral preventiu de fisioteràpia englobant diferent àmbits: nutrició, salut muscular i preparació física, sempre dins la perspectiva de la salut; per poder amb l’avaluació d’aquest pla disminuir la incidència de lesions musculars en el futbol amateur. Aquesta pràctica de prevenció es durà a terme a un dels dos equips sèniors masculins de futbol aficionat que formaran part de l’estudi (grup d’intervenció), mentre que l’altre equip de característiques el més similars possibles seguirà la seva preparació habitual (grup control). Després d’una temporada es compararà la incidència de lesions musculars entre els dos equips. Si les dades demostren evidències, aquest pla es facilitarà al servei interessat corresponent, perquè el puguin distribuir als equips associats, podent disminuir el número de lesions i així reduir els costos en tractaments.