Anàlisi dels contaminants orgànics persistents en Citharus linguatula en el litoral català

S’ha estudiat la bioacumulació de contaminants orgànics persistents en el múscul d’una espècie de peix en dos punts del litoral català: al Port de Barcelona i a la costa de Blanes. Citharus linguatula ha estat escollida per les seves característiques d’hàbitats (està més exposada a la contaminació al ser una espècie bentònica). La metodologia emprada consisteix en la homogeneïtzació amb sulfat de sodi i una extracció assistida amb microones amb n-hexà-acetona(1:1 v/v) durant 20 minuts. Els extractes es netegen i es fraccionen amb una columna cromatogràfica d’alúmina que permet la separació dels extractes en dos fraccions: un amb la majoria dels compostos organoclorats (hexaclorbenzè, DDTs, ciclodiens clorats i policlorbifenils) i l’altre amb els isòmers hexaclorciclohexans i els PAHs. Aquestes dos fraccions són posteriorment analitzades en el GC-MS. S’ha pogut corroborar l’elevada presència de PCBs a Barcelona, així com que en aquest punt de mostreig les espècies estan més exposades a la contaminació per organoclorats. S’ha identificat la presència de DDTs en els dos llocs estudiats. Pel que fa als PAHs s’ha pogut observar que a Barcelona també hi ha més presència d’aquests. Cal destacar que la concentració obtinguda dels compostos no es pot donar com a vàlida per l’existència d’indicis d’errors experimentals o d’injecció.

Toxic neurofilamentous axonopathies accumulation of neurofilaments and axonal degeneration

A number of neurotoxic chemicals induce accumulation of neurofilaments in axonal swellings that appear at varying distances from the cell body. This pathology is associated with axonal degeneration of different degrees. The clinical manifestation is most commonly that of a mixed motor-sensory peripheral axonopathy with a disto-proximal pattern of progression, as in cases of chronic exposure to n-hexane and carbon disulphide. It has been demonstrated that protein adduct formation is a primary molecular mechanism of toxicity in these axonopathies, but how this mechanism leads to neurofilament accumulation and axonal degeneration remains unclear. Furthermore, little is known regarding the mechanisms of neurofilamentous axonopathy caused by 3,3′-iminodipropionitrile, an experimental toxin that induces proximal axon swelling that is strikingly similar to that found in early amyotrophic lateral sclerosis. Here, we review the available data and main hypotheses regarding the toxic axonopathies and compare them with the current knowledge of the biological basis of neurofilament transport. We also review recent studies addressing the question of how these axonopathies may cause axonal degeneration. Understanding the mechanisms underlying the toxic axonopathies may provide insight into the relationship between neurofilament behaviour and axonal degeneration, hopefully enabling the identification of new targets for therapeutic intervention. Because neurofilament abnormalities are a common feature of many neurodegenerative diseases, advances in this area may have a wider impact beyond toxicological significance