La concepció evolucionista de la natura en el programa de difusió de la cultura cientí­fica d'Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879)

La recerca es centra en l'™obra de divulgació cientí­fica d'™Antoni Bergnes de las Casas al llarg del segle XIX a Barcelona. En les obres i revistes que publicà destaca la difusió de noves concepcions en la història natural. En elles es divulga la teoria evolucionista de Lamarck i d'altres models evolutius similars, però que defensen la intervenció divina en el procés. Aquests fets posen de manifest la presència de teories evolutives a Catalunya i a Espanya en la primera meitat del segle XIX, i de la teoria evolucionista de Lamarck a principi dels anys seixanta del segle.

La Fil•loxera i la crisi vitícola a les comarques gironines: 1879-1900

El sector vitícola català, màxim exponent de l'expansió agrícola registrada des d'inici del segle XVIII fins a mitjan XIX, va patir en les darreres dècades de la passada centúria un gran daltabaix. Un insecte desconegut fins aleshores, la fil•loxera, originari del continent americà i contra el qual les vinyes europees no disposaven de cap mena de defensa, va destruir en un marge de cinquanta anys tots els antics ceps d'Europa.

Geògrafs: regeneracionisme i divisió del territori (1879-1899)

Després d'haver fet inviable qualsevol alternativa federal i un cop passats uns anys d'estabilització del nou regim alfonsí, la burgesia oligarquica es va sentir amb forces per iniciar un període de reformes que per fi la dotés d'una Administració territorial convenient als seus interessos. Des de 1879 fins a la meitat de la decada següent, s'inicia un període de relatiu optimisme en el que fa referencia a les reformes de !'Estat, fet que, com podrem observar, contrastara amb el sentiment fatalista de la dkcada de 1890, agreujat per la perdua de les colonies.

Memory Revisited in Julian Barnes's The Sense of an Ending

An accumulation of years brings with it an accumulation of experiences. The revision of such experiences usually becomes more recurrent after retirement, a transition time from one period of life to another and, as such, a time in which we, human beings, have a tendency to take stock of our lives. This is actually one of the main issues present in Julian Barnes's last novel The Sense of an Ending (2011). When the main protagonist, a retired man quite comfortable and contented with his present life, receives an unexpected inheritance from the mother of a girlfriend from his university years, he is forced to track down a part of his life that he had left at the back of his mind a long time ago. As he explains his story, the protagonist and narrator of the novel raises a number of questions related to the quality and function of memory as one gets into old age. He experiments the unreliability of memory and questions to what extent memory is constructed through the remembered emotions that invaded him over that episode of his life rather than through the events as they actually took place. On the other hand, the act of revisiting and revising that specific episode, brings with it feelings of guilt and remorse as the protagonist realises that his past acts were not as noble as he remembered them to be. However, these acts are part of the past and they cannot be changed; thus, another question that the novel raises is how to account for those actions of which one does not feel proud and, more importantly, how to manage those bad memories as one gets older.