Identification of haptoglobin as an angiogenic factor in sera from patients with systemic vasculitis.

Angiogenesis is an important process in chronic inflammatory diseases. We observed that sera from patients with systemic vasculitis stimulated angiogenesis in an in vitro model using human umbilical vein endothelial cells cultured on a basement membrane (Matrigel) substrate. After 40% ammonium sulfate precipitation, angiogenic activity remained in the low molecular weight fraction and could be inactivated by heat. SDS-page of serum FPLC fractions exhibiting maximal angiogenic activity demonstrated two prominent species of 45 and 16-20 kD in patients' sera. These bands were much less apparent in sera obtained from control subjects. Amino-terminal sequencing of the 45-kD protein demonstrated that it was haptoglobin. Purified haptoglobin stimulated angiogenesis in a dose-dependent manner. The angiogenic activity of vasculitis patients' sera was partially inhibited by an antihaptoglobin antibody. Furthermore, serum haptoglobin levels in vasculitis patients correlated both with disease and angiogenic activity. Haptoglobin angiogenic activity was confirmed in two in vivo models using an implanted disc and a subcutaneous injection of basement membrane. Stimulation of angiogenesis is a newly recognized biological function of haptoglobin. The increased levels of haptoglobin found in chronic inflammatory conditions may play an important role in tissue repair. In systemic vasculitis, haptoglobin might also compensate for ischemia by promoting development of collateral vessels.

Desenvolupament d'hidrogels superficials que contenen motius d'adhesió cel·lular

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Departament d’Enginyeria Química del Massachusetts Institute of Technology entre abril i octubre del 2006. S’ha dissenyat i sintetitzat uns nous films polimèrics, amb aplicacions en l’àmbit de l’enginyeria de teixits, utilitzant la tècnica anomenada iCVD (initiated Chemical Vapor Deposition), prèviament desenvolupada pel grup receptor. Es tracta d’uns hidrogels superficials de gruix controlable, que incorporen un monòmer fluorat, el qual s’havia estudiat extensament en el grup d’origen. Aquest monòmer es caracteritza per reaccionar molt fàcilment amb pèptids, de manera que aquests queden units covalentment a la superfície. Diferents estratègies pel desenvolupament d’aquests copolímers han estat avaluades, tant des del punt de vista purament sintètic com de la pròpia aplicació. Les condicions de polimerització han estat optimitzades i els hidrogels s’han caracteritzat químicament per tècniques espectroscòpiques (FTIR, XPS), i físicament per angle de contacte i el·lipsometria. D’aquesta manera, s’ha estudiat la capacitat dels hidrogels d’absorbir aigua i alhora augmentar el seu gruix, depenent de la quantitat d’agent reticulant introduït i de la incorporació del nou monòmer. A continuació, s’han optimitzat les condicions de reacció d’aquestes superfícies amb pèptids que incorporen una molècula fluorescent, la qual permet detectar fàcilment per microscòpia de fluorescència si la reacció ha tingut lloc. Una vegada la plataforma ha estat posada a punt, s’han iniciat assajos cel·lulars tant amb fibroblasts embriònics de ratolí com amb cèl·lules humanes umbilicals. Els resultats preliminars suggereixen una morfologia diferent de les cèl·lules segons si es cultiven sobre films modificats amb pèptids que promouen l’adhesió cel·lular o sobre les seves seqüències permutades no actives. Però, el més interessant és que també s’han observat certes diferències depenent si els films contenen el component hidrogel o no, fet que suggeriria un paper actiu d’aquests noves superfícies en el comportament cel·lular.