Estudio del bypass gástrico en Y de Roux y de la gastrectomía tubular sobre el metabolismo de la glucosa y la secreción de hormonas intestinales. Estudio prospectivo y randomizado

Introducció: El bypass gàstric en Y de Roux laparoscòpic (BGYRL) és la tècnica quirúrgica d’elecció per al tractament de l’obesitat mòrbida. La gastrectomia tubular laparoscòpica (GTL) és una tècnica bariàtrica restrictiva amb resultats molt prometedors en relació a la pèrdua de pes, però se’n desconeixen els efectes metabòlics i endocrins. L’objectiu d’aquest estudi és l’avaluació de les diferències en la resposta del metabolisme de la glucosa i la secreció d’hormones intestinals entre ambdós procediments. Material i mètodes: Es va dissenyar un estudi prospectiu i aleatoritzat per la realització del BGYRL i la GTL, ambdós realitzats via laparoscòpica. Totes les pacients es varen avaluar abans, i als 3 i 12 mesos de la intervenció. Se’ls va prendre una mostra de sang venosa després d’un dejuni de 12 hores i als 10 i 60 minuts després de la ingesta d’Ensure® 420 kcal per realitzar les determinacions dels nivells plasmàtics de glucosa, insulina, grelina, leptina, pèptid relacionat amb glucagó (GLP-1), pèptid YY (PYY) i polipèptid pancreàtic (PP). Resultats: Es varen incloure 15 pacients (totes de gènere femení, edat mitja de 48±9 anys, IMC de 44±2.7 kg/m2 amlitat preoperatòria) dels quals 7 van ser aleatoritzats a BGYRL i 8 a GTL. No hi van haver diferències entre ambdós grups en edat, IMC preoperatori, classificació ASA i determinacions hormonals preoperatòries. Després de la cirurgia, s’observa un descens de la glicèmia i insulinèmia, amb una reducció de l´índex HOMA-IR en ambdós grups. Postoperatòriament, es detecta una disminución de les concentracions de la leptina en dejú i després de la ingesta, significativament menor en el grup de BGYRL. Mentre que els nivells de grelina en dejú només descendeixen de forma significativa en el grup de la GTL. Després de la ingesta es produeix una augment dels nivells de GLP-1, significativament major en el grup de BGYRL. Conclusions: Tan el BGYRL como la GTL s’associen a una significativa pèrdua de pes, encara que aquesta fou significativament superior en el BGYRL. Ambdós procediments han millorat notablement l’homeostasi de la glucosa. Només la GTL va rehuir els nivells de grelina tan en dejú com després de la ingesta, mentre que els nivells de GLP-1 i PYY s’elevaren després de la cirurgia, sense diferències estadísticament significatives entre ambdues tècniques.

Differential methylation of TCF7L2 promoter in peripheral blood DNA in newly diagnosed, drug-naïve patients with type 2 diabetes

TCF7L2 is the susceptibility gene for Type 2 diabetes (T2D) with the largest effect on disease risk that has been discovered to date. However, the mechanisms by which TCF7L2 contributes to the disease remain largely elusive. In addition, epigenetic mechanisms, such as changes in DNA methylation patterns, might have a role in the pathophysiology of T2D. This study aimed to investigate the differences in terms of DNA methylation profile of TCF7L2 promoter gene between type 2 diabetic patients and age- and Body Mass Index (BMI)- matched controls. We included 93 type 2 diabetic patients that were recently diagnosed for T2D and exclusively on diet (without any pharmacological treatment). DNA was extracted from whole blood and DNA methylation was assessed using the Sequenom EpiTYPER system. Type 2 diabetic patients were more insulin resistant than their matched controls (mean HOMA IR 2.6 vs 1.8 in controls, P<0.001) and had a poorer beta-cell function (mean HOMA B 75.7 vs. 113.6 in controls, P<0.001). Results showed that 59% of the CpGs analyzed in TCF7L2 promoter had significant differences between type 2 diabetic patients and matched controls. In addition, fasting glucose, HOMA-B, HOMA-IR, total cholesterol and LDL-cholesterol correlated with methylation in specific CpG sites of TCF7L2 promoter. After adjustment by age, BMI, gender, physical inactivity, waist circumference, smoking status and diabetes status uniquely fasting glucose, total cholesterol and LDL-cholesterol remained significant. Taken together, newly diagnosed, drug-naïve type 2 diabetic patients display specific epigenetic changes at the TCF7L2 promoter as compared to age- and BMI-matched controls. Methylation in TCF7L2 promoter is further correlated with fasting glucose in peripheral blood DNA, which sheds new light on the role of epigenetic regulation of TCF7L2 in T2D.