Química de l'espín prohibit: la importància dels intermedis a capa oberta en l'activació d'enllaços C-H

Estudi realitzat a partir d’una estada a la School of Chemistry de la University of Bristol, Gran Bretanya, entre 2006 i 2008. La reacció d’activació del pre-catalitzador CH3-Fe(P(iPr)2CH2)3B-Ph, que es dóna en presència de H2 i P(CH3)3, és una reacció spin-prohibida ja que els reactius i els productes tenen diferents estat d’espín en el seu estat fonamental: el pre-catalitzador és quintet, mentre que el producte format després de l’eliminació de metà, PMe3(H3)-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph, és singlet. Un dels intermedis d’aquesta reacció és d’especial interès ja que catalitza la hidrogenació d’olefines. Intermedi que experimentalment s’ha proposat com a H-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph] o el Hx-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph]. Aquestes espècies han estat estudiades computacionalment, mitjançant la combinació de mètodes del funcional de la densitat calibrats mitjançant càlculs ab initio. Els resultats obtinguts mostren que les superfícies d’energia potencial singlet, triplet i quintet es creuen al llarg de les reaccions descrites. La reacció d’activació del pre-catalitzador és una reacció multi spin-prohibida (més d’un canvi d’espín), en la que el mecanisme preferit addiciona primer hidrogen i després la fosfina, el pas determinant de la velocitat és el creuament de la superfície d’energia potencial quintet a la triplet a la geometria del reactiu, que es produeix amb una barrera d’aproximadament 18 kcal/mol. La reacció d’hidrogenació d’olefines en canvi pot ser o no una reacció espín prohibida depenent de les condicions en que es dugui a terme. En cas de que la reacció es dugui a terme en un excés d’hidrogen, en el mecanisme principal l’espècie activa seria el (H2)H-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph] singlet en el seu estat fonamental que hidrogenaria l’olefina sense cap pas espín prohibit. Aquest mecanisme és el de barrera més baixa però s’espera que estigui més desafavorit entropicament. Si les condicions no són d’un important excés d’hidrogen, llavors l’espècie activa s’espera que sigui H-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph], la reacció llavors seria multi espín prohibida amb una barrera de unes 13 kcal/mol corresponents al creuament entre la superfície quintet i triplet a la geometria del H-Fe[(P(iPr)2CH2)3B-Ph].

Identificació de noves dianes terapèutiques en neoplàsies limfoides

El limfoma de cèl•lules de mantell (LCM) és un limfoma de cèl•lules B incurable que presenta sobreexpressió de ciclina D1. Això fa necessari el desenvolupament de noves teràpies. Els gens supressors de tumors estan alterats en càncer pel silenciament epigenètic aberrant, com a conseqüència de la desacetilació de les histones dels seus promotors. Els inhibidors de les desacetilases d'histones (HDACi) són nous compostos amb resultats prometedors per al tractament de tumors. L'objectiu principal, i que ha durat 7 mesos, va ser analitzar l'activitat antitumoral de l'àcid hidroxàmic suberoilanílid (SAHA, vorinostat), un HDACi en fase d'assajos clínics per al tractament de varis tumors, en cèl•lules de LCM. Es va analitzar la sensibilitat al SAHA (Merck Pharmaceuticals) en nou línies cel•lulars humanes de LCM, que es diferenciaven en les alteracions genètiques, les característiques replicatives i la sensibilitat als fàrmacs; i cèl•lules primàries de 6 pacients. El SAHA va presentar un efecte citotòxic heterogeni amb DL50 (Dosi Letal 50) de 3.25 μM a &25 μM amb 24 d'incubació. Aquest efecte citotòxic s'incrementava notablement després de 48 hores d'incubació assolint una DL50 de 0.34 a 5.69 μM. Cal destacar que 5 dels 6 casos de les mostres primàries de LCM van mostrar una elevada sensibilitat (DL50 & 8.07 μM). A nivell mecanistic, el SAHA va augmentar l'acetilació de les histones H3 i H4, i va disminuir els nivells de proteïna de la ciclina D1 i c-Flip. La citometria de flux i els anàlisis per Western Blot van posar de manifest que l'efecte citotòxic del SAHA es dóna a través de l'activació de la via mitocondrial de mort cel•lular i la cascada de caspases. El SAHA indueix l'expressió transcripcional de la proteïna proapoptòtica Bmf. Aquests resultats suggereixen que el SAHA podria ser una nova teràpia prometedora per al tractament del LCM.

Impacte de la variabilitat climàtica ràpida de l'últim període glacial sobre la vegetació del sud-est de Nord Amèrica

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a UMR-CNRS - Géologie et Océanographie, França, entre 2007 i 2009. Els canvis climàtics ràpids de l’últim període glacial (cicles Dansgaard/Oeschger i Heinrich Stadials-HS), han estat documentats en testimonis marins, de gel i dipòsits continentals, generalment de l’hemisferi nord. Mentre que la majoria dels estudis paleoclimàtics i paleoceanogràfics de l’Atlàntic Nord sobre l’últim període glacial s’han centrat en la part nord i est, les latituds mitjanes de la part occidental han estat menys estudiades. Particularment, els canvis de la vegetació de l’est de Nord Amèrica durant l’últim glacial es coneixen molt poc degut a la manca de seqüències pol.líniques llargues en aquesta regió. Només dues seqüències de pol.len del llac Tulane (Florida) mostren canvis de la vegetació significatius i interessants durant l’últim glacial, que suggereixen HS càlids i humits, que contrasta amb el que s’observa a l’altre costat de l’Atlàntic Nord. El treball realitzat al UMR-CNRS 5805 EPOC, Université Bordeaux 1, EPHE, des del 23 d’abril 2007 al 22 d’abril 2009, gràcies a la beca Beatriu de Pinós, implica una reconstrucció a alta resolució dels canvis de la vegetació a partir de l’anàlisi d’un testimoni marí, localitzat a l’oest de l’Atlàntic Nord subtropical (MD99-2203, 34º58’N, 75º12’W), durant l’Estadi Isotòpic Marí 3 (MIS 3). Les dades pal.linològiques del testimoni mostren una alternança entre Picea i Quercus. En general, les associacions pol.líniques indiquen que les variacions de la vegetació segueixen un patró bosc boreal/temperat durant l’últim glacial. El model d’edat preliminar basat en edats radiomètriques suggereix un augment del bosc temperat acompanyat d’una reducció del boreal entre el H4 i el H3. La comparació amb registres pol.línics marins d’alta resolució de la regió est subtropical, a latituds similars, mostren, per primer cop, que els canvis en les formacions forestals associats als canvis climàtics ràpids de l’últim glacial van ser menys intensos al sud-est de Nord Amèrica que a la Península Ibèrica.

Variational calculation of static and dynamic vibrational nonlinear optical properties

The vibrational configuration interaction method used to obtain static vibrational (hyper)polarizabilities is extended to dynamic nonlinear optical properties in the infinite optical frequency approximation. Illustrative calculations are carried out on H2 O and N H3. The former molecule is weakly anharmonic while the latter contains a strongly anharmonic umbrella mode. The effect on vibrational (hyper)polarizabilities due to various truncations of the potential energy and property surfaces involved in the calculation are examined

The odd couple: contrasting phylogeographic patterns in two sympatric sibling species of woodlouse-­‐hunter spiders in the Canary Islands

Comparative phylogeography seeks for commonalities in the spatial demographic history of sympatric organisms to characterize the mechanisms that shaped such patterns. The unveiling of incongruent phylogeographic patterns in co-occurring species, on the other hand, may hint to overlooked differences in their life histories or microhabitat preferences. The woodlouse-hunter spiders of the genus Dysdera have undergone a major diversi cation on the Canary Islands. The species pair Dysdera alegranzaensis and Dysdera nesiotes are endemic to the island of Lanzarote and nearby islets, where they co-occur at most of their known localities. The two species stand in sharp contrast to other sympatric endemic Dysdera in showing no evidence of somatic (non-genitalic) differentiation. Phylogenetic and population genetic analyses of mitochondrial cox1 sequences from an exhaustive sample of D. alegranzaensis and D. nesiotes specimens, and additional mitochondrial (16S, L1, nad1) and nuclear genes (28S, H3) were analysed to reveal their phylogeographic patterns and clarify their phylogenetic relationships. Relaxed molecular clock models using ve calibration points were further used to estimate divergence times between species and populations. Striking differences in phylogeography and population structure between the two species were observed. Dysdera nesiotes displayed a metapopulation-like structure, while D. alegranzaensis was characterized by a weaker geographical structure but greater genetic divergences among its main haplotype lineages, suggesting more complex population dynamics. Our study con rms that co-distributed sibling species may exhibit contrasting phylogeographic patterns in the absence of somatic differentiation. Further ecological studies, however, will be necessary to clarify whether the contrasting phylogeographies may hint at an overlooked niche partitioning between the two species. In addition, further comparisons with available phylogeographic data of other eastern Canarian Dysdera endemics con rm the key role of lava ows in structuring local populations in oceanic islands and identify localities that acted as refugia during volcanic eruptions

Ash2 acts as an Ecdysone Receptor coactivator by stabilizing the histone methyltransferase Trr.

The molting hormone ecdysone triggers chromatin changes via histone modifica- tions that are important for gene regulation. On hormone activation, the ecdysone receptor (EcR) binds to the SET domain-containing histone H3 methyltransferase trithorax-related protein (Trr). Methylation of histone H3 at lysine 4 (H3K4me), which is associated with tran- scriptional activation, requires several cofactors, including Ash2. We find that ash2 mutants have severe defects in pupariation and metamorphosis due to a lack of activation of ecdy- sone-responsive genes. This transcriptional defect is caused by the absence of the H3K4me3 marks set by Trr in these genes. We present evidence that Ash2 interacts with Trr and is re- quired for its stabilization. Thus we propose that Ash2 functions together with Trr as an ecdysone receptor coactivator.

The odd couple: contrasting phylogeographic patterns in two sympatric sibling species of woodlouse-­‐hunter spiders in the Canary Islands

Comparative phylogeography seeks for commonalities in the spatial demographic history of sympatric organisms to characterize the mechanisms that shaped such patterns. The unveiling of incongruent phylogeographic patterns in co-occurring species, on the other hand, may hint to overlooked differences in their life histories or microhabitat preferences. The woodlouse-hunter spiders of the genus Dysdera have undergone a major diversi cation on the Canary Islands. The species pair Dysdera alegranzaensis and Dysdera nesiotes are endemic to the island of Lanzarote and nearby islets, where they co-occur at most of their known localities. The two species stand in sharp contrast to other sympatric endemic Dysdera in showing no evidence of somatic (non-genitalic) differentiation. Phylogenetic and population genetic analyses of mitochondrial cox1 sequences from an exhaustive sample of D. alegranzaensis and D. nesiotes specimens, and additional mitochondrial (16S, L1, nad1) and nuclear genes (28S, H3) were analysed to reveal their phylogeographic patterns and clarify their phylogenetic relationships. Relaxed molecular clock models using ve calibration points were further used to estimate divergence times between species and populations. Striking differences in phylogeography and population structure between the two species were observed. Dysdera nesiotes displayed a metapopulation-like structure, while D. alegranzaensis was characterized by a weaker geographical structure but greater genetic divergences among its main haplotype lineages, suggesting more complex population dynamics. Our study con rms that co-distributed sibling species may exhibit contrasting phylogeographic patterns in the absence of somatic differentiation. Further ecological studies, however, will be necessary to clarify whether the contrasting phylogeographies may hint at an overlooked niche partitioning between the two species. In addition, further comparisons with available phylogeographic data of other eastern Canarian Dysdera endemics con rm the key role of lava ows in structuring local populations in oceanic islands and identify localities that acted as refugia during volcanic eruptions

Typhlonesticus gocmeni sp. n., a new cave-dwelling blind spider species from the Aegean region of Turkey (Araneae, Nesticidae)

A new species of the troglobitic spider genus Typhlonesticus is described from specimens found in Keloğlan Cave (Denizli Province, Dodurgalar Town), Turkey. Typhlonesticus gocmeni sp. n. is described on the basis of both sexes; and its phylogenetic relationships with closely related European genera and species are discussed based on morphological and molecular data (the cox1, rrnL and H3 genes). Three new combinations are proposed: Typhlonesticus idriacus (Roewer, 1931), comb. n., Typhlonesticus morisii (Brignoli, 1975) comb. n. and Typhlonesticus obcaecatus (Simon, 1907), comb. n. all ex Nesticus.

Epigenetic alterations in hippocampus of SAMP8 senescent mice and modulation by voluntary physical exercise.

The senescence-accelerated SAMP8 mouse model displays features of cognitive decline and Alzheimer's disease. With the purpose of identifying potential epigenetic markers involved in aging and neurodegeneration, here we analyzed the expression of 84 mature miRNAs, the expression of histone-acetylation regulatory genes and the global histone acetylation in the hippocampus of 8-month-old SAMP8 mice, using SAMR1 mice as control. We also examined the modulation of these parameters by 8 weeks of voluntary exercise. Twenty-one miRNAs were differentially expressed between sedentary SAMP8 and SAMR1 mice and seven miRNAs were responsive to exercise in both strains. SAMP8 mice showed alterations in genes involved in protein acetylation homeostasis such as Sirt1 and Hdac6 and modulation of Hdac3 and Hdac5 gene expression by exercise. Global histone H3 acetylation levels were reduced in SAMP8 compared with SAMR1 mice and reached control levels in response to exercise. In sum, data presented here provide new candidate epigenetic markers for aging and neurodegeneration and suggest that exercise training may prevent or delay some epigenetic alterations associated with accelerated aging.

Epigenetic alterations in hippocampus of SAMP8 senescent mice and modulation by voluntary physical exercise.

The senescence-accelerated SAMP8 mouse model displays features of cognitive decline and Alzheimer's disease. With the purpose of identifying potential epigenetic markers involved in aging and neurodegeneration, here we analyzed the expression of 84 mature miRNAs, the expression of histone-acetylation regulatory genes and the global histone acetylation in the hippocampus of 8-month-old SAMP8 mice, using SAMR1 mice as control. We also examined the modulation of these parameters by 8 weeks of voluntary exercise. Twenty-one miRNAs were differentially expressed between sedentary SAMP8 and SAMR1 mice and seven miRNAs were responsive to exercise in both strains. SAMP8 mice showed alterations in genes involved in protein acetylation homeostasis such as Sirt1 and Hdac6 and modulation of Hdac3 and Hdac5 gene expression by exercise. Global histone H3 acetylation levels were reduced in SAMP8 compared with SAMR1 mice and reached control levels in response to exercise. In sum, data presented here provide new candidate epigenetic markers for aging and neurodegeneration and suggest that exercise training may prevent or delay some epigenetic alterations associated with accelerated aging.