Els noms dels massos de Bordils (Gironès)

Estudi diacrònic i present dels noms de mas de la població de Bordils (Gironès). Cada nom recull la seva situació i el seu possible orígen etimològic. Es tractava de demostrar que és freqüent que un mas canviï de nom amb el canvi de propietaris, és a dir, que toponímia i antroponímia van estretament lligades. S'ha aplicat l'habitual en recerca toponímica: treball de camp amb entrevístes a habitants del poble i recerca d'arxiu amb documentació provinent de l'Arxiu Històric de Girona, l'Arxiu Municipal i Parroquial de Bordils. La recollida d'informació s'ha complementat amb la consulta a bibliografia fonamental en l'àmbit de l'onomàstica ( Coromines, Moreu-Rey, Alcover i Moll... ) per poder realitzar l'estudi de 52 topònims referits a 30 masos diferents. S’ha esbrinat l'existència diacrònica d'alguns noms de masos que a l'acutalitat han variat; demostrant que en algun cas, un mas es coneix amb més d'un nom. També s’ha pogut esbrinar que els noms de persona (llinatges) són la font més freqüent a l'hora de donar nom als masos.

La toponímia al municipi de Coll de Nargó. Una aproximació geogràfica

En el present treball s’aborden tot un seguit de temes toponímics des d’una vessant geogràfica. Primerament, es manifesta la relació i el vincle que existeix entre la toponímia i la geografia. Posteriorment, es fa una anàlisi, des del punt de vista metodològic i de les consegüents conseqüències, de diverses editorials de mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya, Instituto Geográfico Nacional i de l’Editorial Alpina. En un apartat de reflexions, s’analitza la nova perspectiva toponímica de la societat actual. Finalment, mitjançant treball sobre el terreny, es realitza una acurada revisió al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya i diverses aportacions, en diferents àmbits temàtics, dins del camp toponímic. L’espai de treball on s’ha emmarcat ha estat el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).