Analysis of Irish tourism policy’s contribution to urban tourism: Dublin case study

L’objectiu principal del treball és analitzar les polítiques i plans turístics irlandesos nacionals, regionals i locals, i determinar com aquestos influeixen en el turisme urbà a Dublín. L’objectiu secundari és investigar el concepte de turisme urbà i examinar les tendències turístiques actuals i la seva repercussió en la formulació de polítiques

Évaluation des Conférences ministérielles euro-méditerranéennes de Valence, Crète, Naples et Dublin

La Conférence inaugurale de Barcelone a marqué, en novembre 1995, le début d'un long processus de rapprochement et de solidarité entre 27 partenaires (35 pays depuis le 1er mai 2004 et 37 à moyen terme). Cette initiative est censée revêtir un caractère permanent et évolutif sous l'angle institutionnel. De par sa dimension stratégique, le Processus de Barcelone, ci-après Processus, constitue l'instrument le plus important et le plus concret pour le dialogue et la coopération entre l'Union européenne (UE), ses Etats membres et les partenaires méditerranéens2. Pour être efficace, et pas uniquement rhétorique ou virtuel, le Partenariat euro-méditerranéen, ci-après Partenariat, doit se bâtir sur des valeurs universelles, capables de garantir un minimum de cohérence et de crédibilité à un projet extrêmement complexe, fragile et, par sa propre nature, constamment menacé de paralysie. En effet, il n'est pas toujours aisé de faire prévaloir des actions à caractère centripète aux tentations et tendances centrifuges qui caractérisent la région. Les changements et les événements exceptionnels survenus récemment, tant dans le domaine international qu'au sein de l'Union, ont rendu nécessaires l'approfondissement et le renforcement institutionnel des relations euro-méditerranéennes. Le Processus est appelé à se consolider d'urgence, pour être compris et accepté par une opinion publique de plus en plus sceptique et déconcertée par l'actualité internationale. La récente création de l'Assemblée parlementaire euro-méditerranéenne (APEM) - qui sera dotée de trois commissions permanentes3 - et la constitution prochaine à Alexandrie de la Fondation Euromed pour le dialogue entre les cultures et les civilisations, représentent des réponses logiques et encourageantes à cet état d'esprit plus ou moins généralisé

El camino hacia la integración de sistemas de gestión de la información científica : el TCD (Trinity College Dublin) como estudio de caso. CERIF y euroCRIS

Pablo de Castro, Director de GrandIR, describió la visión que el Grupo euroCRIS tiene de la infraestructura integrada de gestión de la información científica, compuesta por un sistema CRIS institucional, un repositorio de publicaciones y un repositorio de datos y software, y presentó el modelo de infraestructura integrada del Trinity College Dublin (TCD) como estudio de caso internacional. El sistema CRIS del TCD (TCD Research Support System o RSS), desde su primera versión en 2002, está basado en el estándar CERIF, un modelo de descripción de la actividad científica que está adquiriendo una progresiva relevancia como base de los sistemas CRIS en Europa, particularmente en el Reino Unido. Se citaron en la presentación los ensayos para incorporar CERIF al modelo de datos del software ePrints de repositorios, habilitándolo así para soportar parte de las tareas de recolección de información que realiza un CRIS, y la progresiva cobertura de CERIF a ámbitos tales como la gestión de datos de investigación.

RECERCAT. El Dipòsit de la Recerca de Catalunya

Seguint la tendència mundial de crear dipòsits institucionals d'accés lliure per recopilar i preservar els documents d'investigació generats en les institucions acadèmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT és un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc. La comunicació pretén explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecció i adaptació del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les polítiques d'accés, d’introducció de dades, de metadades Dublin Core necessàries per descriure els documents, el tipus de llicència de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.

How collaboration could contribute to make Catalan journals visible on the Internet?

Cooperation between libraries is a universal language spoken in different dialects. In 1996 the libraries of the state-funded universities and the National Library of Catalonia (Spain) formed the Consortium of Academic Libraries of Catalonia (CBUC) to act as a channel for cooperation. The organization and activities of CBUC are an example of how this universal language has been adapted to the specific characteristics of the Libraries of Catalonia. Catalonia is an autonomous region of Spain with 7 million inhabitants with its own language, history and traditions and with a strong feeling of own identity that facilitates the cooperation. Thanks to this (and also to the hard work of the member libraries), since then, CBUC has created a union catalogue, an interlibrary lending program, the Digital Library of Catalonia, a cooperative store, different cooperatives repositories and other cooperation programs. One of these cooperatives repositories is RACO (Catalan Journals in Open Access, www.raco.cat) where can be consulted, in open access, the full-text articles of scientific, cultural and scholar Catalan journals. The main purpose of RACO is to increase the visibility and searches of the journals included and to spread the scientific and academic production published in Catalonia. This purpose makes specific in three aims: encourage the electronic edition of Catalan journals; be the interface that allows the whole search of all the journals and provide the instruments for its preservation. There are currently 244 journals in RACO, that includes more than 85.000 articles (80% in OA) from 50 publishing institutions. Since it got into operation it has had more than 4 millions of queries. These 244 journals offer the full-text of all the published issues. Nevertheless, some journal can have a delay between the introduction of the table of contents and the full-text for the recent issues. From 2005 we have a plan of retrospective digitization that has allowed to digitize more than 350.000 pages of back issues. The RACO repository works with the open source program OJS (Open Journal Systems, http://pkp.sfu.ca/ojs/) and uses Dublin Core Metadata and the interoperability protocol created by Open Archives Initiative (OAI) which allows to increase the visibility of the articles published in journals offering oneself together with other international repositories.

Interoperability issues between learning object repositories and metadata harvesters

In this paper we describe an open learning object repository on Statistics based on DSpace which contains true learning objects, that is, exercises, equations, data sets, etc. This repository is part of a large project intended to promote the use of learning object repositories as part of the learning process in virtual learning environments. This involves the creation of a new user interface that provides users with additional services such as resource rating, commenting and so. Both aspects make traditional metadata schemes such as Dublin Core to be inadequate, as there are resources with no title or author, for instance, as those fields are not used by learners to browse and search for learning resources in the repository. Therefore, exporting OAI-PMH compliant records using OAI-DC is not possible, thus limiting the visibility of the learning objects in the repository outside the institution. We propose an architecture based on ontologies and the use of extended metadata records for both storing and refactoring such descriptions.

Les "grans negociacions" a la Unió Europea: la formació de preferències, les estratègies y l’èxit a les negociacions

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la School of politics and international relations, de la University College of Dublin, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’ objectiu del projecte present ha estat contribuir a l’estudi de les negociacions intergovernamentals a la Unió Europea (UE). En primer lloc, s’ha estudiat les estratègies de negociació del estats membres a negociacions intergovernamentals en la UE, per la qual cosa s’ha desenvolupat una tipologia d’estratègies de negociació, diferenciant entre les més agressives (conflictives) i les menys agressives (cooperatives). La conclusió principal ha estat que els actors difereixen en la elecció de les estratègies i que és precisament el poder relatiu dels actors que explica quines estratègies adopten. En segon lloc, s’analitza la ratificació dels resultats a les negociacions intergovernamentals, concentrant-me en l’us dels referèndums. La investigació mostra que els referèndums són sovint usats pels partits polítics com un instrument utilitzat durant les campanyes electorals, posant en dubte la tesis de que l’objectiu principal dels referèndums és influenciar els poder relatiu dels estats membres en negociacions intergovernamentals. Finalment, s’ha estudiat com els actors socials influeixen aquestes negociacions en la UE. La evidencia empírica clarament mostra que la pressió que exerceixen els grups de pressió es sovint subestimada.

Estrategies per la inversió tridimensional de dades magnetotel.lúriques:

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Dublin Institute for Advanced Studies, Irlanda, entre setembre i desembre del 2009.En els últims anys s’ha realitzat un important avanç en la modelització tridimensional en magnetotel•lúrica (MT) gracies a l'augment d’algorismes d’inversió tridimensional disponibles. Aquests codis utilitzen diferents formulacions del problema (diferències finites, elements finits o equacions integrals), diverses orientacions del sistema de coordenades i, o bé en el conveni de signe, més o menys, en la dependència temporal. Tanmateix, les impedàncies resultants per a tots els valors d'aquests codis han de ser les mateixes una vegada que es converteixen a un conveni de signe comú i al mateix sistema de coordenades. Per comparar els resultats dels diferents codis hem dissenyat models diferents de resistivitats amb estructures tridimensional incrustades en un subsòl homogeni. Un requisit fonamental d’aquests models és que generin impedàncies amb valors importants en els elements de la diagonal, que no són menyspreables. A diferència dels casos del modelització de dades magnetotel.lúriques unidimensionals i bidimensionals, pel al cas tridimensional aquests elements de les diagonals del tensor d'impedància porten informació sobre l'estructura de la resistivitat. Un dels models de terreny s'utilitza per comparar els diferents algoritmes que és la base per posterior inversió dels diferents codis. Aquesta comparació va ser seguida de la inversió per recuperar el conjunt de dades d'una estructura coneguda.

Retos para la integración e intercambio de información : aprendiendo de NEEO

Aquesta presentació il·lustra com les limitacions de l'estàndard Dublin Core i OAI-PMH, són superades pels estàndards DIDL-MODS i SwUP. Recentment, 24 institucions europees líders en les àrees econòmiques i membres del consorci Nereus, han adoptat aquests estàndards per a proveir continguts i dades d'ús al portal Economist Online en el context del projecte NEEO (Network of European Economists Online).Com a soci del projecte NEEO, la Universidad Carlos III de Madrid, amb la col·laboració de @mire, empresa de serveis especialitzada en el programari DSpace, ha realitzat la implementació d'aquests estàndards en el seu dipòsit E-Arxiu, proveïdor de dades de Economist Online.

Recursos web i metadades: informe del projecte

El projecte Recursos web i metadades, que ha comptat amb una ajuda econòmica de la Divisió V per a projectes de recerca, es plantejà amb l'objectiu principal de comprovar les dificultats d'aplicació del sistema de metadades DC a la descripció de les pàgines d'un lloc web universitari i l'efectivitat d'aquestes metadades tant per a la descripció de recursos web com per a la seva ulterior cerca i recuperació. Per al desenvolupament del projecte s'han adaptat i desenvolupat una sèrie d'eines de les quals també es vol comprovar l'eficàcia. En aquest informe s'explica el desenvolupament del projecte, el seu estat el novembre de 2001 i també les eines desenvolupades

The situation of open access institutional repositories in Spain: 2009 report

Introduction. The DRIVER I project drew up a detailed report of European repositories based on data gathered in a survey in which Spain's participation was very low. This created a highly distorted image of the implementation of repositories in Spain. This study aims to analyse the current state of Spanish open-access institutional repositories and to describe their characteristics. Method. The data were gathered through a Web survey. The questionnaire was based on that used by DRIVER I: coverage; technical infrastructure and technical issues; institutional policies; services created; and stimulators and inhibitors for establishing, filling and maintaining their digital institutional repositories. Analysis. Data were tabulated and analysed systematically according responses obtained from the questionnaire and grouped by coverage. Results. Responses were obtained from 38 of the 104 institutions contacted, which had 29 institutional repositories. This represents 78.3% of the Spanish repositories according to the BuscaRepositorios directory. Spanish repositories contained mainly full-text materials (journal articles and doctoral theses) together with metadata. The software most used was DSpace, followed by EPrints. The metadata standard most used was Dublin Core. Spanish repositories offered more usage statistics and fewer author-oriented services than the European average. The priorities for the future development of the repositories are the need for clear policies on access to scientific production based on public funding and the need for quality control indicators. Conclusions.This is the first detailed study of Spanish institutional repositories. The key stimulants for establishing, filling and maintaining were, in order of importance, the increase of visibility and citation, the interest of decision-makers, simplicity of use and search services. On the other hand the main inhibitors identified were the absence of policies, the lack of integration with other national and international systems and the lack of awareness efforts among academia.

Actualidad de la Idea de una universidad de J. H. Newman

A mitjans de segle XIX, John Henry Newman va rebre l'encàrrec d'organitzar i dirigir una nova universitat a Dublin. Com a síntesi de les reflexions que van acompanyar aquell projecte, va publicar un escrit intitulat Idea of a University que encara avui dia ofereix nombrosos elements per a la reflexió de tots aquells que en formem part de la comunitat universitària. Els trets distintius de la universitat en què Newman hi pensa són: una vocació humil de servei que es concreta en la formació de persones, no tant de gentlemen o elits socials; primacia de l'educació de la intel·ligència especulativa, sense subordinar-la a l'educació moral ni a la formació tècnica; un lloc d'ensenyament del saber universal -deixant per altres institucions l'activitat de pura investigació- i de contacte viu entre les diferents especialitats -és bàsic l'intercanvi continu d'experiències entre docents i alumnes d'estudis diferents-; una acció tutorial que permeti descobrir en cada alumne els seus talents i les seves aptituds particulars; una producció o 'transferència de coneixement' vinculada a la vàlua real de l'activitat intel·lectual -qui publica ho fa perquè realment té quelcom a dir-. Com a rerefons d'aquestes propostes, Newman posa l'accent en la necessitat que la universitat sigui un ambient on es confia pregonament en la possibilitat d'accedir a un coneixement veritable de la realitat. Més que mai en un món intel·lectual que ja a mitjans segle XIX començava a trontollar sota el pes del nihilisme i l'escepticisme, Newman reivindica el valor de la veritat com a fi últim de tota vida universitària.