621 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger

em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain


Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Treball que t com a missi la de realitzar un estudi i un pla de difusi per tal de posar en valor una part dels bnquers pertanyents a l' Organitzaci Defensiva dels Pirineus, popularment coneguda com a Lnia P, a la comarca de l' Alt Empord

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Descripci de la muralla medieval del segle XIV del Mercadal a la ciutat de Girona

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El apoyo y el fomento a la creacin de nuevas empresas se ha convertido en las ltimas dcadas en objetivo principal de las administraciones pblicas, justificado principalmente por la incidencia positiva que tienen las mismas tanto en la generacin de puestos de trabajo como en el crecimiento econmico y en el potencial innovador. En esta investigacin se analiza el marco institucional formal de la creacin de empresas en Catalunya, tanto desde el punto de vista de la oferta (instituciones y programas de apoyo) como desde el punto de vista de la demanda (nuevos empresarios), tomando la teora institucional como marco terico. Para el estudio de la oferta se entrevistaron 20 responsables del rea de creacin de empresas de las instituciones catalanas ms relevantes, completando dicha informacin con fuentes de datos secundarios (folletos de las instituciones, memorias, estadsticas, etc.). Para el anlisis de la demanda se realizaron 307 encuestas telefnicas a empresarios potenciales y 60 entrevistas personales a empresarios actuales. Los resultados del presente trabajo ponen de manifiesto que en Catalunya existen muchas instituciones y programas de apoyo a la creacin de empresas. Esta diversificacin, junto a la falta de coordinacin entre las instituciones implicadas, conduce a duplicaciones y solapamientos en la oferta de programas destinados a las nuevas empresas. En cuanto a la demanda, los resultados reflejan que la muestra de empresarios potenciales conoce y ha utilizado en mayor medida los programas de apoyo que la muestra de empresarios actuales. Por otra parte, ambas muestras valoran mejor los programas no econmicos que los econmicos, habiendo tenido tambin stos mayor importancia en el proceso de creacin de la empresa.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Un dels principals exponents del progrs en el nivell de vida s lexistncia dun accs generalitzat i regular de la poblaci a una ingesta daliments suficient i de qualitat, que cobreixi de forma adequada els requeriments pel ple desenvolupament fisiolgic i que suposi la reducci al mnim de les malalties associades a lalimentaci. Durant una gran part de la histria, lalimentaci de les poblacions humanes, i en particular de les europees, sha caracteritzat per la seva monotonia i la irregularitat en la disponibilitat dels aliments ms importants. Aquestes, juntament amb un deficient tractament higinic i de conservaci dels aliments ingerits, seran les notes dominants dels sistemes alimentaris europeus durant molts segles. Va ser des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX quan, simultniament al desenvolupament de la producci agrria i a la industrialitzaci, es va iniciar el que es considera com una transici nutricional o diettica moderna, que ha culminat a la segona meitat del segle XX amb profunds canvis en els sistemes alimentaris. Catalunya no estar al marge daquestes transformacions, i experimentar des del segle XVIII importants canvis en els seus sistemes agraris, els seus sistemes alimentaris, els canals de distribuci i el modern tractament dels aliment. Lobjectiu daquest treball s doncs, analitzar com es manifesta aquesta transici alimentria a la Catalunya contempornia, que es situa entre mitjans segle XIX i la guerra civil.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador: