En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845

L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències.

Estudi i anàlisi dels hàbits esportius dels alumnes de l’IES Isaac Albèniz de Badalona

Aquest estudi té com objectiu conèixer els hàbits esportius dels alumnes del IES Isaac Albèniz de Badalona, no obstant els hàbits esportiu és un conjunt d’accions difícilment d’estudiar amb exactitud. Per tant l’estudi és centra principalment en conèixer el índex d’activitat física dels alumnes, el tipus d’activitat física que realitzen, els motius de pràctica i les barreres que dificulten la pràctica. La mostra analitzada és l’alumnat d’ESO que està format per 367 alumnes, 196 són nois i 171 són noies de 11 a 17 anys. El instrument de mesura utilitzat és una enquesta d’elaboració pròpia però amb referències del (MSD, 2011), aquesta enquesta s’ha administrat personalment als alumnes al principi de les classes d’educació física, posteriorment s’ha tractat les dades mitjançant el programa estadístic SPSS 20 per realitzar taules de contingència i gràfic de barres, finalment els resultats han mostrat una equivalència entre alumnes actius i no actius, que hi ha més percentatge de pràctica d’activitat física no organitzada que activitat física organitzada, que els principals motius de pràctica són la diversió i la salut, i que la falta de temps és la barrera que predomina més en els alumnes.

Exposició permanent Isaac Albéniz: l'últim músic del Romanticisme

Camprodon va rebre un llegat de més de 700 peces relacionades amb el músic Isaac Albéniz. L’any 1999, es decidí crear una fundació a Camprodon amb la intenció de difondre aquest llegat a través d’un museu. El museu no va acabar mai de funcionar per les limitacions d’espai i un projecte inadequat que va ser incapaç de despertar la curiositat dels visitants de Camprodon. Actualment, per manca de recursos econòmics, la rehabilitació del nou espai del Museu Isaac Albéniz es troba completament aturada. Aquest treball proposa la creació d’un projecte d’exposició permanent que es mantingui fins a l’obertura del museu definitiu

Crassostrea patagonica (d'Orbigny, 1842) shell concentrations from the late Miocene Rio Negro province, NE Patagonia, Argentina

The Río Negro Formation (late Miocene-early Pliocene) mainly consists of continental deposits, but it contains a middle member of marine origin. It represents a transgressive-regressive sequence that can be seen at several outcrops along the N Patagonian coast. The taphonomical approach to the El Espigón marine deposits permits the identification of four main layers containing different kinds of skeletal accumulation, which mainly consist of oyster shells [Crassostrea patagonica (D'Orbigny, 1842)]. These concentrations display three different morphologies (pouches, pavements and bouquets) with a different taphonomic signature. These deposits were formed in shallow marine environments influenced by wave activity that produced valve concentrations of different entities. They contain several shell beds that represent event, composite, hiatal to lag skeletal concentrations. Traces of bioturbation in the sediment (Thalassinoides, Teichichnus) and bioerosion on the shells (Entobia, Gastrochaeonolites, Caulostrepsis), and encrusters (cirripeds, bryozoans), are also abundant in the outcrop and consititue common components of these Miocene materials. Layers 1 and 2 of the sequence were deposited in shoreface/foreshore environments at the beginning of a highstand systems tract, while layers 3 and 4 were deposited at the end, or at the beginning of a forced regression, in foreshore environments. A final erosional episode cut the top of the layer 4, which truncated the abundant bioturbaation developed there.