Nova síntesi enantioselectiva de la (R)- i (S)-4-hidroxi-2-ciclohexenona

En el present treball de recerca s’ha plantejat la síntesi de forma enantioselectiva d’ambdós enantiòmers de la 4-hidroxi-2-ciclohexenona i derivats O-protegits. Així, s’ha dut a terme una aproximació sintètica a partir de la 1,4- ciclohexandiona parcialment protegida amb etilenglicol, per obtenir els dos enantiòmers de la molècula objectiu i derivats O-protegits, reproduint metodologies ja emprades en el nostre grup de recerca. D’aquesta manera, s’han obtingut ambdós enantiòmers del derivat O-protegit en un total de 5 passos, amb un rendiment del 60% i un 92% d’excés enantiomèric. Amb aquesta síntesi enantioselectiva s’aconsegueix una millora dels resultats del nostre grup de recerca, essent també una estratègia sintètica molt competitiva amb les que ja estan publicades tant pel bons rendiments obtinguts com per l’excés enantiomèric. L’accessibilitat del producte de partida i el fàcil escalatge de les reaccions fan d’aquesta estratègia sintètica una interessant opció a tenir en compte.

E.R.I.E. Intervenció Psicosocial Creu Roja Catalunya

Pèrdua violenta de familiars o coneguts. Pèrdua de vivendes i estris . Sentiment d’amenaça a la seva vida. L’exposició a aspectes grotescs de la mort o les lesions. L’experimentació d’un succés devastador.

Degradació en planta pilot de colorants reactius mitjançant el procés de foto-Fenton assistit amb llum solar: aplicació del procés com a pre-tractament d'un procés biològic

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Plataforma Solar de Almería entre desembre del 2006 i gener del 2007. S’ha dut a terme la degradació en planta pilot dels colorants reactius Procion Red H-E7B i Cibacron Red FN-R mitjançant el procés de foto-Fenton aplicat com a tractament únic i com a pretractament d’un procés biològic. El procés de foto-Fenton, assistit amb llum solar, es va realitzar en un fotoreactor solar tipus Col•lector Parabòlic Compost (CPC) i el tractament biològic en un Reactor de Biomassa Immobilitzada (RBI). Com a punt de partida, i amb l’objectiu d’estudiar la reproductibilitat del sistema, es van prendre resultats obtinguts d’experiments realitzats prèviament a escala de laboratori i amb llum artificial. El paràmetre Carboni Orgànic Total (COT) es va emprar com a indicador de l’eliminació dels colorants i dels seus intermedis. En aplicar únicament el procés de foto-Fenton com a tractament, concentracions de 10 mg•l-1 de Fe (II) i 250 mg•l-1 de H2O2 per degradar 250 mg•l-1 Procion Red H-E7B, i de 20 mg•l-1 de Fe (II) i 500 mg•l-1 de H2O2 per degradar 250 mg•l-1 Cibacron Red FN-R, van reproduir els resultants obtinguts al laboratori, amb uns nivells d’eliminació de COT del 82 i 86%, respectivament. A més, l’ús beneficiós de la llum solar en el procés de foto-Fenton, juntament amb la configuració del CPC, van incrementar la velocitat de degradació respecte als resultats previs, permetent la reducció de la concentració de Fe (II) de 10 a 2 mg•l-1 (Procion Red H-E7B) i de 20 a 5 mg•l-1 (Cibacron Red FN-R) sense pèrdues d’efectivitat. D’altre banda, el sistema combinat foto-Fenton/tractament biològic en planta pilot, unes concentracions d’oxidant de 225 mg•l-1 H2O2 per Cibacron Red FN-R i 65 mg•l-1 H2O2 per Procion Red H-E7B van ser suficients per generar solucions intermèdies biodegradables i alimentar així el RBI, millorant inclús els resultats obtinguts prèviament al laboratori.

Comparison of information structures

We introduce two ways of comparing information structures, say ${\cal I}$ and${\cal J}$. First we say that ${\cal I}$ is richer than ${\cal J}$ when forevery compact game $G$, all correlated equilibrium distributions of $G$ inducedby ${\cal J}$ are also induced by ${\cal I}$. Second, we say that ${\cal J}$is faithfully reproducable from ${\cal I}$ when all the players can computefrom their information in ${\cal I}$ ``new information'' that they could havereceived from ${\cal J}$. We prove that ${\cal I}$ is richer than ${\cal J}$if and only if ${\cal J}$ is faithfully reproducable from ${\cal I}$.

A 48-week study of fat molecular alterations in HIV naïve patients starting tenofovir/emtricitabine with lopinavir/ritonavir or efavirenz: Greater deleterious effects of efavirenz.

S’han descrit informes contradictoris sobre els efectes d’Efavirenz (EFV) i lopinavir/ritonavir (LPV/r) al teixit adipós subcutani (SAT). L’objectiu d’aquest estudi era evaluar els efectes moleculars i clínics de LPV/r i EFV, tots dos en combinació amb tenofovir/emtricitabina (TDF/FTC), sobre el SAT dels pacients infectats per VIH sense tractament antirretroviral previ. Després de 48 setmanes de tractament, TDF/FTC més LPV/r va augmentar de forma significativa el greix de les extremitats i els paràmetres lipídics, mentre que TDF/FTC/EFV només va augmentar de forma significativa el colesterol total i LDL. La expressió dels gens implicats en la diferenciació dels adipòcits i dels gens relacionats amb la mitocondria no va canviar de forma significativa en el SAT dels pacients exposats a LPV/r, mentre que Cyt b i els gens relacionats amb la imflamació estaven estimulats de forma significativa en el SAT dels pacients exposats a EFV.

Planar homography: accuracy analysis and applications

Projective homography sits at the heart of many problems in image registration. In addition to many methods for estimating the homography parameters (R.I. Hartley and A. Zisserman, 2000), analytical expressions to assess the accuracy of the transformation parameters have been proposed (A. Criminisi et al., 1999). We show that these expressions provide less accurate bounds than those based on the earlier results of Weng et al. (1989). The discrepancy becomes more critical in applications involving the integration of frame-to-frame homographies and their uncertainties, as in the reconstruction of terrain mosaics and the camera trajectory from flyover imagery. We demonstrate these issues through selected examples

Photometric and spectroscopic survey of the cluster of galaxies Abell A2218

We present new photometric and spectroscopic observations of objects in the field of the cluster of galaxies Abell 2218. The photometric survey, centered on the cluster core, extends to a field of about 4 x 4 arcmin. It was performed in 5 bands (B,g,r,i and z filters). This sample, which includes 729 objects, is about three times larger than the survey made by Butcher and collaborators (Butcher et al., 1983, Butcher and Oemler, 1984) in the same central region of the field. Only 228 objects appear in both catalogues since our survey covers a smaller region. The spectral range covered by our filters is wider and the photometry is much deeper, up to magnitude 27 in r. The spectroscopic survey concerns 66 objects, on a field comparable to that of Butcher and collaborators. From our observations we calculate the mean redshift of the cluster, 0.1756, and its velocity dispersion, 1370 km/s. The spectral types are determined for many galaxies in the sample by comparing their spectra with synthetic ones from Rocca-Volmerange and Guiderdoni (1988).

A new estimator to minimize the error due to breathing in the measurement of respiratory impedance

This paper presents a new respiratory impedance estimator to minimize the error due to breathing. Its practical reliability was evaluated in a simulation using realistic signals. These signals were generated by superposing pressure and flow records obtained in two conditions: 1) when applying forced oscillation to a resistance- inertance- elastance (RIE) mechanical model; 2) when healthy subjects breathed through the unexcited forced oscillation generator. Impedances computed (4-32 Hz) from the simulated signals with the new estimator resulted in a mean value which was scarcely biased by the added breathing (errors less than 1 percent in the mean R, I , and E ) and had a small variability (coefficients of variation of R, I, and E of 1.3, 3.5, and 9.6 percent, respectively). Our results suggest that the proposed estimator reduces the error in measurement of respiratory impedance without appreciable extracomputational cost.

Generation and nonlinear evolution of shore-oblique/transverse sand bars

The coupling between topography, waves and currents in the surf zone may selforganize to produce the formation of shore-transverse or shore-oblique sand bars on an otherwise alongshore uniform beach. In the absence of shore-parallel bars, this has been shown by previous studies of linear stability analysis, but is now extended to the finite-amplitude regime. To this end, a nonlinear model coupling wave transformation and breaking, a shallow-water equations solver, sediment transport and bed updating is developed. The sediment flux consists of a stirring factor multiplied by the depthaveraged current plus a downslope correction. It is found that the cross-shore profile of the ratio of stirring factor to water depth together with the wave incidence angle primarily determine the shape and the type of bars, either transverse or oblique to the shore. In the latter case, they can open an acute angle against the current (upcurrent oriented) or with the current (down-current oriented). At the initial stages of development, both the intensity of the instability which is responsible for the formation of the bars and the damping due to downslope transport grow at a similar rate with bar amplitude, the former being somewhat stronger. As bars keep on growing, their finite-amplitude shape either enhances downslope transport or weakens the instability mechanism so that an equilibrium between both opposing tendencies occurs, leading to a final saturated amplitude. The overall shape of the saturated bars in plan view is similar to that of the small-amplitude ones. However, the final spacings may be up to a factor of 2 larger and final celerities can also be about a factor of 2 smaller or larger. In the case of alongshore migrating bars, the asymmetry of the longshore sections, the lee being steeper than the stoss, is well reproduced. Complex dynamics with merging and splitting of individual bars sometimes occur. Finally, in the case of shore-normal incidence the rip currents in the troughs between the bars are jet-like while the onshore return flow is wider and weaker as is observed in nature.

Schemata as a framework for full body and physical design interfaces

Digital art interfaces presents cognitiveparadigms that deals with the recognition of the symbols and representations through interaction.What is presented in this paper is anapproximation of the bodily experience in that particular scenario and a new proposal which has the aim to contribute more ideas and criteria in the analysis of the learning process of aparticipant discovering an interactive space or interface. For that I propose a first new approach where metaphorically I tried to extrapolate the stages of the psychology of development stated byJean Piaget in the interface design domain.

Mesozoic geology of Cape Shirreff, Livingston Island, South Shetland Islands, Antarctica.

Al Cap de Shirr e ff (Fig. 1) hi aflora una successió volcànica de com a mínim 450 m de potència, constituïda principalment per laves i, en menor proporció, bretxes vulcanoclàstiques (Fig. 2). Les laves són basalts olivínics subalcalins i andesites basàltiques, que generalment tenen un aspecte massiu. Tot i això, la successió volcànica localment forma una alternança decimètrica de nivells durs i tous, amb potències va r i a bles i presència local de discordances angulars i onlaps, que reflecteixen geometries deposicionals complexes. A la zona nord del Cap de Shirr e ff hi ha aflorament de bretxes vulcanoclàstiques d"aspecte massiu, que localment tenen intercalacions de laves...

La persistente influencia del origen social sobre la desigualdad de resultados. Una aproximación multinivel a partir de PISA 2009

La persistencia del factor del origen social como determinante de los rendimientos académicos ha sido monitorizada a partir de los años sesenta. Los datos de la encuesta PISA que evalúa han corroborado que el factor determinante del contexto socioeconómico de origen a la hora de explicar la desigualdad de resultados y rendimientos (Duru-Bellat, 2004; Gorard, 2004; Ferrer, 2006). Dupriez y Dumay (2004) concluyen que la desigualdad de resultados está más determinada por la composición social de las escuelas que no por sus mecanismos organizativos y pedagógicos. El artículo examina las diferencias de resultados de aprendizaje en matemáticas entre centros y dentro de los centros en los países de la OCDE y se centra sobre algunos factores que son clave a la hora de explicar estas diferencias. El aprendizaje en matemáticas es analizado a través de un modelo de regresión multinivel.