6 resultados para Firmus, Saint, d. 304.
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Two reminiscences from the Cicero's speeches against Catiline in the letters of St Jerome and St Augustine.
Resumo:
El cristianisme, en els seus inicis, significà per la dona la possibilitat de triar un destà diferent al del matrimoni i la maternitat que li deparava la societat greco-romana. Tanmateix, en el procés d'institucionalització de la nova religió (s. I-IV), la dona, que en les primitives comunitats cristianes havia ocupat llocs de responsabilitats al costat dels seus companys masculins, va quedar relegada al desenvolupament de tasques assistencials. Els canvis experimentats pel rol femenà durant aquest perÃode es manifestaran en les transformacions operades a través de la literatura en la figura de Tecla d'Iconi (santa Tecla), un personatge intemporal, tan capaç de representar els diferents arquetips de dona ideal que ha creat l'Església cristiana, com les à nsies emancipadores d'alguns col·lectius feministes.
Resumo:
Projecte presentat en el concurs d'estudis per a l'extensió urabana de la ciutat de Port-Saint-Louis-du-Rhône
Resumo:
[eng] The article describes the experience of organising the archive of the monastery of Saint Benedict of Montserrat, an institution that currently holds one of the most important collections of Catalan monastic history: that of the first Clarisses in Barcelona. The author comments about the major phases of the project and then reflects on the context for studying and managing an archive of this type.
Resumo:
Aquest projecte pretén estudiar les aportacions de Messiaen, Dutilleux i Boulez en l’escriptura pianÃstica, analitzant-ne la transcendència en el terreny interpretatiu actual. Per tal d’assolir aquest objectiu, es repassa quina ha sigut l’evolució de la tècnica pianÃstica francesa, s’estudia el material i les circumstà ncies que originen els respectius catà legs per a piano i es realitza una comparativa del repertori estudiat en els principals conservatoris superiors de Barcelona, ParÃs, Sant Petersburg i Moscou. Aquest anà lisi permet determinar que el conservatori de ParÃs potencia les obres de nova creació, mentre que als de Barcelona, Sant Petersburg i Moscou encara s’opta per un estudi convergent al cà non. Com a conseqüència, els autors esmentats es consideren objecte d’estudi essencial a ParÃs, mentre que a Barcelona i les urbs russes encara no s’han establert en el pla d’estudis.