Incendis, fauna i gestió del patrimoni natural

Article que analitza els efectes del foc sobre la fauna del Cap de Creus i que planteja algunes propostes per gestionar el paisatge natural i la fauna del Cap de Creus

El medi marí del cap de Creus i el golf de Roses

El medi marí de cap de Creus i golf de Roses té unes característiques ecològiques, geològiques i oceanogràfiques excepcionals que han permès el desenvolupament turístic i pesquer de les viles costaneres adjacents, Aquest article sintetitza els principals valors ecològics i econòmics de l'àmbit marí d'aquests dos espais inclosos dins la candidatura de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Maneig de la vegetació i del pasturatge per a la prevenció d'incendis al Cap de Creus

Estudi sobre l'aplicació del pasturatge boví al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i així intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansió enel territori

Pesca Turisme Cap de Creus

L'objectiu principal d'aquest treball és la implementació, gestió i organització d’un producte innovador a la Costa Brava nord, el Pesca Turisme Cap de Creus. Entre els objectius secundaris hi trobem, en primer lloc, els de diversificar la oferta turística a l’entorn, potenciant els recursos locals de forma sostenible i amb qualitat i conscienciant al visitant de la necessitat del respecte pel medi ambient i els motius pels quals cal conservar-lo i preservar-lo. En segon lloc potenciar el consum de peix de proximitat el qual s’ha perdut el costum de prendre’n i és molt saludable i també bo de gust. En tercer lloc, sensibilitzar sobre la pesca tradicional com a patrimoni intangible. Notan sols la pesca en sí, sinó també el vocabulari del mar, les arts que s’utilitzen, leseines, els noms dels peixos. En quart lloc, promoure les diferents activitats relacionades amb el mar i el patrimoni marítim que es realitzen en aquest espai. En cinquè lloc donar valor afegit tant a la zona com a l’activitat en sí, dins el context del Cap de Creus, un paratge únic arreu. En sisè lloc, crear sinèrgies amb altres sectors com és el privat per tal de promoure el producte i també perquè s’hi impliqui en el foment de consum de productes locals i de proximitat. I en setè i últim lloc, organitzar, en un futur, esdeveniments o activitats comunes amb altres poblacions de la zona de la Mar d’Amunt, la zona nord del Cap de Creus, relacionades amb el mar

Avaluació, seguiment i propostes de millora de les actuacions de recuperació del Massís del Montgrí després de l’incendi del 2004

El treball pretén donar unes pautes generals de com actuar en una zona cremada després d’un incendi, tant pel que es refereix als treballs d’urgència, com el que fa referència als treballs destinats a la restauració, concretament, estudia el cas de l’incendi que va patir el massís del Montgrí el setembre de 2004, tenint en compte que aquesta zona forma part dels espais PEIN de Catalunya, es troba proposada com a zona ZEPA per la Xarxa Natura 2000 i es preveu la seva integració en un nou Parc Natural

Seguiment temporal de les àrees protegides del Cap de Creus, del Montgrí i de les Illes Medes

Els fons rocosos del litoral català són d'una immensa varietat biogeogràfica. La Costa Brava i especialmentles àrees que interessen aquest estudi, presenten una morfologia molt variada amb fons de roca i desediments que ofereixen una amplíssima riquesa d'hàbitats i de comunitats d'animals i vegetals submarins. L'explotació continuada d'aquests indrets tant a nivell pesquer com turístic, ha deixat la seva empremta, especialment en les comunitats de peixos. Malgrat tot, la dinàmica de recuperació de les poblacions d'algunes espècies, com ara el mero, evidencia molt marcadament un abans i un després la implementació de mesures de protecció en aquests indrets.

Effects of artisanal fisheries on the scorpaenids (Scorpaena spp.) reproduction in the marine protected area of Cap de Creus (NW Mediterranean)

Rockfish species are considered important to the ecology of rocky-reef communities which constitute a key habitat in many coastal marine protected areas (MPAs). These species, which are commercially valuable for artisanal fisheries in the Mediterranean, display particular biological traits that could render them vulnerable to fishing. In this study we monitored the artisanal fisheries of scorpaenids (Scorpaena spp.) in the MPA of Cap de Creus (northwestern Mediterranean) in order to estimate the status of their populations, to link captures with the reproduction of these species, and to evaluate the potential impact that artisanal fishing may have on them. Data from onboard sampling with artisanal fishermen and from fisheries statistics (total landings) were used. Total landings and catch per unit of effort (CPUE) follow a clearly seasonal cycle, with a prominent peak during the summer months coinciding with their spawning season, which may be due to mating behavior prior to fertilization. Although maximum sizes are bigger inside the MPA than in non-protected areas situated close by, a significant percentage of individuals caught inside the MPA are below their size at sexual maturity. Although rockfish seem to be favored by the partial protection of the MPA, the allowed artisanal fisheries are probably impacting the reproduction of these species

Estudio de la comunidad de Cystoseira mediterranea en dos localidades de la peninsula del cabo de Creus (Alt Emporda, Nordeste de España)

Se ha realizado un estudio de la comunidad de Cystoseira mediterránea a partir de ocho muestras recolectadas estacionalmente en dos localidades de la península del cabo de Creus (nordeste de España). Los resultados obtenidos se comentan en relación con las condiciones ambientales y se comparan con los obtenidos por otros autores.

External forcings, oceanographic processes and particle flux dynamics in Cap de Creus submarine canyon, NW Mediterranean Sea

Particle fluxes (including major components and grain size), and oceanographic parameters (near-bottom water temperature, current speed and suspended sediment concentration) were measured along the Cap de Creus submarine canyon in the Gulf of Lions (GoL; NW Mediterranean Sea) during two consecutive winter-spring periods (2009 2010 and 2010 2011). The comparison of data obtained with the measurements of meteorological and hydrological parameters (wind speed, turbulent heat flux, river discharge) have shown the important role of atmospheric forcings in transporting particulate matter through the submarine canyon and towards the deep sea. Indeed, atmospheric forcing during 2009 2010 and 2010 2011 winter months showed differences in both intensity and persistence that led to distinct oceanographic responses. Persistent dry northern winds caused strong heat losses (14.2 × 103 W m−2) in winter 2009 2010 that triggered a pronounced sea surface cooling compared to winter 2010 2011 (1.6 × 103 W m−2 lower). As a consequence, a large volume of dense shelf water formed in winter 2009 2010, which cascaded at high speed (up to ∼1 m s−1) down Cap de Creus Canyon as measured by a current-meter in the head of the canyon. The lower heat losses recorded in winter 2010 2011, together with an increased river discharge, resulted in lowered density waters over the shelf, thus preventing the formation and downslope transport of dense shelf water. High total mass fluxes (up to 84.9 g m−2 d−1) recorded in winter-spring 2009 2010 indicate that dense shelf water cascading resuspended and transported sediments at least down to the middle canyon. Sediment fluxes were lower (28.9 g m−2 d−1) under the quieter conditions of winter 2010 2011. The dominance of the lithogenic fraction in mass fluxes during the two winter-spring periods points to a resuspension origin for most of the particles transported down canyon. The variability in organic matter and opal contents relates to seasonally controlled inputs associated with the plankton spring bloom during March and April of both years.

Efecte de la freqüència d'incendis sobre l'estructura i composició de les comunitats vegetals a la península del Cap de Creus

L’efecte de la freqüència d’incendis sobre la dinàmica de les comunitats vegetals mediterrànies ha estat estudiada a la península del cap de Creus. S’han realitzat observacions en 24 parcel·les per percebre canvis en l’estructura i composició de les comunitats vegetals en funció de la freqüència de foc (de 1 a 5 incendis en una mateixa parcel·la) i de les estratègies regeneratives postincendi que presenten les espècies (rebrotació i germinació). Una elevada freqüència d’incendis va associada a una disminució de l’abundància de les espècies llenyoses rebrotadores obligades i de les espècies llenyoses germinadores obligades. D’aquestes últimes, les espècies del gènere Cistus acaben desapareixent a freqüències altes de foc. Les espècies rebrotadores facultatives es mantenen indiferents a la freqüència d’incendis, fet que els permet ser les dominants als estrats arbustius de les comunitats a freqüències elevades de foc. S’observa una tendència a l’increment d’espècies herbàcies, incloses les gramínies, a major números de focs. Brachypodium retusum és dominant en totes les àrees, demostrant una gran capacitat de colonització i regeneració postincendi. Aquests resultats suggereixen una transformació de les comunitats vegetals dominades per espècies arbustives llenyoses a estructures més simplificades dominades per herbàcies, establint-se un mecanisme de retroalimentació entre aquestes i el foc.

Variació temporal de paràmetres de qualitat del sòl ocasionada per l’ús i abandó agrícola del Cap de Creus

Estudi i avaluació de les principals propietats del sòl i la dinàmica erosiva relacionades amb l’ús del sòl i l’abandó agrícola en diferents ambients de la península del Cap de Creus. Per dur a terme aquest estudi s’han seleccionat 7 ambients diferentsrepresentatius d’una seqüència d’usos fins l’abandó en diferents etapes desuccessió vegetal. Els ambients són diferenciats entre sòls cultivats (vinya iolivera), sòls forestals (sureda i pineda), pastures (prats) i matollars (Cistusmonspeliensis i d’Erica arborea) respectivament cremat reiteradament i nocremat durant 25 anys. En cada ambient s’han instal.lat parcel.les d’erosióque permeten avaluar la producció de sediments i la mobilització de nutrients (carboni i nitrogen) durant els episodis de precipitació que generen escolament superficial

Fish ecology in Lake Banyoles (NE Spain): a tribute to Ramon Margalef

Lake Banyoles is the second largest lake in the Iberian Peninsula and due to this relative uniqueness, its peculiar geological origin, and its considerable age attracted the early attention of the late Professor Ramon Margalef. One of the first papers by Margalef was on the biota of Lake Banyoles and two of the first four Ph.D. theses that he supervised were about the limnology of this lake. Unfortunately, the uniqueness of this lake also implied that it was the first place of introduction into the Iberian Peninsula of several exotic fish species, early in the XXth Century and nowadays the lake fish assemblage is dominated by invasive species, and some native ones have been extirpated. Although the limnological studies in Lake Banyoles were pioneering within the Iberian Peninsula, studies on fish ecology of the lake did not start until 1989. Thereafter, four Ph.D. theses have been completed on different aspects of the fish assemblages of Lake Banyoles. The aim of this paper is to provide a short overview of this research, largely brought about by the considerable limnological information previously available for this lake, thanks to the insightful, pioneering work of Professor Margalef

BIB21. Cap a un nou model de biblioteques al servei de les universitats públiques de Catalunya

Els canvis que s'estan produint a les universitats provocats per l'adaptació dels estudis a l'anomenat Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que ha de fer-se realitat l'any 2010, representen també un gran repte per a les biblioteques universitàries, que estan treballant per adaptar els seus recursos i serveis a les noves exigències de l'educació superior. Les biblioteques han establert models organitzatius i de col·laboració que, en un entorn marcat per l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i pel fenomen de l'èxit de cercadors com Google, han de permetre superar amb èxit reptes com ara el suport al desenvolupament dels nous plans d'estudi dissenyats per competències tot potenciant i introduint la formació dels usuaris en l'adquisició d'habilitats informacionals; el disseny de sistemes d'informació robustos que donin suport a la producció científica i acadèmica dels investigadors i dels professors i li aportin valor, mitjançant dipòsits oberts d'informació i de documentació; la personalització dels serveis o l'adaptació dels espais a un model educatiu centrat en l'aprenentatge actiu de l'estudiant. Aquest article resumeix les principals actuacions i reptes de futur que recull amb detall l'informe encarregat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) als directors de les biblioteques, en el marc de l'elaboració del futur llibre blanc de les universitats.

Plant diversity across five vegetation belts in the Pyrenees (Catalonia, Spain)

In this paper we analyze the size and habitat partitioning of the vascular floras of five areas of the NE Iberian Peninsula, representing five distinct vegetation belts and three floristic regions: Mediterranean (basal belt), medio-European (submontane and montane belts) and Boreo-Alpine (subalpine and alpine belts). Each area covered over 1000 ha, and was fairly uniform in terms of potential vegetation, bedrock and bioclimate. They excluded large villages and field areas, the landscape being mainly natural or moderately anthropized.

Is response to fire influenced by dietary specialization and mobility? A comparative study with multiple animal assemblages

Fire is a major agent involved in landscape transformation and an indirect cause of changes in species composition. Responses to fire may vary greatly depending on life histories and functional traits of species. We have examined the taxonomic and functional responses to fire of eight taxonomic animal groups displaying a gradient of dietary and mobility patterns: Gastropoda, Heteroptera, Formicidae, Coleoptera, Araneae, Orthoptera, Reptilia and Aves. The fieldwork was conducted in a Mediterranean protected area on 3 sites (one unburnt and two burnt with different postfire management practices) with five replicates per site. We collected information from 4606 specimens from 274 animal species. Similarity in species composition and abundance between areas was measured by the Bray-Curtis index and ANOSIM, and comparisons between animal and plant responses by Mantel tests. We analyze whether groups with the highest percentage of omnivorous species, these species being more generalist in their dietary habits, show weak responses to fire (i.e. more similarity between burnt and unburnt areas), and independent responses to changes in vegetation. We also explore how mobility, i.e. dispersal ability, influences responses to fire. Our results demonstrate that differences in species composition and abundance between burnt and unburnt areas differed among groups. We found a tendency towards presenting lower differences between areas for groups with higher percentages of omnivorous species. Moreover, taxa with a higher percentage of omnivorous species had significantly more independent responses of changes in vegetation. High- (e.g. Aves) and low-mobility (e.g. Gastropoda) groups had the strongest responses to fire (higher R scores of the ANOSIM); however, we failed to find a significant general pattern with all the groups according to their mobility. Our results partially support the idea that functional traits underlie the response of organisms to environmental changes caused by fire.