Sovereign default, domestic banks and financial institutions

We present a model of sovereign debt in which, contrary to conventional wisdom, government defaultsare costly because they destroy the balance sheets of domestic banks. In our model, better financial institutionsallow banks to be more leveraged, thereby making them more vulnerable to sovereign defaults.Our predictions: government defaults should lead to declines in private credit, and these declines should belarger in countries where financial institutions are more developed and banks hold more government bonds.In these same countries, government defaults should be less likely. Using a large panel of countries, we findevidence consistent with these predictions.

Institutions, Public Debt and Foreign Finance

We study the role of domestic financial institutions in sustaining capital flows to the private and public sector of a country whose government can default on its debt. As in recent public debt crises, in our model public defaults weaken banks' balance sheets, disrupting domestic financial markets. This effect leads to a novel complementarity between private capital inflows and public borrowing, where the former sustain the latter by boosting the government's cost of default. Our key message is that, by shaping the direction of private capital flows, financial institutions determine whether financial integration improves or reduces government discipline. We explore the implications of this complementarity for financial liberalization and debt-financed bailouts of banks. We present some evidence consistent with complementarity.

Credit risk contributions under the Vasicek one-factor model: a fast wavelet expansion approximation

To measure the contribution of individual transactions inside the total risk of a credit portfolio is a major issue in financial institutions. VaR Contributions (VaRC) and Expected Shortfall Contributions (ESC) have become two popular ways of quantifying the risks. However, the usual Monte Carlo (MC) approach is known to be a very time consuming method for computing these risk contributions. In this paper we consider the Wavelet Approximation (WA) method for Value at Risk (VaR) computation presented in [Mas10] in order to calculate the Expected Shortfall (ES) and the risk contributions under the Vasicek one-factor model framework. We decompose the VaR and the ES as a sum of sensitivities representing the marginal impact on the total portfolio risk. Moreover, we present technical improvements in the Wavelet Approximation (WA) that considerably reduce the computational effort in the approximation while, at the same time, the accuracy increases.

Solvency Capital estimation and Risk Measures

This paper examines why a financial entity’s solvency capital estimation might be underestimated if the total amount required is obtained directly from a risk measurement. Using Monte Carlo simulation we show that, in some instances, a common risk measure such as Value-at-Risk is not subadditive when certain dependence structures are considered. Higher risk evaluations are obtained for independence between random variables than those obtained in the case of comonotonicity. The paper stresses, therefore, the relationship between dependence structures and capital estimation.

Sistema de Gestión deOperaciones Comerciales deFinanciación

L'objectiu consisteix en el desenvolupament d'un sistema d'informació (una aplicació java empresarial) que satisfaci les necessitats d'una empresa financera respecte a la gestió de les operacions comercials de finançament que realitza.

Does it pay to be socially responsible? Evidence from spanish retail banking sector

This paper presents a theoretical and empirical analysis of strategic competition in retail banking when some of the financial firms are non-profit organisations that invest in social activities. Banking literature about competition is fairly large, but the strategic interaction between profit maximizing and non profit maximizers has not been extensively analysed except for Purroy and Salas (1999). In this paper, a completely different approach is taken. An adaptation of Hotelling’s two stage model of spatial competition is developed to take into account consumer perceptions respect to the two different types of financial institutions. The empirical analysis confirms that consumers take into account other features different from the price, such as social contribution or closer service to make a deposit or mortgage decision. These conclusions are of interest in the debate about a firm’s social or ethical activities. It is shown that if consumers value social activities, firms can improv

Economic growth and investment in the Arab world

This paper analyses the economic growth performance in the Arab world overthe last forty years. The Arab world has managed to reduce povertyperformance despite its relatively disappointing growth performance. Werelate this poor performance of both oil and non-oil producers toinvestment. Contrary to widespread belief, we do not find evidence that lowquantity of investment is the main of low growth. The decline in theinvestment rate followed rather than preceded the reduction in the aggregategrowth rate. We conclude that the low quality of investment projects is thekey determinant of growth. The excessive reliance on public investment, thelow quality of financial institutions, the bad business environment (due topolitical and social instability and to excessive public intervention andoverregulation) and the low quality of human capital are importantdeterminants of systematically unproductive investment decisions and, thus,low economic growth.

Optimal bail out policy, conditionality and constructive ambiguity

This paper addresses the issue of the optimal behaviour of the Lender of Last Resort (LOLR) in its microeconomic role regarding individual financial institutions in distress. It has been argued that the LOLR should not intervene at the microeconomic level and let any defaulting institution face the market discipline, as it will be confronted with the consequences of the risks it has taken. By considering a simple costbenefit analysis we show that this position may lack a sufficient foundation. We establish that, instead, uder reasonable assumptions, the optimal policy has to be conditional on the amount of uninsured debt issued by the defaulting bank. Yet in equilibrium, because the rescue policy is costly, the LOLR will not rescue all the banks that fulfill the uninsured debt requirement condition, but will follow a mixed strategy. This we interpret as the confirmation of the "creative ambiguity" principle, perfectly in line with the central bankers claim that it is efficient for them to have discretion in lending to individual institutions. Alternatively, in other cases, when the social cost of a bank's bankruptcy is too high, it is optimal for the LOLR to bail out the insititution, and this gives support to the "too big to fail" policy.

Conflicts of interest, information provision and competition in banking

In some markets, such as the market for drugs or for financial services, sellers have better information than buyersregarding the matching between the buyer's needs and the good's actual characteristics. Depending on the market structure,this may lead to conflicts of interest and/or the underprovision of information by the seller. This paper studies this issuein the market for financial services. The analysis presents a new model of competition between banks, as banks' pricecompetition influences the ensuing incentives for truthful information revelation. We compare two different firm structures,specialized banking, where financial institutions provide a unique financial product, and one-stop banking, where a financialinstitution is able to provide several financial products which are horizontally differentiated. We show first that, althoughconflicts of interest may prevent information disclosure under monopoly, competition forces full information provision forsufficiently high reputation costs. Second, in the presence of market power, one-stop banks will use information strategicallyto increase product differentiation and therefore will always provide reliable information and charge higher rices thanspecialized banks, thus providing a new justification for the creation of one-stop banks. Finally, we show that, ifindependent financial advisers are able to provide reliable information, this increases product differentiation and thereforemarket power, so that it is in the interest of financial intermediaries to promote external independent financial advice.

Post crisis challenges to bank regulation

The current crisis has swept aside not only the whole of the US investment banking industry butalso the consensual perception of banking risks, contagion and their implication for bankingregulation. As everyone agrees now, risks where mispriced, they accumulated in neuralgic pointsof the financial system, and where amplified by procyclical regulation as well as by the instabilityand fragility of financial institutions.The use of ratings as carved in stone and lack of adequate procedure to swiftly deal withsystemic institutions bankruptcy (whether too-big-to-fail, too complex to fail or too-many to fail).The current paper will not deal with the description and analysis of the crisis, already covered inother contributions to this issue will address the critical choice regulatory authorities will face. Inthe future regulation has to change, but it is not clear that it will change in the right direction. Thismay occur if regulatory authorities, possibly influenced by public opinion and political pressure,adopt an incorrect view of financial crisis prevention and management. Indeed, there are twoapproaches to post-crisis regulation. One is the rare event approach, whereby financial crises willoccur infrequently, but are inescapable.

Implantación de la ISO 14001 en una planta de tratamiento de vehículos fuera de uso (VFU)

Nos hemos propuesto implantar la ISO 14001 en un centro autorizado de tratamiento de vehículos fuera de uso, denominado Recycling Gandía, S.L., con el fin de que dicho centro pueda obtener una ventaja competitiva, respecto de otros centros ubicados próximamente, dada la fuerte competencia existente. Con la implantación de un Sistema de Gestión Medioambiental y más concretamente la ISO 14001, se puede conseguir una mejora de la imagen de la empresa, un ahorro de costes, se pueden mejorar las relaciones con la Administración e incluso con las entidades financieras, se puede contribuir a la motivación de los trabajadores, se asegura el cumplimiento de la legislación ambiental. La actividad que nos ocupa, se dedica a la recepción y descontaminación de vehículos al final de su vida útil, reutilizando piezas o componentes de recambio., Los objetivos del presente trabajo van a ser fundamentalmente, el implantar el Manual de Gestión Ambiental en la planta de tratamiento de vehículos fuera de uso y el describir todos los procedimientos genéricos a seguir. Como conclusiones de este trabajo, tendremos las auditorías con las no conformidades detectadas, así como el compromiso adquirido en todos los niveles y departamentos de la empresa, lo cual se traducirá en una mejor satisfacción de los clientes y por tanto un aumento en el número de vehículos a tratar.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

Empirical study about the effects of the application of IAS 32 in Cooperatives

Objecte: L'aplicació de la NIC 32 en les cooperatives ha generat una important controvèrsia en els últims anys. Fins al moment, s'han realitzat diversos treballs que intenten preveure els possibles efectes de la seva aplicació. Aquest treball pretén analitzar l'impacte de la primera aplicació de la NIC 32 en el sector cooperatiu. Disseny/metodologia/enfocament: S'ha seleccionat una mostra de 98 cooperatives, i s'ha realitzat una anàlisi comparativa de la seva informació financera presentada abans i després de l'aplicació de la NIC 32, per a determinar les diferències existents. S’ha utilitzat la prova de la suma de rangs de Wilcoxon per comprovar si aquestes diferències són significatives. També s’ha utilitzat la prova de la U de Mann Whitney per comprovar si existeixen diferències significatives en l’impacte relatiu de l’aplicació de la NIC 32 entre diversos grups de cooperatives. Finalment, s'ha realitzat una anàlisi dels efectes de l'aplicació de la NIC 32 en la situació patrimonial i econòmica de les cooperatives, i en l'evolució dels seus actius intangibles, mitjançant l’ús de tècniques d’anàlisi econòmico-financera. Aportacions i resultats: Els resultats obtinguts confirmen que l'aplicació de la NIC 32 provoca diferències significatives en algunes partides del balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys, així com en les ràtios analitzades. Les principals diferències es concreten en una reducció del nivell de capitalització i un augment de l'endeutament de les cooperatives, així com un empitjorament general dels ràtios de solvència i autonomia financera. Limitacions: Cal tenir en compte que el treball s'ha realitzat amb una mostra de cooperatives que estan obligades a auditar els seus comptes anuals. Per tant, els resultats obtinguts han d'interpretar-se en un context de cooperatives de tamany elevat. També cal tenir en compte que hem realitzat una anàlisi comparativa dels comptes anuals de 2011 i 2010. Això ens ha permès conèixer les diferències en la informació financera de les cooperatives abans i després d'aplicar la NIC 32. Encara que algunes d’aquestes diferències també podrien estar causades per altres factors com la situació econòmica, els canvis en l'aplicació de les normes comptables, etc. Originalitat/valor afegit: Creiem que és el moment idoni per a realitzar aquest treball d'investigació, ja que des de 2011 totes les cooperatives espanyoles han d'aplicar les normes comptables adaptades a la NIC 32. A més, fins on coneixem, no existeixen altres treballs similars realitzats amb comptes anuals de cooperatives que ja han aplicat les normes comptables adaptades a la NIC 32 . Creiem que els resultats d'aquest treball d'investigació poden ser útils per a diferents grups d'interès. En primer lloc, perquè els organismes emissors de normes comptables puguin conèixer l'abast de la NIC 32 en les cooperatives i, puguin plantejar millores en el contingut de la norma. En segon lloc, perquè les pròpies cooperatives, federacions, confederacions i altres organismes cooperatius disposin d'informació sobre l'impacte econòmic de la primera aplicació de la NIC 32, i puguin realitzar les valoracions que creguin convenients. I en tercer lloc, perquè les entitats financeres, auditors i assessors de cooperatives i altres grups d'interès disposin d'informació sobre els canvis en els comptes anuals de les cooperatives, i puguin tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions. Paraules clau: Cooperatives, patrimoni net, capital social, NIC 32, solvència, efectes de la normativa comptable, informació financera, ràtios.

Construcción de un índice de calidad ocupacional (ICO) para el análisis de la inserción profesional de los graduados universitarios = Building an employment quality index (EQI) to analyse graduates’ access to the labour market

En este trabajo se propone la construcción de un índice de calidad ocupacional (ICO) a partir de los datos de la Encuesta de Inserción Laboral de los Graduados de las Universidades Catalanas realizada por la Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Catalunya (AQU), que ha de permitir un mejor análisis de la información que proporciona la encuesta y facilitar su comparación con estudios similares. La encuesta se realiza tres años después de la graduación. En este artículo, se utiliza la segunda encuesta realizada el año 2005 entre 11.456 graduados (52,63%) de la promoción 2001 (AQU, 2005, Serra-Ramoneda, 2007). El índice se ha elaborado a partir de los indicadores objetivos ‘tipo y duración del contrato laboral’, ‘retribución económica’, ‘adecuación entre la formación universitaria y el empleo’ a los que se otorga una puntuación ponderada según las respuestas dadas por los graduados. La suma de las puntuaciones se matiza con un coeficiente derivado del indicador subjetivo ‘satisfacción con el trabajo en general’. A partir de la información proporcionada por el índice, se realiza un análisis comparativo del nivel de calidad ocupacional que han logrado los graduados de áreas de conocimiento, ámbitos de trabajo, ramas de actividad y ubicaciones territoriales del empleo diferentes. Los resultados obtenidos permiten observar que entre los graduados catalanes los siguientes hechos son buenos predictores de la calidad de la ocupación: haber estudiado una carrera que no sea de Humanidades, ser un hombre, haber desempeñado durante la carrera un trabajo relacionado con los estudios, estar ocupado en la construcción, en instituciones financieras o en servicios a empresas, haber tenido algún tipo de movilidad por motivos de trabajo, trabajar fuera de Cataluña y hacerlo en empresas grandes, especialmente con más de 500 trabajadores. Finalmente, se presentan algunas reflexiones y propuestas que pueden resultar de interés para la orientación de los estudiantes y la planificación universitaria