133 resultados para Família História
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. 'El Giravolt de la Família Robafaves' s un treball de recerca que engloba tota la histria del fet geganter a Matar des dels seus orgens fins a l'actualitat. Es tracta d'una activitat amb una dimensi cultural, folklrica i histrica que ha servit per donar respostes a molts dels interrogants promulgats abans de dur a terme aquest projecte. Aquesta família de Gegants ha estat vctima de molts dels entrebancs vigents al llarg de la histria aix com guerres, revoltes, dictadures, etc. De manera que s'ha pogut comprovar com la poltica interior i exterior ha afectat a la Família Robafaves d'una manera directa. S'ha fet una investigaci a travs de les revistes publicades durant la transici democrtica. Tamb cal dir que, s'ha tingut el recolzament d'entrevistes fetes a persones puntals en la histria dels Gegants com ara geganters, Caps de Colla, la primera gegantera de la Família Robafaves, etc. Per poder corroborar la base terica i documental d'aquest treball s'ha fet un estudi estadstic de la significaci social de la Festa Major de Matar per poder valorar en quina situaci es troba actualment. Aix doncs, s'ha pogut valorar la influncia i importncia que tenen els Gegants per Matar.
Resumo:
El posicionament poltic a la Lleida del segle XIX segu en la majoria docasions una pauta familiar. Digual manera que lelit absolutista de nobles, ciutadans honrats i doctors heretaven la posici sociopoltica i ideolgica conservadora de generaci en generaci en la comunitat; al llarg del vuit-cents, els fills dels primers liberals imitaren aquest comportament i seguiren els plantejaments dels seus pares alineant-se al cant del bloc liberal i progressista. Presentem en aquestes planes el cas de la família Fuster com lexemple ms fefaent de la formaci duna nissaga liberal-progressista en la Lleida del segle XIX, que fou un punt de referncia per a molts altres conglomerats familiars.
Resumo:
L'any 1212 la família Montcada es fa amb el control de lrea del Baix Segre, una de les mes densament habitades en poca islmica. Dos segles desprs, tot i la profunda implantaci del sistema feudal, la comunitat musulmana no noms hi conserva una forta presencia poblacional sin que a ms mante vives bona part de les seves institucions. Aquesta comunitat -organitzada en aljames- es concentra en les viles dAitona, Sers i Mequinensa, on constitueix el gruix de la poblaci. Aquesta tensi entre els antics i els nous marcs de relacions en que es mou la comunitat islmica (materialitzats en sistemes de tinena com lemfiteusi) confer a la zona un caire marcadament singular.
Resumo:
Montcadas family had in Middle Ages the Baronia dAitona in the land known as Baix Segre, in Lleida. His properties included the villages of Sers, Aitona, Mequinensa, Fai, Vallobar and Maials. This part of the family, who lived in Lleida, is really unknown. Documents from the Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya have shown new members of this part of the family unknown since now. This new information has allowed to complete the genealogical trees of the Montcadas family in Lleida.
Resumo:
Aquest text planteja, des dun punt de vista historiogrfic, com el concepte de salut pblica es va construir histricament en les primeres dcades del segle XIX a Anglaterra i com es va construir historiogrficament a mitjan segle XX, al costat del procs de professionalitzaci dels salubristes.
Resumo:
El treball analitza la tradici del gnere biogrfic dins la historiografia mdica, iniciada amb el model biobibliogrfic i continuada amb les grans figures de la medicina, que entr en crisi amb la histria social de la medicina. Es plantegen les utilitats actuals del gnere biogrfic i si s possible escriure biografies mdiques no desconnectades dels nous corrents historiogrfics.
Resumo:
El recurs als professionals sanitaris es sols una part de totes aquelles iniciatives, actuacions o creences que els nostres avantpassats van desenvolupar per conservar o millorar la salut, prevenir la malaltia o recuperar la salut. El recurs a altres tipus d'instncies assistencials o teraputiques, que es coneix com "pluralisme assistencial", sol ser la norma ms que l'excepci. Per a enfocar adequadament aquest problema, cal centrar la indagaci histrica sobre aquells -les persones malaltes o sanes- que volien i buscaven la salut. Aquests tipus d'acostaments pretenen tenir en compte totes les possibilitats a les quals es va recrrer en el passat per tal d'afrontar els problemes de salut.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, durant l octubre del 2006. Lestudi de les haciendas creades a partir de la colonitzaci espanyola als territoris americans no pot ser mai complet si no es pot entrar en la vida quotidiana de les persones que les constitueixen. La millor manera de fer-ho s a travs dassolir dun exhaustiu estudi dels comportaments demogrfics natalitat, nupcialitat, mortalitat, migracionsi familiars. Lobjectiu daquest estudi ha estat localitzar una tipologia documental que permeti aquest treball a la parrquia de Toacazo a Cotopaxi (Equador) i, un cop assolida aquesta fita, fotografiar exhaustivament els registres parroquials, altrament dits registre civil antic. El perode treballat va des de l 1720, any de fundaci de la parrquia fins a 1857, any on sacaba el tributo de indios o rgim que regulava les normes de segregaci racial de les poblacions.
Resumo:
Classe impartida per l'historiador Alfred Bosch sobre l'evoluci de la candidatura de Barcelona'92 i del Comit Organitzador en el curs universitari sobre Olimpisme organitzat pel CEO-UAB al febrer de 1992.
Resumo:
Shi analitza la deducci terica i la contrastaci experimental originals de la dispersi electr-electr (dispersi Mller, 1932), amb lobjectiu desbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de lelectrodinmica quntica. Shi mostra que Christian Mller (1904-1980) va deduir la frmula que du el seu nom mitjanant la noci de correspondncia, evitant aix els problemes que plantejava una incipient teoria quntica de camps. La frmula noms va assolir el seu estatus actual daplicaci paradigmtica de lelectrodinmica quntica desprs de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a travs del procs de renormalitzaci. El treball aclareix daquesta manera un episodi clau en el desenvolupament duna de les teories fonamentals de la fsica del segle XX.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universit degli Studi di Pavia entre setembre i desembre del 2007. Els lligands macrocclics sn sistemes que han estat mpliament utilitzats per mimetitzar els centres actius de protenes dinuclears de coure com ara oxigenases (per exemple la tirosinasa). Sha observat que la reactivitat del complex model depn de les caracterstiques del lligand com ara la geometria, la cavitat o la distncia intermetllica. En aquest sentit, es van sintetitzar dues noves famlies de lligands hexaazamacrocclics ditpics, una amb braos laterals tipus piridil i laltra amb braos laterals tipus fenol. Dintre de cada família, els lligands es diferencien en la cavitat macrocclica. En aquest treball shan realitzat estudis de ractivitat respecte de loxigen molecular dels complexos dinuclears de coure(I) amb els lligands sintetitzats. Quan es deixen reaccionar els complexos amb oxigen molecular a baixa temperatura, no sha observat lacumulaci de cap espcie intermdia, per si una diferncia de reactivitat entre les dues famlies, essent els complexos amb els lligands fenolics molt ms reactius que els complexos amb els lligands piridina. Tamb shan realitzat estudis per comprovar lactivitat oxigenasa dels complexos amb substrats externs. Shan assajat el para-clorofenol i la tioanisole. En el cas del p-clorofenol no sha observat en cap cas el producte doxigenaci corresponent (p-clorocatecol). Quan shan realitzat els experiments amb la tioanisole, en tots tres casos sha observat laparici del producte doxigenaci corresponent (metilfenilsulfxid), per amb una marcada diferncia en el rendiment, mostrant-se molt ms actius de nou els complexos amb el lligand fenlic que el complex amb el lligand piridina.
Resumo:
Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci prvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currculum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han collaborat professors de Secundria de l'equip de recerca.(...)
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Aquest treball pretenia buscar inicialment una connexi entre Pau Claris (president de la Generalitat) i la família de lautora, Cleris. Desprs dunes primeres recerques, per, es va descartar aquesta opci ja que era massa difcil reconstruir el seu arbre geneolgic. Finalment, lobjectiu va ser trobar i situar cada avantpassat en el seu marc histric. Per reconstruir larbre geneolgic es va visitar diferents arxius: la Parrquia de Sant Cugat; lArxiu Nacional de Catalunya, on es van consultar llibres dallistaments, dimpostos, padrons, registres; lArxiu Municipal de Sant Cugat, lArxiu parroquial de Trrega i lArxiu comarcal de lUrgell on es continua la recerca per elaborar larbre geneolgic. A travs daquests arxius es van localitzar 6 generacions a Trrgea i 4 a Sant Cugat. La recerca queda tallada al 1684 en trobar lltima persona que va nixer a Trrega, en Josep Cleries. El seu pare, Carlos Cleries, provenia de Mil on podria continuar la recerca. En el treball tamb sestudi el context histric de cada generaci. Trrega estava contnuament presionada pels exrcits ja que estava situada en una crulla entre dos camins: Lleida i Madrid. Aix la recerca mostra que al 1830 la família Cleries canvi de residncia per trobar millors condicions de vida. Sant Cugat tamb estava situada en una crulla de camins: Barcelona i Terrassa. Tots van viure de lagricultura excepte el meu avi que va comenar a treballar en una indstria txtil.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball ha estat donar pautes de reflexi sobre la crisi i el moment econmic actual. Es volia valorar si era certa la idea que la situaci econmica dels nostres dies t certs parallelismes amb la crisi que va patir el mn occidental el 1929. Per tal destablir la veracitat de la hiptesi plantejada es va dissenyar un model dinvestigaci basat en les entrevistes i en el recull i buidatge darticles de premsa relacionats amb el tema, durant un perode de temps no gaire extens, perode que correspon als tres mesos a partir dels quals sevidencia la situaci de crisi. Al mateix temps era interessant copsar lopini de dos grans mestres en lestudi de leconomia del nostre pas, el Dr. Fabi Estap i el Dr. Anton Costas, mestre i deixeble respectivament.. Sense esperar massa sorpreses, la crisi actual presenta molts punts de similitud amb el procs inciat lany 1929. Ambds esdeveniments econmics tenen molts punts de connexi i les mesures proposades per solucionar o per palliar les conseqncies sn tamb similars. En tots dos casos la figura de leconomista britnic John Maynard Keynes s cabdal per part dels diversos governs a lhora de reconduir i adrear la situaci econmica.
