21 resultados para Ewers, Hanns Heinz, 1871-1943 Crítica e interpretação
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Nikola Tesla considerato, dai divulgatori scientifici che di lui si occupano, una figura chiave nella storia della scienza moderna e contemporanea, per limportanza che hanno avuto le sue ricerche nello sviluppo di tecnologie del XX e XXI secolo. La sua attuale scarsa fama nel piano accademico contrasta con unabbondante presenza di un Nikola Tesla come personaggio di finzione nelle arti popolari. Questa ricezione ambigua di Tesla potrebbe essere di fatto relazionata con il carattere utopico e visionario delle sue speranze nella scienza come mezzo di conoscenza per il miglioramento della societ umana. Questo breve saggio si propone di analizzare come venga presentato il personaggio di Nikola Tesla nel lungometraggio jugoslavo Tajna Nikole Tesle, contribuendo cos alla comprensione di come la narrativa di finzione possa sfruttare limmagine di uno scienziato relativamente agli interessi politici legati a specifici contesti socio-storici.
Resumo:
Vint-i-sis desprs de la promulgaci de la Constituci espanyola, lautor fa balan i arriba a un seguit de conclusions. Entre daltres, que Espanya viu una etapa de clara partitocrcia que, juntament amb el poder desmesurat dels sindicats, lesiona la vida democrtica; que cal reduir la dualitat suposadament legitimadora entre el Parlament i el carrer; i que malgrat les lloances rebudes, la Constituci de 1976 no ha aconseguit una de les funcions essencials de tota constituci: la tasca integradora.
Resumo:
En el presente trabajo se ponen de manifiesto los numerosos problemas del anlisis econmico convencional en la evaluacin de las polticas de mitigacin del cambio climtico causado antropognicamente. Tras sealar las principales caractersticas del fenmeno, se destacan las muchas limitaciones, arbitrariedades y omisiones que han caracterizado a la mayora de modelos aplicados hasta el momento. stas actan de forma casi abrumadora sesgando el resultado hacia la recomendacin de una menor agresividad en las polticas de mitigacin. En consecuencia, se cuestiona que los resultados obtenidos por los modelos convencionales de evaluacin den una respuesta adecuada al problema. A continuacin, se sealan algunos de los puntos que deberan tenerse en cuenta para realizar un anlisis de las polticas de mitigacin coherente con el desarrollo sostenible. Finalmente, se recogen las principales conclusiones del trabajo.
Resumo:
Este ensayo revisa críticamente una gama de informes de medicin de la democracia latinoamericana provenientes de diferentes fuentes de la cooperacin internacional involucrada en la regin. Cuestiona la tendencia a simplificar la democracia con variables atinentes a sus fortalezas e intereses econmicos en una visin estadocntrica, cuantitativista y generalizante. Seala que esta visin restringida no da cuenta de las acciones e iniciativas ciudadanas atinentes a la reivindicacin de los derechos cvicos y polticos y a la participacin en la bsqueda de soluciones a los problemas obstaculizantes del desarrollo democrtico latinoamericano. Concluye propositivamente, sealando la urgencia de complementar estos informes con estudios rigurosos y objetivos fundamentados en el registro de las particularidades idiosincrsicas de cada pas de la regin.
Resumo:
This text was presented at the Symposium Olympic Arts and Culture Festivals: Recent Experiences and Future Design, held in Chicago on the 23-24 June 2008. It provides with an analysis of good and bad points of the Cultural Olympiad of Barcelona92 in order to discover, from that past experience, any lessons for future Cultural Olympiads and Olympic Movement cultural policy in general, as well as to rethink, in a critical way, Catalan cultural policies.
Resumo:
Este texto fue presentado en el Simposio Olympic Arts and Culture Festivals: Recent Experiences and Future Design, celebrado en Chicago del 23 al 24 de junio de 2008. Proporciona un anlisis de las luces y sombras de la Olimpiada Cultural de Barcelona92 con el fin de descubrir, a partir de esa experiencia previa, cualquier leccin para las Olimpadas Culturales futuras y la poltica cultural del movimiento olmpico en general, as como repensar, de una manera crítica, las polticas culturales catalanas.
Resumo:
RESUM Recepcin y difusin internacionales de Merc Rodoreda: obra original, crítica y traduccin t per objecte determinar la recepci i la difusi de lobra original de Merc Rodoreda, aix com de lobra crítica i de les traduccions, en el context internacional a partir de la interpretaci de quatre bases de dades: obra literria de Merc Rodoreda, obra crítica de Merc Rodoreda i la seva obra, traductors i traduccions en funci de la llengua i de lobra i, per ltim, presncia documental de Merc Rodoreda a les Biblioteques Nacionals del mn. El treball de recerca sestructura de la segent manera. En primer lloc, plantegem i delimitem el tema, els objectius, la metodologia i la descripci de les bases de dades. Acte seguit, interpretem les bases de dades i exposem algunes consideracions. A continuaci, presentem les conclusions finals que hem desenvolupat en cadascun dels mbits en els que se centra la nostra recerca, aix com el projecte de tesi doctoral i les noves lnies de recerca. Per ltim, exposem la bibliografia i els annexes, en els que incloem les bases de dades i reproduim els estudis traductolgics comentats en el treball. Amb lelaboraci daquest treball de recerca pretenem, entre daltres, donar a conixer els gneres literaris que va cultivar Merc Rodoreda; recopilar lobra crítica al voltant de lautora i distingir la seva temtica per determinar el nombre destudis crtics sobre traducci; identificar quins ttols de lobra de Merc Rodoreda shan traslladat a altres llenges, aix com confirmar quina s lobra ms traduda i quines les llenges a les que sha traslladat la seva obra; i, per ltim, constatar la presncia dobres originals, estudis crtics i traduccions a les Biblioteques Nacionals del mn i identificar-ne les possibles rees dexpansi.
Resumo:
El poeta Agust Bartra va publicar la novella Xabola (Mxic, 1943), la qual narra l'estada de quatre comapnys al camp de concentraci francs d'Argelers. El 1958 un editor li'n deman una traducci castellana, per Bartra opt per reescriure de dalt a baix la narraci i en result la novella Cristo de 200.000 brazos, que es public en catal el 1968 i, en una edic definitiva, el 1974. El procs de revisi i de redacci (supressi de fragments, incoporaci de textos, altereaci de captols, revisions estilstiques) que Bartra aplica al text sn notables i permeten analitzar l'evoluci literria de l'autor.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009.Es tracta d'estudi de carcter histric, literari i crtic del monleg d'un sol acte 'Records de l'Avi', escrit per l'igualad Gabriel Castell i Raich (1876-1959) l'any 1913. L'obra narra una jornada de la batalla del Bruc (1808). L'estudi s'inicia amb una recerca sobre la situaci histrica del territori de l'autor. A continuaci, inclou la biografia i la contribuci literria de Gabriel Castell. D'altra banda, la part de carcter literari fa referncia als aspectes referents a l'obra 'Records de l'Avi', per tal de donar a conixer els seus aspectes interns. Tamb es fa una edici crtica, en la qual s'analitzen els errors de l'obra a partir de la comparaci de dos testimonis -un dels quals manuscrit- que actualment encara existeixen. Amb aquesta comparaci s'han pogut realitzar alguns canvis, fets amb l'objectiu de poder aproximar l'obra de la manera ms precisa possible al format que l'autor hauria desitjat.
Resumo:
Aquest treball de recerca presenta lobjectiu de demostrar la vigncia del concepte deducaci i poltica de Paulo Freire en lactualitat a travs de Peter McLaren. s a dir, no estudiar lobra de Freire i de McLaren per separat sin la validesa daquests conceptes freireans en el pensament mclareni davui en dia. Justificar com la pedagogia de Freire, a partir de McLaren, continua vigent. Es realitza a partir de la recerca de textos de lobra freireana per mostrar que avui en dia posseeix una riquesa i actualitat sorprenents.
Resumo:
Larticle tracta el dilema normatiu que implica laplicaci de la `securititzaci, com mtode per a comprendre la construcci social de les amenaces i les poltiques de seguretat. La securititzaci com empresa terica i prctica es utilitzada de manera creixent per part dacadmics i executors. El present treball acadmic pretn proporcionar, a aquells que estan interessats en la teoria de la securititzaci, una aplicaci alternativa de la mateixa que s sensible i auto-reflexiva respecte de les possibles conseqncies normatives que comporta la seva utilitzaci. Larticle sost que lanlisi i el debat sobre processos de securititzaci t implicacions normatives que, en aquest estudi, sentenen com la securititzaci negativa dun referent. En el mateix safirma que la securititzaci negativa dun referent es duu a terme per mitj de lanlisi acrítica dels processos de securititzaci que han sorgit a travs de relacions dexclusi i de poder. Sofereix, doncs, una comprensi crítica i una aplicaci dels estudis en securititzaci com una via per a superar el dilema normatiu anteriorment identificat. Aix, en primer lloc, sexamina cm la creaci de la teoria de securititzaci per part de lEscola de Copenhague (Copenhagen School) dna lloc a un dilema normatiu que se situa en el poder performatiu i simblic de la seguretat vista com invocaci poltica i concepte teric. En segon lloc, savaluen els intents previs de superaci del dilema normatiu dels estudis de securititzaci perfilant els obstacles als que cadascuna de les propostes senfronta. Finalment, aquest article argumenta que el dilema normatiu de laplicaci de la securititzaci es pot evitar; en primer lloc, deconstruint el poder institucional dels actors de la seguretat i les subjectivitats predominants respecte de la mateixa i, en segon lloc, oferint enfocaments crtics o alternatius a la seguretat i incorporant diferents subjectivitats en relaci a ella. Els exemples rellevants que es donen a larticle son el de la securititzaci del terrorisme internacional i la immigraci.
Resumo:
Edici crítica del Pars e Viana catal que t com a testimoni de base l'incunable de Girona de 1495, que es conserva a la Biblioteca Reial de Copenhaguen. El treball cont una anlisi comparativa de les variants de l'edici de Girona i de les de l'edici de Barcelona. Es desmenteix la hiptesi de Ctedra (1986: 37-38), segons la qual el Curial e Gelfa podria dependre del Pars e Viana i s'argumenta la inconvenincia de classificar aquesta novella cavalleresca com a ficci sentimental. Les notes permeten resseguir els motius literaris comuns que constitueixen el relat
Resumo:
L'objectiu d'aquest treball s intentar reflexionar sobre tots aquests interrogants i redefinir el concepte d'intelligncia al comenament del segle XXI, analitzant alhora l'impacte real que la IE ha tingut i t en el mn de l'empresa espanyola. En conjunt, el treball proposa una relectura del fenomen de la intelligncia humana i recull tant les opinions de ms relleu dels autors ms significatius com dades empriques que ajuden a comprendre de manera prctica si realment hi ha hagut, o s'est produint, una autntica mutaci social en la comprensi de la intelligncia.
