The EU ‘2020 Energy Initiative’: The post-Lisbon pattern of change in EU energy policy

El novembre de 2010, la Comissió Europea ha finalment donat a conèixer la seva "Energia 2020 Comunicació", un document estratègic en el marc més ampli del programa "Europa 2020". Una estratègia per al desenvolupament sostenible intel · ligent, i creixement inclusiu posa les bases d'un nou enfocament a la política d'energia a la UE. En el marc d'Europa 2020, la Iniciativa d'Energia recopila els resultats que ja s'han obtingut a través de la Estratègia de Lisboa 2000-2010, s'identifiquen les deficiències del passat i i introdueix nous objectius ambiciosos per a la UE en matèria de política energètica.

Summer ozone cycles in the Lisbon metropolitan area and its relation to some meteorological variables

The aim of this work is to study the tropospheric ozone concentrations and daily peak cycles in the Lisbon MetropolitanArea (LMA) during the summer season (June, July and August, JJA) covering the 4-yr study period 2002-2005. Theresults show that all the stations have the same pattern: a minimum in the early morning followed by an increase at 1000UTC reaching to a peak at 1300-1400 UTC, dropped again to minimum values 1800 UTC but with different concentrationsdue to regional and local wind circulations and complex dynamic interactions. We identified in Lisbon city the ozone “weekendeffect”. Finally, we studied an episode of very high levels of tropospheric ozone and related daily ozone concentrationswith some meteorological variables.

Armonización del Derecho penal europeo para la lucha contra el cybercrimen

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Centro di Documentazione Europea della Facoltà di Giurisprudenza dell’Università di Verona,Itàlia , entre setembre del 2007 i l’agost del 2008. Tot i que, generalment, la doctrina penalista encara no és gaire inclinada a reconèixer que les comunitats europees ostentin cap tipus de competència penal, el cert és que a través de certes vies indirectes s’ha anat creant la base d’un Dret penal europeu. Més encara, i fixant-los en les darreres sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i en el procés de ratificació del Tractat de Lisboa, sembla poder afirmar-se la creació d’un Dret penal europeu creat directament per les institucions comunitàries, si bé amb la deguda atenció al principi de subsidiarietat per part dels parlaments nacionals que, al seu torn, permeten assegurar el respecte al principi de legalitat penal i a les garanties i llibertats individuals, patrimoni de la Ciència penal europea.

Framing the Europeanization footprint: a follow-up of the EU renewable electricity directive and its impact in Spai

És àmpliament conegut que l'europeïtzació ha guanyat molt terreny en els estudis europeus. Des de finals de la dècada de 1990, ha gaudit d'una important expansió per tal d'avaluar l'eficàcia de les polítiques a escala europea en l'àmbit intern. En aquest procés la política energètica ha jugat un paper molt paradoxal, sent persistentment exclosos de l'agenda de recerca de la europeïtzació, encara que la seva creixent importància en l'elaboració de polítiques comunitàries. No obstant això, la realitat és que, tot i haver estat reconegut recentment com una àrea de la UE amb l'aplicació del Tractat de Lisboa, també ha estat influenciat, directament o indirectament, pels efectes de l'europeïtzació. Com a resultat d'això, la política energètica ha estat considerat com un "cas especial" de l'europeïtzació, portant fins al moment per a la construcció d'un sector caracteritzat la política energètica europea. En aquest context, el present treball pretén explicar l'europeïtzació de les polítiques energètiques nacionals en l'elaboració de l'actuació de la UE per mitjà de la seva competència ambiental. Més explícitament, aquesta investigació tracta de la naturalesa de la reglamentació comunitària en matèria d'energia renovable com un mecanisme d'europeïtzació amb especial èmfasi en el seu impacte a Espanya. Aquest treball sosté que (1) la lluita europea contra el canvi climàtic s'ha obert un camí per a la participació de la UE en matèria de política energètica, i que (2) encara que limitat aquest procés està produint alguns canvis en les polítiques energètiques nacionals. Universitat

The role of computational fluid dynamics in the management of unruptured intracranial aneurysms: a clinicians' view

Objective: The importance of hemodynamics in the etiopathogenesis of intracranial aneurysms (IAs) is widely accepted.Computational fluid dynamics (CFD) is being used increasingly for hemodynamic predictions. However, alogn with thecontinuing development and validation of these tools, it is imperative to collect the opinion of the clinicians. Methods: A workshopon CFD was conducted during the European Society of Minimally Invasive Neurological Therapy (ESMINT) Teaching Course,Lisbon, Portugal. 36 delegates, mostly clinicians, performed supervised CFD analysis for an IA, using the @neuFuse softwaredeveloped within the European project @neurIST. Feedback on the workshop was collected and analyzed. The performancewas assessed on a scale of 1 to 4 and, compared with experts’ performance. Results: Current dilemmas in the management ofunruptured IAs remained the most important motivating factor to attend the workshop and majority of participants showedinterest in participating in a multicentric trial. The participants achieved an average score of 2.52 (range 0–4) which was 63% (range 0–100%) of an expert user. Conclusions: Although participants showed a manifest interest in CFD, there was a clear lack ofawareness concerning the role of hemodynamics in the etiopathogenesis of IAs and the use of CFD in this context. More effortstherefore are required to enhance understanding of the clinicians in the subject.