Ninety-day oral toxicity studies on two genetically modified maize MON810 varieties in Wistar Han RCC rats (EU 7th Framework Programme project GRACE)

The GMO Risk Assessment and Communication of Evidence (GRACE; www.grace-fp7.eu) project is funded by the European Commission within the 7th Framework Programme. A key objective of GRACE is to conduct 90-day animal feeding trials, animal studies with an extended time frame as well as analytical, in vitro and in silico studies on genetically modified (GM) maize in order to comparatively evaluate their use in GM plant risk assessment. In the present study, the results of two 90-day feeding trials with two different GM maize MON810 varieties, their near-isogenic non-GM varieties and four additional conventional maize varieties are presented. The feeding trials were performed by taking into account the guidance for such studies published by the EFSA Scientific Committee in 2011 and the OECD Test Guideline 408. The results obtained show that the MON810 maize at a level of up to 33 % in the diet did not induce adverse effects in male and female Wistar Han RCC rats after subchronic exposure, independently of the two different genetic backgrounds of the event

L’assalt de l’aristocràcia gal•loromana al poder episcopal (darrer quart del s. IV-primer quart del s. VI): estratègies de persuasió social i controvèrsies doctrinals derivades de les interpretacions aristocratitzants de la comunitat cristiana

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire d’études sur les monothéismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / École pratique des hautes études / Université Paris IV-Sorbonne), França, entre 2010 i 2011. Anàlisi de la crisi estructural que afectà a l’església gal•la entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianització a gran escala de les elits aristocràtiques gal•loromanes i per la reivindicació per part d’aquest estament de la translació a l’esfera de la jerarquia institucional de l’Església de la seva preeminència econòmica i social. Aquest procés implicà l’aparició d’algunes interpretacions del “fet existencial cristià” que tractaven de legitimar en el plànol teòric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relació a aquest últim punt, s’ha donat particular rellevància a l’anomenada “controvèrsia semipelagiana” a Provença, amb especial èmfasi en dos punts: a) la relació entre l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia en alguns cercles monàstics provençals –Marsella, Lérins– i l’emergència en aquests ambients d’una literatura autobiogràfica en la que la reflexió sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a l’ascetisme cristià està estretament vinculada a un esforç teòric de redefinició i reorientació de l’ethos aristocràtic; i b) la relació entre els punts teològics debatuts en aquesta controvèrsia i les concepcions eclesiològiques dels pensadors que hi prengueren part –entengui’s aquí per eclesiologia la definició teòrica dels límits i dels fonaments de la “comunitat cristiana”, amb especial incidència en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que l’aristòcrata havia d’exercir en aquestes noves comunitats “transversals”–. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistència d’una “teologia semipelagiana”, ateses les antagòniques concepcions eclesiològiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassià entén la comunitat cristiana com una elit ascètica en la que els criteris “laics” d’estratificació social queden suspesos, i rebutja –en la teoria i en la pràctica– que aquesta elit hagi d’assumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lérins, en canvi, l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia és inspirada per l’esforç d’importar a tota la comunitat cristiana els ideals monàstics, quelcom que fou també una via de legitimació de l’autoritat dels monjos-bisbes d’origen aristocràtic sorgits del cenobi de Lérins.

Assessment of therapeutic benefit of antiviral therapy in chronic hepatitis C: is hepatic venous pressure gradient a better end point?

Chronic hepatitis C is a major healthcare problem. The response to antiviral therapy for patients with chronic hepatitis C has previously been defined biochemically and by PCR. However, changes in the hepatic venous pressure gradient (HVPG) may be considered as an adjunctive end point for the therapeutic evaluation of antiviral therapy in chronic hepatitis C. It is a validated technique which is safe, well tolerated, well established, and reproducible. Serial HVPG measurements may be the best way to evaluate response to therapy in chronic hepatitis C.

Deu anys d'ensenyament del catala a l'Aragó: els nous reptes

Situados en el contexto sociocultural y lingüístico de la Franja oriental aragonesa, donde las lenguas en contacto (castellano y catalán) coexisten en condiciones de fuerte desequilibrio a favor de la primera de ellas, y pasados diez años de la regulación del programa de enseñanza de la lengua catalana mediante el Convenio de Cooperación suscrito en noviembre de 1.986 entre el Ministerio de Educación y Ciencia (MEC) y el Departamento de Cultura y Educación de la Diputación General de Aragón (DGA); en el artículo se analiza la respuesta del alumnado y se proponen futuras líneas de actuación.

Incidence, prevalence and clinical significance of abnormal hematological indices in compensated cirrhosis.

Background & Aims: Patients with cirrhosis develop abnormal hematologic indices (HI) from multiple factors, including hypersplenism. We aimed to analyze the sequence of events and determine whether abnormal HI has prog-nostic significance. Methods: We analyzed a database of 213 subjects with compensated cirrhosis without esopha-geal varices. Subjects were followed for approximately 9 years until the development of varices or variceal bleeding or completion of the study; 84 subjects developed varices. Abnormal HI was defined as anemia at baseline (hemoglo-bin,<13.5 g/dL for men and 11.5 g/dL for women), leuko-penia (white blood cell counts,<4000/mm 3 ), or thrombo-cytopenia (platelet counts, < 150,000/mm 3 ). The primary end points were death or transplant surgery. Results: Most subjects had thrombocytopenia at baseline. Kaplan-Meier analysis showed that leukopenia occurred by 30 months (95% confidence interval, 18.5-53.6), and anemia occurred by 39.6 months (95% confidence interval, 24.1-49.9). Baseline thrombocytopenia (P .0191) and leukope-nia (P.0383) were predictors of death or transplant, after adjusting for baseline hepatic venous pressure gradient (HVPG), and Child-Pugh scores. After a median of 5 years,a significant difference in death or transplant, mortality,and clinical decompensation was observed in patients who had leukopenia combined with thrombocytopenia at base- line compared with patients with normal HI (P < .0001). HVPG correlated with hemoglobin and white blood cell count (hemoglobin, r 0.35, P < .0001; white blood cell count, r 0.31, P < .0001). Conclusions: Thrombocy-topenia is the most common and first abnormal HI to occurin patients with cirrhosis, followed by leukopenia and anemia. A combination of leukopenia and thrombocytopenia at baselin predicted increased morbidity and mortality.