12 resultados para Erasmus
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
El proyecto consiste en la gestin integrada de toda la informacin que se genera para la solicitud de las becas Erasmus y asignacin econmica a cada uno de los alumnos, as como la asignacin a los profesores tutores, si fuera necesario.
Resumo:
We review the participation of the Faculty of Library Sciences and Documentation of the University of Barcelona in the Erasmus program since 1993. In general, student participation has been low. We present the results of a study conducted in May 2007 among the students of the Faculty, designed a) to assess their experience of the Erasmus program and their evaluation of it and b) to promote student participation. Though the vast majority of students have heard of the Erasmus program, their awareness of specific aspects of the program is relatively low
Resumo:
El desenvolupament de les telecomunicacions mitjanyant xarxes d"ordinadors com Internet, i la facilitat de l"s d'aquest tipus de xarxes, incrementen la possibilitat tant de transmetre material educatiu i intercanviar experincies com d"obrir nous canals de comunicaci i crear entorns d"aprenentatge que permetin ultrapassar les coordenades d"espai i temps en qu s"han mogut tradicionalment les institucions. La Uni Europea, en el seu intent d"apropar les diferents cultures que conformen el mapa de la nostra comunitat, s"interessa per aquest tipus de sistemes, que permeten la comunicaci i l"accs a la informaci independentment de l"espai i del temps.
Resumo:
Hem realitzat dues investigacions d'anlisi meldica: una sobre els trets meldics bsics del parlar del pallars, formada per 96 enunciats de parla espontnia emesos per 21 informants de diferents zones del Pallars. S'han obtingut contorns dels 6 primers patrons entonatius descrits en el catal, i tamb diversos trets d'mfasi bsics. I, una altra, sobre les preguntes absolutes que fan els estudiants Erasmus. Es basa en 31 preguntes emeses per 15 aprenents de catal com a l2. Es constata que aquests gaireb mai no segueixen l'estructura prpia de les preguntes absolutes del catal, la qual cosa explica els malentesos que tenen lloc entre un parlant, que fa una pregunta, i un interlocutor, que la percep com una afirmaci i, per consegent, no respon.
Resumo:
The Erasmus Mundus Master in Quality in Analytical Laboratories (EMQAL) is a two-year Joint Master Degree. The course is funded by the European Commission through the Erasmus Mundus Programme, providing a number of attractive scholarships for European and non-European students. EMQAL prepares professionals for analytical laboratories, focusing on laboratory management and quality systems, along with complementing their technical knowledge. The EMQAL aims at training students in the most relevant issues concerning quality systems and management in analytical laboratories, and to become an expert in: Quality management, Analytical methods and Data Analysis. EMQAL promotes mobility. The students will attend one academic year of lectures in one of the European universities of the EMQAL consortium, and a 12 months master thesis at other European university, with the possibility to spend three-months in one of the non-EU partners. The language of instruction and examination is English. Further information is available at www.emqal.org.
Resumo:
La universitat europea ha de fer front als reptes de la internacionalitzaci, que suposa per una banda, el desplegament de poltiques per difondre la seva activitat acadmica ms enll de les seves fronteres i, per laltra facilitar la mobilitat destudiants i lacollida destudiants estrangers. Aquests reptes suposen una situaci de multilingisme i interculturalitat, alhora que posen de relleu el paper de langls com a llengua internacional. Els reptes relacionats amb el multilingisme es fan especialment palesos en territoris amb llengua prpia com Catalunya i Galles. Per una banda, Catalunya compta amb una llengua dmplia difusi entre la poblaci, com s el catal, que conviu amb la llengua castellana. En aquesta situaci, la llengua anglesa es considera una eina que ha de facilitar la internacionalitzaci de la universitat. Per altra banda, a Galles, la llengua gallesa s minoritria davant de lhegemonia de langls. Tenint en compte aquestes situacions sociolingstiques, aquest projecte se centra en la gesti del plurilingisme i la multiculturalitat en una universitat de Catalunya i una altra de Galles. Fonamentalment, el projecte pretn respondre a la pregunta segent: De quina forma respon la universitat a Catalunya i Galles als reptes del plurilingisme i la interculturalitat que sels plantegen davant la progressiva internacionalitzaci que viu la universitat? Per tal de respondre a aquesta pregunta, el projecte se centra en una acci institucional central de les poltiques universitries dinternacionalizaci: lacollida destudiants internacionals (bsicament a travs del programa Erasmus). El projecte que aqu es proposa se centra especficament en lacollida destudiants internacionals per part de la Universitat de Lleida (Catalunya) i de la Universitat de Cardiff (Gales), analitzant i comparant per una banda (i) les accions institucionals contretes i, per altra banda, (ii) les actituds lingstiques i (iii) les prctiques comunicatives plurilinges dels diferents agents que hi intervenen: (1) estudiants internacionals dins del programa Erasmus, (2) estudiants locals (3) professors amb alumnat internacional i 4) personal dadministraci i serveis que dna suport a la internacionalitzaci. Aquest projecte semmarca dins de quatre grans lnies dinvestigaci, en les quals aquest equip ja hi ha treballat mpliament: (a) comunicaci intercultural; (b) interacci social i poder; (c) langls com a lingua franca; (d) actituds, ideologies i prctiques relacionades amb el multilingisme.
Resumo:
L'objectiu d'aquest estat de la qesti s analitzar com s'ha tractat historiogrficament l'entrada d'un corrent intellectual i cultural nou com s l'humanisme. A partir de la bibliografia suggerida pels principals manuals especialitzats d'Histria d'Espanya es veu com l'objecte d'estudi aqu contemplat genera dues escoles interpretatives: per una banda, aquells autors hispanistes i d'influncia hispanista que defensen un humanisme vinculat amb Erasme de Rotterdam i centrat en la religi i l'espiritualitat. Aix mateix, els autors que segueixen aquesta interpretaci destaquen la feina del Cardenal Cisneros com a promotor de profundes transformacions en el clergat espanyol i com a promotor de la fundaci de la Universitat d'Alcal, lloc on es va desenvolupar aquest tipus d'humanisme. Per altra banda, la segona escola interpretativa la formen autors espanyols que prenen com a referncia a Luis Gil Fernndez. Aquests contemplen la recuperaci dels autors grecollatins, dels temes i les formes clssiques com la fita fonamental de l'humanisme. Segons aquesta escola, els estudis de gramtica i la pedagogia sn tamb objectius dels autors humanistes.
Resumo:
In this article authors present main objectives and progress of the EU ERASMUS CD project: European Study Programme for Advanced Networking Technologies (ESPANT)
Resumo:
The Faculty of Business and Communication recently started an internationalization process that, in two years time, will allow all undergraduate students (studying Journalism, Audiovisual Communication, Advertising and Public Relations, Business and Marketing) to take 25% of their subjects in English using CLIL methodology. Currently, Journalism is the degree course with the greatest percentage of CLIL subjects, for example Current Affairs Workshop, a subject dedicated to analyzing current news using opinion genres. Moreover, because of the lack of other subjects offered in English, ERASMUS students have to take some journalism subjects in order to complete their international passport, and one of the classes they choose is the Current Affairs Workshop. The aim of this paper is to explore how CLIL methodology can be useful for learning journalistic opinion genres (chat-shows, discussions and debates) in a subject where Catalan Communication students with different levels of English- share their knowledge with European students of other social disciplines. Students work in multidisciplinary groups in which they develop real radio and TV programs, adopting all the roles (moderator, technician, producer and participants), analyzing daily newspapers and other sources to create content, based on current affairs. This paper is based on the participant observation of the lecturers of the subject, who have designed different activities related to journalistic genres, where students can develop their skills according to the role they play in every assignment. Examples of successful lessons will be given, in addition to the results of the course: both positive and negative. Although the objective of the course is to examine professional routines related to opinion genres, and students are not directly graded on their level of English, the Catalan students come to appreciate how they finally overcome their fear of working in a foreign language. This is a basic result of their experience.
Resumo:
The purpose of this paper is to give a presentation of the programme eTwinning, the use of CLIL methodology in eTwinning projects, give a glimpse of a successful project carried out by secondary students and present the future ahead regarding Higher Education. eTwinning offers the suitable environment to use the English language in a real context; it can be integrated in any subject due to its cross-curricular nature. In short, it prepares the student for the real world: international research, to get to know other cultures, to communicate and to learn content. I will start by giving a general view of what eTwinning is about. The second part will deal will eTwinning and CLIL. How CLIL methodology fits perfectly in the carrying out of eTwinning projects. In the third part, and drawn from personal experience, a project will be shown: Addressing the Energy Crunch; Every Little Action Helps as a good example of how to integrate content-learning in a collaborative project between different schools in Europe. The last part will deal with the future of eTwinning and Higher Education, within the new programme just approved by the European Parliament: Erasmus+ (2014-20).
Resumo:
Aquest article presenta el Portafolis Europeu de les Llenges en versi electrnica (ePEL+14) validat pel Consell d'Europa l"any 2010. En primer lloc, s"introdueix en que consisteix un portafolis educatiu, com s"ha passat al portafolis electrnic per l"ensenyament de llenges. En segon lloc, es descriu aquest nou portafolis electrnic europeu adreat a l"aprenentatge de llenges i cultures, que pot ser utilitzat com a suport de l"ensenyament de llenges, com a instrument transversal per fomentar l"autonomia de l"aprenent de llenges cap a l"adquisici progressiva dels nivells del Marc Com Europeu de Referncia per a les Llenges (MCER) o com a eina d"auto-aprenentatge de les competncies lingstiques assolides per part de l"aprenent de llenges autnom. En darrer lloc, s"extreuen algunes conclusions preliminars de l"experincia d"incorporar l"ePEL+14 en els Erasmus Intensive Language Courses (EILC) de llengua catalana de la Xarxa Vives d"Universitats.
Resumo:
Aquest article presenta el portafolis europeu de llenges en versi electrnica (ePEL+14) recentment validat pel Consell d'Europa. El propsit s descriure aquesta innovaci educativa en la docncia universitria dels Erasmus Intensive Language Courses (EILC) i conixer l'opini dels professors universitaris de llengua catalana de la Xarxa Vives participants en la primera preexperimentaci amb aquesta innovaci en el curs 2011-2012. Es va dur a terme una enquesta desprs dun taller de l'ePEL+14 en els EILC. El qestionari ad hoc contenia quatre dimensions: variables sociodemogrfiques, coneixement previ del PEL i ePEL, materials de suport per implementar-ho i conseqncies del seu s en l'aprenentatge de la llengua. La valoraci va ser positiva, especialment per l'adequaci de l'eina tecnolgica i les funcionalitats informatives i pedaggiques per a laprenent de llenges. No obstant aix, tamb assenyalen una influncia moderada en laprenentatge de la llengua i cultura.
