Environmental management problems, future generations and social decisions

The decisions of many individuals and social groups, taking according to well-defined objectives, are causing serious social and environmental problems, in spite of following the dictates of economic rationality. There are many examples of serious problems for which there are not yet appropriate solutions, such as management of scarce natural resources including aquifer water or the distribution of space among incompatible uses. In order to solve these problems, the paper first characterizes the resources and goods involved from an economic perspective. Then, for each case, the paper notes that there is a serious divergence between individual and collective interests and, where possible, it designs the procedure for solving the conflict of interests. With this procedure, the real opportunities for the application of economic theory are shown, and especially the theory on collective goods and externalities. The limitations of conventional economic analysis are shown and the opportunity to correct the shortfalls is examined. Many environmental problems, such as climate change, have an impact on different generations that do not participate in present decisions. The paper shows that for these cases, the solutions suggested by economic theory are not valid. Furthermore, conventional methods of economic valuation (which usually help decision-makers) are unable to account for the existence of different generations and tend to obviate long-term impacts. The paper analyzes how economic valuation methods could account for the costs and benefits enjoyed by present and future generations. The paper studies an appropriate consideration of preferences for future consumption and the incorporation of sustainability as a requirement in social decisions, which implies not only more efficiency but also a fairer distribution between generations than the one implied by conventional economic analysis.

Why do they separate it or not? Attitudes and behaviors towards organic waste separation

This article shows the results of an exploratory study related to the separation of organic waste in order to offer suggestions for the improvement of waste disposal communication campaigns. The overall objective is to analyze attitude and behavior of those who do and those who do not separate organic waste, related to a specific promotional campaign carried out in two neighborhoods, in the municipality of Badalona (Spain), within the framework of the study of proenvironmental attitudes and behaviors and based on the Psychosocial Four Spheres Model. 1,010 interviews were conducted and data was analyzed using Chi-Squared Automatic Interaction Detector (CHAID). Waste separation behavior was used as a dependent variable. The reasons given to explain why people do or do not separate organic waste and sociodemographic variables, have been introduced as independent variables. In accordance with the Four Spheres Model, results show significant differences in waste separation. Based on the profiles obtained, we find some predictive variables that facilitate the development of communication campaigns according to the requirements of each community.

Why do they separate it or not? Attitudes and behaviors towards organic waste separation

This article shows the results of an exploratory study related to the separation of organic waste in order to offer suggestions for the improvement of waste disposal communication campaigns. The overall objective is to analyze attitude and behavior of those who do and those who do not separate organic waste, related to a specific promotional campaign carried out in two neighborhoods, in the municipality of Badalona (Spain), within the framework of the study of proenvironmental attitudes and behaviors and based on the Psychosocial Four Spheres Model. 1,010 interviews were conducted and data was analyzed using Chi-Squared Automatic Interaction Detector (CHAID). Waste separation behavior was used as a dependent variable. The reasons given to explain why people do or do not separate organic waste and sociodemographic variables, have been introduced as independent variables. In accordance with the Four Spheres Model, results show significant differences in waste separation. Based on the profiles obtained, we find some predictive variables that facilitate the development of communication campaigns according to the requirements of each community.

Why do they separate it or not? Attitudes and behaviors towards organic waste separation

This article shows the results of an exploratory study related to the separation of organic waste in order to offer suggestions for the improvement of waste disposal communication campaigns. The overall objective is to analyze attitude and behavior of those who do and those who do not separate organic waste, related to a specific promotional campaign carried out in two neighborhoods, in the municipality of Badalona (Spain), within the framework of the study of proenvironmental attitudes and behaviors and based on the Psychosocial Four Spheres Model. 1,010 interviews were conducted and data was analyzed using Chi-Squared Automatic Interaction Detector (CHAID). Waste separation behavior was used as a dependent variable. The reasons given to explain why people do or do not separate organic waste and sociodemographic variables, have been introduced as independent variables. In accordance with the Four Spheres Model, results show significant differences in waste separation. Based on the profiles obtained, we find some predictive variables that facilitate the development of communication campaigns according to the requirements of each community.

Why do they separate it or not? Attitudes and behaviors towards organic waste separation

This article shows the results of an exploratory study related to the separation of organic waste in order to offer suggestions for the improvement of waste disposal communication campaigns. The overall objective is to analyze attitude and behavior of those who do and those who do not separate organic waste, related to a specific promotional campaign carried out in two neighborhoods, in the municipality of Badalona (Spain), within the framework of the study of proenvironmental attitudes and behaviors and based on the Psychosocial Four Spheres Model. 1,010 interviews were conducted and data was analyzed using Chi-Squared Automatic Interaction Detector (CHAID). Waste separation behavior was used as a dependent variable. The reasons given to explain why people do or do not separate organic waste and sociodemographic variables, have been introduced as independent variables. In accordance with the Four Spheres Model, results show significant differences in waste separation. Based on the profiles obtained, we find some predictive variables that facilitate the development of communication campaigns according to the requirements of each community.

Impact of quality and environmental investment on business competitiveness and profitability: The case of travel agencies

Few studies have examined the combined effect of implementing quality and environmental management within the service sector. This void is more evident if we focus on segments in which small businesses predominate and even more so if we look for highly competitive sectors that are very variable and that have high business mortality. After analysing 198 surveys of Spanish travel agency managers using structural equations, it can be concluded that practices of quality management have a significant direct impact on business competitiveness but not on this business's financial results, at least directly. However, there is a significant relationship between environmental management practices and economic benefits. This article suggests that commitment to quality and the environment can allow small businesses in the service sector to have a competitive advantage that will separate surviving and ceased operations, particularly in sectors that are rapidly evolving and highly competitive.

Diagnosi i pla de gestió ambiental del casal de joves de Haër (Senegal)

Per tal de fer front al deteriorament i la destrucció de l’única infraestructura comuna per a joves existent al barri de Haër (M’lomp), l’associació de joves “Les Criquets de Haër” ha dut a terme un projecte de construcció d’un Casal de Joves, el qual pretén fer front no només a la manca d’infraestructures sinó també a la falta de tallers en condicions, de llocs de treball i d’espai agrícola. Amb l’objectiu de construir un centre integrat en el medi i amb capacitat per atendre les necessitats tant dels joves de Haër com d’altres poblacions properes, s’ha optat per realitzar una diagnosi ambiental del terreny on es construirà el complex. La informació obtinguda en aquesta diagnosi ha permès determinar els possibles impactes que la construcció del casal pot suposar per al medi i, a partir d’aquí, elaborar un pla de gestió ambiental dissenyant les mesures correctores més adequades per a la mitigació dels impactes detectats. Les actuacions plantejades en el Pla de gestió ambiental s’han dissenyat tenint en compte el context social i econòmic en el qual es desenvolupen les obres, així com també la predisposició de la població per a dur-les a terme i garantir-ne la continuïtat.

Auditoria ambiental de l'edifici de l'Àrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urbà de l'Ajuntament de Sitges

Aquest projecte realitza una auditoria ambiental de l’edifici de l’Àrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urbà de l’Ajuntament de Sitges, com a primer pas per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental (SGA), en acord amb el Reglament (CE) nº 761/2001, i la posterior obtenció d’un certificat de gestió i auditories ambientals (EMAS). L’auditoria s’inicia amb la identificació dels aspectes ambientals de l’edifici, mitjançant la recopilació de dades sobre consums energètics i hídrics, la estimació de la generació de residus i enquestes de mobilitat als treballadors. Aquestes dades són utilitzades per determinar els aspectes ambientals significatius i posteriorment, exposar una sèrie de propostes de millora per tal de corregir-los o minimitzar-los, com ara sistemes d’estalvi d’aigua, d’enllumenat, de producció d’electricitat i l’educació ambiental dels treballadors. Per a la implantació d’un SGA en la situació actual de l’edifici, es necessària, entre altres coses, la implantació d’un sistema de registre que arxivi els consums d’aigua, energia i generació de residus, per tal de dur un control de les despeses de cadascun dels vectors. A més, caldrà implementar un Programa de bones pràctiques ambientals en l’oficina per tal de reduir el consum elèctric, d’aigua i generació de residus, i la seva classificació per part dels treballadors.

Implantación del distintivo de garantía de calidad ambiental en hoteles de 3*, 4* y 5* de Sitges

Este proyecto tiene como objetivo estudiar la viabilidad de la implantación del Distintivo de Garantía de Calidad Ambiental (DGQA) en los hoteles de 3*, 4* y 5* del municipio de Sitges, perteneciente a la comarca del Garraf. El criterio de selección se ha basado en el estado del hotel (abierto o cerrado) en que se encontraba en el momento del estudio. Para conocer la gestión ambiental de los establecimientos hoteleros se llevó a cabo la realización de unas encuestas elaboradas a partir de los criterios requeridos por el DGQA, tanto obligatorios como opcionales. Los resultados obtenidos muestran un elevado cumplimiento de la puntuación obligatoria, así como la totalidad de los criterios opcionales requeridos. No se han detectado diferencias significativas entre las tres categorías hoteleras. Sin embargo, sí que aparecen diferencias entre los ámbitos propuestos por el DGQA, destacando el elevado cumplimiento en integración paisajística, ruidos y vibraciones, y diseño de espacios exteriores. Por el contrario se observa una carencia relevante en los ámbitos de compras y residuos. Finalmente se han propuesto las acciones de mejora necesarias para dicha obtención, obteniendo así un presupuesto aproximado para la consecución del distintivo por cada uno de los hoteles.

El medi està androcentrat. Qui el desandrocentritzarà?... Experiència femenina, coneixement ecològic i canvi cultural

The article is the result of an attempt to define universal categories which permit a nonandrocentric conceptualization of the natural environment, in which femenine experience in environmental topics is unveiled and emphatized as a collective heritage. The theoretic content concentrates on defining and outlining the characteristics of two basic concepts: the femenine model of conscience and environmental actionr and ccwomen's ecologismn. The potential of both concepts for structuring research in genderlenvironment relations is demostrated. Finally, the article offers reasoned criticism of the androcentric nature of the guide-lines which predominate in environmental management and proposes, as the basis of an alternative model, the recognition of the legitimacy and authority of feminine experience in environmental affairs

Diagnóstico Ambiental de la FAREM-Estelí y Propuestas de Gestión

Como estudiantes de Ciencias Ambientales se nos dio la posibilidad de realizar un estudio en una universidad de Estelí (Nicaragua), concretamente en la Facultad Regional Multidisciplinaria de Estelí (FAREM-Estelí). Durante nuestra estancia en Nicaragua realizamos un estudio de la situación actual de los residuos sólidos, el agua y la energía en la FAREM. También diseñamos un conjunto de propuestas de mejora en la gestión ambiental para solucionar el problema de los residuos sólidos y conseguir una reducción en el consumo de agua y energía en el centro. Los objetivos generales de este proyecto han sido: realizar un diagnóstico ambiental de la Facultad Regional Multidisciplinaria-Estelí y elaborar propuestas de mejora en la gestión ambiental

Pla de gestió i estudi fitosociològic del bosc madur de l' Espunya (Vall de Bianya)

Estudi basat en la gestió de forests i concretament, la gestió de la finca forestal de l’Espunya (comarca de la Garrotxa). Aquest bosc, però, íntimament lligat a una sèrie de valors de qualitat ecològica i forestal excepcionals, presenta deficiències pel que fa a una protecció de caràcter tècnic, integral i estratègic, degut a la seva situació. Fora dels límits administratius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa no se’n reconeixen els seus valors ni s’hi aplica un nivell adequat de protecció. El que es planteja és la gestió del bosc per millorar-ne la seva qualitat mitjançant una explotació sostenible, amb un diagnòstic previ. Es donarà importància de conservació a aquelles àrees que es considerin potencials d’estar en estadis avançats de la successió ecològica o les àrees que pel seu historial forestal, presenten certs valors a protegir. En aquest projecte es pretén creuar els criteris forestals que conformen un pla tècnic de gestió i millora forestal (PTGMF), un estudi fitosociològic i un conjunt de paràmetres que mesuren la maduresa dels boscos d’una propietat

Pla de gestió Reserva Natural de Fauna Salvatge de l’Illa de Fluvià

El projecte es basa en l’ elaboració del Pla de gestió de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de l’ Illa del Fluvià, coneguda també com l’ Illa de Fares o de Besalú, entre les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’ Estany. Es donen un seguit de propostes de millores i també propostes que permetin aprofitar el potencia educatiu de la zona

Anàlisi de l’ impacte ambiental i humà als espais Xarxa natura 2000 del Solsonès

Aquest projecte estudia la situació actual dels espais Xarxa Natura 2000 del Solsonès amb l’ objectiu de: proposar futures actuacions en el territori, donar propostes de gestió turística sostenible per així assegurar-ne la protecció i establir una base per a la redacció de les directrius de gestió d’aquests espais. Dels espais XN2000 del Solsonès s’han escollit dos: Les Obagues de la Riera de Madrona i el de la Ribera Salada