L'aigua: costos, preus i eficiència

L"aigua és un recurs natural que té la capacitat de satisfer tot un conjunt de funcions de caire econòmic,social i ambiental. Si tenim en compte la seva dimensió econòmica, l"aigua, com qualsevol altre bé, té un valor per als consumidors que depèn del grau de benestar i satisfacció que n"obtinguin d"utilitzar- la. Tanmateix, determinar quin és aquest valor és una tasca complexa, fonamentalment per dos motius. D"una banda, els consumidors utilitzen l"aigua amb diverses finalitats i, per tant, el valor atorgat no és el mateix en cada tipus d"ús (agricultura,generació d"energia elèctrica, domèstic, industrial,oci). D"altra banda, en no existir un mercat de l"aigua pròpiament dit, cal aplicar una sèrie de mètodes indirectes per estimar-ne el valor en cadascun dels usos finals alternatius, la qual cosa comporta unes dificultats tècniques i d"informació estadística considerables.

Public enterprise reforms and efficiency in regulated environments: the case of the postal sector

Purpose - This paper focuses on analyzing the effect that public reforms have on the efficiency of state-owned enterprises in regulated environments. Design/methodology/approach - The research is focused in the postal sector where public and private companies must obey a legal framework related to provide a universal service. The analysis is carried out using a panel of 7 European postal operators for the period 1997-2003. The activity analyzed was the letter mail division; we take as key variable the unit cost of a letter and use a translog cost function where as independent variables we include traffic levels, labor cost per employee, quality and availability of the service as well as the type of ownership (public or private). Additionally, in a second stage the geographical differences among countries are considered. Findings - Results indicate that postal operators that experienced organizational changes without being privatized, such as the Spanish and Greek operators, do not have higher unit costs than privatized postal operators like the one of Germany and the Netherlands. Moreover, we find that in all cases the operator of Ireland appear to be the most efficient. In this case restructuring process has been carried out giving an important leadership role to workers. This suggests us that labor culture could be a key variable to study when analyzing reform processes in public enterprises. Originality/value - Our findings show that in a regulated environment like in the postal sector, public and private companies can obtain similar efficiency levels in term of unit costs.

Gestió del parmetratge

L'objectiu funcional de l'aplicació és la gestió del parametratge d'una organització, és a dir, de totes aquelles dades de consum horitzontal per part de qualsevol altra aplicació més especialitzada. Aquesta implementació es realitza posant émfasi en aspectes molt importants a nivell empresarial: transaccions i rendiment.

Productivity and innovation spillovers: Micro evidence from Spain

This article analyses the impact that innovation expenditure and intrasectoral and intersectoral externalities have on productivity in Spanish firms. While there is an extensive literature analysing the relationship between innovation and productivity, in this particular area there are far fewer studies that examine the importance of sectoral externalities, especially with the focus on Spain. One novelty of the study, which covers the industrial and service sectors, is that we also consider jointly the technology level of the sector in which the firm operates and the firm size. The database used is the Technological Innovation Panel, PITEC, which includes 12,813 firms for the year 2008 and has been little used in this type of study. The estimation method used is Iteratively Reweighted Least Squares method, IRLS, which is very useful for obtaining robust estimations in the presence of outliers. The results confirm that innovation has a positive effect on productivity, especially in high-tech and large firms. The impact of externalities is more heterogeneous because, while intrasectoral externalities have a poitive and significant effect, especially in low-tech firms independently of size, intersectoral externalities have a more ambiguous effect, being clearly significant for advanced industries in which size has a positive effect.

The Transatlantic Productivity Gap : Is R&D the Main Culprit?

The literature has pointed to different causes to explain the productivity gap between Europe and United States in the last decades. This paper tests the hypothesis that the lower European productivity performance in comparison with the US can be explained not only by a lower level of corporate R&D investment, but also by a lower capacity to translate R&D investment into productivity gains. The proposed microeconometric estimates are based on a unique longitudinal database covering the period 1990-2008 and comprising 1.809 US and European companies for a total of 16.079 observations. Consistent with previous literature, we find robust evidence of a significant impact of R&D on productivity, however – using different estimation techniques - the R&D coefficients for the US firms always turn out to be significantly higher. To see to what extent these transatlantic differences may be related to the different sectoral structures in the US and the EU, we differentiated the analysis by sectors. The result is that both in manufacturing, services and high-tech sectors US firms are more efficient in translating their R&D investments into productivity increases.

Implementació del Sistema SAP R/3 mitjançant metodologia ASAP a una organització de caràcter industrial

Aquest treball ha de permetre a l'enginyer encarregat d'iniciar un procés de selecció d'una aplicació de gestió integral i de formar part de la futura implementació d'un sistema SAP R/3, adquirir els coneixements necessaris per a poder iniciar la implementació coneixent les possibilitats i les limitacions del sistema i l'estructura seguida en la implementació, a més dels recursos que hauran d?assignar-s?hi.

Projecte d'una indústria càrnia elaboradora d'embotits cuits seguint criteris d'eficiència energètica, situada al polígon industrial del Terme Municipal de Riudellots de la Selva, província de Girona

Disseny i posada en marxa d’una indústria càrnia elaboradora d’embotits cuits on es segueixen criteris d’eficiència energètica en tot el procés. La indústria s’ubicarà al polígon industrial Girona, sector Ponent, del terme municipal de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva, en una propietat del promotor, dotada amb bones comunicacions per carretera, ferrocarril i avió, i a més es trova situada a prop de nuclis urbans importants com Girona i Barcelona. Per tant, per la seva localització i les bones infraestructures existents podem assegurar que tindrà un bon accés per la recepció de les matèries primeres i per la distribució dels productes acabats. Es dissenyen les instal•lacions de la indústria per garantir una capacitat productiva de 1.000 tones de producte acabat a l’any. La comercialització dels seus productes es preveu que sigui bàsicament a nivell de la província de Girona, abraçant una quota de mercat del sector carni en aquesta zona d’un 10%, i podent ampliar el seu mercat objectiu en un futur a d’altres províncies o a l’estranger si fos viable. Del volum anual de producció, es decideix que el 45% de la producció vagi destinada a envasos llescats, ja que la venda d’un producte llescat fa que el consumidor final compri l’estrictament necessari, per tant aquest fet assegura que elmercat sigui més estable. El 55% restant es destina a la presentació a l’engròs, per poder servir el producte a carnisseries o al sector restauració

Avantatges i inconvenients de la metodologia INE per a elaborar indicadors de la producció industrial per a les regions espanyoles

Conèixer l'evolució conjuntural del sector industrial, tant a nivell nacional com regional, és de gran importància. En aquest sentit, el retard en la publicació de les xifres de les Comptabilitats Nacionals/Regionals, fa necessària l'elaboració d'indicadors que permetin dur a terme un seguiment a curt termini de l'activitat industrial. Així, l'INE elabora un IPI mensual obtingut pel mètode directe pel conjunt de l'Estat. D'altra banda, al llarg dels darrers anys, a algunes comunitats autònomes espanyoles, s'han engegat projectes centrats en l'elaboració d'indicadors de l'activitat industrial regional, tot i que a partir de metodologies no homogènies. Per corregir aquesta situació, d'un temps ençà, a diferents fòrums s'ha proposat emprar la metodologia emprada per l'IDESCAT per elaborar l'indicador de la comunitat catalana com a alternativa per construir indicadors de l'activitat industrial regional, atès el seu bon comportament per Catalunya. Així, l'INE recentment ha publicat uns IPIs per les CA espanyoles d'acord amb dita metodologia. A aquest treball s'estudia la idoneïtat d'estendre l'esmentada metodologia a totes les regions espanyoles. Per això, es duu a terme una anàlisi comparativa centrada en (tres de) les quatre regions que disposen d'un IPI elaborat pel mètode directe: Andalusia, Astúries i el País Basc.