9 resultados para Eduardo Campos
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
El presente trabajo explora la figura de Orfeo y la corriente del orfismo con la finalidad de establecer una nueva interpretación del mito a nivel psicológico, histórico y filosófico. El resultado pretende servir de base para el estudio de la poesía en poetas contemporáneos que aluden a dicho mito, que lo reescriben para crear su propia versión o bien que lo utilizan de herramienta para elaborar su poética personal. En este caso se toma como ejemplo la obra del poeta español Juan Eduardo Cirlot, que es analizada desde el punto de vista de lo que se ha concluido en llamar “órfico”.
Resumo:
En aquest projecte s'ha desenvolupat un entorn repositori de pràctiques per a emmagatzemar i donar una eina de control del material docent que es disposa. El desenvolupament dels mòduls del sistema s'han realitzat després de contemplar els diferents rols que existeixen dintre dels membres del personal docent, sent aquest becaris o professors. Atès que el personal destinat a l'ensenyament està sotmès a un alt grau de rotacions aquest sistema intentarà ser un punt de trobada de totes les seves aportacions, ajudant així la tasca d'avaluació i explicació de les pràctiques. L'estudi d'un nou ventall de pràctiques ha permès conèixer un nou entorn de treball, que ofereix camps no tractats fins al moment a través de la implantació d'un sistema operatiu simulat per sobre del sistema operatiu Linux.
Resumo:
El Visor Web de Cartografia de les Normes Subsidiàries i el Cadastre de Campos és un sistema, basat en la tecnologia WMS, que està desenvolupat emprant programari lliure i s’ha fet seguint els estàndards de l’OGC. El servidor és MapServer instal•lat sobre una plataforma Linux distribució openSUSE 10.1. La base de dades és PostgreSQL-PostGIS. S’ha emprat l’entorn Ka-Map que consisteix en una tecnologia que combina l’ús de la capacitat del servidor amb la de l’ordinador del client, cosa que fa que la visualització sigui més ràpida i ens permet que el mapa pugui emprar tota la pantalla de l’ordinador.
Resumo:
El papel desempeñado por el Estado en la economía española del siglo XIX ha sido muy controvertido y, en general, ha recibido juicios negativos. Este artículo trata de evaluar la intervención pública en el ámbito de la regulación del cultivo del arroz. Justificada frente al paludismo, esta reglamentación encontró grandes dificultades para ser aplicada hasta que se consolidó el nuevo aparato estatal salido de la revolución liberal, a causa de las resistencias locales y las limitaciones administrativas. En la segunda mitad del siglo XIX, sin embargo, el Estado estableció una legislación que perviviría en el tiempo y fue ampliamente respetada. De ese modo el Estado mostró una cierta autonomía respecto a intereses sociales muy arraigados y materializó medidas que tenían un impacto sobre la mejora sanitaria de la población.
Resumo:
Eduardo Sevilla Guzmán il·lustra l'especificitat de vàries disciplines centrades en el medi rural a partir de la seva pròpia experiència. Tal i com explica en l'entrevista, la seva deriva cap a les Ciències Socials es degué a la necessitat de sostreure's al domini que els interessos de latifundistes i multinacionals exercien sobre la recerca en l'escola d'enginyers on treballava. Més endavant, la necessitat de cercar una alternativa al que es coneix com agricultura "convencional" el dugué a focalitzar la seva atenció en l'estudi d'altres formes històriques i contemporànies de manejar els recursos naturals, confluint ¿amb la incorporació dels sabers locals i científics en Ciències Naturals- en l'Agroecologia. En tot aquest camí ha seguit de prop i col·laborat amb el SOC (Sindicato de Obreros del Campo), històrica i combativa associació de jornalers andalusos, i establert una xarxa internacional d'aliances acadèmiques i activistes en el camp dels estudis i les lluites camperoles. La seva aposta ¿com veurem tot seguit- és a favor d'un tipus d'investigació militant i pluriepistemològica.
Resumo:
Recent studies have suggested a role for neurotrophins in the growth and refinement of neural connections, in dendritic growth, and in activity-dependent adult plasticity. To unravel the role of endogenous neurotrophins in the development of neural connections in the CNS, we studied the ontogeny of hippocampal afferents intrkB (¿/¿) and trkC (¿/¿) mice. Injections of lipophilic tracers in the entorhinal cortex and hippocampus of newborn mutant mice showed that the ingrowth of entorhinal and commissural/associational afferents to the hippocampus was not affected by these mutations. Similarly, injections of biocytin in postnatal mutant mice (P10¿P16) did not reveal major differences in the topographic patterns of hippocampal connections. In contrast, quantification of biocytin-filled axons showed that commissural and entorhinal afferents have a reduced number of axon collaterals (21¿49%) and decreased densities of axonal varicosities (8¿17%) in both trkB (¿/¿) and trkC (¿/¿) mice. In addition, electron microscopic analyses showed thattrkB (¿/¿) and trkC (¿/¿) mice have lower densities of synaptic contacts and important structural alterations of presynaptic boutons, such as decreased density of synaptic vesicles. Finally, immunocytochemical studies revealed a reduced expression of the synaptic-associated proteins responsible for synaptic vesicle exocytosis and neurotransmitter release (v-SNAREs and t-SNAREs), especially in trkB (¿/¿) mice. We conclude that neither trkB nor trkC genes are essential for the ingrowth or layer-specific targeting of hippocampal connections, although the lack of these receptors results in reduced axonal arborization and synaptic density, which indicates a role for TrkB and TrkC receptors in the developmental regulation of synaptic inputs in the CNS in vivo. The data also suggest that the genes encoding for synaptic proteins may be targets of TrkB and TrkC signaling pathways.
Resumo:
En el marc de la visió del fenomen lingüístic com a complex més que no pas com a «objecte», l"aproximació sociolingüística se centra en la llengua i els seus contextos eco-socio-cognitius. Així, la perspectiva sociolingüística es constitueix ineluctablement de forma inter- i transdisciplinària, i se situa clarament en una cruïlla de camins i perspectives que ha d"interrelacionar. No obstant, avui dia la sociolingüística és encara una àrea fragmentada i amb moltes línies d"estudi poc integrades i comunicades, i per tant el seu repte actual i de cara al futur immediat és construir un marc teòric integrador propi en el qual puguin convergir els diferents angles i plans d"estudi. En aquesta recerca d"elements generals unificadors sobresurt una noció que podria actuar si més no d"element cohesionador, i és la que es refereix al fenomen de la sociosignificació extragramàtica relacionat amb la diversitat de «com diem les coses» els humans. Així en societats amb presència de llengües distintes, dir alguna cosa fent-ne servir una o altra pot ser considerat com a significatiu per als interlocutors, tal com pot succeir en el cas de la concurrència de distintes varietats geodialectals o sociodialectals, que poden ser valorades de diferent manera pels parlants. Així mateix, més en el pla interpersonal, la selecció de formes lingüístiques i paralingüístiques adequades és crucial si, per exemple, volem indicar enuig o bé alegria i actitud festiva. Aquesta perspectiva se situa més a prop del «gir cognitivista» en les ciències socioculturals, ja que postula la centralitat del cervell-ment en el control de la conducta humana i, per tant, del comportament lingüístic.
Resumo:
Desde sus inicios, la comunicación fue un espacio de investigación diver - so, complejo, atravesado por múltiples influencias (sociológicas, políticas, económicas y semióticas). En ese contexto, la teoría de los campos (apun- talada por Pierre Bourdieu) brindó las posibilidades de estructuración y de autonomía, como mecanismo de reducir esa diversidad. Sin embargo, en estos años la heteronomía del campo, ha conducido a la comunicación 804 La investigación en Comunicación ante una encrucijada: ... - Víctor Silva Echeto, Jordi de San Eugenio Vela (como en el caso del arte u otras disciplinas) a influenciarse por contextos globales, inter y transdisciplinarios e intermediales (o transmediales), por tanto, no son los medios su objeto de investigación en sí mismos, sino una diversidad gnoseológica. En el artículo, se pone en discusión estos aspec- tos teóricos, contrastándolos con un estudio comparado –inicial– sobre la investigación en comunicación en España, Brasil y Chile, tres de los países con un mayor desarrollo en los últimos años.