Effects of atmospheric carbon dioxide fertilization on biomass and secondary metabolites of some plant species with pharmacological interes under greenhouse conditions

RESUMEN El aumento del CO2 atmosférico debido al cambio global y/o a las prácticas hortícolas promueve efectos directos sobre crecimiento vegetal y el desarrollo. Estas respuestas pueden ocurrir en ecosistemas naturales, pero también se pueden utilizar para aumentar la producción de algunas plantas y de algunos compuestos secundarios. El actual trabajo intenta estudiar los efectos del enriquecimiento atmosférico del CO2 bajo condiciones de invernadero en el crecimiento y la concentración y la composición de metabolitos secundarios de Taxus bacatta, Hypericum perforatum y Echinacea purpurea en condiciones ambientales mediterráneas. La fertilización del CO2 muestra perspectivas interesantes para la mejorara y aplicabilidad de técnicas hortícolas para aumentar productividad de plantas medicinales, a pesar de diferencias claras entre la especie. En general esta técnica promueve aumentos importantes y significativos en producción primaria y, en algunos casos, también en compuestos secundarios. Esto tiene una gran importancia hortícola porque la productividad a nivel de cosecha total aumenta, directamente porque se aumenta la concentración e indirectamente porque se aumenta la biomasa. SUMMARY The increase of atmospheric CO2 due to global change and/or horticultural practices promotes direct effects on plant growth and development. These responses may occur in natural ecosystems, but also can be used to increase the production of some plants and some secondary compounds. Present work tries to study the effects of atmospheric CO2 enrichment under greenhouse conditions on growth and in the concentration and composition of secondary metabolites of Taxus bacatta, Hypericum perforatum and Echinacea purpurea under Mediterranean environmental conditions. CO2 fertilization shows interesting perspectives to increase and improve horticultural techniques in order to increase plant medicinal productivity, in spite of clear differences among the species. In general this technique promotes important and significant increases in primary productivity and, in some cases, also in secondary compounds. This has a great horticultural relevance because the total productivity of this kind of products increase at crop level, directly because concentration is increased and /or indirectly because biomass is increased. RESUM L'augment del CO2 atmosfèric a causa del canvi global i/o a les pràctiques hortícoles promou efectes directes sobre creixement vegetal i el desenvolupament. Aquestes respostes poden ocórrer en ecosistemes naturals, però també es poden utilitzar per a augmentar la producció d'algunes plantes i d'alguns compostos secundaris. L'actual treball intenta estudiar els efectes de l'enriquiment atmosfèric del CO2 sota condicions d'hivernacle en el creixement i la concentració i la composició de metabòlits secundaris de Taxus bacatta, Hypericum perforatum i Echinacea purpurea en condicions ambientals mediterrànies. La fertilització del CO2 mostra perspectives interessants per a la millora i aplicabilitat de tècniques hortícoles per a augmentar productivitat de plantes medicinals, a pesar de diferències clares entre l'espècie. En general aquesta tècnica promou augments importants i significatius en producció primària i, en alguns casos, també en compostos secundaris. Això té una gran importància hortícola perquè la productivitat a nivell de collita total augmenta, directament perquè s'augmenta la concentració i indirectament perquè s'augmenta la biomassa.

Projecte de cultiu ecològic de plantes medicinals i aromàtiques, en una finca a Arenys de Mar (comarca del Maresme)

El cultiu de plantes medicinals i aromàtiques (PAM) a Catalunya és un cultiu minoritari, però podria ser una alternativa a cultius que cada vegada més són menys rendibles. La finca estudiada, situada al terme municipal d’Arenys de Mar, al Maresme, s'ha emprat per al cultiu de plantes hortícoles. Ara ja fa anys que la finca està inactiva, i el nou propietari s’ha interessat en el cultiu de PAM com a possibilitat de tornar a activar la finca, escollint com a sistema de producció, el cultiu ecològic . El projecte presenta el cultiu de quatre espècies de PAM ((Thymus vulgaris, Timó, Lavandula angustifolia, Lavanda, Mentha x piperita, Menta pebrera i Sàlvia comuna, Sàlvia), tenint en compte les seves necessitats i les característiques edafoclimàtiques de la zona, així com el mercat de les PAM, la normativa de producció ecològica i procurant utilitzar tot els mitjans existents a la finca per tal de minimitzar la inversió

Aportacion a la cariologia del G. Lavandula L. de la Peninsula Iberica

Se dan a conocer por primera vez los números cromosomáticos de diferentes especies de Lavandula L.: L. angustifolia Miller subsp. pyrenaica (DC.) Guinea 2/1=48; L. stoechas L. subsp. lusitanica (Chaytor) Rozeira y L. stoechas L. subsp. luisieri (Rozeira) Rozeira 2n=30. Se publica para L. dentata L. 2n = 42, número que concuerda con el básico admitido para el género, x=6, y que difiere del obtenido por otros autores. Se confirman los números 2n=30 para L. stoechas L. subsp. stoechas, L. stoechas subsp. sampaiana Rozeira y L. pedunculata Cav.

How are riparian plants distributed along the riverbank topographic gradient in Mediterranean rivers? Application to minimally altered river stretches in Southern Spain.

Species structure and composition in Mediterranean riparian forests are determined by hydrological features, longitudinal zonation, and riverbank topography. This study assesses the distribution of four native riparian plants along the riverbank topographic gradient in three river stretches in southern Spain, with special emphasis on the occupation of adult and young feet of each species. The studied stretches suffered minimal human disturbances, displayed semi-arid conditions, and had wide riparian areas to allow the development of the target species: black alder (Alnus glutinosa), salvia leaf willow (Salix salviifolia), narrow-leafed ash (Fraxinus angustifolia), and oleander (Nerium oleander). Thalweg height was used to define the riverbank topographic gradient. The results showed a preferential zone for black alder and salvia leaf willow in the range of 0-150 cm from the channel thalweg, with adult alders and willows being more common between 51 and 150 cm and young alders being more common under 50 cm. Conversely, narrow-leafed ash and oleander were much more frequent, and showed greater development, in the ranges of 151-200 cm and 201-250 cm, respectively, whereas the young feet of both species covered the entire topographic range. Adult feet of the four species were spatially segregated along the riverbank topographic gradient, indicating their differential ability to cope with water stress from the non-tolerant alders and willows to more tolerant narrow-leafed ash trees and oleanders. Young feet, however, showed a strategy more closely linked to the initial availability of colonisation sites within riparian areas to the dispersion strategy of each species and to the distribution of adult feet. In Mediterranean areas, where riparian management has traditionally faced great challenges, the incorporation of species preferences along riverbank gradients could improve the performance of restoration projects.