Climate change in the Atlantic Ocean since the 1940's and the effects on the global climate

En aquest projecte s’ha estudiat la relació entre els canvis en les temperatures superficials de l’Oceà Atlàntic i els canvis en la circulació atmosfèrica en el segle XX. Concretament s’han analitzat dos períodes de estudi: el primer des del 1940 al 1960 i el segon des del 1980 fins al 2000. S’ha posat especial interès en les anomalies en les temperatures superficials del mar en la regió tropical de l’Oceà Atlàntic i la possible interconnexió amb els canvis climàtics observats i predits. Per a la realització de l’estudi s’han dut a terme una sèrie d’experiments utilitzant el model climàtic elaborat a la universitat d’UCLA (UCLA‐AGCM model). Els resultats obtinguts han estat analitzats en forma de mapes i figures per a cada variable d’estudi. També s’ha fet una comparació entre els resultats obtinguts i altres trobats en altres treballs publicats sobre el mateix tema de recerca. Els resultats obtinguts són molt amplis i poden tenir diverses interpretacions. Tot i així algunes de les conclusions a les quals s’ha arribat són: les diferències més significatives per a les variables estudiades i trobades a partir dels resultats obtinguts del model per als dos períodes d’estudi són en els mesos d’hivern i a la zona dels tròpics; concretament a parts del nord de sud Amèrica i a parts del nord d’Àfrica. S’han trobat també canvis significatius en els patrons de precipitació sobre aquestes mateixes zones. També s’ha observant un moviment cap al nord de la zona d’interconvergència tropical i pot ser degut a l’anòmal gradient trobat a la zona equatorial en les temperatures superficial de l’Oceà. Tot i així per a una definitiva discussió i conclusions sobre els resultats dels experiments, seria necessari un estudi més ampli i profund.

Trans-equatorial migration and mixing in the wintering areas of a pelagic seabird

Despite increasing interest in long-distance migration, the wintering areas, migration corridors, and population mix in winter quarters of most pelagic marine predators are unknown. Here, we present the first study tracking migration movements of shearwaters through the non-breeding period. We used geolocators (global location sensing [GLS] units based on ambient light levels) to track 22 Cory's shearwaters (Calonectris diomedea) breeding in three different areas. Most birds wintered in one or more of three relatively small areas, all clearly associated with major coastal upwelling systems of the tropical and south Atlantic. Trans-equatorial movements were dominated by prevailing trade winds and westerlies, while calm, oligotrophic areas were avoided. Breeding populations clearly differed in their preference amongst the three major wintering areas, but showed substantial mixing. This illustrates the exceptional value of GLS, not only for determining and describing the influence of oceanographic features on migration patterns, but also for assessing population mix in winter quarters. This knowledge is essential to understanding the impacts of population-level threats, such as longlining, offshore windfarms, and oil spills on multiple breeding sites, and will be critical in devising conservation policies that guarantee the sustainable exploitation of the oceans.