Construcció d'un refugi situat al terme municipal de Vallfogona de Ripollès, pensat com a final d'etapa per a rutes a cavall

Els negocis relacionats amb les activitats de lleure i els esports d’aventura actualment es troben en expansió, buscant majoritàriament el contacte amb la natura. Les rutes a cavall formen part del gran ventall d’opcions, per aquesta qüestió s’ha pensat en construir un refugi utilitzat com a final d’etapa per a rutes a cavall. En la major part del territori, la presència de població humana es manifesta en pobles, viles i ciutats, les quals disposes d’aigua sanitària, corrent elèctric i sistema de clavegueram. Per altra banda en les urbanitzacions o cases aïllades poder gaudir d’aquests serveis suposa una inversió econòmica elevada, que implica la utilització de sistemes alternatius. En el present projecte s’ha triat un emplaçament on portar a terme el final d’etapa amb una sèrie de requisits a complir : bosc a les proximitats, disposar d’un o varis accessos per a vehicles (transport del material d’intendència), tranquil•litat, bones vistes, i cobertura de telèfon mòbil. S’han acceptat les següents limitacions : no disposar de xarxa pública d’electricitat ni d’aigua. I s’han dimensionat les instal•lacions per a un màxim de dotze persones i els seus respectius cavalls. El principal objectiu del projecte és el dimensionament de les necessitats elèctriques, d’aigua i d’aiguacalenta sanitària en condicions autònomes, i utilitzant energies renovables. La valoració de les possibles solucions per condicionar les instal•lacions, i oferir una resposta eficient per la demanda. No és un objectiu específic del treball la potabilització de l’aigua ni el tractament dels residus produïts. S’han aprofitat els diferents desnivells que presenta l’emplaçament triat a l’hora de distribuir les instal•lacions, i s’ha utilitzat un antic cobert de dos pisos ja existent. Com a residència s’ha triat un model de casa prefabricada de muntanya. Com a sistema de subministrament elèctric, s’instal•laran plaques solars fotovoltaiques i un generador de corrent com a sistema auxiliar. La captació d’aigua s’efectuarà a partir d’un pou que es troba en el terreny i de la recollida d el’aigua pluvial, instal•lant dipòsits d’emmagatzemament d’aigua segons les necessitats. S’utilitzarà un equip de cloració per potabilitzar l’aigua de consum utilitzada a la residència. En la producció d’aigua calenta sanitària s’utilitzaran plaques solars tèrmiques i una caldera instantània de gas propà com a suport. Per cuinar s’ha triat una cuina de gas propà i una barbacoa que s’instal•larà a l’exterior. S’instal•larà una llar de foc amb recuperador d’aire a la residència i una fosa sèptica amb un sistema d’infiltració per poder abocar les aigües provinents de la residència. Els fems dels cavalls podran ser utilitzats com adob pel terreny.

Ophiolite-related ultramafic rocks (Serpentinites) in the Caribbean region: a review of their occurrence, composition, origin, emplacements and Ni-Laterite soil formation

Ultramafic rocks, mainly serpentinized peridotites of mantle origin, are mostly associated with the ophiolites of Mesozoic age that occur in belts along three of the margins of the Caribbean plate. The most extensive exposures are in Cuba. The ultramafic-mafic association (ophiolites) were formed and emplaced in several different tectonic environments. Mineralogical studies of the ultramafic rocks and the chemistry of the associated mafic rocks indicate that most of the ultramafic-mafic associations in both the northern and southern margins of the plate were formed in arc-related environments. There is little mantle peridotite exposed in the ophiolitic associations of the west coast of Central America, in the south Caribbean in Curacao and in the Andean belts in Colombia. In these occurrences the chemistry and age of the mafic rocks indicates that this association is mainly part of the 89 Ma Caribbean plateau province. The age of the mantle peridotites and associated ophiolites is probably mainly late Jurassic or Early Cretaceous. Emplacement of the ophiolites possibly began in the Early Cretaceous in Hispaniola and Puerto Rico, but most emplacement took place in the Late Cretaceous to Eocene (e.g. Cuba). Along the northern South America plate margin, in the Caribbean mountain belt, emplacement was by major thrusting and probably was not completed until the Oligocene or even the early Miocene. Caribbean mantle peridotites, before serpentinization, were mainly harzburgites, but dunites and lherzolites are also present. In detail, the mineralogical and chemical composition varies even within one ultramafic body, reflecting melting processes and peridotite/melt interaction in the upper mantle. At least for the northern Caribbean, uplift (postemplacement tectonics) exposed the ultramafic massifs as a land surface to effective laterization in the beginning of the Miocene. Tectonic factors, determining the uplift, exposing the peridotites to weathering varied. In the northern Caribbean, in Guatemala, Jamaica, and Hispaniola, uplift occurred as a result of transpresional movement along pre-existing major faults. In Cuba, uplift occurred on a regional scale, determined by isostatic adjustment. In the south Caribbean, uplift of the Cordillera de la Costa and Serrania del Interior exposing the peridotites, also appears to be related to strike-slip movement along the El Pilar fault system. In the Caribbean, Ni-laterite deposits are currently being mined in the central Dominican Republic, eastern Cuba, northern Venezuela and northwest Colombia. Although apparently formed over ultramafic rocks of similar composition and under similar climatic conditions, the composition of the lateritic soils varies. Factors that probably determined these differences in laterite composition are geomorphology, topography, drainage and tectonics. According to the mineralogy of principal ore-bearing phases, Dominican Ni-laterite deposits are classified as the hydrous silicate-type. The main Ni-bearing minerals are hydrated Mg-Ni silicates (serpentine and ¿garnierite¿) occurring deeper in the profile (saprolite horizon). In contrast, in the deposits of eastern Cuba, the Ni and Cooccurs mainly in the limonite zone composed of Fe hydroxides and oxides as the dominant mineralogy in the upper part of the profile, and are classified as the oxide-type.

Volcanic stratigraphy of Hannah Point, Livingston Island, South Shetland Islands, Antarctica

The Upper Cretaceous volcanic succession of Hannah Point is the best exposure of the Antarctic Peninsula Volcanic Group on L ivingston Island. The aim of the present paper is to contribute to the characterisation of the stratigr a p hy and petrogr a p hy of this little studied succession, and briefly discuss some aspects of the eru p t ive style of its volcanism. The succession is about 470 m thick and is here subdivided into five lithostratigraphic units (A to E from base to top). Unit A, approximately 120 m thick, is mainly composed of polymict clast-supported volcaniclastic breccias and also includes a dacitic lava laye r. Interstratified in the breccias of this unit, there is a thin laminated devitrified layer which shows some degree of welding. Unit B, approx imately 70 m thick, is almost entirely composed of volcaniclastic breccias, and includes a volcaniclastic conglomerate laye r. Breccias in this unit can be subdivided into two distinct types; polymict clast-supported breccias, and monomict matrix-supported breccias rich in juvenile components and displaying incipient welding. Unit C, about 65 m thick, is mainly composed of basaltic lavas, which are interlayered with minor vo lcaniclastic breccias. Unit D, approximately 65 m thick, is lithologically similar to unit B, composed of an alternation of polymict clasts upported breccias and matrix-supported breccias, and includes a volcaniclastic conglomerate laye r. Unit E, about 150 m thick, is mainly formed of thick andesitic lava layers. Minor basaltic dykes and a few normal faults cut the succession, and the contact betwe e n units A and B can be interpreted both as an unconformity or a fault. The matrix-supported breccias included in the succession of Hannah Point have high contents of juvenile components and incipient welding, which suggest that part of the succession is the result of pyroclastic fragmentation and emplacement from pyroclastic flows. In contrast, the polymict clast-supported breccias suggest reworking of previous deposits and deposition from cool mass flows. The lavas indicate eff u s ive volcanic eruptions, and the absence of features indicative of subaqueous volcanism suggests that at least these portions of the succession were emplaced in a subaerial environment .

La restitution archéologique comme modèle: le cas espagnol

Voici une réflexion autour des restitutions archéologiques et de leurs fonctions du point de vue de la recherche et du point de vue pédagogique. Nous abordons quelques cas méthodologiques propres à l’Espagne, pays où la tendance dominante est à la simple présentation des ruines, protégées ou restaurées suivant des critères d’intervention minimale. Néanmoins, plusieurs expériences de reconstruction ou reconstitution sur place ont été mises en place dans des années 1990. Plus précisément, ces expériences correspondent à deux modèles différents : la restitution sur place et la réplique. Quant au modèle de transfert, il n’a pas été adopté pour la restitution des sites archéologiques, mais il existe de nombreux exemples de monuments médiévaux et d’époque moderne qui ont été déplacés de leur emplacement d’origine.

Diagenetic processes in a partially dolomitized carbonate reservoir: Casablanca oil field, Valencia Trough, offshore Spain.

Mesozoic and Neogene carbonates located in the Valencia Trough (offshore Spain, western Mediterranean Sea)are oil reservoirs. This paper investigates the diagenetic evolution of the Upper Jurassic limestones, currently dolomitized, that constitute the main reservoir of the Casablanca oil field. Core samples from Casablanca-1A well have been studied to determine the diagenetic products and their relation with porosity evolution, and to reconstruct the fluid flow history prior to and during oil emplacement. On the basis of petrological observations and geochemical analyses (major, minor and trace element composition and oxygen, carbon and strontium isotope composition), a major dolomitization event is recognized postdating subaerial exposure, erosion and karstification. The dolomitization event originated two replacive dolomites (RD1 and RD2) and two dolomite cements (saddle dolomite cement, SDC, and milky-white dolomite cement, MDC)which are partially cogenetic. RD1, RD2 and SDC precipitated at increasing temperatures (over 60ºC and below 110ºC), probably from meteoric water mixed with marine water. The last dolomite type milky-white dolomite cement) precipitated with increasing burial conditions and by arrival of hydrothermal fluids during the Miocene. The post-dolomitization sequence comprises precipitation of calcite cement and partial calcitization of all previous dolomites. The oxygen, carbon and strontium isotope compositions suggest that this calcite cementation occurred from meteoric waters mixed with Burdigalian - Langhian marine waters trapped in the sediments and expelled by compaction in the moderate to deep burial realm. Normal faults were the conduits for upward migration of these fluids as well as for later oil expulsion from the Burdigalian - Langhian source rocks. Late corrosion associated with organic acid-enriched fluids took place prior or simultaneously to oil migration during the Pliocene, enhancing porosity and increasing eservoir quality.

Construcció d'un refugi situat al terme municipal de Vallfogona de Ripollès, pensat com a final d'etapa per a rutes a cavall

Els negocis relacionats amb les activitats de lleure i els esports d’aventura actualment es troben en expansió, buscant majoritàriament el contacte amb la natura. Les rutes a cavall formen part del gran ventall d’opcions, per aquesta qüestió s’ha pensat en construir un refugi utilitzat com a final d’etapa per a rutes a cavall. En la major part del territori, la presència de població humana es manifesta en pobles, viles i ciutats, les quals disposes d’aigua sanitària, corrent elèctric i sistema de clavegueram. Per altra banda en les urbanitzacions o cases aïllades poder gaudir d’aquests serveis suposa una inversió econòmica elevada, que implica la utilització de sistemes alternatius. En el present projecte s’ha triat un emplaçament on portar a terme el final d’etapa amb una sèrie de requisits a complir : bosc a les proximitats, disposar d’un o varis accessos per a vehicles (transport del material d’intendència), tranquil•litat, bones vistes, i cobertura de telèfon mòbil. S’han acceptat les següents limitacions : no disposar de xarxa pública d’electricitat ni d’aigua. I s’han dimensionat les instal•lacions per a un màxim de dotze persones i els seus respectius cavalls. El principal objectiu del projecte és el dimensionament de les necessitats elèctriques, d’aigua i d’aiguacalenta sanitària en condicions autònomes, i utilitzant energies renovables. La valoració de les possibles solucions per condicionar les instal•lacions, i oferir una resposta eficient per la demanda. No és un objectiu específic del treball la potabilització de l’aigua ni el tractament dels residus produïts. S’han aprofitat els diferents desnivells que presenta l’emplaçament triat a l’hora de distribuir les instal•lacions, i s’ha utilitzat un antic cobert de dos pisos ja existent. Com a residència s’ha triat un model de casa prefabricada de muntanya. Com a sistema de subministrament elèctric, s’instal•laran plaques solars fotovoltaiques i un generador de corrent com a sistema auxiliar. La captació d’aigua s’efectuarà a partir d’un pou que es troba en el terreny i de la recollida d el’aigua pluvial, instal•lant dipòsits d’emmagatzemament d’aigua segons les necessitats. S’utilitzarà un equip de cloració per potabilitzar l’aigua de consum utilitzada a la residència. En la producció d’aigua calenta sanitària s’utilitzaran plaques solars tèrmiques i una caldera instantània de gas propà com a suport. Per cuinar s’ha triat una cuina de gas propà i una barbacoa que s’instal•larà a l’exterior. S’instal•larà una llar de foc amb recuperador d’aire a la residència i una fosa sèptica amb un sistema d’infiltració per poder abocar les aigües provinents de la residència. Els fems dels cavalls podran ser utilitzats com adob pel terreny.