65 resultados para Drugs -- Environmental aspects
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
La reutilizacin de las aguas residuales es una parte esencial del uso sostenible del agua. Sin embargo, las actuales plantas de tratamiento no estn preparadas para tratar determinados compuestos como los llamados contaminantes emergentes. Los hbitos de consumo actuales estan generando una serie de residuos o microcontaminantes que hace tan solo unos aos no existian. Entre esas nuevas sustancias aparecen los PPCPs (Pharmaceuticals & Personal Care Products) que son un amplio grupo de compuestos qumicos utilizados en veterinaria, prcticas agrcolas, salut humana y cosmetologa. El mayor problema que presentan estas substancias en la actualidad es el parcial desconocimiento sobre sus efectos, la ausencia de reglamentaciones que determinen las concentraciones mximas admisibles en los cauces de vertido, la reduccin en procesos de depuracin convencionales, as como los tratamientos especficos aplicables a su eliminacin. Los objetivos del presente proyecto sn: estudiar las tipologas de PPCPs y sus influencias para la salud humana y el medio ambiente, estudiar los diferentes sistemas de tratamiento de aguas existentes en plantas depuradoras y evaluar su eficiencia en la depuracin de PPCP
Resumo:
El presente proyecto tiene como finalidad el anlisis de la Finca la Esperanza, en la localidad de Pueblo Nuevo, en la Repblica de Nicaragua. En dicho anlisis se estudian parmetros edficos, calidad de agua y econmicos, con el objetivo de poder plantear una propuesta de mejora en los rendimientos de la finca tanto a nivel econmico como ambiental. La iniciativa de realizar este estudio surge de las necesidades del propio agricultor, que plantea el desarrollo rural sobre la base de actividades respetuosas con el medio. Las estrategias a los problemas sociales originados por la produccin agraria industrial, como el xodo rural, la prdida de la agricultura convencional, la nueva funcin de los espacios agrarios de la sociedad, etc., se formalizaron en el denominado Desarrollo Sostenible. A nivel de finca cualquier concepcin de sustentabilidad necesita que el agrosistema sea considerado como un ecosistema, en el que la investigacin y la produccin busquen no solamente altos rendimientos sino la optimizacin del sistema como un todo. Tal propsito requiere armonizar una viabilidad econmica con otras variables, como estabilidad ecolgica y equidad social. Para ello, los principios bsicos de un sistema sostenible son: la conservacin de los recursos renovables, la adaptacin del cultivo al ambiente y el mantenimiento de un moderado pero sostenible nivel de produccin. Como resultado de los anlisis y observaciones hechas a lo largo de la estancia en la finca, se propone un plan de actuacin de 10 aos de duracin en los cuales se procura alcanzar no nicamente unas cuotas mximas de rendimiento sino tambin la supervivencia de los recursos, base de la familia Videa Vanegas, propietarios.
Resumo:
Aquest projecte realitza una auditoria ambiental de ledifici de lrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urb de lAjuntament de Sitges, com a primer pas per a la implantaci dun sistema de gesti ambiental (SGA), en acord amb el Reglament (CE) n 761/2001, i la posterior obtenci dun certificat de gesti i auditories ambientals (EMAS). Lauditoria sinicia amb la identificaci dels aspectes ambientals de ledifici, mitjanant la recopilaci de dades sobre consums energtics i hdrics, la estimaci de la generaci de residus i enquestes de mobilitat als treballadors. Aquestes dades sn utilitzades per determinar els aspectes ambientals significatius i posteriorment, exposar una srie de propostes de millora per tal de corregir-los o minimitzar-los, com ara sistemes destalvi daigua, denllumenat, de producci delectricitat i leducaci ambiental dels treballadors. Per a la implantaci dun SGA en la situaci actual de ledifici, es necessria, entre altres coses, la implantaci dun sistema de registre que arxivi els consums daigua, energia i generaci de residus, per tal de dur un control de les despeses de cadascun dels vectors. A ms, caldr implementar un Programa de bones prctiques ambientals en loficina per tal de reduir el consum elctric, daigua i generaci de residus, i la seva classificaci per part dels treballadors.
Resumo:
En el present estudi sha analitzat si s possible lautosuficincia energtica al barri projectat de La Plana de Sitges a partir de fonts renovables denergia. Sha realitzat un anlisi de loferta potencial del barri de La Plana, format per habitatges unifamiliars i plurifamiliars, serveis i equipaments i sha comparat el potencial de producci energtica dels recursos renovables locals a cada subsistema i pel sistema de La Plana. Diferenciant si sn una Oferta estndard (4.000 MWh/a) seguint la Normativa decoeficincia de Sitges o b una Oferta renovable (19.000 MWh/a) segons un Ecobarri proposat en aquest projecte a partir denergia solar fotovoltaica i trmica. En lestudi de la demanda, diferenciant entre una Demanda estndard (39.000 MWh/a), respon al total de La Plana seguint el consum dun habitatge tipus de la mitjana catalana (ICAEN, 2002) i una Demanda eficient (20.800 MWh/a) seguint un model de baix consum projectat en un Ecobarri de Barcelona. (Vallbona, 2009). Per analitzar de forma detallada les variables doferta i demanda, shan proposat quatre escenaris diferents on es valoren lautosuficincia energtica del sistema de la Plana i aspectes ambientals demissions derivades de la utilitzaci de lenergia. El primer escenari s lestndard i s el resultat danalitzar conjuntament una oferta i una demanda estndard. Al segon escenari conflueixen una Oferta Estndard i una Demanda Eficient. En el tercer escenari coincideixen una Oferta Renovable i una Demanda Estndard. El quart i ltim escenari respon a la proposta dEcobarri on lOferta s renovable i la Demanda eficient. Tanmateix, sha realitzat un estudi sobre els aspectes econmics de La Plana que sestimen en uns beneficis per la venda de lenergia duns 5 milions deuros anuals i uns costos dinstallaci de 80 milions deuros. Finalment sha constatat que s possible assolir una autosuficincia del 90% a lescenari Ecobarri (oferta renovable - demanda eficient). Mitjanant la installaci de sistemes de captaci solar a les cobertes, cobrint el 100% de la demanda dACS, i captadors solars FV, ambdues estratgies sn viables i representen beneficis econmics i una reducci demissions de lordre de 13.700 Tn CO2 equivalents anuals que suposen un estalvi del 88% respecte un escenari doferta i demanda estndard.
Resumo:
Aquest estudi presenta la situaci actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organitzaci desenvolupada a cada projecte. Aix, podem trobar horts de gesti: a) individual i autogestionada; b) comunitria i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitria i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A ms de tenir una clara funci d'entreteniment, sn propostes que consideren la internalitzaci a les ciutats de la producci de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats el centre d'aquest estudi es plantegen com espais de participaci i autogesti d'acord a la complexitat del context local, d'integraci social a travs de noves formes de relaci i de creaci, d'educaci ambiental i de transmissi i intercanvi de coneixements inter-generacional. A ms, es presenten com una alternativa d'organitzaci realment participativa del territori urb. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de caracterstiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; caracterstiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.
Resumo:
Descripci del creixement urb dels municipis que sinclouen dins la zona del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa i de com aquest influeix en el parc. Esment del Campus europeu de medi ambient que es celebr a Olot al 1991
Resumo:
L'article s bsicament un treball de planificaci. Es fonamenta en una problemtica territorial concreta i t com a finalitat plantejar propostes d'actuaci especfiques. L'objectiu s lanlisi del dilema entre creixement urb i protecci del medi al Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa i la comprovaci de tres alternatives possibles per resoldre el problema. En l'article es plantegen les hiptesis de treball i les conclusions de la memria de recerca que sota el mateix ttol va presentar l'autora a la Universitat Autnoma de Barcelona el setembre de 1991
Resumo:
Lestudi de lAnlisi del Cicle de Vida (ACV) ha estat realitzat a lempresa CRODA Ibrica S.A - Mevisa Site, en concret a la lnia productiva on shi fabrica el monoestearat de glicerina utilitzant una eina informtica comercial denominada SIMAPRO que analitza i compara els aspectes mediambientals dun producte duna manera sistemtica i consistent seguint les recomanacions de les normes ISO 14040
Resumo:
Aquest projecte t com a objectius: determinar les Directrius a seguir per la futura redacci dun protocol de gesti de les zones inundables del PNAE, amb la finalitat de potenciar la presncia daus; determinar les millors condicions dhbitat per les poblacions daus del PNAE i redactar unes lnies de seguiment que permetin d'una banda avaluar si les pautes proposades tindran lefecte desitjat i d'altra banda que permetin la redacci del protocol de gesti
Resumo:
El treball tracta d explicar quines sn les conseqncies sobre la societat i el medi ambient dels pasos que reben els processos productius de les empreses txtils deslocalitzades. El treball es divideix en: una part terica, on es fa un breu recorregut per la histria del txtil i una relaci entre medi ambient -indstria txtil i multinacionals txtils-societat. I en una part prctica, on s analitzen les deu empreses amb major ndex de vendes de roba a Espanya i tamb es comfigura un ndex d tica d empresa en termes socials i ambientals.Aquest treball pretn ser una eina per a futurs treballs d educaci per al consum, per tal que els consumidors puguin escollir uns o altres productes, tenint en compte variables que vagin ms enll del renom de la marca, el preu o els colors atraients dels envasos que els contenen
Resumo:
El present projecte t com objecte realitzar una casa que sigui eficient energticament a partir duna casa ja construda, modificant aix tot el que sigui necessari per poder aconseguir una millora del comportament bioclimtic de la casa i una major independncia dels subministraments de la xarxa pblica (electricitat i gas). El projecte es divideix en tres fases clarament diferenciades: una primera consistent en realitzar una recerca dels sistemes constructius que fan que una casa funcioni millor i sigui ms eficient a nivell energtic (faana ventilada, forjat sanitari, coberta enjardinada ,etc) i tamb consistent en realitzar un estudi dels sistemes o mtodes de producci denergia ms ecolgics (energia solar, geotrmia, energia elica, etc), que facin la casa ms autnoma en quan a les energies i subministraments de la xarxa pblica de distribuci (electricitat i gas); una segona fase consistient en triar els sistemes constructius i de producci denergia tenint en compte la informaci obtinguda de la recerca inicial i aplicar aquests sobre una casa unifamiliar amb sistemes constructius i de producci denergia tradicional (faana amb obra vista, calefacci amb caldera a gas i radiadors,etc) elegida a latzar; i una tercera i ltima fase consistent en fer un comparatiu econmic entre el cost de construcci de la casa amb sistemes tradicionals i de la casa eficient. Desprs s far una estimaci de lestalvi energtic duna i de laltra casa, i amb tot aix es valorar si sn amortitzables les despeses que shan realitzat per aconseguir aquests estalvis energtics
Resumo:
Aquest s un projecte per fer un estudi dinundabilitat de la zona de Calonge i Sant Antoni de Calonge per tal de reduir limpacte que aquestes inundacions ocasionen. La realitzaci de lestudi s necessria ja que les inundacions a la zona sn peridiques i els efectes no disminueixen dun episodi a laltre, per tant, cal establir mesures correctores i/o minimitzadores per tal devitar la perillositat daquests efectes. Es tracta dun projecte de final de Carrera, de 4rt de Cincies Ambientals, que va ser encarregat per lAjuntament de Calonge, lOctubre del 2005 un cop finalitzats els greus episodis dinundacions que tants de danys van ocasionar al terme municipal
Resumo:
En aquest projecte es vol donar soluci a la contaminaci que es produeix a les llars ja sigui en forma de gasos defecte hivernacle o la contaminaci daqfers i rius per les aiges residuals daquestes. Els objectius a aconseguir sn la disminuci del consum denergia de la llar, reduint aix el consum de combustibles fssils, amb la conseqent disminuci de gasos defecte hivernacle i lestalvi econmic que aix suposa. I per altra banda la depuraci de les aiges residuals, tot i que actualment totes les grans poblacions de Catalunya de ms de 10.000 habitants ja disposen de EDARS i en pocs anys en tindran totes les de ms de 2000 habitants. Per en aquest cas es tracta duna poblaci molt petita que no disposa de xarxa de clavegueram. En primer lloc sha plantejat un sistema de calefacci denergia geotrmica que ens permet aprofitar lenergia trmica que es va emmagatzemant a la terra degut a lescalfor del sol i que ens permet extreure daquesta fins a parts de lenergia trmica necessria per el sistema de calefacci. En segon lloc es planteja un sistema de producci denergia elctrica per panells fotovoltaics que produeixi el consum elctric anual familiar, tot i que no de forma directe, sin venent lenergia a la xarxa elctrica i comprant-la desprs de la xarxa. Per ltim es projecta un sistema de depuraci daiges per mitj dun aiguamoll artificial que permetr a la casa, que no disposa de xarxa de clavegueram, retornar les aiges residuals en bones mediambientals a lentorn rural que envolta ledificaci, sense perjudicar la fauna i els rius que lenvolten
Resumo:
Estudi sobre les mesures que lhotel Meli de Girona hauria dadoptar per tal dassolir letiqueta ecolgica comunitria (EEC). Tamb es fa una anlisi comparativa entre aquesta ecoetiqueta i el sistema de gesti que utilitza actualment lhotel (EMAS: Eco-Management and Audit Scheme)
Resumo:
Es realitza un informe que possibiliti una futura implantaci del Committed to Green al Golf Girona. Concretament, es redacta la declaraci de principis de la poltica de lempresa, s'estudia lestat actual de lentorn del golf mitjanant una Revisi Ambiental i es redacta el Pla de Gesti Ambiental
