27 resultados para Domestic Violence - prevention
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
En el artculo se presenta la violencia domstica como violencia poltica de gnero masculino. Se sealan el individualismo, la naturalizacin y el sexismo en el tratamiento de la violencia y la agresin as como de la identidad, por parte de la psicologa tradicional, como factores que dificultan las intervenciones en la violencia domstica. Los prejuicios, valores y estrategias de la sociedad patriarcal continan influyendo en ellas. Desde la psicologa crtica feminista se propone: a) una comprensin de la subjetividad, la diferencia sexo-gnero y la violencia como construcciones sociales; b) intervenciones menos autoritarias y que no participen en la reproduccin del orden social; c) la incorporacin de las resistencias desarrolladas; d) un anlisis basado en las relaciones de poder y las prcticas discursivas
Resumo:
The international scientific community points to the need to include contents on prevention and early detection of gender violence in initial teacher training and provides guidance to ensure their quality. Many of these studies highlight the role played by teachers in the domestic context. Scientific literature also provides guidance to train teachers in the intervention and coordination with the various professionals and stakeholders in working with children, adolescents and women. Domestic violence is a social problem and the intervention of the whole community is key for its prevention and early detection. Some schools are already promoting this model of communitarian and dialogic work.
Resumo:
Les ltimes dades de l'estudi europeu del 2014, sobre la violncia de parella indiquen que gaireb 62 milions de dones europees, havien sofert actes de violncia de gnere, entre els quals es destaca els relacionats amb la violncia de parella (VP). Els maltractaments constitueixen un problema molt greu que genera al nostre pas cada vegada ms alarma social i ms actuacions legals i professionals per fer-li front. El sistema de salut s, amb freqncia, el primer lloc al que les vctimes de violncia domstica acudeixen a la recerca d'assessorament i ajuda, sent aquest el motiu pel qual els professionals de la salut tenen un paper central per a la seva assistncia. Aquests formen part implicada en el sistema de detecci, atenci i actuaci. Per aix, els plans d'estudi de Grau d'Infermeria recullen en el BOE la formaci en VP des de lmbit universitari. Lobjectiu del nostre estudi consisteix en la identificaci de la percepci i dels coneixements en relaci a la violncia de parella dels estudiants del Grau dInfermeria de la Universitat de Girona durant el curs acadmic 2012-2013. Per a dur-lo a terme es va realitzar un anlisi quantitatiu dels resultats a travs de ladministraci duna enquesta sobre sis aspectes de la VP, lenquesta incloa el perfil demogrfic (sexe, edat i anys d'estudi) dels estudiants i les declaracions relatives a les seves percepcions i coneixements sobre la VP: causes d'abs; la identificaci de les dones objecte de VP i del seus autors; creences de les infermeres; funcions perceptibles; i la preparaci educativa. Els estudiants del Grau dInfermeria mostren tenir un bon coneixement sobre les causes del abs en VP, aix com una formaci adequada. Tamb cal destacar que un 54,42% dels alumnes enquestats es veuen capacitats per afrontar un cas de VP com a infermer/a. Sobserva una millora de la formaci educativa en el transcurs acadmic. En 1r curs un 40,09% t una bona formaci, aquest valor augmenta fins a un 56,58% a tercer curs, baixant lleugerament fins un 44,27% a 4rt curs. Els resultats obtinguts sn semblats a estudis de mostres similars en estudiants d'infermeria de Memphis (EUA) i de la University of Southern Queensland (Austrlia) quant a coneixements i percepci sobre la VP. Encara que els resultats mostren un coneixement i una percepci sobre la VP adequada, destaquem que aix no succeeix en gaireb un 40% dels enquestats. La introducci de matries especfiques sobre igualtat i sobre violncia contra la dona en els plans destudis, pot esdevenir una mesura preventiva per revisar i corregir possibles mites i creences en VP. Per tant, s necessari millorar la formaci del currculum en estudiants d'infermeria per la importncia d'aquest greu problema de salut pblica, donant major mfasis en la satisfacci de les necessitats emocionals i en la comprensi dels diferents enfocaments en VP, especialment en mesures de prevenci i educaci
Resumo:
La violncia de gnere constitueix en els nostres dies una problemtica amb un fort impacte social. Els mitjans de comunicaci han augmentat la conscienciaci ciutadana fent pals les greus conseqncies que pot tenir aquest tipus de violncia. Davant aquesta realitat, la societat ha manifestat la seva preocupaci i demanda de solucions. Dintre de les possibles mesures considerades, la investigaci internacional a posat de manifest la rellevncia dintervenir no noms amb les vctimes sin tamb amb els agressors, ja que un alt nombre daquestes reprenen la convivncia amb el seu agressor. En aquest sentit, les mesures penals han de tenir un component rehabilitador i de reinserci social. En el context penitenciari, el manament constitucional impregna de sentit els programes de tractament psicolgics amb agressors domstics. Per aquest motiu, lobjectiu daquest estudi s avaluar leficcia del programa de tractament dagressors domstics que sha dut a terme al Centre Penitenciari Quatre Camins (Barcelona) durant el perode 2006-2007. Per a la consecuci daquest objectiu shan avaluat diverses variables psicolgiques (distorsions cognitives, impulsivitat, empatia, ira, motivaci teraputica, etc.), les quals sn objecte de modificaci per part de la intervenci. El disseny de la investigaci consisteix en una comparaci entre un grup de subjectes que ha rebut tractament (Grup Tractament) i un grup de subjectes que, per raons alienes al rebuig, no han estat tractats (Grup Control). Aquest estudi constitueix una investigaci pilot i pionera a Catalunya en lmbit del tractament dels agressors domstics. La principal conclusi daquest estudi s que el programa de tractament amb agressors domstics rep un suport parcial de les dades empriques obtingudes.
Resumo:
Sestableix una comparativa entre adolescents provinents de famlies amb dinmiques de violncia i adolescents immersos en dinmiques no-violentes, emprant el MACI i una graella construda segons criteri tcnic. Malgrat el petit tamany mostral sobtenen dades dinters clnic referides als adolescents VIDO.
Resumo:
Aquesta memria mostra la intervenci social des del suport social. Se n'han constatat els efectes en la participaci en un grup d'autoajuda i s'ha volgut generar en el projecte de creaci d'un grup de suport a dones vctimes de la violncia de gnere.
Resumo:
Tot el que fa referncia als aspectes de la violncia que t lloc en lmbit domstic s objecte dun ampli debat en la nostra societat. Altres estudis recullen el fet que aproximadament un 14% dels casos denunciats per aquesta violncia sn protagonitzats per menors entre 14 i 18 anys que agredeixen els seus pares. Aquesta recerca comprn lestudi dels expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya, de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona, com fets de violncia des de l1 de gener de lany 2001 fins al 31 de desembre de lany 2003. Dels resultats es destaca que sn 116 els casos de menors denunciats pels seus pares en aquest perode, dels quals el 79,3% sn nois i el 20,7% sn noies. La majoria daquests nois i noies sn nascuts a lEstat Espanyol (91,4%),. La persona que acostuma a denunciar amb ms freqncia s la mare, que s la que dna el pas en el 647% dels casos. Tamb ha estat la vctima ms freqent de la violncia domstica, un 87,8% dels casos. Les caracterstiques de lagressi veiem que en el 784% s per contacte fsic com cops de puny, puntades de peu, empentes, intents descanyar. El perfil dels joves que tenen obert expedient per violncia domstica, es pot concloure que hi ha dos grups diferenciats: -El 46,6% lnic delicte que consta al seu expedient a la justcia de menors s el de violncia domstica. -El 53,4%, tenen una carrera delictiva, ms ampla. En la recerca es va enquestar tamb als professionals que intervenen a lmbit de la justcia de menors, i dels resultats es destaca que el 94,1%, considera que la intervenci amb els joves per un delicte per violncia domstica, ha de ser diferent a la que es fa per altres conductes delictives.
Resumo:
Este estudio recoge las caractersticas ms destacadas de los jvenes que han sido denunciados por sus padres por un delito de violencia familiar en el periodo de 2001 a 2003 y recoge tanto las peculiaridades del agressor como las de la vctima. Tambin evidencia dos perfiles claramente diferenciados en los agresores. La investigacin recoge tambin una encuesta entre los profesionales que intervienen en todo el proceso para saber su percepcin del problema, as como las soluciones ms efectivas en su parecer.
Resumo:
Aquesta recerca consisteix en lavaluaci de la motivaci al canvi en un grup de 116 agressors que realitzen un programa formatiu en matria de violncia domstica (VIDO) com a mesura penal alternativa. Lobjectiu principal daquesta recerca s determinar en quin grau es produeix un canvi motivacional com a conseqncia de la participaci en el programa formatiu. Amb aquest propsit, savalua el risc dels individus (mitjanant lavaluaci de risc realitzada pels delegats judicials), les seves necessitats criminogniques (mitjanant dades sociodemogrfiques i de carrera criminal), les caracterstiques clniques de personalitat mesurades amb lInventari dAvaluaci de la Personalitat (PAI) i la seva motivaci per al canvi (a travs de lEscala dEstadis de Canvi). Els resultats indiquen que els canvis en el nivell de motivaci dels subjectes no es deuen a lefecte del programa formatiu. No obstant aix, es troben canvis significatius quan la motivaci sanalitza en relaci a les caracterstiques del PAI. Aquests resultats suggereixen lexistncia de diferents perfils de maltractadors de parella que shan de tenir en compte a lhora de planificar el programa formatiu per aconseguir la mxima eficcia de les intervencions i el canvi teraputic dels individus.
Resumo:
Esta investigacin consiste en la evaluacin de la motivacin al cambio en un grupo de 116 agresores que realizan un programa formativo en materia de violencia domstica (VIDO) como medida penal alternativa. El objetivo principal de esta investigacin es determinar en qu grado se produce un cambio motivacional como consecuencia de la participacin en el programa formativo. Con este propsito, se evala el riesgo de los individuos (mediante la evaluacin de riesgo realizada por los delegados judiciales), sus necesidades crimingenas (mediante datos sociodemogrficos y de carrera criminal), las caractersticas clnicas de personalidad medidas con el Inventario de evaluacin de la Personalidad (PAI) y su motivacin para el cambio (a travs de la Escala de Estadios de cambio). Los resultados indican que los cambios en el nivel de motivacin de los sujetos no se deben a los efectos del programa formativo. Sin embargo, se encuentran cambios significativos cuando la motivacin se analiza en relacin a las caractersticas del PAI. Estos resultados sugieren la existencia de diferentes perfiles de maltratadores de pareja que se deben tener en cuenta a la hora de planificar el programa formativo para conseguir la mxima eficacia de las intervenciones y el cambio teraputico de los individuos.
Resumo:
En aquesta recerca es presenta el Pla dIntervenci Motivacional (PIM) per subjectes que han de realitzar un programa formatiu (PF) en matria de violncia domstica com a mesura penal alternativa. La finalitat principal daquest programa motivacional s que els usuaris inicin el PF en condicions ptimes per aix augmentar leficcia de la mesura i la seva reinserci en la societat. El PIM sha fonamentat en els models terics sobre motivaci al canvi i en les tcniques teraputiques que resulten ms rellevants i eficaces, segons la revisi bibliogrfica exhaustiva feta en la recerca El PIM s un programa dintervenci individualitzat amb una duraci dentre 4 i 6 sessions, segons la intensitat de la seva aplicaci. El programa vol ajudar als participants a identificar els aspectes positius derivats daquest canvi i les seves capacitats personals per aconseguir-lo. Per portar-ho terme, sutilitza un estil teraputic basat en el dileg socrtic mitjanant el qual es treballen els aspectes segents: resoluci de lambivalncia, sentiment dautoeficcia, identificaci dobjectius especfics i desenvolupament dun pla dacci alternatiu. Mitjanant lelaboraci dels exercicis i tasques descrits en aquesta memria, el professional guia a lusuari per aconseguir augmentar la seva motivaci per canviar la conducta problemtica que ha estat objecte de la imposici de la mesura penal.
Resumo:
En este estudio se presenta el Plan de Intervencin Motivacional (PIM) para sujetos que deben realizar un programa formativo (PF) en materia de violencia domstica como medida penal alternativa. La finalidad principal de este programa motivacional es que los usuarios de medidas penales alternativas inicien el PF en condiciones ptimas para as aumentar la eficacia de la medida y su reinsercin en la sociedad. El programa PIM se fundamenta en los modelos tericos sobre motivacin al cambio y en las tcnicas teraputicas que resultan ms relevantes y eficaces, segn la revisin bibliogrfica exhaustiva llevada a cabo en la investigacin. El PIM es un programa de intervencin individualizada de una duracin de entre 4 y 6 sesiones, segn la intensidad de su aplicacin. El programa tiene como objetivo ayudar a los participantes a identificar los aspectos positivos derivados del cambio y sus capacidades personales para llevarlo a cabo. Para ello, emplea un estilo teraputico basado en el dilogo socrtico mediante el cual se trabajan los aspectos siguientes: resolucin de la ambivalencia, sentimiento de auto eficacia, identificacin de objetivos especficos y desarrollo de un plan de accin alternativo. Mediante la elaboracin de los ejercicios y tareas descritos en esta memoria el profesional gua al usuario para aumentar su motivacin para cambiar la conducta problemtica objeto de la imposicin de la medida penal.
Resumo:
The recent strides of democracy in Latin America have been associated to conflicting outcomes. The expectation that democracy would bring about peace and prosperity have been only partly satisfied. While political violence has been by and large eradicated from the sub-continent, poverty and social injustice still prevail and hold sway. Our study argues that democracy matters for inequality through the growing strength of center left and left parties and by making political leaders in general more responsive to the underprivileged. Furthermore, although the pension reforms recently enacted in the region generated overall regressive outcomes on income distribution, democratic countries still benefit from their political past: where democratic tradition was stronger, such outcomes have been milder. Democratic tradition and the specific ideological connotations of the parties in power, on the other hand, did not play an equally crucial role in securing lower levels of political violence: during the last wave of democratizations in Latin America, domestic peace was rather an outcome of political and social concessions to those in distress. In sum, together with other factors and especially economic ones, the reason why recent democratizations have provided domestic peace in most cases, but have been unable so far to solve the problem of poverty and inequality, is that democratic traditions in the subcontinent have been relatively weak and, more specifically, that this weakness has undermined the growth of left and progressive parties, acting as an obstacle to redistribution. Such weakness, on the other hand, has not prevented the drastic reduction of domestic political violence, since what mattered in this case was a combination of symbolic or material concessions and political agreements among powerful lites and counter-lites.
Resumo:
Is there a link between decentralized governance and conflict prevention? This article tries to answer the question by presenting the state of the art of the intersection of both concepts. Provided that social conflict is inevitable and given the appearance of new threats and types of violence, as well as new demands for security based on people (human security), our societies should focus on promoting peaceful changes. Through an extensive analysis of the existing literature and the study of several cases, this paper suggests that decentralized governance can contribute to these efforts by transforming conflicts, bringing about power-sharing and inclusion incentives of minority groups. Albeit the complexity of assessing its impact on conflict prevention, it can be contended that decentralized governance might have very positive effects on the reduction of causes that bring about conflicts due to its ability to foster the creation of war/violence preventors. More specifically, this paper argues that decentralization can have a positive impact on the so-called triggers and accelerators (short- and medium-term causes).
