On-farm animal welfare assessment in dairy cattle: improved lameness detection

Estudi realitzat a partir d’una estada a la University of British Columbia, Canada, entre 2010 i 2012. Primerament es va desenvolupar una escala per mesurar coixeses (amb valors de l’1 al 5). Aquesta escala es va utilitzar per estudiar l’associació entre factors de risc a nivell de granja (disseny de le instal.lacions i maneig) i la prevalencia de coixeses a Nord America. Les dades es van recollir en un total de 40 granges al Nord Est dels E.E.U.U (NE) i 39 a California (CA) . Totes les vaques del group mes productiu es van categoritzar segons la severitat de les coixeses: sanes, coixes i severament coixes. La prevalencia de coixeses en general fou del 55 % a NE i del 31% a CA. La prevalencia de coixeses severes fou del 8% a NE i del 4% a Ca. A NE, les coixeses en general increntaren amb la presencia de serradura als llits i disminuiren en granjes grans, amb major quantitat de llit i acces a pastura. Les coixeses mes severes incrementaren amb la falta d’higiene als llit i amb la presencia de serradura als llits, i disminuiren amb la quantitat de llit proveit, l’us de sorra als llits i amb la mida de la granja. A CA, les coixeses en general incrementaren amb la falta d’higiene al llit, i disminuiren amb la mida de la granja, la presencia de terres de goma, l’increment d’espai als cubicles , l’espai a l’abeuredor i la desinfeccio de les peulles. Les coixeses severes incrementaren amb la falta d’higiene al llit i disminuixen amb la frequencia de neteja del corral. En conclusio, canvis en el maneig i el disseny de les instal.lacions poden ajudar a disminuir la prevalencia de coixeses, tot i que les estrategies a seguir variaran segons la regio.

Efecto de los contenidos de C, Mn y Si en el comportamiento a fluencia en caliente de aceros de construcción al carbono y microaleados: aplicación a la obtención de grano ultrafino en productos largos laminados

Després d’aplicar alguns tractaments d’elaboració i conservació als aliments, queden bacteris lesionats. Aquests bacteris perden la capacitat de créixer en els medis de cultiu selectiu convencionals, de manera que se’n subestima el recompte. Malgrat això, poden recuperar-se als aliments i suposar un risc per la salut, ja que alguns encara poden mantenir activitat metabòlica i integritat estructural. En aquest projecte, es van optimitzar protocols de preparació de mostres per citometria de flux (CF) per avaluar l’estat fisiològic de patògens alimentaris (Escherichia coli O157:H7, Salmonella Enteritidis i Listeria monocytogenes) sotmesos a estrès. Es van estudiar principalment dos paràmetres fisiològics: la integritat de membrana, mitjançant iodur de propidi i fluorocroms de la família SYTO; i l’activitat respiratòria, per la reducció intracel•lular d’una sal de tetrazole, el CTC. En primer lloc, es van avaluar variables de protocol, com la concentració de colorant, la ràtio entre colorants, la solució de tinció i el temps d’incubació, en mostres control (cèl•lules sanes i mortes). A continuació, els protocols optimitzats es van aplicar a suspensions bacterianes en medi de cultiu que prèviament havien estat sotmeses a estressos físics i fisicoquímics. Durant l’etapa final del projecte, els coneixements adquirits sobre la preparació de mostres per CF es van aplicar a l’anàlisi de mostres de matriu complexa: amanides comercials inoculades amb E. coli O157:H7. Als assajos amb indicadors d’integritat de membrana en suspensions bacterianes sotmeses a estrès, es van poder quantificar cèl•lules amb la membrana parcialment danyada (presumptes cèl•lules lesionades). El recompte de cèl•lules que mantingueren l’activitat respiratòria després de ser sotmeses a estrès va ser superior al que es va obtenir mitjançant recompte en placa convencional, cosa que va evidenciar la presència de cèl•lules actives però no cultivables. La introducció d’estratègies per reduir les interferències provocades per les partícules alimentàries i l’ús d’un anticòs amb marcatge fluorescent va permetre detectar selectivament les cèl•lules d’E. coli O157:H7 i avaluar-ne la integritat de membrana simultàniament. L’anàlisi de cèl•lules bacterianes per CF requereix de la exhaustiva optimització dels protocols, que són específics per cada soca i matriu. Malgrat això, i a diferència del mètode convencional per recompte en placa, ofereix la possibilitat d’obtenir una gran quantitat d’informació sobre el sovint complex estat fisiològic d’una mostra.

Evaluation of potential breath biomarkers for active smoking: assessment of smoking habits

Different compounds have been reported as biomarkers of a smoking habit, but, to date, there is no appropriate biomarker for tobacco-related exposure because the proposed chemicals seem to be nonspecific or they are only appropriate for short-term exposure. Moreover, conventional sampling methodologies require an invasive method because blood or urine samples are required. The use of a microtrap system coupled to gas chromatography–mass spectrometry analysis has been found to be very effective for the noninvasive analysis of volatile organic compounds in breath samples. The levels of benzene, 2,5-dimethylfuran, toluene, o-xylene, and m- p-xylene have been analyzed in breath samples obtained from 204 volunteers (100 smokers, 104 nonsmokers; 147 females, 57 males; ages 16 to 53 years). 2,5-Dimethylfuran was always below the limit of detection (0.005 ppbv) in the nonsmoker population and always detected in smokers independently of the smoking habits. Benzene was only an effective biomarker for medium and heavy smokers, and its level was affected by smoking habits. Regarding the levels of xylenes and toluene, they were only different in heavy smokers and after short-term exposure. The results obtained suggest that 2,5-dimethylfuran is a specific breath biomarker of smoking status independently of the smoking habits (e.g., short- and long-term exposure, light and heavy consumption), and so this compound might be useful as a biomarker of smoking exposure

Evaluation of potential breath biomarkers for active smoking: assessment of smoking habits

Different compounds have been reported as biomarkers of a smoking habit, but, to date, there is no appropriate biomarker for tobacco-related exposure because the proposed chemicals seem to be nonspecific or they are only appropriate for short-term exposure. Moreover, conventional sampling methodologies require an invasive method because blood or urine samples are required. The use of a microtrap system coupled to gas chromatography–mass spectrometry analysis has been found to be very effective for the noninvasive analysis of volatile organic compounds in breath samples. The levels of benzene, 2,5-dimethylfuran, toluene, o-xylene, and m- p-xylene have been analyzed in breath samples obtained from 204 volunteers (100 smokers, 104 nonsmokers; 147 females, 57 males; ages 16 to 53 years). 2,5-Dimethylfuran was always below the limit of detection (0.005 ppbv) in the nonsmoker population and always detected in smokers independently of the smoking habits. Benzene was only an effective biomarker for medium and heavy smokers, and its level was affected by smoking habits. Regarding the levels of xylenes and toluene, they were only different in heavy smokers and after short-term exposure. The results obtained suggest that 2,5-dimethylfuran is a specific breath biomarker of smoking status independently of the smoking habits (e.g., short- and long-term exposure, light and heavy consumption), and so this compound might be useful as a biomarker of smoking exposure

Understanding Flood Regime Changes in Europe: a state-of-the-art assessment

There is growing concern that flooding is becoming more frequent and severe in Europe. A better understanding of flood regime changes and their drivers is therefore needed. The paper reviews the current knowledge on flood regime changes in European rivers that has traditionally been obtained through two alternative research approaches. The first approach is the data-based detection of changes in observed flood events. Current methods are reviewed together with their challenges and opportunities. For example, observation biases, the merging of different data sources and accounting for nonlinear drivers and responses. The second approach consists of modelled scenarios of future floods. Challenges and opportunities associated with flood change scenarios are discussed such as fully accounting for uncertainties in the modelling cascade and feedbacks. To make progress in flood change research, we suggest that a synthesis of these two approaches is needed. This can be achieved by focusing on long duration records and flood-rich and flood-poor periods rather than on short duration flood trends only, by formally attributing causes of observed flood changes, by validating scenarios against observed flood regime dynamics, and by developing low-dimensional models of flood changes and feedbacks. The paper finishes with a call for a joint European flood change research network.