The Child is father of the man: implications for the demographic transition

We propose a new theory of the demographic transition based on the evidence that body development during childhood is an important predictor of adult life expectancy. This theory is embodied in an OLG framework where fertility, longevity and education all result from individual decisions. The model displays different regimes, allowing the economy to move slowly from an initial Malthusian regime towards the Modern era. The dynamics reproduces the key features of the demographic transition, including the permanent increase in life expectancy, resulting from improvements in body development, the hump in both population growth and fertility, and a late increase in secondary educational attainments.

Spanish pension system: population aging and immigration policy

There is a widespread consensus in the literature that, as consequence of the demographic transition, the current Spanish pension system will become unsustainable in the next decades. In this article we evaluate the sustainability of the contributory pensions' sub-system, taking into account the demographic projections by the Spanish Statistical Office (INE). A baseline scenario is projected as well as several reforms are simulated, focusing on: (i) selective immigration policy, (ii) changes in the way of setting the pensions and (iii) increase of the legal age of retirement up to 68. The main results are the following. The current system would not incur deficits until 2018, from then deficits will begin to be accumulated. The expenditure in pensions practically would double (from 8.3 % in 2005 to 17.2 % in 2050). A selective immigration policy -towards foreign young people- would help, but does not solve the long-term sustainability of the current system. A policy that combines a pensions' growth at a pace lower than productivity growth and extends the legal age of retirement up to 68 would give solvency to the system beyond 2029

The post-communist fertility puzzle

Fertility has unanimously declined across the entire post-communist region. This study explores the variation in fertility trends over time among these countries and assesses to what degree three explanations are applicable: second demographic transition (SDT), postponement transition (PPT) or reaction to the economic crisis. Moreover, on the basis of SDT and PPT theoretical tenets, as well as descriptive evidence, the economic context is hypothesized to be linked to two processes of fertility decline conversely. The results show that no one theoretical explanation is sufficient to explain the complex fertility declines across the entire post-communist region from 1990 to 2003. In some countries, a great part of the decline in fertility occurred before significant postponement of childbearing began, which indicates that the dramatic decline was due to stopping behavior or postponement of higher order births. Postponement of first births, either through PPT or SDT processes, greatly contributed to fertility decline in a small number of countries. Pooled cross-sectional time-series analyses of age-specific birthrates confirm that these two distinct processes are present and show that the economic crisis explanation has explanatory power for declining birth rates. In contrast, logistic regressions show that the likelihood of postponing childbirth increases with improved economic conditions. These results confirm the importance of taking the economic context into account when discussing explanations for fertility decline. More specifically, the results indicate that the severity and duration of economic crisis, or absence thereof, influenced the extent and manner in which fertility declined.

Malthusian dynamism and the rise of Europe: Make war, not love

This paper argues that Malthusian regimes are capable of sustained changes in per capita incomes. Shifting mortality and fertility schedules can lead to different steady-state income levels, with long periods of growth during the transition. Europe checked the downward pressure on wages through late marriage, which reduced fertility, and a mortality regime that combined high death rates with high incomes. We argue that both emerged as a result of the Black Death.

Space Competition and Time Delays in Human Range Expansions. Application to the Neolithic Transition

Space competition effects are well-known in many microbiological and ecological systems. Here we analyze such an effectin human populations. The Neolithic transition (change from foraging to farming) was mainly the outcome of a demographic process that spread gradually throughout Europe from the Near East. In Northern Europe, archaeological data show a slowdown on the Neolithic rate of spread that can be related to a high indigenous (Mesolithic) population density hindering the advance as a result of the space competition between the two populations. We measure this slowdown from a database of 902 Early Neolithic sites and develop a time-delayed reaction-diffusion model with space competition between Neolithic and Mesolithic populations, to predict the observed speeds. The comparison of the predicted speed with the observations and with a previous non-delayed model show that both effects, the time delay effect due to the generation lag and the space competition between populations, are crucial in order to understand the observations

Transition modes and institutional outcomes in El Salvador and Guatemala

Institutions affect key dimensions of the political process –policy, stability, and conflict. The choice of institutions is thus consequential. I argue that transition modes affect the choice of institutions in predictable and systematic ways. The more balanced power is between the two main bargaining forces –regime elite and opposition– the likelier that the resulting institutions will be pluralistic. Contrarily, the more unbalanced power is in favour of regime elites vis a vis the opposition, the likelier that institutions will be majoritarian. The argument is tested for El Salvador and Guatemala.

Capitalism, unemployment and the transition to the contemporary pattern of growth

A new model of unemployment based on an idea of Marx is presented and used to interpret the development of the British economy from the beginning of capitalism to the present. It is shown that unemployment may be created purposely by capitalists in order to weaken the bargaining position of the workers. This mechanism leads to complex temporal pattern of unemployment and can explain why wages took almost a century and a half to react to the growing capital to labour ratio that characterised early British capitalism.

Ten Propositions on Rural Poverty and Agrarian Transition in Central Eurasia

The relation between agricultural development and rural poverty reduction in six Central Eurasian countries, namely Azerbaijan (South Caucasus) and Kazakhstan, Kyrgyzstan, Tajikistan, Turkmenistan and Uzbekistan (Central Asia), is discussed by presenting and analyzing ten propositions. These propositions cover a broad range of issues that relate to rural poverty in this region, such as: the state of income and non-income poverty; the diverse processes of land reform and farm restructuring, and agricultural policy reform; and finally, the institutional and market framework that is needed for dynamic agricultural and rural development. The paper contends that rural poverty is not responding as robustly to rapid economic growth in these countries, and that agricultural growth, in particular in the newly emerging peasant farm sector, is necessary to promote rural poverty reduction.

Mediterranean diet changes during the nutritional transition in Spain

En este trabajo analizaremos en primer lugar la presencia i la importancia de los alimentos que caracterizan la dieta mediterránea en los sistemas alimentarios españoles del siglo XIX. Veremos como evoluciona esta presencia y el su peso a la dieta dentro del proceso de transición nutricional moderna española, contemplando dos períodos: desde finales del XIX hasta la década de 1930, y la segunda mitad del XX, períodos caracterizados por un aumento de la ingesta de alimentos, cereales y patatas primer, y de productos de origen animal después, y por la progresiva convergencia con las dietes de les sociedades desarrolladas, que diluirían o minimizarían progresivamente las características diferenciales mediterráneos. Situaremos los cambios que se producen a España en el contexto europeo, i finalmente, analizaremos en que medida, en la etapa inicial, la dieta seguida se ajustaba a les necesidades de la población y a la dieta actualmente recomendada, y si se produjeron cambios significativos en el curso de la transición alimentaria.

Consumer populations and nutritional transition in Spain in the 20th century: a methodology for their reconstruction

One feature of the modern nutrition transition is the growing consumption of animal proteins. The most common approach in the quantitative analysis of this change used to be the study of averages of food consumption. But this kind of analysis seems to be incomplete without the knowledge of the number of consumers. Data about consumers are not usually published in historical statistics. This article introduces a methodological approach for reconstructing consumer populations. This methodology is based on some assumptions about the diffusion process of foodstuffs and the modeling of consumption patterns with a log-normal distribution. This estimating process is illustrated with the specific case of milk consumption in Spain between 1925 and 1981. These results fit quite well with other data and indirect sources available showing that this dietary change was a slow and late process. The reconstruction of consumer population could shed a new light in the study of nutritional transitions.

Smooth Transition Patterns in the Realized Stock- Bond Correlation

Abstract: We analyze the realized stock-bond correlation. Gradual transitions between negative and positive stock-bond correlation is accommodated by the smooth transition regression (STR) model. The changes in regime are de…ned by economic and …financial transition variables. Both in sample and out-of- sample results document that STR models with multiple transition variables outperform STR models with a single transition variable. The most important transition variables are the short rate, the yield spread, and the VIX volatility index. Keywords: realized correlation; smooth transition regressions; stock-bond correlation; VIX index JEL Classifi…cations: C22; G11; G12; G17

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.